dissabte, 31 de desembre del 2011

ULTIM COLETASSO

Ahir vaig fer la última pedalada de l'any, com no Can Costa, tot i que el sol només tocava cap al sector de Beuda, vaig tirar cap al bac, a veure si sonava la flauta i trobava les ulleres.

Vaig començar a pujar lleugeret, i sí senyor, al mig de la pista, entre les dues roderes, les meves ulleres !!!!!! ja és la segona vegada que les retrobo (no hi ha manera de treure'm-les de sobre).

Paro, les recullo, i gas amunt !!!, als dos descansos (o això diuen) apreto força, i cap al final veig que vaig bé de temps, apretada final, amb el cor que surt per la boca, les cames inflades, i 19:50, buf !!
més content que unes pasques, feia temps que no baixava de 20, i a part del final, me sentit força bé.

Després parada al Sagrat Cor a admirar la magnifica vista, i baixada per la carretera de pujar al Sagrat Cor, la confiança, darrer Can Camps, i passar pel cotó, pel camí travessar tres rius, més plens del compte. Per tan remullada de peus, quina rasca!! i cap a casa.

Sortida bona per treure la carbonilla, i tota lo acumulat de dos dies a Port Aventura, els nens han disfrutat com animals, i els pares també... el menjar la festa del fregit, i el dormir Hotel de 4*, collons que viuen bé els rics, això sí que és un hotel.

BON ANY BIKERS !!!!!!

dijous, 29 de desembre del 2011

APROFITANT ELS ULTIM DIES DE L'ANY

Primer de tot felicitar les festes i l'any nou, no vull ser pessimista, però pinta que te cagas !!
De moment tot aquest temps que no he escrit, he sortit un dia amb els desfrenats (bona ruta al sector d'espinau), 4 o 5 sortides o mini sortides a córrer, i molts tiberis i gastos.
Abans d'ahir sortida amb la btt després de molts dies, vaig fer un tros de la última desfrenada, per veure que estic com diuen els bons, en pretemporada, com dic jo fet una coca.
La ruta va quedar mig estroncada, ja que un cop arribava al mort, em adonar que havia perdut les ulleres a mitja pujada de can Costa, aixì que vaig recular, tot aprofitant per passar pels corriols de la desfrenada de fa 2 anys (ull que la passarel·la de fusta ja no hi és, i al seu lloc hi ha un bon escaló), a part del primer tros, la resta del corriol està perfecte, ja que l'han netejat el caçadors.
Vaig tornar a baixar cap a can Costa a veure si les veia, però res, hores d'ara hi deu haver algun porc senglar amb ulleres d'anar amb bici.
Al final sensacions de que les cames no tiren, però moltes ganes de posar-les una mica a to.
Ara toca intentar aprofitar les festes i començar a pensar en algun objectiu diferent per l'any que ve.

PD. Si algun bon jan troba les meves ulleres (que són molt velles) ja sap on sóc, i ja sabeu que en fumera ho veu tot, i les reis (mags no els altres) són gent generosa i agraïda.

PD. Ja tenim nova inquilina a casa, en Ferran té una bici nova, una BH CALIFORNIA d'alumini de 1v talla 16", que el tió va comprar a outleciclismo per 100€ (ports inclosos), ja marxa com un tiru.


dimarts, 6 de desembre del 2011

100 oficials

Sí sí, per primera vegada passo de 100 km amb la bici de carretera. No hi havia manera, 75, 85, 95 no acabava mai d'arribar-hi.
Ja feia temps que ho rumiava, però mai em plantejava anar a fer més de 100, sinó que planificava la ruta i sortia el que sortia.
Avui em quedat amb en Pont, i hem tirat cap a Avinyonet, Llers, Tarradas, i després girar a la dreta cap a Boadella d'Empordà, Montroig, i fins a Darnius on fem parada a fer un mos. El que passa és que em anat a un "antru", que no tenien res per menjar, i al final ens hem arribat fins a dins el poble, i trobem una botiga de queviures, i ens fotem una bona ensaimada i una xocolatina.
Després anem cap al Pantà de Boadella, que està a tope, i tot i així les comportes estan tancades.
Després anem altra vegada cap a Boadella d'Empordà, i pugem el coll que abans em baixat. És una mica llarg però no té cap desnivell fort, a bon ritme anem pujant.
Després tornem a Tarradas, aquí ens desviem cap a Vilarig, Cistella, Vilanant, Taravaus, i tornem a la carretera de Figueres on enfilem cap a Besalú.
Puja i baixa, i anar tirant, fins que s'acaba el gas, i intentant seguir en Pont tinc un amago de rampa. La veritat és que em begut bé durant la ruta, però el menjar... un platan, 2 cafès i una ensaimada en tot el matí, i després passa el que passa. Tot i així em nego a predrem un gel, m'he tornat un hippie de la bici, res de merdes que et destrossen l'estomac.
Doncs així acabem d'arribar a Besalú, les pujades comencem junts, m'acaba deixant enrera, i m'espera a dalt, i a als planers encara li dono una mica de guerra.
Arribem a Besalú, i OH NO !!! 96 km !! m'hi nego.
Tot i estar fets pols, decidim tirar un tros cap Argelaguer per fer els 100.
Al final 101,20 Km en 4:20, i trinxat trinxat, però content content.
Bon pont que a mi ja se m'ha acabat!!!

dilluns, 28 de novembre del 2011

OIX 2012 - 2 a 2

Així va quedar el diumenge, 2 pujades i 2 baixades. La marxa d'oix no té secret, comencem amb pujada forta, baixada forta, pujada dura i baixada dura, bona nit i tapat.
És dura de collons, però es la meva "favorita", és la marxa que intento no fallar mai, i ja hi porto uns quants anys. Per mi té un encant especial, per la zona, per la gent, l'atenció, i tot que per davant segur que es foten uns bons pals, tinc la sensació que és de les marxes menys competitives que hi ha, tothom la fa petar, es para als avituallaments, com ha de ser, i que per això hi són.
De Besalú, hi havia l'Angel, en Paco, en Lato, en Quim, en Rescalvo, en Pont i jo, i uns 200 bikers més de tot arreu. Molts coneguts de per Olot, en Serrat, en Mia, l'Àngel de ca l'angel de Fontcoberta (ens retrobem al peloton de lo torpes com sempre)
Cada any hi fot un fred que pela, tot i que aquest any, tot i haver-hi gelada, feia molt menys fred que els altres anys.
Aquí ningú escalfa pedalant, la gent s'escalfa prenent una xocolota desfeta amb brunyols.
La sortida dels últims, i tranquil·lament anem pujant i avançant alguna posició.
Comença la pujada, i sense estressar-nos anem avançant, la cosa es va empinant, i en Pont ja se'm comença a escapar, jo vaig fent que la cosa és llarga, el vaig veient tota l'estona, però no el puc pas atrapar.
Vaig tirant, un cop a dalt, baixo a tot tai fins, pujada asfaltada fins avituallament on hi deixem un cartutxo i arribo just darrera en Pont.
Un flam, aigua, un tall de taronja i corriol avall, baixada tècnica, amb pedra molla i arrels, que fan que trams siguin molt difícils per unes patates siberianes com nosaltres.
A baix travessar riu, i encarem unes pujadetes fins arribar a Oix, aquí tirem cap a la llarga, collons com puja, ja la conec aquesta pujada de cada any, però això no la fa pas menys dura.
És llarga de collons, i força trencada a trams, que la fa més dura. Per variar en Pont s'escapa, però sense estressar-me vaig fent, de cop ja sento algú amb veu femenina que renega, porta un mallot del Banyoles, ella també em reconeix, com no la Judith de Banyoles. La vaig conèixer el primer dia que anava amb bici, i no plorava perquè no sabia canviar un cambra. I mira-la ara, a feta la quebranta, i em fot uns batis cada vegada que la trobo que no vegis. Sort que estava fotuda de l'esquena, i li vaig poder donar una mica de guerra. Tot i això com dic jo, és un biker valenta, que no es guarda res.
Un cop a dalt, fang, no cap bestiesa, el just per disfrutar i emmardar-me. Arribem a l'avituallament i ens retrobem amb en Pont.
Em trobo bé i amb confiança, i decideixo baixar força a sac, avanço uns quants bikers, i no tinc cap espant remarcable. Disfruto com un camell, la doble és la millor compra que he fet mai. Còmode pujant, i baixes com un tiro, pesa un pèl massa, però carai a la bici li sobre 1 quilo, però a mi 8, el quilo de bici està a 1000 euros, i a mi em sembla que em costaria menys, o no...

Finalment, manguitos de regal, cervesa i cap casa.

Des d'aquí felicitar la gent que organitza la marxa d'Oix, per la seva atenció, dedicació i simpatia. FELICITAT i fins l'any que ve.

PD. Classe mestra dels senyor lato: Com untar la roda amb frens de disc a l'inrevès. Semblava que els raids els hi costava una mica de passar per la zona del fre. Secretari Lato estas fet un bon carcamal. ah !!! bici no va ja !! 29 ? segur ????????

