dissabte, 29 de desembre del 2012

RESUM FI DE TEMPORADA

Primer de tot Bon Nadal i Feliç any nou.
En total aquest any he fet 4.006 km i 63.836 m de desnivell en 217 hores i 16 minuts.
Repartits en :
BTT= 1.470 km i 28.595 m de desnivell en 101 hores i 50 minuts
Carretera= 2.392 km i 33.745 m de desnivell en 101 i 19 minuts
Córrer= 144 km i 1.496 de desnivell en 14 hores i 7 minuts

El córrer va ser de Gener a Maig, m'agrada però em deixa massa tocat, em passo els següents 3 dies amb les cames com pals, o sigui que m'ho he deixat córrer (mai més ben dit). A part que el genoll se'n resenteix molt.

Amb carretera no vaig començar a pedalar fins el mes de Març, tot i això vam fer les cicloturistes, que si puc les repetiré, com són, Terra de Remences (3 vegada que hi participo i millorant temps), Terra de l'Aigua, Marxa de les 3 nacions. Totes elles genials, per la gent, ambient, i organització. Això sí, si es celebren al maig, no potser que comenci a pedalar el Març... qüestió d'abrigar-se.
També aquesta any he fet, Mare de Déu del Mont, Barcons, Vallter etc... amb tota la penya cangrenya dels Desfrenats de roda prima (quasi els mateixos que roda gruixuda). Però quasi a tot arreu anava amb les mateixes calamitats, Lato, Pont, Garrison, santa paciència, o ells o jo, però entre uns i altres ens hem estirat per fer coses, que fa 1 any era impossible que ens hi apuntéssim. Gràcies nanus.

Amb Btt aquest any ha set menys intens, tot i anar a la Monegros, tot i que al final d'any la cosa s'ha animat amb bones rutes made in Kel Galzeran, que ha fet que els desfrenats ens posem les piles.

En resum aquest any, crec que he pujat una mica el nivell (i sense baixar kilos... cosa que fa falta), però sobretot he disfrutat de la família dels Desfrenats, que són gent que val molt la pena, no són gaire guapos però són simpàtics ;). Gràcies gent, per molts anys us pugui donar la tabarra, i algun axassu de tant en tant.

Sobretot agrair a Don Quijote, els Km que hem fet junts, amb les preses per arribar a l'hora, i les hores que haviém de quedar, i només et puc prometre una cosa per l'any que bé... aquest any sí que et guanyaré!!!! ;)

 BON ANY 2013 CICLISTES D'ARREU, i com diu en tito.

SENY, PIT I COLLONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


 


dimarts, 11 de desembre del 2012

SUPERANT LA CRISI

De moment ja estic superant la crisi, òbviament la ciclista, que l'econòmica va per llarg, i la institucional ja no en parlem. Sort que aviat serem independents, o tard... bé algun dia ho serem, i espero poder-ho veure.
Vaig passar unes setmanes que entre setmana no feia res, i sort de les encerrones de cap de setmana. Però les últimes setmanes ja vaig sortint més entres setmana, amb seny, i seguint consells o escrites d'altres blogs, com agafar-s'ho amb calma i no deixar-te la vida en cada sortida.
La última encerrona ha set la Mare de Déu del Mont amb els desfrenats, sortida a ritme suau fins a Beuda, campi qui pugui al tros des Sagaró, reagrupament al sortir a la carretera principal, i fava fins a dalt.
Tenia l'objectiu de fotre-li una mica de por al cos al cunyat, però després d'aprofitar un tram planer, per acostar-mi molt (ja que ell anava amb btt i jo amb carretera), a la primera pujada surt la cadena, casum l'olla... quedo a uns 100 m, que al quedar tot pujada molt dreta, no puc recuperar (malparit), fins quasi a dalt on faig un esforç inútil made in mi, que només serveix per maquillar la distància.
Val a dir, que en Lato i en Pont va arribar molt abans, i en Garrison darrera. Tothom al seu territori, la senyoreta de ciutat, quant la cosa s'empina, ja no tira tant!!! o sento Garrison últimament m'estaves maxacan.
Ah, i en Peti va pujar corrents, o això ens va fer creure, ja que com sempre no feia ni cara de cansat.
Baixada juns per Cabanelles, i castanya cap a Besalú, ritme trepidant, amb el ganxo posat. Amb en Garrison aconseguim saltar, i deixar els dos patas negras enrera, però quant faltava poc per arribar ens atrapan... llàstima, tot i això en Lato torna a petar com un sapo, a la mateixa zona.
Ja li hem trobat el seu punt dèbil.

Apasiau.

 PD. Atenció... es volen inscriure a la Quebrantahuesos... jo no ho veig clar però...


dimecres, 14 de novembre del 2012

TURÓ DE L'HOME

Doncs, sí vaig de encerrona a encerrona, sense poder sortir entre setmana ni el cap de setmana passat, arriba diumenge, i toma castanya, quedem amb la penya cangrenya, Lato, Sararols, Pont i jo, al pavelló de Besalú i amb un cop de cotxe ens arribem a Sant Pol de Mar, on ens espera en Garrison.

Arribem ens canviem i gas, a part d'en Garrison, la resta desconeixem totalment el territori, així que estem a les seves mans, malt asunto.

Arranquem  com sempre amb el ganxo, que ja no deixeriem, Pont, Lato i Garrison a davant, i jo i en Sararols, aguanten com podiem tot darrera.
Vam anar fins a Sant Celoni, previ pas per un portet, suau i curt, però que fem un pèl massa estessos.
Un cop passem Sant Celoni, direcció el Turó de l'home, pel cantó més suau, una pujada constant, però sense grans desnivells.

El ritme es va enxarinant,  i en Sararols es va convertint amb la novia cadàver, quedant-se despenjat, fem un intent per pescar-lo, però la novia cadàver va tocat, i va fent al seu ritme.
Els altres anem fent amunt, amb un ritme prou viu, que em fa patir a estones, algun tram es despenjo, uns metres, i després em torno a enganxar. S'em fa força llarg, tot i les magnífiques vistes.
Esperem en un trencant en Sararols, i gas amunt, fins arribar a la part final.

Queden els 6 quilometres finals, comença a ploure i ens abriguem, gas amunt, comencem a pedalar, va tirant en Lato, i jo tot darrera, els altres tres, arrequen uns metres més tard.
En Lato s'escapa, però vaig fent al meu ritme, sense patir molt, no veig en Pont, però vaig fent, la carretera estar fatal, i en algun tram amb més pendent amb fa patir un mica, però vaig prou bé.
Arribo a dalt prou senser, amb fred, però prou bé, en Pont arriba al cap de una estona, bé molta estona!! quina pallissa, bé pallisseta. En Sararols i en Garrison es retiren a mig fer.
Ens acabem d'abrigar, i cap avall, quina fred, quin malt a les mans de frenar, i les cames, la carretera nefasta, amb rocs, forats, grava, molla.... els 6 km se'm fan eterns.

Un cop ens reagrupem, i gas avall, amb senys, però na fent, bona carretera, tot i molla, de bon baixar.
Anem fent, fins arribar al últim port, s'afilen als ganivets, i pim pam pum la novia cadaver despenjada, jo al cap d'una estona, i els altres amunt... no es pot pedalar tranquil amb aquesta gent...
Arribem tot junts a Sant Pol, això sí com no, a la rampa final, esprint entre jo i en Lato, que posant-me a roda i saltant a l'últim moment guanyo, i sin despeinar-me... que us haig de dir, tinc uns 2 metres letals.

Després un bon tiberi. Gran ruta, gran companyia, i seguirem amb les encerrones.
He sentit fumades de la Quebrantahuesos per l'any que ve.... esteu fatal !!! però ja ho veurem....


dimecres, 7 de novembre del 2012

SORTIDES AMB GENT PATA NEGRA

Últimament surto poc, però quant surto, és amb gent pata negra, amb la jet-set.

