dilluns, 28 de juny del 2010

CAP DE SETMANA COMPLET

Dissabte al matí. La meva ruta preferida per saber en quin estat em trobo, no estic per tirar coets, però almenys no vaig petar com un melindru.
El dia acompanyava força, tot i que feia molt de sol, l'aire era agradable. El problema era que no hi havia airet, que et venia una acalorada.. que començava a suar com un condemnat.
La veritat és que m'ho vaig agafar bastant tranquil·lament, ja que volia arribar a la meva zona maleïda (que va de la rotonda de la BP fins a Can Xel), bé de forces. Així va ser, plat petit a Sant Jaume, pujada tranqui a castellfollit, i travessar Olot de tranquis. Arribo a la zona clau, i començo a pujar tranquil, però al veure que anava bé de forces vaig decidir treurem la espina clavada i vaig pujar fins ca la Guapa amb força i ganes, arribant força cuit però reservant forces. Aquí vaig parar un minut a fer un queixalic i un glop ( ja portava cap a 1 hora o més pedalant). El petit descans em va anar bé, ja que després a bon ritme vaig arribar a Can Xel, Santa Pau, i vaig tornar a parar a Mieres a repostar beguda i menjar una mica més. El ritme en pujada el controlava bastant, ja que no em volia passar, però als planers i baixades intentava apretar força, en les baixades amb revolts tancats el cotxes quasi no em seguien, això vol dir que ja vaig agafant el truco als frens de carretera (que no frenen), i hi tinc més confiança.
Mentre estava parat a Mieres van passar un grup de ciclistes (anaven negres amb un ratlla vermella), primer un nois i desprès 3 noies, que anaven direcció Olot, que marxaven a tot trap. Sort que no anaven en la mateixa direcció que jo, que sinó....em deixen tirat com un parrac.
A partir d'aquí anar fent fins fer la volta a l'estany, la pujada de la Creu Roja i cap a casa.
A arribar un bon bany a la piscina (collons que es freda l'aigua).
Diumenge, desprès de no 3 anys torno vam tornar a pujar la nostra estimada muntanya. Per celebrar que feia 34 anys, sí ja sé que no els aparento.. o sí... jo i la Teresa vam celebrar-ho pujant a bastiments. Vam pujar molt tranquil·lament, físicament em vaig sentir molt bé, pujant en cap moment vaig patir de cames (anavem poc a poc), però baixant, en el primer tram em feien una mica de figa, però vaig començar a baixar més ràpid, i això va fer que la fluixera desaparegués.
Va fer un temps genial, una mica tapat, però no feia fred i les vistes genials. La muntanya ens torna a cridar, i ja tenim en ment unes quantes rutes per fer.
Per la zona hi havia molta gent caminant, de totes les edats i de tota condició física, això sí gent molt simpàtica i agradable amb la qualt estava xerrar un estona mentre fas el queixalic al cim o et vas animant mentre puges. També hi havia uns quants animals/es que ho feien correguent, i no pas trotant.

A la tarda el toc amb els amics i al vespre celebració amb la família.
I com diuen, no pesen els anys, pesen el quilos.
Avui dilluns per variar estic una mica estaiat (com es diu per aquí, agujetas com es diu per allà). Sóc el rei, per poca cosa que faci sempre acabo estaiat.
PD. Aquesta setmana intentaré fer un parell de dies la pujada a can Costa per preparar un mica la triatló per relleus de Banyoles.