Fotos al facebook de btt oix
http://www.facebook.com/pages/Bici-Muntanya-dOix/154408677986684

dissabte, 19 de novembre del 2011

APROFITANT EL PARON DE PLUJA

Aprofitant que avui al matí no havia de ploure, em quedat amb en Pont per anar a treure la cabonilla amb la de carretera, ja que no tenia ganes d'enfangar-me amb la btt.
Hem optat per anar fins a Oix, mentre inflàvem les rodes a la betzinera, han passat 3 ciclistes que anaven en la mateixa direcció que nosaltres.
Em tirat xino xano, havia de vigilar en Pont, que és com una bardissa seca, que ja estava a punt per donar-los caça, na fent, al final els hem atrapat a la pujada a Sant Jaume, un perquè anava més lent, i les altres perquè s'han parat a dalt (després de picar-se entre ells i pujar a tot tall).
Un copa avançat, tot esbufegant, hem anat tirant, fins que ens ha atrapat i hem fet el camí junts fins al trencat al parador de Castellfollit, la veritat és que a la pujada anava parat, però ens ha posat un ritme, que anàvem amb el ganxo al coll.
Al trencant ens hem despedit, i em començat a tirar amunt. En Pont com sempre a començat a posar la seva ritmeta, l'anava seguint força bé, però cap al final del primer coll m'ha començat a venir flato, i he tingut que deixar-li 10 o 15 m per poder relaxar una mica l'asunto, un cop dalt, baixada i tornar a pujar on en la part final tampoc el puc seguir.
Arribem a Oix, fa un bon dia, voliem tirar fins a dalt al Bestrecà, però amb la xarremeca, ens hem estovat i em decidit tornar cap a casa.
En el primer coll, pujant força a ritme, i acabant amb una bona serie, que tot s'ha de dir m'ha tornat a fondre als metres finals. Per intentar-ho que no quedi.
Descens i tirem cap a Can Eudald de Jou, bonic camí per fer tranquil·lament. Arribem a Montagut i tirem cap Tortellà, quina pujada tant pesada, es fa llarga de collons, per variar torno a posar un bon ritme, a la part final deixo en Pont enrera, però s'hem torna a fer llarg, i peto a 100 metres del final, i na fent.
Tirem cap a Espuella, no l'havia fet mai de baixada, Argelaguer, el Clot i Besalú.
50 quilometres per treure la carbonilla i fer alguna serie, i arribar a casa trinxadots, com sempre.

Un copa hem arribat, hem mirat bicis, que en Pont necessita una btt, i tothom li aconsella una 29, jo no ho veig gaire clar, aquí tenim molts corriol, i pujades cabrones, i no sé si és tan bona idea per aquesta zona.


diumenge, 13 de novembre del 2011

DIUMENGE DE TRIOLOGIA

Desprès d'ahir anar a dormir a les 3 de la matinada, un parell de gin i prou... ah!! FELICITATS SERRITA, 40 anys però molt ben portats.
Començo a madurar.. o no. És la meva nova tàctica per no agafar un catiusques importants, quant surto de festa, l'endemà quedo per anar amb bici al matí aviat, així segur que faig bondat.

Doncs segons el temps, estaria tapat però aguantaria, o sigui començava "Aprovecha tu vida" (us juro que existeix), sortim a les 9 direcció cap a Can Oms, i per munt fins arribar als rajolins, cosa rara però d'inici portavem un ritme molt trànquil ( que ja convé), i comencem a pujar per pista cap espinau, objectiu no posar el plat petit, el principi és durillo, però es fa força bé, després hi ha una estona que anàvem força atrancats (com diuen els de santa pau), després ja es va fent, a mig camí ja comença la segona part, "Gorilas en la niebla", està tot enboirat, tot i que la visibilitat és bona, però és boira pixanera com és diu per aquí, i mica en mica et vas quedant xop, tot i això la temperatura és bona i el sofocon que portem ajuda a estar encara calentets per dins.
Un cop al trencant d'espinau, agafem la variant per arribar fins a dalt el coll, en Pont comença a augmentar al ritme, li aguanto la roda, i esprint demolidor a 10 metres de dalt, això sí que ho tinc uns 10 metres molt bons ;)
Un cop a dalt, mengem un platan, en Pont confirma que no hi ha ni un putu bolet, i tirem per corriol cap a Sant Miquel de Coma de Roure, corriol molt maco, però moll amb arrels i pedres planes, que vol dir que a trossos a peu. A mig corriol, comença la última part, "pedaleando bajo la lluvia", comença una pluja fina, sembla que no fa res, però està tot empapadíssim, baixem cap a l'esqueleto, i com més avall estem més plou, i pitjor està.
Per tant anem per feina per arribar aviat a casa a fer una dutxa calenteta.

Això sí abans manguerasso a la bici, i a nosaltres que anem força enfangats, tot i que s'agraeix que no sigui aquell fang enganxós.
Ens hem mullat i enfangat, però no hem passat fred, ens ho hem passat de perles, i hem aprofitat molt bé el matí "perro" del diumenge.

ULL que el 27 hi ha la marxa d'Oix !!!!! I aquest any amb una marxa curta, llarga i extra-llarga, jo amb la llarga ja en tinc més que suficient. Que allà no hi ha ni un planer.
http://ovoxo-oix.blogspot.com/2011/11/btt-doix-27-de-novembre.html

dimarts, 1 de novembre del 2011

UN PONT AMB FINAL FELIÇ

La veritat és que el pont començava fatal, dissabte al matí, havíem quedat per anar a fer Olot-Vic amb btt, amb els de la feina, i res degut a les predicció i a les últimes pluges, va quedar tot anul·lat.

La cosa pintava malament, però al final diumenge vam aprofitar el bon dia que feia, per pujar al Sagrat Cor caminant amb el nens, vam començar a pujar a sota l'atmeller. Com que eren una colla de petits, un per l'altra va pujar perfecte. La sorpresa va ser la petita de casa, la senyoreta Mar, més tossuda que un marrà (com la mare ji ji ji), poc li agrada caminar, i noi no sé que li va picar, que va voler pujar tota sola, sí sí com una jabata (sols la vaig ajudar en un parell de trossos, i encara perquè li vaig dir jo), la cosa no tindria molt mèrit si no fos que encara ha de fer 3 anys, i és un tap, això sí guapa i guerrera com el pare ;)
Dinem a dalt al sagrat cor i a quarts de 4 baixem cap a Besalú. Al arribar a casa, mentre tots feiem unes ratafies amb panallets, trucada de'n Pont, i la Teresa ja fa cara de ja la tenim liada... i doncs sí permís de 1 hora per fer una can costa.

Doncs dit i fet, en 10 minuts ja marxavem de casa... arribem al pont de can costa, crono a 0 i GAS... molt de gas... i més gas, total aguanto 4:30 a fondo, després pim pam pum, i arribar dignament o no, a dalt, total 20:40 (no està tal malt... o sí).
Dilluns a la tarda, circ Raluy a Girona, ens va agradar molt, i a més no està malament de preu.. i en català. Arribem tarda a casa quarts de dotze, i de seguida a dormir que estic fet pols.

Dimarts al matí hem quedat amb en Pont per fer carretera, hem anat cap a Olot, pujar Capsacosta, Sant Pau de Seguries ( un descansillo amb tall de coca de la fleca), Sant Joan les Abadesses, pujar el Coll de Santigosa, baixar fins a Olot, Begudà i cap a Besalú.
Ruta força completa i amb vistes excel·lents, molta xerrameca i força pujada, hem pujat el Capsacosta a un bon ritme (sempre marcat per en Pont), aquí he notat que la nova adquisició és un éxit, he posat un casset nou 12-27, ja que quant la cosa es posava seria, el 25 hem quedar curt, sent clars, falten cames. He pogut pujar bastant cómode amb el plat mitjà i la pujada no se m'ha fet gota pesada.
El tros de Sant Pau fins a Sant Joan les Abadesses, vent emprenyador de cares, llàstima ja que és un tros per anar ràpid.
La pujada a Santigosa, amb les cames ja un mica tocades, de inici ja no he pogut seguir el ritme de'n Pont, poc més ràpid que el meu, però impossible de seguir, al final a acabat arribant un 200 metres més endavant. És una pujada sense grans desnivells, però que va fent, a més no és llarga.
Baixada del coll de Canes ràpida, quin malt de cervicals i d'esquena, això de les posicions aerodinàmiques no és lo meu.
Un cop a Olot na fent fins a casa, com hem pogut, ja que les cames estaven tocadíssimes, hem arribat cuits cuits.
Al final 95km en poc 3:45 de pedalar ben trinxats i feliços com anissos.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

AGENDA A TOPE

Primer de tot, entre setmana impossible sortir en bici, per tant 2 dies a córrer, això sí entre 25 i 30 minuts cada vegada, a partir d'aquí el genoll i el peu es comencen a queixar. Tot i això cada vegada millors sensacions.

Dissabte, el primer partit del nou Messi, bé... és petit com en Messi però lluita com en Puyol... primer partit de'n Ferran (4 anys), només portaven 3 entrenaments, i ja s'han estrenat. Algun petit problema... no sabien sacar de banda, ni que era un córner, ni de centre (bé això ja ho van practicar molt el mateix partit), tot i això feien goig de veure amb l'equip oficial del Besalú, de ratlles blanques i verdes (como er Betis), sabates de fútbol... i sobretot feien goig de veure com disfrutaven, com correvien, sense cops de colze, ni insults, ni res brut, queien a terra... i res s'aixecaven, i tornem-hi... molts de primera divisió n'haurien d'aprendre. Això és futbol en el seu estat pur, i no el d'aquest quatre figurins. Tot s'ha de dir vam perdre 20 a 2. Diuen que s'apren més d'una derrota que d'una victoria... esperem que les lliçons s'acabin aviat.

Al migdia Castanyada amb el nens, nenes, papes i mames, de P3 de la classes de la Mar, joc de pista, macarrons pels nens, costelles pels pares, tertúlia, i ja erem mitja tarda.