Primer encerrona de'n Garrison, quedem amb la Marissa, Jaume Estanyol, i companyia per fer ruta des de Girona. Nosaltres érem en Pont en Garrison i Jo. Només de començar... feines a seguir-los per dins a Girona, collons som de pagès nosaltres, en tot el poble hi ha un semàfor, i ningú li fa cas, atabalats arribem junts a Fontajau, a partir d'aquí, direcció Sant Gregori i gas sempre a roda, i amb un lleuger plugim, gas, la cosa pica una mica... i gas, i nosaltres apretant el cul i esperant que passi la tormenta.
Alfluixent un mica, i respirem, però ja va la primera pujada del dia, Les encies i patim patam patum, tots gas a fondo, i nosaltres que quedem al darrera, pujada=selecció natural, en Jaume Estanyol es queda a fer-nos companyia (ha de fer bondat), i anem pujant a bon ritme, no estic gaire fi, i pateixo força, però arribem, uns quants del grup tornen cap a Girona. I a la baixada ens reagrupem per arribar fins a les Planes d'Hostoles, i d'aquí gas en fila fins Amer.
A Amer anem a fer la pujada dels Bombers, que arriba a Sant Martí Sacalm, pujada constant, sense ser dura, però la cosa no acaba de tirar i no puc seguir el ritme dels més atrapats (Pont i Garrison), sols hi ha una noia finlandesa darrera meu, i la resta tots endavant. Decideixo posar-hi seny, i posar un ritme còmode i no deixar-me mitja vida per res. Arribem a dalt, foto de rigor, en tapem un mica i avall, rasca!!! deu ni do quina rasca, baixada fàcil però humida, per la qual cosa baixem amb moltes precaucions.
A partir d'aquí, es posen un parell de màquines a davant i gas, gas i gas, anant a rebuf, i amb el ganxo posat!!! anem molt molt ràpid, no podies badar, a les rotondes es sortia disparat, bua, com disfrutava!!!
Passat Anglès vam agafar ens vam desviar a l'esquerra, per evitar transit, hi havia l'últim port, i sant tornem-hi, gas, i ja torno a ser el penúltim, tot i que cap al final, en Garrison es relaxa, i li foto un axassu (del tot innecessari) per donar-me un mica de vidilla.
A baix ens reagrupem, i en fila cap a Sant Gregori, on en Garrison es posa a davant una bona estona, amb un ritme trepidant (això d'en Garrison de deiixar de fumar no serà bo per la meva salut). Vull donar-li relleu, però feines tinc a aguantar.
A partir d'aquí entrem a Girona, i carrer per aquí, carrers per allà arribem a la pujada final, on en Pont i en Garrison ja estan morts... jo la puja dret força bé, però la Marissa ja marca territori amb un somriure malèvol, no vaig picar, i vaig fer bondat, que poques pegatines té la Conor, encara me les arrencarà.
Al final van sortir uns 106 km i 1200 de desnivell, molt bona companyia, es van portar molt bé amb nosaltres... sort que sortien a estirar cames.

Segona quedada, Dijous del Pont amb en Lato, Lídia, i gent de Figueres, ells venen de Figueres i jo i en Lato els esperem a Besalú.
Un cop en ajuntem cap a fer la volta de Santa Pau per Olot, gas amunt, a les pujada campa qui pugui, i una noia de Figueres no té el dia, i ho paga, per tant a Castellfollit giren cua.
Quedem en Lato, la Lídia i jo, amb porten a bon ritme cap a Olot, Ca la Guapa, Santa Pau, Mieres, aquí ens desviem cap el Collell, a emplenar botellins a la font.

A partir d'aquí na fent, amb pujada de ritme a la pujada de després de Sant Miquel que no puc seguir, però no estic molt lluny. Baixa junts fins a Banyoles, i d'aquí cap a Triops, i cap a Fontcoberta, Pla de Martis, amb en Lato al capdavant, i na tirant, la Lídia es posa a davant i tiba la corda, aguanto justet i arribem a Can Vila, on ens despedim d'ella.

Jo i en Lato tirem cap a Besalú, anem fent, fins que tinc una mica de subidon a la pujada abans de l'incarcal, i començo a donar-ho tot, en Lato a roda.. gas gas i més gas, no podia, però deixava que les cames respiressin, i gas, vaig donar-ho tot, fins l'arribada a l'entrada a Besalú.... i en Lato que no m'havia seguit... carai que raru, espero un mica, i no ve, ja anava a trucar-lo quant arriba amb un mica de mala cara, i no arriba sol, arriba amb un pajaron de cuidado... ai ai ai .... massa entreno!!! 

No es pot badar, en Lato no havia esmorzat gaires, i patapam, fins i tot els pota negra cauen sota l'home de la massa!!!!!
Per un relleu que donc, i no serveix per res.

Al final 86 km  a bon ritme i bona companyia.

APASIAU.

PD. Si tot va bé aquest diumenge anem a fer el Turó de l'Home, des de Sant Pol de Mar... avere que serà.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

VALLTER 2000 per fi al sac

En les últimes setmanes, entre el temps i ocupacions varies, poc temps per pedalar, això a part sortidetes per matar el cuquet, dos sortides pata negra, Besalú-Vallter-Besalú, i una sortida amb gent TOP per Girona.
S'acosta el malt temps, i Vallter estava pendent, en principi m'escaquejava, però en Lato va posar fil a l'agulla, i quant s'ha de fer, s'ha de fer... no podia desaprofitar l'oportunitat.
Hi hauria bons sherpes per portar-me fins a peus de la pujada amb el mínim esforç (la resta ja seria cosa meva) i tindria companyia per allà darrera, per si la cosa picava massa.
Havíem de ser força gent, però al final hi va haver força escaqueo. Tot i això érem en com a sherpes, o sigui els que paren el vent, en Quim, en Lato i en Pont, i com a peloton de los torpes jo, l'Angel i l'Anguita de Sant Jaume.
Dia fresquet, però agradable, de mitja temporada, o sigui que no saps com vestir-te, t'abrigues i quedes moll per dins, o no t'abrigues i et peles de fred. Bé això comptant que no et gasta un pasta indecent en roba de primera.
Arrenquem a bon ritme, amb el sherpes anar estirant i la resta aguantant, jo ja estic acostumat a pedalar amb el ganxo posat, però l'Anguita i l`Àngel són més diesels, i a estones el ritme dels sherpes els fa patir.
Ens porten força tibats fins a peu del Capsacosta, pujada molt infravalorada, no és dura, però si et confies i et passes amb el ritme se't pot posar molt malament. Pobreta algú l'ha de defensar.
Vam anar pujant cadascú al seu ritme, i van quedar els 3 sherpes a davant, jo al mig, i els 2 diesels a darrera. Apreto fins els sherpes, o afluixo fins els diesels... era fàcil, afluixo fins els diesels i anem pujant tots tres xino xano... l'Àngel no té el dia i ja pateix força... en canvi l'Anguita va fi fi.
Aquesta vegada noto que em costa més pujar amb el plat mitjà com sempre (sí porto 3 plats!), ai ai que falta entreno.
Un cop tots a dalt baixar fins a Sant Pau de Seguúries, cap a Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases o parem a fer un buf. 
El ritme dels sherpes ha set massa alt, jo no he badat gaire, i sempre he tingut una bona roda per resguardar-me, però l'Àngel a estones a quedat despenjat, i ho ha pagat car, i està força cansat. L'intentem animar i que es prengui un gel, ha veure si es refà.
Arrenquem tots al seu ritme, o sigui, la primer quilòmetre la pujada ja ens havia posat tots a lloc, primer en Lato, després en Quim, en Pont, Jo, l'Ànguita i l'Àngel. 
Com es pot veure la pujada no hi han amics, com que a ningú li sobre res, és allò de "salvese quien pueda".
La pujada és dura però no exagerada, però sí el suficient per anar-te agotant de mica en mica. Lo dur és el primer tros fins la barrera, però després hi ha alguns llocs que s'empinen i et fan tambelajar un mica.
Com sempre, aguantar, i anar pensant en paranoies varies (més en noies que para), perquè el coco aguanti el que les cames no aguanten.
Quasi falta poc pel primer aparcament, em sento defallit, em prenc un gel sense parar. Se'm posa molt bé.
Faig les paelles fins a dalt molt animat, i una miqueta pletòric, a les paelles baixo pinyó, em poso dret i castanya, després el torno a pujar i més content que un gínjol.
Al final arribo a 500m d'en Pont, massa cama llarg per mi.
Primer ha arribat en Lato, en Quim, en Pont, jo... l'Ànguita s'ha parat al primer aparcament ja que el genoll i feia la guitza, i l'Àngel a la barrera.