dimecres, 23 de juny del 2010

DESCOBRINT TERRITORI


A vegades al cantó de casa i tenim paisatges i llocs increïbles, i no els coneixem.
Avui fent la ruta per carretera cap a Can Vilà, abans d'arribar a Crespià he girat a l'esquerra direcció Espinavessa, i Vilert, i tornar a la ruta normal a Esponellà.. un carretera en bon estat, sense cotxes ( o sigui ni un), una tranquil·litat absoluta, només se sentien els ocells. He afluixat i tot per disfrutar-ho més. L'únic però, és que a estones vas pel cantó del riu, i hi ha uns bancs de mosquits bastant empipador, però no hi res perfecte. Prometo fer fotos quant hi torni anar. A part que tinc intenció d'endinsar-me més per aquesta zona (orfes, galliners...).
Un cop a Esponellà, la pujadeta, que se'm va fer una mica llarga, ja que volia aguantar el ritme de 16km/h, però quant faltava poc per arribar ja no podia més i m'he enfonsat, però com diu en Pont haig de ser optimista, i he aguantat prou (ji ji ji).
A partir d'aquí la recta de pla de martis, que amb vent a favor voles, i amb vent en contra no passes dels 25 km/h, per variar aquest últim va se el cas.
A partir d'aquí, cap a Banyoles a fer la volta a l'Estany, on vaig trobar en Joan Vilà i en Pere Bahí que anaven a córrer a l'Estany (fins i tot els d'Olot venen a fer la volta a l'Estany).
I pujada de la Creu Roja, Serinyà, Fares i arribada a Besalú.
Crec que van ser uns 45 km en 1:42h.

PD. Com que feia dies que els bessons m'estaven donant la murga, vaig estrenar un mitjons (medi-last) que m'havia comprat per anar a córrer, la veritat és que em van anar bastant bé, quant estava amb les cames més pesades, no me'ls vaig sentir tant carregats.

Bon Sant Joan a Tothom, i felicitats als Joans.

dimarts, 22 de juny del 2010

TRIATLO RELLEUS BANYOLES




El super equip NINXULS, ja estem inscrits per a la triatló per relleus de Banyoles del dia 10 de Juliol. L'any passat ens ho vam passar molt bé i ens han deixat que hi tornem (previ pagament).

1-A la natació en "nugró" traurà profit dels seus intensos entrenaments que ha fet des de fa 1 any que vam fer la triatló que són.... 1, però diu que va anar molt bé.

2-En Peti correrà, cap problema, a ell farà lo que sigui, i complirà amb creces, el problema és que des de fa 1 any ha redescobert la nit, i els 3 entrenaments setmanals s'han convertit en 1 entrenament diurn i 2 nocturns (altrament dit sortir de marxa).

3-Jo en Gerard faré la bici, bàsicament ho faig jo, ja que m'encarrego de les inscripcions (que no patrocinador), i tot plegat, perquè sinó fitxarien algú bastant millor (cosa fàcil).
Ja m'ha passat el moment bo de la temporada, vaig entrenar força per la terra de remences, i va anar tant bé que a partir de llavors m'he deixat anar... i fins ara he viscut de rentes, o sigui que tinc fins el dia 10 per entrenar un mica, tant sols per no fer el ridícul.

L'any passat va estar molt bé, molt bon ambient, i nivell de participants per tots el gustos, des de en Melcior Mauri, Arteman i companyia.. a la gent més aficionada que nosaltres i tot, que nosaltres vam quedar els 42 de cent i pocs.
Desprès de l'èxit de l'organització, he sentit rumors que aquests any hi haurà bastants més equips i amb gent que està forta.

PD- En Pont ja s'ha muntat un altra super equip amb un Relàmpago (Dani sots campió d'espanya de natació quan era jove... o alguna cosa així... no t'empipis castanya), i un amic d'ell que corre que se les pela. Sort que en Pont s'ha tirat a la mala vida, i com el tingui a tiro li arrancaré asta les pegatines.

Ja ho sabeu, si us ho voleu passar bé, ja us podeu afanyar a apuntar-vos, que val molt pena.