Al vespre sopar del homes de les dones del cafè (manda huevs), o sigui una excusa com una altra, la festa del fregits, bé alguns van acabar la festa més fregits que altres.
Diumenge al matí bici de carretera amb en Pont, vam quedar a les 9, però al final vam marxar a les 10. Jo havia anar a dormir a quarts de 3 i en Pont a quarts de 5... i això és paga.
Anem a fer la volta cap a Olot, Santa Pau, Mieres, el Collell, Banyoles i Besalú.
Anem a un ritme molt tranquil, amb axassu inclós a la pujada de Sant Jaume (Pont desperta!!!), arribem a Olot tot xino xano, i tot xerrant em passent el quilometres volant...
Molt de transit desde la rotonda de la BP d'Olot fins a Can Xel, posem ja un ritme més algre, a Can Xel fem parada a menjar el plàtan.
La fageda estava a tope de gent, no hi cabien més cotxes.
A partir d'aquí arrancada, i posant-hi una mica més de marxa fins arribar a Mieres, on no es pot evitar una parada a Can Met, cafè, tapa de formatges i fuet, aquí ens enterem de la mort de Simoncelli, buf quina setmana, ara hi som i click tot a la merda.
Tirem direcció a Collell, en Pont emplena la botell a la font del Collell i gas cap a Sant Miquel de Campmajor. Un cop a Sant Miquel en Pont comença a posar una bona marxeta, em poso a darrera seu i aguanto com puc, arriba posar-hi un punt més i no aguanto.
Arribem a dalt i baixada a Banyoles, pujar a la Creu Roja, amb atac traïdor per la meva part com no, i deixo en Pont en els últims metres.
Anem tirant i de cop es posar a pitar un cotxe darrera nostre, ens girem per veure que passa, i era una noia, que ens comença a fer senyals que no podem anar dos de cantó, quant nosaltres anvem un per l'arcen i l'altra quasi sobre la línia... ja no vaig podes més... n'estic fart i la vaig obsequiar amb un serie de renecs i senyals, tot un repertori, per desfogar tota la malla llet...
Vam estar una estona amb en Pont una mica desconcertats... la gent estem fatal... potser hauríem de conscienciar més el personal sobre les normes de circulació, que no n'hi ha prou en frenar i donar gas.
Baixada de Serinyà, revolt xungo del riu (per mi el punt més perillós de la zona), pujada feta amb prou dignitat de Fares, i un cop agafem el desvio de Besalú, sense baixar de 30-31 km/h fins arribar a Besalú, en Pont em va xinxar, i em va estar a punt de fotre el pal, però al final el va rebre ell. Tú ves sortint fins les tantes...
Al final, crec que eren uns 72 km en 2h:45 de pedalar, em va passar mot ràpid, molt més que quant vas sol, que agafes unes pajares mentals que te cagues.

Apa, a veure si el temps ens deixa pedalar el cap de setmana, que tenim algo preparat pel dissabte amb els de Plana-Hurtos.


dimecres, 19 d’octubre del 2011

PAPA!!!! PERIQUITU!!!! ADEU JEPI

Papa !!!! és el que sempre em cridava en Jepi, quant ja em veia venir d'un tros lluny, i periquitu!!! aquest any sí cap a segona, li cridava jo.
Avui en Jepi a passat a millor vida, o això diuen, anava en bici de carretera cap a Sant Pere Roda, i el de dalt a decidit que era la seva hora.
Amb tot lo bo i tot lo dolent que tenia, era ell, en Jepi, tot un personatge, conegut per tots a Besalú, i ficat a tot arreu, Desfrenat, Estaferm, Gegants, Fútbol ...
Jepi Casquet ben segur que trobarem a faltar les teves Jepiades com deia jo. I jo que et deia que ja podies anar pedalant que no m'atraperies mai, i mira per una vegada m'has guanyat.

Només desitjar-te un bon viatge, adéu PERIQUITU !!!!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

BESALÚ-ST.PERE DE RODA-LLANÇA

Quina millor manera de superar el robatori de la bici de'n Pont i la calor.... doncs anant a la platja amb la bici de carretera tots dos.
La família va la platja, i he enredat en Pont perquè m'acompanyes, el destí és la platja de la Farella, a Llançà, i la idea és passar per Sant Pere de Roda.
Doncs així va, marxem a les 9:30, portem un ritme força alegre, tot xerrant es pedala molt més bé que anant sol.
Força transit, algun pitasso (que es pot anar de cantó collons!!!).
Fa vent, però res exagerat, arribem a Figueres i decidim passar per la Rambla, i els seus adoquins, visca la Paris-Roubaix, quin trontollar tant puta, semblava que s'havia de desmuntar la bici.
Un cop sortim de Figueres agafem la carretera vella que va a Peralada, arribem a Peralada, i també per la carretera vella anem fins a Garriguella, amb unes pujades finals força traidores, que ja ens comencen a picar les cames, la mitja de quasi 30 km/h comença a passar una mica de factura.
Arribem a Garriguella, i parem en una fleca a menjar un bon "crusant" de xocolata.
A partir d'aquí, fent camí fins a Vilajuïga, on comencem a pujar St. Pere de Roda.
El dia abans vaig buscar l'altimetria, i vaig veure que eren rampes d'un 7% ma o menos.
El que no recordava és que totes les masses piquen, i una mica de 7% el fas molt bé, però massa 7% ja fa molt de malt, i així a set, em començat bé a bon ritme, però m'ha començat a costar molt mantenir el ritme, he deixat marxar en Pont i he posat tota la carnassa a la maquinària, plat petit i pinyó gran, o sigui un 30-25, anava fent en total són 8 km, però quant en portava 2 ja he començat a demanar la hora!!!!
En Pont s'allunyava de mica en mica, però encara l'anava veient, a estones hi ha algun "descansillo", però se m'ha fet molt llarg i feixuc, finalment ha hagut la típica "pajara" mental, però que he superat tot renegant i dient que n'estava asta el gorro de la bici etc... però al final arribada a St. Pere més content que unes pasques, així sí força o molt cansat, sobretot sentia els peus com escaldats.
Descansito, i baixada tot tall cap a Port de la Selva, bona baixada, amb curves fàcils de traçar, llàstima que en zones el paviment està malament, i hi ha algun forat que et pot portar més que un problema.
Un cop a baix, i unes miques de forces recuperades gas, per acabar-les d'acabar totes i arribar a la Farella amb 68 km i 2:50 de pedalar, això sí fets una bona coca.

Ah! som a l'octubre i a l'aigua si estava genial !!!!!!!!!!!!

diumenge, 9 d’octubre del 2011

VALLTER-NÚRIA

Primer de tot dissabte sortida llampec a la pujada de Can Costa i el Sagrat Cor. Començo fort la pujada, em rendeixo i vaig pujant poc a poc, fins que al primer pla em sento bé i acabo de fotre-li castanya fins a dalt, arribant com sempre fet pols i una mica més de 20 minuts, després Sagrat Cor, i ginyada de baixada al corriol, mira que estava convençut però a última hora, sempre em tiro enrere, aquell primer tram és superior a mi, vas de cap a l'arbre !!!! un dia d'aquest me ni vaig amb l'aixada i munto un autopista que te cagas!!!
Un cop saciada la set de bici, sopar a la taverna i a prepar-ho tot per l'endemà.

Em quedat a les 6:30, anem a fer la travessa de Vallter a Núria. Ens porten en cotxe i ens recolliran, en Joan "Mei" i en Quim de Santamaria, dos muntanyencs experimentats, que ens fan aquests grandíssim favor. MIL GRÀCIES !!!!!!

Erem Ángel boda i bautizos, Ester "canguru" de l'any, Toni el fuster i els seus clients, Rosa la peruana, Teresa genolls de vidre, i en Joan Serrita madurito en forma. ah i jo!! més val que posem el "burru" a darrera.

Comencem a caminar a les 8 en punt, força rasca i força vent, però amb sol i un dia super clar.
Enfilem cap al refugi de Ull de Ter, un ritme calmat però sense badar, que anem mantenint fins a dalt al Coll de la Marrana, sempre junts, i tot fent-la petar entre bufet i bufet.
Cada vegada feia més vent, però es podia aguantar. Ens despedim de'n Quim i en Joan fins a Queralbs, i comencem a baixar, per després enfilar-no a la cabana de tirapits i el coll de Vaca.
Aquí el vent ja comença a ser molt més fort, i la fred més intensa (tot i el sol).

I tots vent agrupats, degut al fort vent, tot i els bufs, tapa orelles....fa tant de fred, que fa molt malt les orelles, però na fent arribem sans i estalvis a coll de nou creus.

Buf i baixada de dret cap a Núria, que ja es pot veure, la baixada es fa eterna, es fa molt més pesat del que em fet fins ara.
Na fent parades arribem a Núria a la 13h, fem un bon bocada i cremallera fins a Queralbs, que ja n'hi ha prou de caminar. Bé en Toni el fuster, ha baixat correguents, 51 minuts amb revolcada inclosa, és ben boit!!!


Avui volia parlar en el bloc de'n Pont i la seva última aventura, ell tot sol, bé amb la seva bici, van sortir de Montserrat, per arribar fins Santiago de Compostela, just ara mateix m'acaba de troca, doncs avui estava a Saragossa, i toma castanya els molts grandíssim fills de sa mare li han robat la bici... la tenia lligada i sense seient a fora d'un palau mentre el visitava, i quant a sortit ja no hi havia res, és una Btt Specialized negre de la talla més gran que existeix.
No sé que hem de fer en aquest país, però o comencem a canviar les coses o això acabarà malament!!!!
SORT PONT!!!!!

dimecres, 5 d’octubre del 2011

CONTINUANT PENITENCIA

Pel que es veu no vaig patir prou pujant a la Mare de Déu del Mont, i el diumenge ja vaig començar a tenir símptomes, de malt d'ossos, malt de coll.... o sigui, dilluns i dimarts aguantant amb "iboprufents", i dimecres un pet com una gla, 40 de febre, tot al dia al llit, senses poder empassar ni saliva.... doncs 7 dies d'antiviotic... i el cap de setmana sense una sola pedalada, degut a que encara estava més cuit que.... val més que no ho digui.
Dilluns, ja no vaig aguantar més, i vaig fer una escapada amb la de "prima", només 23 km, però disfrutant molt, el que havia de ser una passajada, es va convertir en una contrarellotge, ja que vaig sortir tranquil, però em va avançar un tractor, al qual vaig seguir com vaig poder, al plans bé, a les baixades havia de frenar, però al repetxons ho havia de donar tot.
Al final sortint una bona mitjana de 30 km/h, sí ja sé que en només 23km, i que ja estava petat, si més no servirà pels esprints finals ;)

I avui dimecres he pogut tornar a sortir amb la flaca, he fet la volta de can Vilà, esponellà, Fontcoberta, avui sense Banyoles, Serinyà i cap casa. He anat sempre mirant de no passar-me, però a la pujada després de Esponellà, he intentat posar un bon ritme, aconseguint-t'ho i arribant a dalt força cuit, a partir d'aquí força tralla fins a casa (amb la corresponent atrancada a la pujada de Fares), arribant a casa amb 37 km i una bona mitja de 28'50 km/h, que està prou bé, ja que en moltes fases el vent m'ha tocat molt la pera, o ja són paranoies meves....