Un cop a dalt un cafeto calent, abrigar-no i gas avall. I un cop a baix, ritme trepidant dels sherpes fins arribar a Besalú. Puc  dir que no vaig donar ni un relleu, prou feines tenia a anar a roda. Prometo que quant sigui gran i fort donaré relleus.
Ah... gràcies sherpes, sense vosaltres s'ens faria molt pesat al peloton de los torpes.

divendres, 12 d’octubre del 2012

AVE MARIA PURISSIMA

Ave maria purissima quant s'acabara el patiment, o per no sé tant correcte, n'estic fins els dallonses de pedalar !!!!.... això era el que pensavem i deiem amb en Pont durant la última ruta, s'ens va fer molt dura, i a la part final estavem cascats cascats.
Els últims dies em fet un parell de rutes curtes en Btt i un parell de caminades "express" pujada caminant a tope, i baixada corrents... amb la conseqüència d'uns quadriceps carregats a tope.
 Per dijous sortida durilla, la ruta va ser sortir de Besalú, cap a Argelaguer, Sant Jaume, Castellfollit, Sant Joan les Fonts, pujar Capsacosta, Sant Pau de Segúries, parada per fer donar energia, una mica de coca.... de sucre, emplenar botelles i endavant....
Fins aquí era tot conegut, a partir d'aquí, pel que fa en bici és desconegut, anem tirant cap a Camprodon, i aquí cap a Coll d'Ares, on quant arribem a desvio que ens portarà a Beget, ens fan parar, i ens diuen que estan pintant la carretera, i que en 15 o 20 minuts ja estaran... doncs que fem... pujar fins a Molló, 4 km de pujada gratis i baixada altra vegada.
Quant i vam tornar ja vam poder passar, tirem cap a Beget, uns quilometres de pujada fins rocabruna, pocs, però que per mi ja em comencen a costar. 
I després baixada fins a Beget, per mi molt perillosa, carretera estreta, amb molts revolts que es tanquen de mala manera, on en un dels quals després de badar, derrapada...recta, que per sort era hi havia unes 3 metres de graves, i vaig poder parar just abans de tirar pel dret, amb el cor a tope, i amb un espant de collons. Sempre va bé una avís sense conseqüències. La resta de baixada encara més tranquils, però amb cotxes de cares en carretera estreta, que en més d'un revolt t'emportaves un bon espant.
A partir d'aquí arribada a Beget, i pujada més llarga però sense grans pendents, per acabar baixant fins a Oix, a partir d'aquí pujada, baixada, pujada i baixada fins a Castellfollit, per ja encarar cap a casa.
Al final acabem ben farts, a mi m'ha salvat un gel que me pres a Oix, que m'ha donat forces per arribar, i en Pont ha patit al final, una crisi més psíquica que física (deu ser molt dur estar amb mi més de 5 hores seguides.. i a més pedalar).
Al final van sortir uns 116 km 1725 m de desnivell en 5:15, contents però ben farts.

I per diumenge traca final, Besalú-Vallter2000-Besalú, la intenció és anar en grup, almenys fins a setcases, i partir d'aquí tothom al seu ritme.

Sembla que serem força gent, de Figueres, Sant Jaume, Desfrenats, si pot apuntar qui vulgui, em quedat a les 8 al pavelló de Besalú... ja ho sabeu és una bona oportunitat per patir com mai !!!!

Apasiau.

Resant ave puríssima

Aquí encara feia bona cara

dilluns, 24 de setembre del 2012

QUE DUR ÉS SER DELS DE DARRERA

Avui sortida de los Lunes al Sol. Bé... o no tant bé, des de mitjans d'estiu que estic al paro, i això que tinc una professió de futur... delineant d'edificis... en procés de reconversió a industrial, que la construcció està més que morta.

Res no us vull atavalar més, hem quedat amb en Lato i en Pont, que sí que tenen feina, però fan festa.

Marxem a les nou, direcció al burró, i pugem cap a Sales, Tortellà, i cap Montagut, on tirem cap a can Eudald de Jou,i sortir a la carretera que va a Oix.

Fins aquí cap pujada important, però el puja i baixa era constant. Anem cap a Can bundanci i agafar la carretera de Coll de Carrera, buf, aquí sí que hi ha un bon puja i baixa. Incialment més que suportable, i finalment duríssim, he fet la culebra en alguna rampa, que sinó no pujava. El parell de fieres van fent per davant.

M'esperen i ens reagrupem, tornem a arrencar i al cap de poc, surt la cadena i m'haig de parar, ells fan la conya que hi foten gas, però res més lluny de la realitat... i foten gas.

Sort que sóc el que va més sobrat...... poso bé la cadena, tot i que el canvi falla una mica, canviant amb finura no hi ha problema.

Aquells dos ja no els veig més, les rampes passen de dures a duríssimes, però amb paciència i amb moral s'aguanta, fins que arribem a sobre Sant Pau de Segúries... on aquell parell fa estona que reposen.

Després de regal-si uns quants insults....

Diuen que volen anar per Santigosa... jo els dic que facin el que vulguin que  ho tinc clar, cap a Capsacosta i a casa... ja que estic molt cascat i no estic per més rampes.

Ritme endiablat fins al cartell de Capsacosta... i gas a la baixada, baixada divertida a saco, com es diu en l'argot, a tumba abierta, però amb seny, rollo calma tensa.

Un cop a baix, cap a Sant Joan les fons, Castellfollit, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú fent a relleus a un bon ritme, bé fent uns relleus un mica especials, en Jo un 3% en Pont un 2% (i fatal) i en Lato un 95%.

Al final 80 km 1150 de desnivell en 3:30. Sensacions... no sé, molt dur, però gratificant, i baixada per canyera canyera.

En resum, si sou com jo, dels de darrera no espereu mai que un de davant us ajudi... bé bàsicament perquè normalment estan més endavant, però si pel que sigui estan per allà darrera, no hi confiis mai. En canvi en un dels de darrera tranquil, segur que porta eines, menjar, beure i té temps per ajudar-te, animar-te....
Toma castanya... algú ho havia de dir !!!!

Quant sigui gran i estigui molt i molt fort, seré el robinhood dels de davant !!!

APASIAU!!!





dissabte, 22 de setembre del 2012

BARCONS PER FI

Per fi he pogut anar fer el Coll de Barcons, avui amb en Pont havíem quedat per fer carretera, no estava clar que feiem, però tots dos teníem pendent el Coll de Barcons.
Com que no teníem molt de temps, hem marxat amb cotxe fins a Olot, on hem començat a pedalar.
Em fet com la Remences, cap a la Profe (almenys abans), amb record de la plaça del porro... quins temps... i cap a la parcel·laria, sense badar.
Es fa molt bé la parcel·laria quant tens forces !! acostumat a la remences que ja vas tocat !!!
Em anant fent fins a l'inici de la pujada cap a Can Barris, la pujada es constant, sense grans pendents, almenys al principi, però constant, a part al venir d'Olot arribes sense haver gastat energia, per tant puges bé. En Pont ha anat tirant, i jo a la meva, amb tota la tralla posada i anar fent.
La veritat és que pujat bé, sols la última rampa forta m'ha fet patir un mica, però com que ja veus que queda poc, et poses dret, apretes les dents i amunt.
Un copa a dalt en abriguem, baixem sense arriscar gens, i desfem el camí per la parcel·laria fins al cotxe.

Al final ens han sortit uns 40 km i 750m de desnivell.
La veritat és que trobo mes dur la Mare de Déu del Mont, però fent pocs km arribes molt fresc al peu del port. Per tant la prova del port serà fer-lo des de Besalú. Però bé ja tinc un port més fet, ara queda Vallter, Els Angels.... a veure si aquesta setmana hem fem algun.


dimarts, 18 de setembre del 2012

MARE DE DÉU DEL MONT ROLLO CAVENDISH

Dilluns vaig quedar amb en Lato (petitdru) per sortir a pedalar, i com que no se posa per poc, cap a la Mare de Déu del Mont. 
Vam pujar na fent fins a Beuda (més aviat força lleugers), i arribar fins al trecant a Sagaró. Aquí comença la pujada de veritat, bé primer unes rampes per escalfar, una baixada, i després si que comença a picar fort, en Lato va estirant de mi tot el camí, per dessarrollo em deixava a les zones de més pendent, i després m'esperava, na fent a un bon ritme, però reservant, que sinó pot ser molt dur !!
Mentre anem tirant, em prenc un gel, que les cames comencen a picar, arribem a les paelles finals, en Lato comença a accelerar, i jo també, va marxar com un tiro, i jo vaig apretant (sense atrapar-lo), fins que arribo a l'últim revolt d'esqerres, on les cames diuen.... se fini, a partir d'aquí modo descanso.
Vaig fent i encara tinc forces per apretar a la part final, record personal 1:34 des de la betzinera de Besalú.

Fem un buf ràpid, i cap tirem cap a baix, direcció cabanelles, fem una baixada amb tranquil·litat, i prenent precaucions, ja que la carretera és estreta, esta força bruta, i si puja algú podem tenir un problema.

Arribem a baixa can Vilà, i tirem direcció, Crespià, Esponellà, i Foncoberta, en Lato en tot moment a davant (feia força vent), marcant un ritme exigent, però que es pot seguir a rebuf, d'això sé que en sé, sóc el rei del rebuf!!!!

I el ritme exigent es converteix en molt exigent, fins Serinyà i arribada a Besalú, tot i anar a rebuf, em va costar força aguantar. I al revotl del cementiri de Besalú, com que m'havia portat en volades com un esprinter, vaig saltar i esprintar... rollo canvendish... ;)



O sigui gràcies Lato, i prometo posar-me un mica més a to i poder donar algun relleu...

Van ser un 67 km més 1000 de desnivell en 3:00.

Apasiau!!!!


dimecres, 12 de setembre del 2012

6 DESFRENADA 2012

Buf, ha set molt guapo, però per fi s'ha acabat, sembla que hagi fet el circuit 10 vegades, estic rebentat.