Més informació a http://triatletes.net23.net/

dilluns, 21 de juny del 2010

MAIÀ 2010 - MILLOR ACOMPANYAT QUE SOL

Diumenge 20 de juny, tot a punt per anar a "l'encerrona" de Maià, ahir vaig canviar el pneumàtic de darrera, carrego la bici al cotxe i drogues varies i som-hi.
Al arribar ja hi havia força ambient, o sigui quasi som una família ja que sempre veig la mateixa gent a tot arreu. De la zona hi havia una amplia representació del na fent, Serinyà, uns de grocs de figueres que no sé com es diuen però també són a totes, i com no molts desfrenats.
Ens vam inscriure vam fer petar la xerrada, i la sortida...
Feia temps que no sortia tant enrere, i a més anava fent tranquil·lament... fins que vam arribar a la primera pujada, dreta i enfangada, plena de gent, i per avançar t'hi deixaves la pell, ja que a més d'haver de força el ritme, havies de passar per les zones més dolentes. Crec que vaig passar força gent, però vaig arribar a dalt bastant cansat, però bueno anar tirant cap a Santa Magdalena. Aquí em vaig donar compte que estava molt enrere i bastant cansat, anava quasi sol i estava força desmotivat... i al arribar al primer avituallament em vaig parar, vaig menjar tranquil·lament i vaig esperar si arribava algun desfrenat per almenys tenir companyia (ja que si no trobava a ningú estava disposat a fer la curta).
Finalment va arribar tota una tropa, Galzeran, Serrano.. i els Recollidors de cadàvers: L'Eruk i la Lídia.
Em vaig afegir amb ells, i aquí va començar un gran dia per mi, vaig passar d'estar cansat i desmoralitzat, a estar content, amb forces i ganes de pedalar. A més a partir de santa Magdalena la ruta la vaig trobar guapíssima, menció especial a una baixada per uns tobogans molt divertida, més amb fang (pel que es veu van tenir una feinada per deixar-ho a punt!!!).
Tots junts vam anar fent fins al 2 avituallament on vam perdre en Galzeran i en Serrano.
Per uns corriols molt guapos vam trobar el "Carnisser" i en robert, la Lídia els va dir que feien tap, jo em pensava que era conya, però ells es van apartar i la tia va començar a tirar com una possessa, i feines a seguir-la... o sigui "Carnisser" era veritat, feies un tap de collons.
També s'ha de dir que un cop va acabar el corriol aquests van fotre-hi canya i ens van deixar.
Vam començar a encarar cap a les antenes, i jo tenia problemes mecànics, ja que la cadena s'enganxava. Al final quatre trucs i passant pel mig de l'aigua tot es va mig solucionar.
De tant en tant anava apareixent en Galzeran, el malparit anava fent dreceres (com cada any).
I la final pujar les antenes, la vaig pujar amb plat petit, però força bé, encara em quedaven forces, i de cop a sobre l'abocador m'esperava la famíla per animar-me, mentre esperàvem la resta del grup vaig poder estar-hi una estona, i en Ferran (el meu fill gran) em va donar una pedra de la sort (la podia haver triat més petita), que em vaig posar darrera el mallot.
A partir d'aquí, pujar la tribana, aquí sigui que ja estava petat, els bessons tornaven a flaquejar, i vaig fer un parell de trams a peu, i vaig esperar l'Eruk i la Lídia a dalt, que s'havien parat a arreglar els pedals de la Lídia.
A partir d'aquí baixada fins a Maià, botifarrada, obsequi i cap a casa... això sí abans la cervesa a Can Quei.
Felicitats Maianencs, un recorregut bestial, una atenció excel·lent, i el lo del dimoni increïble.
Al final crec que 40 km i mil de desnivell, o algo així, i temps.. encara haig de mirar el conta-quilometres, però crec que era al voltant de les 3 hores.

PD1- Moltíssimes gràcies als recollidors de cadàvers Eruk i Lídia, no és la primera vegada (ni la última) que em recolliu, m'espareu, marqueu el ritme.... un dia que estigui fort us compensaré, de moment us haureu de conforme en que us segueixi com pugui.
PD2- El meu pare m'ha preguntat qui havia arribat primer, si el meu cunyat Jaume o jo, i jo li he dit: m'ho he passat de collons, això sí almenys m'ha tret 3/4 d'hora. Està fort el malt parit.