El planning pel cap de setmana, si m'ho puc acabar de muntar, serà btt dissabte, si puc unes 2 hores, i diumenge anem a caminar, a fer Vallter-Núria, que fa molt de temps que no la faig.

Apa siau trempats i trempades.

dissabte, 24 de setembre del 2011

PENITENCIA

Doncs això 2 setmanes sense bici, PENITENCIA, 2 ave maries, 3 pare nostres i ... pujar a la Mare de Déu del Mont.
De moment, els ave maries i els pare nostres no els he fet, perquè quasi no me'n recordo, però la Mare de Déu del Mont ja l'he completat.
Vaig sortir a quarts de 10 de casa, xino xano cap a Beuda, sense pressa que la cosa és llarga.
Arribo bé a Beuda en 20 minuts, na tirant fins el trencant, on segon la tàctica ja prevista, poso el plat petit i cap amunt, la cosa s'enfila, però no prou, i vaig fent, després baixada, i tornem a pujar, la pujada de mica en mica es van enfilant, fins que s'ajunten dos paelles amb un bon desnivell, que em deixent força tocat, mentre pujo em trec el casc i el poso al manillar (no ho faig mai, però em notava molt acolarat i suava moltíssim), em recupero i arribo més bé del que em pensava a la carretera principal. Només porto 1 botella d'aigua, i vaig una mica curt, ja que tinc intenció de pujar sense parar-me en lloc.
A partir d'aquí sembla més senzill, o això pensava, però la veritat és que se'm fa molt dur, no tinc pebrot de posar el plat mitjà en les pujades, i m'haig de conformar en n'ha fent. Psicològicament ho passo força malament, però que carai sí és una penitencia!!!!
Amunt que fa pujada vaig fent fins arribar al pla de sota la Mare de Déu del Mont, a partir d'aquí aquest tros sempre l'havia fet prou bé, però aquesta vegada m'ha costat moltíssim, amb tot posat pujava a estones a 7,5 km/h, però jo marrà amunt, he arribat a dalt en 1:38 i força cuit... encar no havien obert el Bar, i he tirat cap avall, me parat a la font de roca pastora a emplenar el bidó, i sorpresa no raja !!!!
Al final castanya cap a baix, ara ja em començo a notar amb més confiança a les baixades, i ja baixo més ràpid, tot i això les cervicals em queden destrossades.
Un cop a baix tiró cap a Maià de Montcal, i castanya fins a Besalú. Es veu que encara em quedaven forces, i he aprofitat per fer-les servir per arribar a casa trinxat, en 2:20m. i 48 km. i una velocitat màxima de 70 km/h.

A migdia dinar amb les albondigas, a la tarda fires, al vespre sopar amb la colla... i a quarts de dues ja no podia més i cap a dormir.

Aquest matí he anat a fer un vol caminant, ja que tinc les cames com un roc!!!!

PD. ULL diumenge REMIGIUS FLUIVIUS, després de no sé quants anys sense fer-la, ara em toca tornar-hi.


diumenge, 11 de setembre del 2011

DESFRENADA- AMUNT I PUJA PINYONS

"Amont" i puja pinyons, això és el que m'he passat cridant durant més d'una hora. Estava un pèl abans de l'avituallament de Can Jou (la Miana).
Era una baixada picada, amb pedra i terra molt solta, i de cop arribaves a la pista principal i picava cap amunt, no molt, però si vas a tot tall amb plat gran i pinyó petit, et quedaves clavat (bé els 20 primers només havia de cridar cap "amont", ja que anaven com tirus).
La veritat és que m'ha passat el temps volant, bé algun quasi ens fa volar, ja que tampoc era fàcil de controlar la bici al final de la rampa.
A més he pogut conèixer en Pere del blog El nou repte, un tiu molt trempat i simpàtic, que m'ha fer molta il·lusió que em reconegués i em saludés. Gràcies.
Per sort no hi ha hagut cap accidentat greu, si molts cops i rascades, com és normal, però res destacable. Això sí alguna averia, i algun amb més rampes que el tourmalet.
Em hagut de baixar un parell de bikers amb avaria, que molt amablament s'han esperat a que acabéssim el nostre torn de control.
Diria que a la gent li ha agradat, dura... sí ! com totes quant ho dons tot. I el corriol de baixada tècnic... gustos per tothom, per mi es massa difícil, però entenc la gent que se li fa massa ferregós i també entenc a la gent que necessita canya.
ULL!!! 1 biker ha baixar l'escaló que era incicable l'ha saltant a sobre la bici... almenys deu fer 1.50m, què!!!! 2.00m... i voluntàriament, i 2 biker han travessat el riu sense cap peu (s'han mulla igual). Estadístiques...
Molta gent coneguda, i molta per conèixer, ja que don gust estar en un ambient com aquests, ja que tal i fa si ets un dominguero, com un superstar, aquí tots som iguals de cabeçuts amb la bicicleta. La veritat veient a la gent com xerra i xerra de les batalletes ja et sents recompensat. Felicitats a tothom i als currantes de la junta i voluntaris.

PD. Ahir dissabte vam anar a estrenar la nova bici de carretera de'n Pont, una Specialized Secteur, vam sortir a quarts d'una, després de marcar el circuit de la desfrenada, i vam anar fins a les gorgues de Sant Privat a dinar, i un cop vam acabar de dinar vam tornar a casa, al final uns 74 km en 2h 40m (1:30 + 1.10). I arribant cascadots... cascadots !!!!
L'estrena del nou "carreteru", a la carretera semblem Don Quijote i Sancho panza



dijous, 8 de setembre del 2011

DESFRENADA 2011- la prèvia

Com que el cap de setmana passat era Besalú medieval, i com no, jo faig de pinxe a la Taverna Solidaria al mati, i passejar amb la família per la tarda, i pedalar per... MOC !!! s'ha acabat el temps... una altra dia serà.
Doncs la setmana portava el mateix camí, però al no tenir temps, dimarts vaig decidir sortir a córrer, vaig triar un recorregut planer, tot per pista, 0 asfalt, per can Batlle i l'anella verda, uns 6 km, i vaig tardar uns 33 minuts, anava fent, sense forçar, vaig anar molt bé de cames, genoll, turmell, però com no sempre haig de tenir alguna cosa, doncs tenia flato, i collons quin flato, que em pensava que tenia un atac de pendis... vaig agafar un pedra, vaig esbufegar fort... però res, la única cosa que em va anar bé va ser, córrer aixecant més els genolls.... no sé si va ser això, però almenys es va calmar.. un consell: no mengeu un tall de fuet abans d'anar a córrer... ;)
Dimecres amb forces agulletes, però res comparat amb les altres vegades.
I avui dijous, m'ho he pogut muntar per anar amb bici, tenia les cames encara carregades, per tant no era qüestió de fer el burro.
He anat a fer la volt curta de la desfrenada, el primer tram fins a sobre el candell l'he fet anar molt poc a poc, però veia que les cames anven força bé, i m'he anat animant fins arribar a sota Can Costa, aquí crono a 0, plata mitja i 3 pinyó començant per dalt, le mantingut tota l'estona, excepte el 1 tram planer, on segons sant Lato s'ha de posar plat gran.. he baixat un parell de pinyons i plat gran, i fava, carai !!! les cames tiraven... a partir d'aquí tornar a la marxa que portava, això sí ja no anava tant lleuger, que fins i tot les segon pla ha desaparegut... i la última rampa ja l'he fet asfixiat, al final he fet 19:25, asfixiat, però força bé de cames...
Després pedalar relaxat per recuperar-me, i castanya... pista, corriol, i era a les basses de Bet amb 43 minuts, a partir d'aquí anar cap a can Badia, on en algun repetxon ja em començava a arrastrar una mica, i fava cap avall.
Feia molt que no la feia, és rapida i sense molta dificultat, o sigui: pels animals ràpida i bestial, i pels que van amb més seny, divertida i sense perill, o sigui cafè per tots.
L'he baixat molt ràpid, pesant que ningú amb seguiria, de fet anava sol, i a més a l'hora de la veritat em passen per tots cantons... però bueno he estat una estona ben content.
A partir d'aquí algun repetxon petit, i pista ràpida... un dubte amb el camí, ja surten uns gossos bramant, i em tiro corriol avall, per sort era el bo, travesso el rierol, quasi sense mullar-me, o sigui un peu a l'aigua.
A partir d'aquí m'arrossego un mica en les últimes pujades, i gas... deuen ser un 4 km de gas a fondo fins a l'arribada, al final 22 km en 1:15, sense parar-me en lloc, o sigui ja teniu el temps del dominguero.
La marxa curta estar molt bé, però jo aconsello agafar-s'ho amb més calma i fer la llarga, que val molt la pena, i aprofitar els avituallament, que per això els hi posem!!!! jo estaré amb la penya cangrenya, a l'avituallament a Can Jou... miraré de portar la càmera per ventar algun retratu.