Després de estar tot el dia amb les estimades dades i classificacions, hem cauen els ulls, vaig estar més de 14 hores davant l'ordinador, entre l'arribada i la posterior entrada de dades. L'any que ve ho informatitzarem més encara i així m'estalviaré tanta feina ;), i encara sort que vaig rebre molta ajuda, que sinó encara hi seria.

A part d'això, crec que va ser un èxit, tot i que això ho heu de dir vosaltres. 

Jo tot i l'estrès, vaig disfrutar molt, i em va passar molt ràpid, sobretot quant veus, que la gent s'ho passa bé, el bon ambient, pocs accidents, i que tot va bé.
També m'agrada que apart del peloton de bikers com puc ser jo i molts de nosaltres, també vingui gent important de les curses de bici de tots nivells, fa il·lusió que vingui Israel Nuñez, Quintanas etc.... per nosaltres i la resta de bikers és important poder pedalar amb vosaltres, encara que sigui als primers 2 metres.

En la meva vida havia vist un grup de gent, que treballes amb tanta il·lusió i generositat com els desfrenats, la veritat és que tothom hi posa de la seva part, tothom en el seu camp, i sempre disposats a ajudar.

Nois uns felicito, esteu deixant el llistó molt alt. I la veritat que amb les idees que teniu, això encara anirà amunt.

També felicitar a tots el participants, ni queixes, ni males cares, només agraïments, tothom predisposat a col·laborar. Gràcies per entendre la dificultat que porta tot plegat.

I també gràcies a tots el voluntari no desfrenats (familiars, amics...) per ajudar-no a portar-ho endavant, que sinó això seria impossible.

DESFRENATS ENDAVANT !!!!! que això va molt bé !!!!

PD. Només demanaria a tots els participants que fessiu un mica de caligrafia, que feu una lletra terrible, per entendre DNI i noms, tinc 10 dioptries més.

Apasiau.

Les classifcacions ja estan apunt:

http://desfrenats.blogspot.com.es/2012/09/classificacio-marxa-curta-desfrenats.html 


http://desfrenats.blogspot.com.es/2012/09/classificacions-marxa-llarga-desfrenada.html


 No us perdeu el videos del Carlos Teodoro, de la desfrenada. Val més no tenir-lo al darrera en un corriol de baixada ;)
http://teodorobtt.blogspot.com.es/2012/09/6-desfrenada-besalu_12.html

dijous, 6 de setembre del 2012

6 DESFRENADA 11 DE SETEMBRE

Primer de tot dir, tranquils, aquest any la desfrenada és ràpida, per tant teniu temps de venir i anar a la manifestació a Barcelona, per tant no falleu, que portem molta feina feta, i, que seria la independència sense la desfrenada ? o sigui primer desfrenada i després la manifestació (això sí, qui vulgui).

Només falta marcar, els circuits que ja hem fet no sé quantes vegades (i encara busco el corriol d'en Galzeran). Ràpid.... molt i molt, però també s'ha de dosificar, ja que les pujades són curtes però molt dures, i algunes amb algun tram tècnic per posar-vos a proba. Tranquils, als no tècnics (altrament dits patosos) com jo hem de caminar molt poc, ja que de seguida pots pujar a la bici, jo en total baixo 6 vegades de la bici, per fer 3 metres cada vegada. Molta gent baixa la meitat de vegades, i no tants no baixarà mai.

Per tant, els desfrenats frisem perquè vingueu a provar els circuits, aquest any sí per tots el públics, sense baixada suïcida, ni pujades eternes, això sí puja baixa puja baixa.

PD. La pedals de foca ja la vam acabar, i bé, però degut a la falta de creativitat (com sempre) no m'acaba de sortir la crònica.

PD2. Buf a les preinscripcions he vist algun primera espasa que te cagues... Titan desert, Campió Catalunya, d'Espanya, i alguns peixos grossos, cosa que també es fa il·lusió que a part de la gent normal (o no) també vingui gent no tant normal i comparteixi el pedals amb nosaltres...


diumenge, 12 d’agost del 2012

S'ACABEN LES VACANCES COMENÇA LA PEDALS

S'acaben les vacances, amb un bagatge ciclistic bastant pobre, però el suficient per mantenir una mica les cames, i tenir la família contenta.

Per fi vaig aconseguir el repte d'arribar a All (a uns 15 km de puigcerdà) Vaig marxar de casa cap a les 7:30, xino xano, vaig passar pel coll de Cannes desde Olot, és més llarg i potser més dret que el Capscosta, però es fa força bé, i arribo directa a Ripoll.
El vaig pujar reservant les forces, i gaudint de la pujada, tot i que algun tros s'em va enganxar un mica.
Un cop a Ripoll, na tirant, parada a emplenar bidons, cocacola, barreta, i alé...

Arribo a Ribes i començo la pujada, em sento bé de forces, i l'inici és molt suau, de fet la collada no té cap % de pendent gaire fort, anava pujant bé, sense passar-me, però sense encantar-me, quant portava 1/4 part paro a pendrem un gel, i fer un buf, ràpid però que s'agraeix.

Na pujant cap amunt, em sento molt bé, però no apreto més del compte... paro un segon a agafar una barreta i buget a la meitat del camí, i veig que més avall bé un ciclista a bon ritme, i que un cotxe li fa d'avituallament.

A partir d'aquí, una mini crisi, que supero ràpid, i na pujant xino xano, ja no paro fins arribar a dalt, això sí, el ciclista, bé la ciclista em passa a tot ràpid, just per sentir el bon dia, i sense opcions d'agafar roda...

Arribo a dalt, amb molt bones sensacions, i aparentment no gaire cansat. Paro al bar, empleno bidons, coca-cola, barreta, i una estona de descans.

Cap avall, passo per la carretera vella, error, s'em fa pesadíssima, vent de cara, havia de pedalar tota l'estona, i una zona de planer al mig que em va matar.. vaig arribar a baix una mica tocat... i era baixada.

I a partir d'aquí els suplici, arribar a Puigcerdà va costar, collons de vent, però arribar a All va ser un suplici!!! no arribava mai, i estava cansat i fart!!! però al final o vaig aconseguir.

Al final 129 km 2.200m en 5 hores i 45 minuts.

Després d'això, una volta de carretera, un can costa (amb rècord personal 18:06 tot seguint en Pont).

I ja que era a Pals de càmping un ruta cap a l'Estartit, i volta per carreteres secundaries de 50 km, amb carreteres molt ràpid, però massa trànsit.

I res... tot fet, demà portar la Cannondale a repassar, i dijous ja marxem a la pedals de foc amb en Garrisson, en Pont, en Coste i en Sararols...

Ja veurem si són vacances o penitència.

Apa siau, i aprofiteu vacances.

PD. Recordeu que ja uns podeu inscriure a la Desfrenada del dia 11 de setembre, aquest any el circuit val molt la pena!!!

dimarts, 31 de juliol del 2012

BESALÚ-ESCALA I REPTES D'ESTIU

Després de tanta desfrenada entre setmana, amb les cames molt o moltíssim carregades, rollo robocop.

Diumenge teníem un cita important pels desfrenats, sobretot perquè en ajuntem força gent de tots nivells i forma, per pedalar junts.

La ruta és senzilla, la màxima dificultat són els quilòmetres, 60, però el desnivell és molt poc, quatre pujadetes i prou. La cosa va anar prou bé, formant-se dos grups amb diferent nivell, però fent parades per reagrupar-nos.

Arribada a Ca la Montgó, tot el grup junt, sense baixes, una caiguda i un rebenton d'en Jan, és el que té tenir un "sensei" com el que té.

Cervezeta banyada a la platja i cap al Restaurant del Càmping Illa Mateu, ens guarden les 31 bicicletes, i ens fan una bona paella d'arrós pels quasi 60 començals que erem. Bona diada pels desfrenats i família.

Dilluns i dimarts panxing, que dimecres toca aconseguir el repte que l'any passat no vaig poder. Besalú-All, són uns 125 km i 2.200 de desnivell. Aquest any passaré pel coll de cannes, que no l'he fet mai pel cantó d'Olot. I després la magnífica collada de Tosses, que guai... o tornem a provar, que hi vols fer.

I del 17 al 21 pedals de foc, amb la penya santa fe i en Pont, suor i llàgrimes, i espero que uns quants riures.

divendres, 27 de juliol del 2012

DESFRENADA 2012 TEST

Setmana de Desfrenada, tot i que dilluns vaig fer una pedalada per la zona de Sant Ferriol, anant cap a la Font de Planells, i fent corriols fins arribar al peus del Sagrat Cor, pujant-hi, i baixant pel corriol (a trossos), i cap avall a casa, uns 20 km amb 500 de desnivell, anat força bé, tot i que després de dissabte anar a la Mare de Déu del Mont, i diumenge a caminar per Núria, les cames estaven força tocades (o molt).