divendres, 18 de juny del 2010

NO HO DIGUEU A NINGÚ

No ho digueu a ningú, però ahir a la tarda vaig anar a fer part de la Pedalada de Maià, per així recordar-me de que m'espera.
Vaig sortir de la feina a les 6, i Besalú estava cobert de núvols negres, però encara no plovia. Em vaig canviar ràpid, vaig posar l'impermeable a la bossa, vaig menjar un plàtan i som-hi.
Portava 100 metres i ja van caure 4 gotes d'aquelles grosses, la cosa s'animava, i jo vaig accelera el ritme com si m'hagués d'escapar de la pluja. De cop la cosa va afluixar i va començar a fer una pluja d'aquelles fines. La veritat és que no em molestava gens, el contrari m'agrada pedalar mentre plou (si no fa fred com era el cas).
Vaig anar direcció a can Barraca, i Bellestar, abans d'arribar-hi vaig anar cap a la dreta, a la que jo li dic la pujada de la mort. És una pujada curta, tècnica (però sense passar-se), que es pot fer però no es pot badar. Feia temps que no la feia sense posar peu, i aquesta vegada ho vaig aconseguir, no sense esforç ja que la Larsen TT de darrera la tinc llisa, i entre això i la pluja em patinava molt.
Un cop fins la guixera vaig fer per carretera fins agafar el corriol que et porta a l'abocador. El corriol estava guapíssim, tot verd, és com un túnel del temps. A part està mot net i es pot rodar bastant ràpid (ull amb les basses dels senglars).
A partir d'aquí arribo a la carretera de l'abocador i començo a fer la pujada de les antenes, buf la primera pujada la troba duríssima i entre la pedra solta, que era molla, i la roda de darrera que no s'agafa, no aguanto el plat mitja i poso el molinet i cap amunt. A partir d'aquí la pujada és continua però més suau. Tot i això no trec el plat petit i vaig jugant amb els pinyons.
Arribo a dalt bastant bé, i a través d'un corriol arribo fins a dalt l'abocador, on em disposo a seguir les marques que ja han posat els de pedal Maià, i pujar la Trivana.
La pujada comença suau, però cada vegada és més dreta i està més trencada. Vaig pujant bastant bé (amb plat petit), i encaro la part final que és la més dura, és per acabar-te rematar. Aguanto bé i just als últims metres... me "cagum" la puta, em patina la "puta" larsen i poso peu a terra. Emprenyat com una mona i bufant com una truja acabo d'arribar fins a dalt.
La baixada, ràpidissima i perillosa. Ja que està neta (esta massa), però de tant en tant apareix un bon roc, un bon forat... o sigui no us confieu que sinó llepareu. Vaig baixar ràpid però vigilant.
Un cop a baix vaig decidir anar cap a casa que la família m'espera, però abans vaig anar a pujar a la casa blanca, però em vaig desviar per pujar pel corriol que va a la carbonera. Aquí no sé que va passar però no pujava, els bessons va fer vaga, i no és que em fessin malt sinó que passaven de fer força, em sentia ben defallit, la roda em patinava molt i m'estava desmoralitzat, si no vaig posar 10 peus no en vaig posar cap. Un sop a dalt em vaig parar 1 minut per fer el trago i treure'm cavories del cap. I per cap a Bellestar, el coto i cap a casa, a bon ritme per recuperar el somriure i arribar a casa content, moll, enfangat...
Al final crec que van ser 16 o 17 km com a molt en una mica més de 1 hora.
M'ha servit per veure que per diumenge a la pedalada més val que em guardi un cartutx per aquesta part final, que sinó patirem fort. I sempre és guai veure que tothom va petat i tu vas com una sageta ( no m'ha passat mai però ha d'estar bé).
SI SOU VALENTS ENS VEIEM DIUMENGE A MAIÀ !!!