O sigui que dissabte a marcar el circuit, (hem quedat a les 6:30) la mare que tu va parir !!!! però si encara no ha sortit ni el sol !!!!
I diumenge bon temps i DESFRENADA, si fa molt de sol no patiu, ja que la marxa transcorre en gran part sota la protecció dels arbres, o sigui de LUJU!!!

Us i esperem a tots !!!!
En Ferran recollint el diploma dels 25 m, 1er de la seva serie amb 56 segons.

Foto de les dos bitxus de casa!!


Ni les piscines del Lidl
La tieta petita i tots el nebots, la tieta se'n va cap Astúries, l'amor....

dissabte, 27 d’agost del 2011

TEST DESFRENADA 2011

Primer una mica de resum de l'última setmana:
- Diumenge passat vaig quedar amb el cunyao, vam anar a fer una volta pel pla de l'estany, uns 54 km en 2 hores. El cunyao a estirar cames i jo a estones amb el ganxo el coll, sort que vaig guardar forces, per fer-lo forçar una mica al final, que sinó ni sua.
- Dimarts vaig anar a fer part de la marxa curta de la desfrenada 2011, pujant a Can Costa en 19:55 petat petat... recuperant una mica i fent la pujada de les basses de bet força bé, sense peus el tram més difícil, i fotem una bona rebolcada quant la típica pedra del mig del camí no té pebrots d'apartar-se, la roda de davant s'aixeca, la cala no surti jo esparxat per terra, de fet vaig aprofitar per descansar un mica. Al final va ser 1:30 de pedalar.
- Dijous tornar a pujar a Can Costa, vaig pujar tranquil·lament, amb un pinyó més del que faig avituallament, 22 minuts i força descansat, i vaig tirar cap al Sagrat Cos i gas cap a casa. Al final 53 minuts.

-I avui diumenge test del Desfrenada, erem més de 20, uns quants la curta i uns quants la llarga.
El ritme ha sigut molt tranquil, perfecte per mi, ja que així la he pogut completar sense gaires angunies. Aquí un mini resum: Com sempre un inici de marxa perquè la gent que tiri li foti castanya, amb pista ample, i pujada també per pista ampla, va bé, ja que després ve pujada per corriol, es separen la llarga i la curta. Per la llarga pujada per una pista amb trams tècnics, una mica de baixada, i pujada amb trams exigents. Després baixada vertiginosa i ràpida, fins arribar a un altra avituallament, on s'inicia amb una altra pujada, amb alguns trams durillus.
Un cop acaba comença la joia de la corona, magnífic corriol de baixada, uns 4 km. Es pot resumir en 2 categories:
Categoria 1: corriol ràpid i força fàcil, per disfrutar.
Categoria 2: trams tècnics, només aptes per gent valenta i amb molta habilitat.
Categoria especial: no els baixa ni déu.

Després canya per pista, fins arribar a la última pujada seria, amb un inici durillu, que he fet a més de 180 pulsacions, fins que he vist que la cosa petava, per tant pugem pinyons, que entre 160 i 170 la cosa va més bé.

Un cop a dalt, corriol tècnic, on es baixa el 95% sobre la bici, bé el baixen ;).

Després pista foten-li castanya fins a Besalú, la arribada a set d'apoteosis, els malparit m'han portat el tros final a més de 190 pulsacions, i sense opció a disputar l'esprint final (l'especialitat de la casa).

Cervesa final i resumint que m'ho he passat teta, sort del ritme sostingut que sinó...

PD. Divendres en Ferran a la festa de la piscina, als seus 4 anys va travessar oficialment la piscina (25m). Almenys hi ha algú a la piscina que guanya!!!!

dimecres, 17 d’agost del 2011

FI DE VACANCES SANT TORNEM-HI

Després d'estar una setmaneta de Camping per Pals, i aprofitar per sortir amb btt 3 dies a fer el voleiu, fent més o menys 26km cada vegada.
Dimarts vaig començar a treballar, amb el nou horari d'agost, de 8 a 3, que fa que pugui aprofitar la tarda.
I avui, ha tocat sortir amb els compis de Plana-Hurtós, erem en Gerard C. (sí el del bolso), en Richi wichi, i en Solà Renolt, en Balta a faltat, degut a que l'autoritat competent no li acceptat la instància pertinent.
Em quedat a les 5 de la tarda, sí feia una bona cleca. En principi els havia de portar a fer un max mix de la desfrenada de l'any passat, però ha resultat sortir una ruta un mica improvisada, ja que com sempre m'he despistat, i he aprofitat per ensenyar alguns corriols a en Solà.
Anavem a un ritme força tranquil, però sense badar, em anat cap a Can Homs, on abans d'arribar-hi han sortit 3 gossos a tocar la pera, cridaven i prou, però tocaven la pera...
Després passar per Darrera Gircós, la riera, i una pitxa un liu, fins anar agafar corriols i pistes per aquí i allí i anar a sortir la carretera asfaltada de Beuda, després tornem per la guixera tancada fins tornar cap a Palera per fer els magnífics corriols, fins arribar a baix a Lligordà.

Em tingut un petit incident, a en Richi wichi no li agraden les baixades, i menys amb pedres i algun escaló, i com no en un moment de debilitat, s'ha amorrat a un arbre i de culs per terra.
Després de riure un mica i veure que no ha passat res, sant tornem-hi. Pujar fins dalt l'abocador, per la pista de can Maolà, i baixada rapidíssim fins a Can Travé, pista, i baixada fins a travessar la carretera, la Confiança, i cap al Pont vell.

Cervezeta amb tertúlia i cap a casa. Al final a set una bona pedalada amb bon ambient.
Queda pendent el corriol de'n galzaran, i la trivana.

A veure si demà em puc aixecar i fer una mica de carretera, ah... VISCA EL BARÇA !!!

dijous, 4 d’agost del 2011

NO MATA PERO DESMORALIZA

UNA RETIRADA A TEMPS... ÉS UNA DERROTA.
Sí, sí és una derrota, a vegades menys dolorosa i sangnant, però és una derrota.
Po sí, em vaig quedar a 6 o 7 quilometre d'arribar a dalt la collada de Tosses. Després de quasi 93 km i 2000 desnivell, la pesadilla de carretera que és la collada, em va guanyar, va enfonsar la meva moral, que era lo únic que em quedava, les forces ja havien desaparegut, i em vaig esperar a que passes el cotxe escombra amb la Teresa i els nens perquè m'acabessin de portar al destí.

La veritat és que vaig haver d'arrancar tard, allà les 10 del matí, vaig anar fent a un ritme molt tranquil, cap a Sant Jaume, La Canya, i pujar tranquil·lament el Capsacosta, em vaig saber aguantar molt bé, ja que és una pujada de molt bon fer, i si caus a la temptació d'apretar ho pots acabar pagant. Tot i això encara en vaig avançar un ciclista just al final, que anava ja força cascadot.
Per tant vaig arribar a dalt fresc com una rosa, vaig tirar cap a Sant Pau de Segúries on vaig parar a fer un queixalic, i a reemplenar el bidó. Feia calor però feia un airet agradable.

A partir d'aquí bona carretera i ràpida, tot i tenir el vent en contra fins a Sant Joan les Abadesses. I després cap a Ripoll, on vaig avançar a un altra ciclista, que vaig saludar, i que se'm va posar a roda sense dir ni mu, fins arribar a Ripoll.
Fins aquí em sentia molt bé, i continuar bé fins a Campdevànol, a partir d'aquí ja em vaig començar a sentir una mica cansat, i sobretot tenia molta gana, així que tenia decidit parar a menjar a Ribes de Freser, per encarar la collada.

Vaig dinar un entrepà, coca-cola, aigua i café, 12€, toma castanya!!!
Un cop tip, i mig descansat, encaro la collada, la veritat és que no té una sola pendent forta, almenys de les que faig jo, però és d'aquelles que comences amb els pinyons de baix, i vas pujant...pujant, i acabes amb el pinyó grant i el plat petit, i això és l'inici de la fi. O sigui com deia un, "no mata però desmoraliza".
I aquesta va ser la meva història a la collada, anava pujant entre 12 i 17 km/h, ara bé, ara més malament, però es notava el declivi, cada vegada em costava més, i no tenia molt clar el que em quedava, només veia que els quilometres no passaven, i només veia les referència del putus rètols que marcaven l'alçada, crec que vaig arribar entre el de 1600 i 1700.
Em senti molt cansat, i sobretot el cap ja no m'aguantava, ja que sentia les cames dèbils, l'esquena com una post de planxar, i n'estava el que se'n diu fins els pebrots. O sigui que vaig plegar en un revolt, on la gent para a defecar (fotia una peste terrible) i vaig esperar que em recollissin.

Tot i la derrota estic satisfet, ja que vaig passar-m'ho bé el 99% de la ruta, i només puc dir que...
VOLVERÉ!!!!

dissabte, 30 de juliol del 2011

CARRETERA, MANEL I VACANCES

Doncs aquests últims dies he pogut fer una parell de sortides amb la bici de carretera, fent 42 km a força bon ritme sortint de Besalú, Can Vilà, Espinavessa, vilert, Crespià, Fontcoberta, Serinyà i Besalú amb una bona mitja(per mi) de una mica més de 29km/h.
I avui que he sortit suau per anar fins a Sant Jaume, tornar, pujar a Spa Sant Ferriol, una volteta més i cap a casa, fent poc més de 30 km.
Estic acabant amb els genolls força adolorits, mentre pedalo no em molesten molt, però al ja estar dutxar i tot hem molestes una mica....;)

A la tarda hem anar a veure la triatló classificatòria pels campionats d'Espanya, i són unes màquines, estan fortíssims, quant sigui gran vull ser com ells. Tot i això, em vist una escena una mica estrenya, ha sortit un de l'aigua a tot llet, es posar el casc, les ulleres, agafa la bici, miri els pedals.... i ... no hi ha les sabates d'anar amb bici!!!! se les ha deixat, ha hagut d'abandonar, portava un cabreo !!!!!!