Dimecres a les 7 del matí sortida amb en Pont a fer la marxa curta de la desfrenada 2012, molt malt de cames, vaig anar amb el ganxo posat tot l'estona, la marxa curta és molt ràpida, corriols amunt i avall, això sí pista inicial per estirar la gent, no és molt tècnica, apte per tothom. Al final surten uns 20 km i 400 de desnivell, que nosaltres vam tardar uns 1:08 na fent, això vol dir que força gent podrà baixar de l'hora. Tot i això si has de baixar de 1 hora millor fes la llarga, així quedarà més saciat de sang, vull dir km.

Divendres, amb en Lato, i en Pont (un trosset i prou... de camí), hem anat a fer la llarga de la desfrenada 2012, malt de potes inicial horrorós, recuperació 0, o sigui prou cuentos, i ...inici igual a la curta, i comences corriols, uns quants de nous, i uns quants al revés de com els fas sempre. Corriols tècnics de pujada, i ràpids de baixada, sí està fort pujaràs a tot arreu, amb esforç i tècnica es puja, en Lato a posat ben pocs peus, i jo ben pocs masses, però quant poses peu a terra és per fer un parell de metres i ja pots tornar a arrencar. Tot són pujades curtes, però un puja i baixa constant, que sí estas fort obres gas i no pares fins arribar, però si estas com jo (boníssim) millor reserva cartutxos, ja que hi ha corriols de pujada per disfrutar!!!

No hi ha cap descens tipus l'any passat, jo he baixat a tot arreu, són corriols més revirats però sense escalons, ideal!!!

Ull!!! el últims 4 o 5 km són de gas gas gas, sí encara et queda algo de tralla és per donar-ho tot.

En resum, un circuit bestial (que consti que no l'he dissenyat jo). Al final m'ha sortit uns 32 km (en lato 30km) i 800 de desnivell, en 2:20 de pedalar i 2:45 amb parades.

PD. Diumenge pedalada dels Desfrenats fins a l'Escala amb btt... a veure com va i si hem d'estirar algú.

PD. Les inscripcions per la desfrenada ja estan obertes, el del temps ha dit que farà molt bon dia ;).

dilluns, 23 de juliol del 2012

NARI POSANT KM

Setmana força aprofitada, bé primer el més important:
Foc a l' Empordà, una desgràcia, que encara pot ser més gran, ja que si les coses van malament, podria arribar a l'Alta Garrotxa. La zona que de moment s'ha cremat, era una zona força desconeguda per nosaltres, però que últimament hi havíem voltat força amb la bici de carretera. En canvi l'Alta Garrotxa, es pot dir que és el nostre pulmó. Sembla que les coses, tot i el caos, s'estan fent prou bé, o tot lo prou bé que es pot.
Dimarts, 1/4 de 8 del matí, volta a Can Costa, 14 km, 350 m de desnivell concentrats quasi tots al coll de bruc, amb el ganxo posat (si va amb en Pont patas largas, i en Lato bardissa seca ja se sap). Jo i en Pont seguim sense baixar pel primer tram del corriol de Sagrat Cor (tot i les pressions d'en Lato).
Es que hi ha un parell de pedres, que si no esquive bé, et porten de dret cap a un arbre (ja tastat en temporades anteriors).

Dijous, sortida pata negra amb en Pont, sortim de Besalú, i per pista arribar a Sant Jaume, la pedrera, i també per pista arribar al Pont del diable a Sadernes, seguim fins arribar a pista asfaltada, i la seguim fins arribar a Sadernes.
Pista i amunt direcció can Agustí de Riu, pista bona, amb zones emporlanades, trams amb un % considerable, però sense dificultat tècnica 0, per tant bufant es supera bé.

A partir de Can Agustí de Riu fins al coll de Bassegoda, pujada cabrona cabrona, i a més si vas amb unes Larsens bastant gastades a darrera. Molta pedra, greda, i sobretot molt %, amb trossos del 28%. Poso peu a terra a 3 o 4 llocs, no em vull deixar mitja vida en aquella pujada. En Pont puja bastant o molt més bé que jo.... li deu sobrar la mitja vida.

Un cop a dalt bufet, i fer-la petar amb un parell de Tenerife que fan la transpirenaica. A partir d'aquí, baixada pedregosa però fàcil, i pujada bona i de bon fer fins Lliurona, on hi trobem en Serrano amb el Plat gran (ningú entrena) i un parell més.

De Lliurona al Coll d'Espinau, una matada, no és llarg, però s'hi fa, amb una rampa final que només et pot salvar el plat petit.

A partir d'aquí baixa picada, sense arriscar però força estesos, un cop a baix, direcció Gircos, corriols, i passant per la sorpresa per travessar la variant d'aquest any, felicitats nois, es passa de fàbula, molt bona feina.

A partir d'aquí gas per can Batlle fins arribar a casa amb 58 km 1350 desnivell, en 4:00 de pedalar.

Divendres amb les cames carregades, genolls de vidre, bufff....

Dissabte puja a la Mare de Déu del Mont, anem en Jaume, en Pont i jo, amb la bici de carretera, ai.... el Jaume no té bici de carretera, doncs que vingui amb la btt. El cabrón ens seguia, amb les rodes de tractor. 

Les meves cames no estan fines, per no dir com un roc, m'ho agafo amb calma, aquell parell van uns 50 metres més endavant, ens reagrupem als plans, i en perdem a les pujades.

Na fent amunt, un cop a les paelles finals, em sento bé, i augmento el ritme a veure si els atrapo, m'hi acosto força, però quant hi estic apunt  d'arribar, veuent un altra ciclista a davant i obrint gas per atrapar-lo.
O sigui que em quedo sense remuntada, al final arribo a dalt amb prou dignitat, si encara me'n queda.

Un bufet i gas cap avall, aprofitant algun repetxon per arribar a casar per fotre quatre axassus ben donats, aquí les rodes de tractor d'en Jaume ja començaven a ser un lastre.

Al final 47 km 1100 desnivell en 2:30, i acabant més bé del que havia començat.

PD. Ja és quasi oficial (falta pagar... i entrenar) que anem a fer la pedals de foc a l'Agost, en 4 dies, que som globeros carai !!!!!!





dilluns, 16 de juliol del 2012

NOCTURNA DEL DESFRENATS

La Nocturna del Desfrenats, sortida de club on no es pot faltar. Cada any es caracteritza perquè hi ha molt d'alguna cosa, l'any passat hi va haver molt d'alcohol, aquest anys molts de corriols... per cert bastant més saludable.
Sortim a les 8 del pavelló, som 17, o sigui que la cosa fa prou goig, content per ser força gent. Fins i tot va venir en Peti (que agafa la bici 2 cops a l'any), el maratonià Toni, el cunyao, el Presi, cancelara, Don quijote,... i tot de bestiar.. és que no es pot faltar a les sortides de club ja que, després es perden i tot són ais, o sigui que ha cumplir desfrenats !!!

La idea és anar a fer la marxa curta de la desfrenada d'aquest any, que toca pel cantó de Beuda. El president al capdavant. Anem fent a bon ritme, potser massa, i en dividim en dos grups.
En presi es posa a davant i es comença a sentir com la gent afila el ganivets. Un per l'altra la cosa s'anima, i a ratos vaig amb el ganxo posat, això sí posant bona cara per dissimular.
Trossos de pista, corriols, molts trossos nous, corriols guapissims, combinat amb trossos de pista. El recorregut és molt entrentingut, però sense ser difícil, ideal per la volta curta de la desfrenada, o sigui corriols per tothom. Alguna corriol a mig netejar, sort que portavem al desbrossadora Garrisson.

Es fa fosc, i el secretari ja ens ha vingut a trobar a mig camí, gas i cap a fer el corriol de Lligordà, ja era ben fosc, i en Martí a la primera pedra que trob, s'hi encarinya i toma castanya, el nas ensengrantat, res greu, però el nas fet un cristu. Sort que aquests del Besalunenc estan curtits a mil batalles que sinó.

Acabem de baixar fins a Lligordà, i allà en separem els mascles, que anem a sopar, dels nens que s'en van cap a casa a fer nones (s'ha de picar una mica al personal).

Acabem d'arribar fins al restauran Mas Pere Pau, amb alguna rascadeta, però res important, un tiberi de luju, per 15€ ens vam posar les botes.

Un cop sopats, i serens, aquesta any, a pedalar fins a Besalú, tot fent-la petar. Bé algun estava tant relaxat que es va menjar algun del clots del passallis, res greu tampoc.

I acabem al Miqwash a fer una bona ratafia, i a quarts de dues cap a casa que ja toca.

Bona sortida, ruta i companyia, llàstima de la caiguda de Martí, per no ha set res, i ja se sap gages del oficio.

Aquesta setmana he fet 4 sortides de 1 hora i 14 km, 3 Can costes i 1 de corriols per Beuda amb explosió final de la roda.

De moment el millor temps a Can Costa ha set 19:10 tot seguint el cama llarg d'en Pont.

Apasiau.

Nou fitxatge del desfrenats, se li donen molt bé les nocturnes

PD: D'aquí a 15 dies sortida de Besalú a l'Escala, amb tiberi a primera linea de mar.

diumenge, 8 de juliol del 2012

COM EN MET DE RIBES... ANAR FENT

Doncs així anem, anar fent, com en Met de Ribes, anar fent pedalades per recuperar una mica la forma (si la tenia i si la he perdut).
Aquest setmana:
Dilluns 37 minuts de correr, 6,5 km, bones sensacions.
Dimarts Coll de Bruc (14 km) a primera hora amb en Pont, malt de cames horrorós. 
Dimecres res de res, el cos demanava repòs, bé les cames cridaven, estem fetes pols !!!! el córrer em deixa amb unes agulletes bestials!!!
Dijous, Coll de Bruc a primera hora amb en Pont i en Lato (xerrant ell sol tota la pujada). La pujada de Can Costa pot ser molt cruel.
Divendres la volta a Besalú, Crespià, Fontcoberta, Banyoles.. millors sensacions, tot i que encara costa, vull obrir gas i el turbo no entra.
Dissabte, res de res.
Diumenge, com que anàvem a la platja a Sant Martí d'Empúries amb la família, hem aprofitat amb en Pont per anar-hi en bici, i per fer gestions pel tiberi del dia de Besalú-l'Escala. Al final 65 km en 2 hores i poc. Millorant sensacions però falta....

A més, si no falla res, la 3 setmana d'Agost, anirem a fer la Pedals de Foc. Amb el poc temps per preparar algo llarg i tot plegat, a semblat que és la sortida més adient, per lloc, traçat, organització.... a veure com ens en sortim. De moment intentarem preparar-ho una mica.

dissabte, 30 de juny del 2012

DEMÀ XV MONTCAL BIKE, SANT TORNEM-HI

Demà hi ha la Montcal Bike, cita a la qual no es pot faltar, bé jo hi faltaré, no per falta de ganes, sinó que no es pot fer seguir tot, aquest vespres hi ha festa, i de les grosses, i per experiència, millor que demà hi hagi relax.
Després de tota la setmana omplint el dipòsit (sobretot de sol, sorra, fregits...), ja tenia ganes de pedalar, i avui amb en Pont em anat a fer un taste de la Montcal Bike de demà. Com que estava marcada a trossos em fet un bon max mix, sortint 36km 850 de desnivell, en 3 justes. Pel que sembla ens ha quedat un pujada per fer darrera Santa Magdalena, però la resta l'hem fet força tot.
Feia calor, però suportable, sobretot perquè en gran part es a l'ombre, tot i això em fotut una suada de campionat, ja que entre el corriol nou del camp dels avions, l'antena i la tribana, la cosa és dura. La sort és que l'hem fet al principi, i no al final com serà la marxa (que deu nostre o vostre senyor us agafi confessats si hi arribeu una mica cascats).
Bons corriols de baixada, pista, corriols fàcils, tècnics, algun tros a peu, algun tros sense peus, potser sense dents.
El temps demà serà molt més bo, tot i així, la gent de meu suposat nivell, ull!! no us passeu de ritme, que el regalito final és molt dur.

Bé, ja tinc el dipòsit una mica ple, les sensacions, no han set boníssimes, però per anar fent ja està bé. Sobretot m'ho he passat bé, i el coco ja torna tenir ganes de patir.

Apasiau!!!!

PD. A veure si puc venir a veure l'arribada a Montcal bike, suposo que hi haurà una bona representació de desfrenats.

diumenge, 24 de juny del 2012

S'HA ACABAT LA GASOLINA

La gasolina s'ha acabat, les meves cames ni el meu cap poden passar del ritmo "paseando con missis daisy". Després de la marxa de les 3 nacions, malt de cames normal i esquena però lo normal.
Han anat passant els dies, i el malt de cames ha desaparegut, però ha aparegut una fluixera general, estic sense forces, desganat, si fos un tiu que entrena molt, entendria la baixada, però em pensava que els globerus-domingueros no ens passava.

Dos sortides aquesta setmana, dimecres la volta a Crespia i Fontcoberta, 38 km bona mitja però pèssimes sensacions. I avui cap a Beuda i Maià, 20 km i mala mitja i males sensacions.
Segurament estic pagant l'esforç de l'últim mes, perquè de tirar no tiro però d'esforç ni poso un "rato".
De fet, tal i fa ara, ja que no tinc cap objectiu pròxim, de fet ni llunyà, i a més la pròxima setmana anem amb la família cap a Eivissa, sense les bicis (només faltaria).
I quant torni amb les piles carregades o no, ja ens hi tornarem a posar.
Per tant dono la mini temporada per acabada, que deu nido.
Per l'estiu, suposo que caurà la Tondo, i marxes de btt, ja ho veurem. La que segur que no, és l'etapa del tour, Barcelona-Andorra, Lato no m'atabalis, si em vols matar, hi ha maneres més fàcils. 
Doncs bones vacances i energia !!!

Apasiau!!!!



diumenge, 17 de juny del 2012

MARXA CICLOTURISTA LES 3 NACIONS

Nou repte aconseguit, a costat, i molt.. però ho hem aconseguit.
Amb la baixa final d'en Pont, amb una cuentitis aguda, o sigui estava cagat, es ve bé, amb només 39 de febre i no bé. No passa res l'any que ve hi tornarem... o no....
Al final érem la Lidia (reina de la ruta non stop sense parar a fer pipi ni una sola vegada), En Lato ( en Paco Martinez Soria de Besalú), en Garrison (traïdor....), jo , i la convidada especial a la festa la Núria Surià (atenció suriÀ, que quede claro!!!).
Dissabte a la tarda a recollir dorsals, i fer un parell de cervezetes (com els pofecionales).
Al vespre sopar al camping, i a dormir a la caravana de la familia Garrison, a 3 km de Puigcerdà, propietat d'un forofo de la bici.
Diumenge la Núria ens desperta a les 6, aquest professionals ens mataran... de son. Però tot i això arribem força justos, tant que darrera només tenim una vintena de persones, i uns 750 a davant...
Arrencada com totes les marxes cicloturistes, no competitives, o sí, a tota llet, intentant agafar un bon grup i no perdre'l. I això a vegades no és fàcil, ja que un parell de vegades, he quedat tancat, i se m'escapaven, i per tant tocava calenton, i tornem a la grup. Tot i això el ritme no ha sigut molt exigent, excepte en algun repetxon. Els túnels s'han fet bé, tot i que n'hi ha un de molt fosc, no es veia res, i si algú modificava la seva traçada, castanya segura.
Anàvem tots els desfrenats i al Núria junts, enfilem cap a Andorra, la cosa comença a picar, però encara seguim junts, jo i en Garrison, ja em el ganxo posat, però aguantem.
Una mica de París-Roubaix pel camí, l'asfalt estava arrencat, i tothom anava amb un cangueli considerable per no rebentar.
Arribem tots junts a l'avituallament d'Andorra, pixadeta i amunt, aquí jo i en Garrison ja hem agafat el nostre ritme, i els altres tres han marxat com unes esperitats. Portavem un ritme, com diu en Garrison, de ULL MÀQUINA PESADA TREBALLANT AL VORAL.
La veritat, és que era un bon ritme per nosaltres, reservant una mica, però alegrillos. Les primeres rampes són dures, però després es va fent més portable. Ens parem a tots els avituallaments, a l'avituallament abans d'arribar a dalt, en Garrison arriba molt tocat... però mengem una mica i tornem a arrancat.
Aquí decideixo anar tirant i esperar-lo a dalt, i la veritat és que he tingut un subidon, he posat un ritme una mica viu, però sobretot molt constant, durant els 7 km fins a dalt. Ha set un no parar de recollir cadàvers, la gent estava molt tocada, també me n'han passat 2 o 3 molt sobrats. Però en general la gent estava petadíssima, per tant me donat una alegria, tot i ser conscient que ho pagaria, com ha set.
Al final he esperat en Garrison uns 6 minuts, hem menjat, fet fotos... i al final he estat a l'avituallment 16 minuts, només ens faltava una tombona.
Baixada sense dificultat del port, i pujada al Col de Puymorens, curta, però on he vist que estava molt cuit, i que ja només es tractava d'arribar com es pogués.
I així ha set sols com uns mussols, anar fent camí, vent en contra, ni un ni l'altra podia, però na fent, se m'ha fet molt llarga arribar a Bourgmadame, i a més els francesos tenen unes carreteres que són un desastre, malt cuidades, plenes de forats....
En total hem recollit un parell de cadàvers, en un estat molt avançat de descomposició, perquè no han ni pogut seguir el nostra miserable ritme.
Última pujada amb més pena que gloria, i una esprint a traició  guanya pel cabronás d'en Garrison... ja en porta dos... em sembla que hauré de començar a treure les males arts.
Al final hem tardat 6:01, més o menys el que pensavem. La Núria Surià 5:22, en Lato 5:23, la Lídia 5:40, uns tiempasos. Aprepareu-vos que l'any que ve jo i en Garrison tornarem fets uns filets.