Canviant de tema, ahir al vespre, vam anara veure Manel als jardins de Cap Roig, quina pijaria!!!! però no dels de quiero i no puedo, aquests eren de veritat, em sembla que érem un 20% de gent "normal" incloent els Manel, la resta tots eren TOP!!! En quant al lloc, magnífic, en quant el concert SENSACIONAL, després d'escoltar moltes crítiques cap al seu directe durant setmana, no ho veia gaire clar, però al final a resultat un concert excel·lent, so perfecte, bon ambient, crec que van tocar amb ganes i energia, i això es nota en el resultat.

Aquesta setmana començo vacances, i dimarts anem cap a All (passat Puigcerdà) a passar un parell de dies, i he decidit anar-hi amb bici des de Besalú. Aquest serà el meu repte, no sé pas com serà, perquè ni mai he fet tant quilometres, ni mai he fet tant desnivell (amb la de carretera), però hem de gust, i a veure que serà.
Que per mantenir la motivació, ens hem de buscar reptes, que sinó en pensim...
Segona el meu GPS, seràn uns 130 km i 2100 m de desnivell.
http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=214523


BONES VACANCES A TOTHOM !!!

dimecres, 27 de juliol del 2011

FOTOS D'OLOT - S'AGARÓ



Foto arribada 1 (amb el chico del bolso i sense el licenciado)

Foto arribada 2 (amb el licenciado i sense el chico del bolso )

Foto de la recompensa i els "besugos"
Foto de la recompensa sense els "besugos"

diumenge, 24 de juliol del 2011

OLOT-S'AGARÓ A TUTI PLENI

Doncs després, de sortir el dilluns amb la de carretera (i recuperar una mica les bones sensacions)... i està ben refredat la resta de setmana, tocava Olot - S'agaró, per carril bici !!! res que s'assembli a la tramunbike ;)
La sortida la formava 5 membres de Plana-Hurtós enginyers d'Olot, que és on estic treballant acutalment ( i que duri !!!). Erem en Balta alias Licenciado, Ricard alias "Evans", Solà alias Renol, Gerard C. alias que bolso tengo, i jo Gerard P.
Em sortit d'Olot a les 6:30 del matí (no fos cas que fes massa sol...i hem tingut núvol tot el dia), dia esplèndid per pedalar, teníem moltes reserves sobre el ritme que havíem de portar, però de seguida ens hem anat animant i posant un ritme prou alegrillo, de fet fa molta baixada, fins arribar en 1:30 h més o menys a Amer, on hem fet un esmorzar de campeonato, peticio incondicional del licenciado. A partir d'aquí anàvem fent relleus, ara jo, el Licenciado, el del bolso, Evans. I en Renol començava a anar amb el ganxo, però anava aguantant, portàvem un bon ritme anant al voltant del 35 km/h.
Fins arribar a Salt, i travessar Girona, on en Richi s'ha parat a tots el putus semàfors vermells que hem trobat, almenys n'hi ha un que té seny.
Un cop hem travessat Girona, arribem a Quart, on hem parat a emplenar bidons, i a partir d'aquí estones de gas a tuti pleni, i estones d'anar fent, fins arribar a S'Agaró en unes 6 hores comptant les parades, o sigui unes 4:45 h ma o menos de pedalar i 100 km, que per ser nosaltres estar prou bé.

Després bon tiberi de navalles, "musclus", peix, suer-paella i vi blanc a tuti pleni.. bona tertúlia... i com es diu bona pedalada i millor companyia... si més no hem rigut molt.

M'he trobat força bé durant tot el camí, i les cames han arribat a marina prou senceres, només hagués faltat una pujada final per veure l'estat real de les forces, que en planer i baixada tot és pàtria.

Se m'ha fet curt i tot, o sigui que haurem de buscar reptes una mica més difícils. Ja us ho deia que tot és pàtria.

I a la tarda ha arribat la família i ho hem acabat de rematar amb un bon dia de platja, i rematan amb unes braves al Konig, tot tornant cap a casa.


diumenge, 17 de juliol del 2011

NOCTURNA DESFRENATS = FIESTA !!!

Doncs sí, després de forces anys he tornat a la nocturna del desfrenats.
Aquest anys s'ha intenta una formula diferent, i que crec que als pròxims anys pot funcionar, si més no els d'aquest any segur que repetim.
En total érem 10 bikers, de nivells diferents, pensaments diferents, però tots amb ganes de pedalar i sobretot passar-s'ho bé.
Vam quedar a les 8 del vespre al pavelló, a la tarda havia plogut, però de moment aguantava, vam tirar capa a Gircós xino xano, i d'aquí cap a Palera, la Guixera, i Beuda, on per carretera fins quasi segueró, fins que vam agafar un corriol, per anar a sortir al Restaurant la Guixera, per arribar a Maià de Montcal, al restaurant La Torre, ja ben fosc.
Durant al camí, ritme tranquil, amb algun axassu (i comprovar el meu pèssim estat de forma).
Vam menjar i beure molt bé, potser massa, o sigui festassa!!!!!!!!!!!! i per rematar-ho vam anar al barri de la Cellera de Maià que hi havia festa... una cerveza més i comença la part final.
La panxa plena, i les cames estovades, però tot eren conyes i riures, vam passar per Can Travé i sortir al camp dels avions, per tornar per carretera fins a Besalú.
Va estar molt bé i el temps em va passar volant.
O sigui l'any que bé hi tornem, esperem ser més gent, si més no segur que serem 10.
Durant la setmana 2 dies de 1 hora al matí amb en Pont... sensacions nefastas, la cosa no tira, paciència i anar fent, tinc molts problemes amb les bessons, haurem de fer molt més estiraments, i encara més quilòmetres.
I el cap de setmana vaig fer la volta cap a Olot i Santa Pau, Mieres, el Collell, Sant Miquel de Campmajor, Banyoles i Besalú. Ritme tranquil i bones sensacions, sempre i quant no apreti molt.
O sigui la quarta i la cinquena no entren, deu ser qüestió del turbo. ;) Res no plorant com tot bon biker.
Pel cap de setmana que ve tinc Olot-Sant Feliu de Guixols, pel carril bicil, amb els de la feina.




dimecres, 6 de juliol del 2011

3x1=55km

Doncs aquest és el resultat de la setmana passada. 3 sortides de 1 hora.
1 sortida de tarda de carretera de 25 km en 45 minuts sense gens de desnivell (Olot-Besalú)
1 sortida de matí aviat (3/4 de7) de btt de 15 km en 55 minuts d'anar fent.
1 sortida de matí normal, de btt de 15 km en 55 minuts més, aquesta va ser de Sardenes a Can Agustí de Riu, sí una altra vegada, ja que m'hi vaig deixar les ulleres d'anar amb bici, i com és normal no hi eren, alguna vaca les devia necessitar per evitar els mosquits.

O sigui, que la cosa va anant de mica en mica, però almenys vaig pedalant.
Aquest dimarts, hem quedat al matí aviat, per fer can Costa, vam pujar tranquil·lament (a estones), per fer 15 km i 55 minuts.
Demà al matí hem tornat a quedar.
A la tarda tinc fisio, per fer una rapassada a l'esquena i els genolls (els 35 comencen a ser durs de portar, ji ji ji).

I el cap de setmana intentaré fer algo més de 55 minuts, ja que sinó m'hauré d'apuntar a algun open infantil, o especialitzar-me en esprings.

PD. Dissabte vaig anar a veure la triatló Popular de Banyoles. Al final no vam trobar nedador, però tot i així vaig ana-hi a animar.
Buf hi havia molt de pata negra!!!!
Sobretot vaig quedar acollonit amb els primers de natació (entre els quals en Pontano), i el que va arribar primer de córrer, els va apallissar per no dir una altra cosa.
En castanya, collons com estar, nedant va entrar al voltant del 25, i encara es queixa... ai relampago!!!!!!
I en Pont va complir com un campeón... això sí aquest any l'hagués guanyat.. o no !!!



dilluns, 27 de juny del 2011

MONTCAL BIKE 2011

Déu ni do !!!! abans de res dir que la venjança serà terrible, ja us ho trobareu a la Desfrenada!!!
Sense rencor eh !!!
No era el millor recorregut pel meu estat de forma, però si per recordar-me'l. Vaig fer la volta mitjana (si faig la llarga encara estaria pujant la la trivana).
Recorregut trencacames total, això sí corriols de baixada guapissims i ràpids, algun una mica xungo, però es podien baixar perfectament tots.

Ja de bon principi em vaig arrossegar, intentava seguir algú, i s'escapava, això sí ho vaig intentar, no fos cas m'apareguessin les forces. Però ja al 1 avituallament em vaig parar, a posar aigua (encara portava la que havia sobrat el dia abans), glop de coke, xindria i meló, o sigui tuti pleni.

A partir d'aquí ja em vaig ajuntar amb l'Hurnós d'Argelaguer, i un que anava amb un mallot vermell, i fins al final vam anar junts. La mare que el va salar, baixa com un tiro, em costava un ou poder-lo seguir a les baixades, i a les pujades tots dos posavem el modo diesel i au a arrosegar-nos.

La veritat és que em vaig rallar molt fins a la meitat del recorregut, una menjada de tarro considerable, però a partir d'aquí, tot i patir igual, vaig posar el modo dominguero i fins el final.