Ha set un molt bon cap de setmana, hem rigut molts, ens ho hem passat molt bé, hem patit, però ha valgut la pena. La bicicleta és genial però lo millor són els ciclistes... toma ya.

Organització, més que excel·lent, molt atents, i desvivint-se perquè no ens faltes de res. La ruta... senzillament genial, dura però genial... 

APASIAU

Aquí la prova, encara tot era patria.


dilluns, 11 de juny del 2012

CAP A MARINA EN BICI

Aprofitant que anàvem a la platja amb la família, jo i en Pont vam anar-hi amb bici. Només sabíem on acabàvem, però per on hi anàvem.
El malt va ser que vam quedar a les 8, i jo vaig anar a dormir a les 3, i amb uns quants gin-tonics al cos. Ni amb això tinc entreno.
Em vaig aixecar prou bé, tot i que no podia menjar res, em vaig empassar un barrita i un cafè. Traje de luces i gas.
Primer com sempre, a inflar rodes a la betzinera, i pedalar cap a Figueres, el ritme era d'anar fent, fins que la cosa es va animant, arribant a Figueres amb un mitja de quasi 30 km/h.
A partir d'aquí travessar Figueres, i tirem cap a  Cabanes, Masarac, Sant Climent de Sescebes, Espolla, Delfià, Garriguella, Vilajuïga, Pau, el ritme seguia molt bo, però començava a passar factura, ja que els repetxons d'abans d'arribar a Roses s'entravessaven un mica.
Anem tirant fins arribar a la carretera de Roses que va a Cadaqués. Comencem a pujar i com sempre en Pont es va escapant. Mantenim el ritme, en Pont atrapa un ciclista, i es posa a roda, jo faig un esforç i aviat i arribo.
Aguantem bé e ritme, i estem a punt de passar-lo, però prenem la decisió bona de quedar-nos a roda, ja que aquest va augmentant el ritme, l'aguantem bé però no sobra res. Arribem molt bé a dalt i a partir d'aquí descens fàcil fins arribar a la rotonda de Cadaqués on decidim baixar-hi.
Un cop arribem a baix, primera parada de la ruta, replanem el bidons, i mengem un "boni" , uah!!!!!!!!!! boníssim!!!!!!
Tornem arrencar, la cosa costa, i decidim parar a fer pipi "pixar" pels bastus (nosaltres som més finets). Tornem a arrencar, en Pont posa la directa per atrapar un bikers, i em quedo enrera, m'estar costant molt, però en Pont no pot atrapar el bikers, i jo vaig augmentar al ritme, fins arribar a dalt a pocs metres d'en Pont i pletòric de forces, arriba a ser més llarg i els maxaco !! bé potser, bueno poder no....
Baixada bastant esteso, trobant molts ciclistes que van en direcció contraria, Port de la Selva, els ritme segueix bó Llança, i comencem a estar força catxats, per no dir trinxats, fins que arribem a Garbet.
Ruta molt maca, amb bones sensacions, i molt bon ritme. Al final 105 km 850m de desnivell en quasi 28 km/h de mitja. Això sí una mica curts pel que ens espera diumenge que ve 140 km i 2200 de desnivell.

Al final hi serem 5 desfrenats, la Lidia, en Lato (petitdru), en Pont, en Garrison i jo.

Mare meva la que ens espera !!!!


dimarts, 5 de juny del 2012

NOU REPTE - LES 3 NACIONS DE PUIGCERDÀ

Doncs sí, anem pujant la aposta, i ja estem inscrits a la marxa cicloturista de les 3 nacions. No sé si estic preparat, però em bé molt de gust d'intentar el repte. Crec que està per sobre les meves possibilitats, però amb esforç i seny es pot aconseguir, tampoc sóc un suïcida.
Al final estem inscrits en Lato (s'estrena amb carretera), la Lídia (aquest any ja ha fet la llarga del Remences), en Pont, i jo. A falta de saber si en Garrison s'ho pot muntar.
O sigui que ara toca pedalar una mica, per arribar una mica més afinadets.
De moment la setmana passada, vaig fer 1 sortida en bici, la volta a Crespià, i una a córrer, amb el regal de dos butllofes als peus. I aquesta setmana una minisortida per carretera cap a Montagut , Tortellà, i cap a casa. Poca cosa però millor que res.
El cap de setmana, dissabte al matí, costellada-partit de fútbol + dinar amb l'equip d'en Ferran, per celebrar el final de temporada. I a la tarda tornem-hi, partit de fútbol amb els jugadors que formavem part del infantils i cadets que havia entrenat el meu pare, fa un piló d'anys. I després un bon sopar. Em va tornar una mica el gusanillo del fútbol, però l'endemà ja em feia malt tot.

APA SIAU!!!!

dilluns, 28 de maig del 2012

TERRA DE L'AIGUA 2012

Després de la suspensió de la marxa la setmana passada, gràcies als organitzadors, voluntaris i organismes varis s'ha pogut realitzar aquest diumenge.
Vam marxar de Besalú a les 5:45, molt aviat, i vam tirar cap a Riells i Viabrea, vam arribar dels primers, vam recollir el xip i el dorsal, i vaig aprofitar per fer una visita a en Roca, per anar ben buit. 
Sembla una tonteria, però, és molt important poder afrontar amb la feina feta.
Arriba en Garrison, en preparem, fem una volta, i cap la sortida, on ens tenen una estona parats, amb un discurs o algo semblant, ja que a darrera no ens hem vam enterar de res.
Sortida, 500metres i PAM!!!!!! PSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!! tothom amb cara de pànic, per no ser el desafortunat, la víctima renega, i es para al voral.... buf quin marrón.
El grup va fent, els top ja marxen tot davant, i hi ha uns moments de dubte, i en Pont es posa davant a tirar, una noia amb bici de triatleta es posa a roda seu, i així durant uns 15 km, no el deixava per res.
La cosa s'anava animant, i s'estava formant un bon grup, els valent anaven tirant de grup, i la resta aguantan com es podia, comença a haver-hi repetxons, però la gent no afluixa i seguim a un molt bon ritme.
Fins que comença el port, comença Collfornic, va se com si tothom pares de cop, tothom era conscient que la cosa era llarga, i tothom la afrontava amb respecta, mirant de trobar el seu ritme.
En Pont comença a marxar tot davant, en Carles comença a quedar-se, i jo trobo el meu ritme entremig. Es comencen a formar grupets, només de començar anem fent amb una noia al mateix ritme, ella és de Girona i tampoc a fet mai Collfornic, entre tots dos anem fent, però sobretot portem un bon ritme, no era un ritme fort, però si prou alegre.
Arribem al primer descans, per mi massa llarg, ja que hi fotem una mica de castanya, i quant la cosa es torna a empinar, em costa molt tornar a agafar el ritme, sort que anàvem fent amb la noia de Girona, crec que fins i tot hem va donar un mica de "tregua" per tal de refer-me, i mica en mica vaig anar pujant més cómode.
Fins que al rètol de 5 km, la cosa es comença fer llarga, em sembla que la noia està patint un petita crisi, afluixo una mica el ritme, però de seguida es refà, i tornem a posar el ritme constant ( ja no tant alegre com abans), però prou bo.
Un cop a dalt, em despedeixo de la noia, que baixa a veure si caça el company, agraint la companyia, i em paro a l'avituallament on ja hi ha en Pont, amb cara de satisfet, ja feia 5 minuts que havia arribat... vam menjar una mica i al cap de 5 minuts més va arribar en Garrison.
I gas a la burra, baixada ràpida, però no molt perillosa, excepte per algun cotxe o moto que et trobabes de tant en tant. En Pont al davant i jo enganxat al darrera, i en Garrison, "paseando com missis Daisy", baixa com una padrina amb el "bisu" arremengat ;)
Un copa a baix una mica de pla, i anem fent, i ens anem animant a un bon ritme,  fins l'inici del Port del Ravell, on en Pont tornar a marxa, espero en Garrison per veure si pugem junts, i ja he fot crits:
marxa!!! que no hem deixes agafar el ritme!!!!... i té raó, així que vaig fent...
hem vaig animant, avanço a uns quants i em vaig acostant a en Pont, però no l'acabo de trapar, arriba en Pont a dalt, arribo jo, i en Carles.. i gas avall, repetxons i ja pensant amb la que ens pensavem que era la última pujada, que diuen que és del 10%... en condicions normals es fa bé, però ja cascats es molt diferent... tot i així la superem na fent tranquilament. Parada a l'avituallament, acabem d'arribar a dalt i gas!!! aquesta baixada ja no he baixat ràpid, ja que pensant en esperar en Garrison, me relaxat i baixava fatal, tant que ell m'ha avançat dient que traçava fatal les curves, es que .... manda huevos!!!

Un cop a baix ens reagrupem, i en Garrison comença a liar la troca, gas i gas, anem fent relleus, passant gent, i portant un ritme bestial, s'afegeix un altra ciclista, i continua els gas, fins a la meta, o això en pensavem, ja que de cop... INICI DE PORT !!!! ... NO!!!!!!!!!! quedem clavat, uns quants passen a recollir les pegatines tot rient-se de nosaltres... per més inri, en Carles comença tenir rampes, afluixem i es va recuperant, mentre anem pujant xino xano.
Un cop a dalt, els dic que m'he reservat, per atacar al final i deixar-los enrera. Em miren amb mala cara... però els hi dic, tranquils que estic fet una coca, tot i així no estan tranquils.
Arribem al final, i abans de passar l'arc d'arribada, li diem que passi en Pont a davant, ja que ens ha esperat a totes les pujades... però el traïdor d'en Garrison fa un mini mini mini spring perquè jo quedi l'últim... aquesta la pagarà, a la pròxim no l'ajudaré a desfer el "bisu" del la roda.
Una bona butifarra i cervesa i cap a cassa.

Una ruta excel·lent, organització de 10, atenció i tracte de 11, i un gran i sa ambient.

Felicitats!! tornarem, i intentarem millor el temps, que va ser força dolent... tot i així vaig disfrutar moltíssim.

Perdoneu el pal, ja que no els puc fotre en bici el faig escrivint.

APASIAU.



dilluns, 21 de maig del 2012

TERRA DE L'AIGUA AL PROXIM DIUMENGE

Efectivament terra de l'aigua, molt aigua. Tot i així vam marxar de Besalú a les 5:45, plovia a bots i barrals, però s'hi havia d'anar. I cap a les 7 arribàvem a Riells i Viabrea. En aquell moment plovia, però poc, tothom remugava... recollir dorsals, fer-la petar.
La pluja s'animava, però tothom es canviava per si de cas. Unes quantes pedalades... i cap a la sortida, on ens envien cap a dins al pavelló... i marxa suspesa.
Crec que era la millor decisió, ja que les carreteres estaven malament, i el temps empitjorava. O sigui fins el diumenge que ve. Las dos torres i jo hi tornarem, tot i que hi havia molta potalisa, i pocs dominguerus com nosaltres...
Tot i axí ens van donar un bon esmorzar, i ens van informar i tractar molt bé.
També corria el rumor, que no sé que passa amb els mossos, que es veu que en protesta per les retallades, o per no sé que, venen molt menys mossos dels que haurien de venir. Es veu que a la Remences n'hi havia la meitat que l'any passat. Com sempre qui rep és el poble, no ens en sortirem mai així, si volen pressionar que pressionin als polítics que són els que decideixin, i no a quatre xixarelus com nosaltres.

No sé perquè les marxes de carretera són tant cares, una de btt uns 15 € i una de carretera 35€, sé de l'esforç, voluntaris... no sé si han de pagar taxes o que han de pagar, però ho trobo excessiu.

Durant la setmana no havia fet quasi res, anar un dia a tortellà i tornar. Anar reservant forces, i ja porto 2 setmanes mig parat.

dimecres, 16 de maig del 2012

TERRA D'AIGUA - OBJECTIU D'ULTIMA HORA

Sí, som unes bardisses seques, ens acosten un llumí i ja ens encenem...en Garrison ja la va liar, quer era tant guapa, que no sé que, que no sé quantos. Al principi no podia, en Pont tamoc, però canvi de plans, quatre trucades, quatre rajats de desfrenats, i jo i en Pont ja estem apuntats, en Garrison s'ha rajat.... de moment.
Una altra aventura per Don Quijote i Sancho Panza, en un territori molt favorable a Don Quijote.
Pujada a Collfornic, em sona, però ara mateix, no tinc ni idea de com és, com tampoc, tinc ni idea d'on és Riells.... o sigui bravo !!!!!
Ara m'informo bé i començo a resar!!!!!!
Tranquils estem apuntats a la curta.
95 km i 1.670 m. de desnivell, amb 3 ports de muntanya.

diumenge, 13 de maig del 2012

REMENCES 2012 - A FULL

Per tercer any consecutiu, torno a la Remences, amb en Quim, en Molas i el novato Pont.
Ja teníem els dorsals del dia abans, per tant com cada any, esmorzar al Bar Sport, i cap a aparcar al polígon industrial abans de Sant Esteve.
Un cop maqueados, anem cap a la sortida. Aquest any feien dos sortides, la llarga i la curta. Crec que és un encert, ja que la sortida ha set molt més neta, tot i que a mi no em feia res, sí que hi havia situacions de "parón", una mica perilloses, per tant jo donc una molt bona nota a la prova.
Surten els de la llarga, i al cap de molt poc nosaltres. Sortida tranquil·la, tot i que a trams la cosa s'anima, travessem Olot, la Canya, i a la recta de la Vall de Bianya, aquest any molta tranquil·litat, recordo que els altres anys, hi havia un "cuchillassos" que feia por.
Anem tirant i comencem a pujar, ritme alegrillo, però sense passar-se, també és l'any que arribo més sencer a peu del Capsacosta.
Aquí en Pont ja es comença a enxerinar, i posa la seva marxeta, anem fent tots dos, ritme constant, però prou bo. En algun tram em treu uns metres, i ja els recupero ràpid, arribem al primer avituallament, no parem, en prenem un gel i gas.
Sense badar baixada fins a Sant Pau de Segúries, i aquí un es posa a davant i al cap de 5 metres ja mira enrera, collons ja estas, em poso a davant i gas, es veu que el paio no li va bé la meva roda, i no segueix, per la qual cosa en Pont queda tallat, jo no ho veig, i hi foto castanya, faig fins la primera rotonda i un tros més sol com un mussol, i gastant molt cartutxus, però disfrutant com un animal.
Poc després arriba en Pont amb un grup, on hi ha un noi que porta un bon ritme, tots al darrera, passant Sant Joan les Abadesses, moment de dubte, i torno a fotri gas per atrapar un grup de davant, ja quasi arribo però estic gastant molt, tant que quant passa el grup bo, uns que anaven de vermell, més ben dit volaven, no m'hi puc enganxar, llàstima, això que torno arribar en Pont, es torna a fer un grup, i na fent arribem fins a peu del coll de Canes.
Aquí tothom al seu ritme, en Pont va marxant, però jo a lo meu, el vaig "controlant" de lluny, tenia pensat no parar a l'avituallament, perquè em sentia prou bé, veig que en Pont es para... Que fas!!!!! el tiu no tenia aigua, ja s'havia begut les dos botelles, clar són 2 metres de tiu per emplenar. 
Li dic que vaig tirant que ja m'atraparà, això que sento...
Gerard que t'agafo!!!!!!!!!!! collons quin espant, era en Pere Guinó, l'hem fet petar una mica, i hem pedalat una estona junts, fins que he decidit afluixar molt, ja que en Pont no venia.
He estat força estona na fent a poc a poc, i en Pont no venia, em començava a preocupar, fins que el veig arribar, clar entre emplenar bidons, que li ha sortit la cadena, a menjat un entrecot, ànec amb peres i s'ha maquillat, ha costat recuperar.
Això sí quant arriba a la meva alçada, torna a posar el seu ritmillo, que no puc seguir, bé sí a 50 metres. Les cames flaquejaven una mica. 
Però em recupero, veig en Pont més lluny del compte, i els útims 2 km els faig a tot tall, fins arribar aprop seu.
Afuixo, em cordo el fosforito, i en Pont s'escapa (traïdor), baixada a tumba abierta, i no el puc atrapar.
Al final ens reagrupem (+ de 1 ja és un grup no) al camp de l'Olot, tots dos ja anem tocats, esforç de tots dos a l'inici de la parcelària, i aguantant com hem pogut fins el final, dins un bon grup.
Entrant amb un temps prou digne, 3:17:05 rebaixant 3 mintus el temps de l'any passat.

Crec que he pujat millor que els altres anys, però l'any passat, vaig enganxar un grup molt bo a Sant Pau de Segúries, i a la parcelaria vaig poder apretar fort. Crec que entrenant el que entreno el meu temps està entre els 3:15 i 3:20. que esta prou bé.

En Quim, impressionat, menys de 3 hores, en Molas poc més de 3 hores, en Climent molt bon temps a la llarga, igual que el jabato d'en Pere Guinó ( que l'hem avançat com a la formula 1, quant entrava a boxes a canviar l'oli del es olives).

Organització genial, per mi es el lloc on he estat que està més ben organitzat, molt voluntaris, atencions...

Només dir que gràcies per fer-nos feliços !!!!!!!!!!!

Apasiau (buf quin pal us he fotut)

PD. L'any que ve espero que poguem ser un bon grapat de desfrenats a la Remences! I en Quim l'any que ve fa la llarga, jo no tranquils.