Bé, en un parell de baixades, em vaig haver d'abraçar a un arbre (em deu faltar carinyo), per no fotrem-la de caps, i porto el braç ben marcat

I seguir amb la tàctica aguantar com es pugui a les pujades i baixar a saco els corriols, i així ho vaig fer el de palera i Lligordà, vaig deixar a tots que que anavem al grup enrera, vaig baixar molt a saco, com mai!! però de cop sento, quin corriol més ben parit !!! l'Hurnós !! qui el va parir, faig la baixada de la meva vida, i el tiu tan panxo al darrera meu.

A partir d'aquí na tirant fins a can Travé, fins que vaig fer la meva ninxulada, veiga que arribavem al final, i vaig veure un parell de bikers a davant, 1 dels quals anava sobrat, i vaig fotre axassu, els passo com un llamp, diguent va que ja està, el que anava sobrat es va picar fort, perquè al cap de 100 m. ja em passava i marxava com un excel·lació (magnífica demostració, sort meva que sinó arriba a casa sense suar). La sorpresa va ser que no era el final, ja que ens feia fer un bucle per no ser on, la cosa es començava a fer eterna.

Al final vaig arribar prou cuit, però prou content, quant arribes tot es patria. Fer petar la xerrada i cap a casa.

PD1. Durant la cursa a darrera el segueró hi havia un corriol, recent obert, supert dret i amb poc adherencia, que tots pujavem a peu, fins que va arribar un de l'escoleta (no sé qui era perquè em foto un liu amb els seus noms), que havia tingut un problema mecànic, i la va pujar tota sense ni un peu, una mica més i deixem les bici per aplaudir, sí senyor olé sus huevos!!!!

PD2. El dissabte vaig anar fins a Can Agustí de Riu amb la bici (des de Sadernes) al mare que em va fer, quines rampes!!.
Ah, demà hi torno a anar, ja que m'hi vaig deixar les ulleres d'anar amb bici.

PD3. A en Pitre, que feia 1 any que no anava amb bici, i li vaig deixar la meva bici vella.... em va treure 10 minuts (no coment).... bé sí, l'any que ve no te la deixo.

PD4. Avui faig 35 anys, i com diuen el vells, que per molt anys pugui pedalar amb tots vosaltres per aquest monts de déu.

PD5 i última. Segurament, i salvo milagro, el Ninxuls no estarem a la triatló popular de Banyoles, ja que el nedador titular s'ha rajat (nugró ets un cagat!!!) i de moment no hi ha voluntaris. Com diu en Peti, potser és una senyal!!!!

divendres, 24 de juny del 2011

AGENDA CAP DE SETMANA

Des de la última sortida matinal no he pogut fer res més. Però m'espera un bon cap de setmana.
Avui si puc faré una volteta curta. Demà tinc dinar a Can Agustí de Riu, i hi aniré en bici, i potser un tros de pujada a Bassegoda.
Al vespre tinc sopar de Barri, el primer sopar que fem des de que som a les cases. La mítiques cases de la frase celebre, pel que has pagat val més que no et queixis.

I el diumenge cap a Maià de Montcal. Encara sé si faré la mitja o la llarga, o decidiré a peus de la trivana (com que ja sé el que hi ha) .
Us recomano la marxa, perquè trobareu corriols per donar i per vendre, no us la podeu perdre!!!!!

Doncs ens veiem a Maià !!!!!!

http://pedalmaia.blogspot.com/

dimarts, 21 de juny del 2011

A QUIEN MADRUGA DIOS LE AYUDA

Doncs això, després de un cap de setmana molt intens, i amb el resultat de 4 km en bicicleta, amb la nena a la cadireta i en Ferran pedalant, 1 Festa d'aniversari, 1 Festival de Curs + Festa de l'Escuma, i escalada (d'espectador, bé més aviat de cheerleader).

Tot i això ara amb en Pont posem en pràctica la frase de A quien madruga dios le ayuda, i així solucionar la falta de temps, o sigui quedem per pedalar entre 3/4 de 7 i 3/4 de 8, ja que jo haig de ser a les 8:30 a Olot.

De moment portem 2 dies, el primer dia vam anar a Can Costa i tornar per l'atmeller, total uns 14 km en 55 minuts. I una petada considerable a mig can Costa, arribant a tardar Poc menys de 21 minuts.

Avui, segon dia, ens escaquegem a ultima hora de pujar a Can Costa i anem cap a Cabratosa, Argelaguer, carretera fins a Gircos, Can Homs, volta a Can Batlle i cap a casa. Millor per rodar i no patir els 20 minutets de Can Costa.
Al final 20 km en 60 minuts.

A veure si demà hi tornem.

PD. Aquest cap de setmana, he rebut un cop moral molt dur, l'amic i rival (i cabroncete) Pont m'ha superat en la pujada a Can Costa, fent 18:00 minuts justos (sospitós), 30 segons menys que jo. No sé si recuperaré el tro, ja que ja s'ha posat les piles i se'm comença a escapar... això vendre la pell cara.

PD. El dia 2 és la Triatló popular de Banyoles, i estem intent fer un nou fitxatge per la natació. Ja que des que en Nugró a saltat a la fama amb el grup Elisis, ja no vol saber res de la plebe.
De moment, som en Peti i jo (sort que porto el papeleo jo, que sinó ja fitxarien algú altra).

Au fins demà a 3/4 de 7.

dijous, 16 de juny del 2011

CAMINADA COMA DE VACA

Doncs sí, poc pedalar, però almenys vam aprofitar el pont per fer una bona caminada.
Durant la setmana vaig sortir 1 dia a córrer, poc a poc, però sensacions força bones, i ... res mes.
Dissabte deixem els nens amb els avis, i anem amb els cunyaos, en Pollo i la Mireia cap a Queralbs.
Arribem al vespre, a una casa de turisme rural al Serrat. Un bona xerrada, un bon sopar, no pot fallar el llom arrebossat!!!
Preparem la tàctica de l'endemà, rebeixem les espectatives i decidim fer una ruta més apte per a tots els públics.
Agafem el cremallera de les 9 a Queralbs, per anar fins a Núria. Un cop a Núria, fa un pèl de rasca, però s'està perfecte, pugem amb l'ou fins al refugi del Pic de l'Àliga, cagada... el camí dels Enginyers ens queda a baix, per tant pendent avall com cabres fins arribar al corriol.
Un cop hi arribem lleugera pujada a bon ritme tot xerrant i gaudint del paisatge. Fins que el camí es transforma en un puja i baixa, tot passant per uns escalons, i un tram un pèl aeri on hi ha un cable, que no tenen cap mena de dificultat.
La cosa es va allargant, i al final és fa una mica pesat arribar fins a Coma de Vaca, total 2h:30 ma o menos. Això sí, poca pujada... i menys que en queda.
A Coma de Vaca, dinem de bocata, la fem petar, i esperem que arribin en Pont i en Peti, que pujaven a peu desde Queralbs... paguen l'esforç (1h:30 de Queralbs a núria), i sel's hi fa molt llarg arribar fins a Coma de Vaca.
Un cop tots reagrupats, baixada fins a Queralbs, i quina baixada, almenys 2 hores de baixada, cosa que posa bessons i quadriceps com rocs. Tot i axiò anem fent i es fa molt bé.

Al final tothom a aguantat com jabatos, i sort que no la vam fer al revés.

Avui finalment he sortit a pedalar, amb la de carretera fins a Beuda, Maià i cap a casa. Mare meva que estem malament... i la setmana que ve pedalada de Maià, i aviat triatló popular Banyoles.... buf!!!!

PD. Divendres junta dels desfrenats, on aquest any hi estic posat. Espero tenir prou temps per posar el meu granet de sorra.

PD2. Demà he quedat amb en Pont a les 6:45 del matí per pedalar una horeta. Buf espero despertar-me.






diumenge, 5 de juny del 2011

AI QUE PATIREM !!!!

O començo a baixar quilos i pujar quilometres o patirem.... i molt. No he fet res fins el dijous, que decideixo sortir a córrer, na fent 5 km i 25 minuts, i quin malt de cames, horrorós, no vaig tenir cap molèstia (cosa rara), però tinc unes agulletes que te cagas!!!
Divendres surto amb bici, cauen gotes, però haig de sortir, vaig cap al Candell, i tiro direcció al camping, i sorpresa dos gossos bastant grossos al mig de la pista, que em comencen a bordar de mala manera, em cago amb la mare que .... els seu amos, però donar la volat i canviar de tàctica, pujo pel corriol del candell i cap al Sagrat Cor i baixa per can Costa, tiro direcció Argelaguer, aquí ja vaig tenir un petit avís al bessó dret, i al cap de poc ja tenia el bessó darrera l'orella, sí sí estic cuit cuit, o sigui 20 km i cap casa per carretera.
Això sí que són aventuras de biker, això si dominguero dominguero!!!
Dissabte sopar d'homes de les mames del cafè, qualsevol excusa és bona per sortir (clatellada incluida a can Quei)
Diumenge dinar de cosinada amb els Valentí.
Resum de + kilos i - quilometres i quan que patirem a Maià!!!

Aquest pont pròxim segurament anirem a caminar, una ruta de 6 o 7 hores per recordar vells temps. O sigui que la cosa no pinta gaire bé de quilometres.

dilluns, 30 de maig del 2011

THE XAMPINYONS I PULSACIONS PEL NÚVOLS

Setmana força liada, per tant només una baixada d'Olot, per sort m'ho puc muntar dissabte a la tarda, i quedo amb en Pont. Decidim fer trossos de la desfrenada, com sempre un per l'altra comencem massa fort, al moment ho disfrutes, i més tard o pagues. Anem cap a Can homs i Gircos, fins arribar al corriol de pujada de l'Angel Galzeral, ja no m'enrecordava com arribari, sort de'n Pont, em poso a davant i començo al pujar amb força, però la cosa es va allargant i empinant, i al final ja només arribo sense posar cap peu per orgull, hem quedat fosos, hem d'esperar un mica, ja que estem tots dos que ens surt el cor per la boca. Un cop mig recuperats baixada per corriol increïble, molt ràpida, tot i que hi ha alguna petita trampa provocada per la pluja.
Després corriols i pistes fins arribar a la segona prova, la pujada per corriols a fins al carbonet, no aconseguim, hem de posar, un peu, o dos, bé un super fiasco, i les pulsacions a tope.
A partir d'aquí baixada pel corriol de Lligordà (cada dia més tècnic), i cap a puja les Antenes, deu ni do el primer tros, la greda ens complica la feina, i costa mantenir el plat mitjà, en Pont es fica a roda, i com sempre a poc d'arribar a dalt començar a provocar-me, i clar acabem a l'esprint ;).
Parada per recuperar forces i la respiració, i cap a la tribana, pugem força bé, en Pont al davant, tot i que aprofitant una badada en la traçada, hem treu 6 o 7 metres que ja no recuperaré, esforç final a l'últim tram aguantant el plat mitjà, i arribada a dalt, posteriorment va arribar el cor i pulmons que els havia deixat a mig camí.
Estem sense aigua i trinxadots (ens fem vells), baixada fins a Maià, cap a Can Travé, i seguint la Desfrenada cap a la confiança i arribada a Besalú, pel pont vell, on es veu a baix una gitanada banyant-se, collons no, eren la Teresa, els nens i cunyaos. Es ve bé que sóc l'hom de seny de casa.
Anem a fer una clara de mig amb un ratxet de menta al Sol, i capa a casa que hi ha Xampinyons.
Al final poc més de 30 km ben disfrutats.

Quina disfrutada, haig de reconèixer que sóc el prototipus de Barcelonista dels anys 50, o sigui abans de començar ho veia tot perdut. Suposo que ja m'hi acostumaré a guanyar.

FELICITATS CULÉS, A DISFRUTAR-HO !!!!!!!!!!

PD- ULL que aviat és la Pedalada de Maià de Montcal, que mot encertadament fant 3 recorreguts, o sigui que no hi ha excusa, n'hi ha per tots els nivells.

dilluns, 23 de maig del 2011

BON FI DE SETMANA I MALT INICI

Per començar un malt inici de setmana, amb la tràgica mort de Xavi Tondo, d'una manera inesperada i quasi absurda, que fa que tot el que tinc trontolli, en el moment menys pensat tot s'acaba, no tenim res segur, i menys la vida. O sigui que val la pena fer el que un creu, i aprofitar el temps, fent el que ens agrada, pedalar, estar amb la dona, el fills...
Jo ni molt menys el coneixia, només el coneixia de l'afició a la bici i seguir-lo per la tele, de veure'l per la Remences, de veure'l passar per la carretera de Besalú, des de darrera del meu ordinador, quan entrenava amb els d'Olot. Però desitjo i espero, que quant s'acaba el que tenim aquí, segueixi en alguna altra part, i sobretot que si pugui pedalar... només donar ànims a la família, amic i coneguts de Xavi Tondo, i que pugui pedalar allà on vagi a parar.

I ara toca el final de setmana, divendres vaig poder escapar-me, i després de molt de temps vaig tornar a pujar al Guilar, passant pel Candell, Cabratosa i Argelaguer, sort que és curt, perquè les primeres rampes són de aupa, sort que sóc orgullós, ja que va estar apunt de caure el plat petit.
Un cop a dalt mirar les vistes, i baixar per la pista del PR, que un dia en Pont em va explicar. La pista està força o molt malament, ja que està ple d'herbes i molt axurrancada, una combinació molt perillosa, ja que de cop la roda s'enfosanva en un forat, i si la suspensió no se la tragava, adiós muy buenas. Per sort un parells d'espants i prou.
A baix a punt per travessar el riu i tornar a la pista, m'esperava un magnífic, gos, amb un magnífica planta, magnífica dentadura... no em deixava travessar el riu... diuen que si veuen que tens por encara es posen més ferotges, doncs aquest ho va veure clar !!! vaig acabar carregant la bici a l'esquena i seguint el curs del riu fins a sortir al passallís. Gages del oficio.
I cop que em trobava bé vaig anar a fer una pujadeta a can Costa, primer esquivar una serp, almenys feia mig metre, que mig metre 1 metre... bé era una mica grossa. Vaig començar a pujar força fort, anava mig bé de cames, però el cor anava a tope, vaig acabar faltar, amb 19:59 (sospitós), i plorant, i després baixar cap a Mas Pitre i capa casa. Degut a les fortes pluges durant els últims temps els corriols s'estan complicant, això vol dir que pel setembre tindrem una bona desfrenada.
Diumenge, després d'una festassa de tot el dia a Sant Ferriol, tocava la mítica baixada Vallter Besalú. Aquest any erem menys gent, això sí més valents. Crec que seria bo, que la gent es tornés a animar. Aquest any la cosa va estar més tranquila, i ja s'assemblava més a l'ambient que hi havia en els seus inicis. Menys competitivitat i més gaudir de tot plegat.
Feia fresqueta a dalt, es va baixar força ràpid, i s'anaven fent grups per acabar d'arribar fins a Sant Pau de Segúries fent relleus. Ens vam ajuntar en Pont, en Peti i jo. Vam fer relleus d'entre 39 i 43 km/h, això sí, jo i en Pont, ja que guardàvem en Peti, que últimament port molt mala vida.
L'esforç va ser gran, però la satisfacció millor. A partir d'aquí reagrupament i tornar a arrencar, aquest any només he fet algun axassu en alguna pujada, per després esperar i reagrupar-nos, amb en Peti i en Pont vam fer quasi tot el camí junts.
Crec que s'anava a un bon ritme a davant (que no s'havien d'esperar gaire) i els de darrera no anaven agobiats.
Al final reagrupament a Sant Jaume, decidim fer la ruta de tota la vida, i passar per Cabratosa, bé no tothom ho va fer, nosaltres ho vam proposar, i sí la gent menys preparada, amb pitjors bicis, equipament, i fets pols, va dir, que collons aquí es ve a pedalar, doncs som-hi.
Per mi, tota una lliçó, per mi això és ciclisme, a vegades si que tenen raó quant diuen que la bici no és el més important, i tant que no, el més important són els COLLONS que un hi posa. ;)
I poc a poc, anàvem avançant i reagrupant fins arribar al Pabelló i posterior tiberi a can Quei per recuperar forces, i fer-la petar.

En vaig acabar molt content i satisfet, i crec que la manera de tornar a arrencar-ho, seria enganxar la gent que hi va menys, i els que hi anem més ajudar-los a tenir un millor baixada, i no començar a tirar com un desesperat, i després esperar que arribin (jo el primer).

I perquè es tornés a passar per Cabratosa, tornar-hi fer el vermut, com es feia abans.
En aquell lloc i va néixer el mot de relàmpago a en Castanyer, en els nostres inicis amb la mountainbike.

O sigui, que l'any que ve i tornaré a ser!!!!

PD. Gràcies desfrenats i col·laboradors, ja que si no fos pel vostre l'esforç, es deixarien de fer moltes coses que valen molt la pena.



dilluns, 16 de maig del 2011

GUERRA DE FANG

Doncs així va ser, després de fer un parell de baixades d'Olot entre setmana, i encara arrossegant alguna molèstia de l'esforç del remences, me'n vaig anara a la marxa de Cornellà de Terri amb els desfrenats.
Com sempre hi havia el mítics, Àngel, Rescalvo, Fran, Quim, Molas, i jo mateix.
La carrera dels "petardus" es a dit tots menys en Molas, pot resumir en, sortim a davant, al cap de poc ja ens passa asta l'apuntador, primer pujada de fang, les rodes no poden ni girar, segona pujada, fang + herba, ja no gira res, reagrupament i fem a la curta, i a salvar la màquinaria, que l'honor ja fa temps que l'em perdut.
Després dels primers moment de renegar, vam posar el modo "guai", i la veritat és que vam riure molt.
1x1
Àngel, efectivament les Trek no tiren tant com les Cannondale a les pujades.
Rescalvo, una mica més i hem de cridar el bussos perquè el treguin d'una bassa.
Quim, quasi or a la Remences (encara li fa malt), no agafa la traçada bona ni de miracle, i vaya mierda bici.
Fran, dopat asta el cul, ens va deixar tirats i vam haver d'aguantar astoicament la seva victòria.
Molas, com el africans, segur que ha trucat l'edat, diria que en deu tenir 25 , va fer el12.
Gerard, després de fer de bon samarità amb un del cc.serinyà, ja que sempres vaig carregat d'eines, tot i que no les ser fer servir. I d'intentar recuperar posant el turbo, curva a la dreta, entrada en un pont de fusta, i zas, la roda de davant se'n va, i tot llarg a terra, perdò tot curt a terra (1.67), sort que hi havia barana, i tinc una bona cadera. Al final només l'espant, la bici està bé, i jo la cadera una mica adolorida.

Llàstima de fang, bé del molt fang, que sinó el recorregut pintava molt bé, sobretot molt ràpid. Això sí el marcatge era una mica just, sort que anem a poc a poc i ens hi fixem.
Per la resta tot molt bé.
Gràcies a la gent de Cornellà... tornarem!!!
Diumene baixada de Vallter amb els Desfrenats, només vull recordar, que l'any passat, vaig guanyar l'esprint final ;)
Foto on es pot apreciar la lluita amb el fang, suposo que elles estan lluitant pel top10, ja que no les vam arribar a veure, i axiò que en Rescalvo mirava a sota l'aigua.