dilluns, 14 de juny del 2010

FONTCOBERTA 2010

Cap de setmana bastant complet.
Segons el meteo, diumenge pintava que plouria, per tant dissabte vaig sortir a fer un volt amb la bici de carretera tranquil·lament, vaig fer la volta que va cap a Can Vilà, Crespià, fins a Banyoles, una volta per l'estany (a tope de gent passejant, correguent i pedalant) i cap casa, al final van sortir uns 45 km. amb un bon clima, em van passar volant, i el genoll es va portar molt bé, que segueixi així.
A la tarda vam anar tota la família a buscar la Teresa que arribava d'Eivissa, i al vespre a sopar amb la colla. Un bon tiberi, amb un colant des postres que hem va deixar ben rebotit. Vaig suportar la pressió de las "albondigas" de anar a fer el toc (i acaben tornant a les tantes) i a dormir a casa cap a la 1 o més.
Només de posar-me al llit desitjava que plogués, per així escaquejar-me d'anar a Fontcoberta, i fer una cura de son. Però al matí a 1/4 de 8, sona el despertador, obro la finestra, i un pet de sol espatarrant. Això no es pot desaprofitar, preparo les coses carrego la bici, i cap Fontcoberta. No havia quedar amb ningú, però vaig passar pel pavelló, i allà m'hi vaig trobar els 10 o 12 desfrenats que no s'en perden ni una (no com els de la colla que se les perden totes, ja que han tornat a l'edat del pavo).
Així dons arribem a Fontcoberta, ens inscrivim (molt bé de preu 10€) amb obsequi i botifarrada. Fem petar la xerrada i cap a la sortida. Vaig intentar sortir ràpid per estalviar-me embussos, i la cosa va funcionar, vaig passar en Galzeran, que sense fer fressa sempre surt com un coet. I al cap de poc em passen com motos en mañas i en Lato (en Quim, en Molas i en Marc de Sant Feliu ja no els vaig ni arribar a veure).
El recorregut em va agradar molt, era un puja i baixa costant, sense una gran dificultat però trencacames total, i així va ser, quan portava 12 o 13 km, vaig haver de posar el mode economitzar energia, ja que començava a pagar l'esforç, tot i així vaig poder anar a un ritme prou digne i encara anar atrapant algun corredor que anava petant. Em vaig parar a l'últim avituallament (com manent els canons de las albondigas) cosa que van agraïr el dos senyors, que estaven una mica farts que ningú s'hi parava (tenien la teoria que com que molta gent està al paro tenen molt de temps per entrenar). Mentre estava parat van passar com fletxes els de pedal maià, vaig pujar a la bici i els vaig intentar atrapar, però vam arribar a una zona d'uns camps ple de clots, on amb una rígida et cagues amb tot ja que no hi ha manera de pedalar assegut, aquest tros se'm va fer molt dur, i ja els vaig perdre definitivament. A partir d'aquí amb un quants bikers vam anar fen la goma, fins que només vam quedar dos fins arribar a meta.
Vaig acabar força enter i content, tot i la molta calor que va fer, crec que vaig tardar uns 1:55 ma o menos.
Al cap de poc van arribar tota la resta de desfrenats, albertí, galzeran, la Lídia, L'Eruc i en Serrano. L'Ayats havia fet la curta, i ja era a l'arribada content com un gínjol amb la cervesa i el "cigarru".
Després cap a casa que tenia la "Cosinada " dels Valentí a les Preses.

PD. He intentat ser més positiu, ja que em Pont diu que no li cal entrenar, ja que llegint el blog veu lo fet pols que estic i ja s'anima. Pont "que no estamos tan mal".

dimarts, 8 de juny del 2010

TOT OK. SANT TORNEM-HI

Sembla que lo del genoll s'ha quedat en un ensurt. No està al 100% però quasi, només les molèsties de sempre.

Desprès de fer bondat a mitges al cap de setmana:
Dissabte vam anar al Aiguamolls de l'Empordà, una bona passejada fins la platja amb uns bons paisatges, i una bona calor. En Ferran va caminar com un campió, i la Mar fent el bitxu a sobre la motxilla, vam fer un bon dinar de tappers a la platja, amb un vent agradable. Estava ple de gent fent "Kitesurf ".
Diumenge no vaig poder anar al roadbook que organitza el club, ja que vaig anar amb tota una tropa de papes i nens a Marineland, on va ser molt entretingut, ja que hi va haver de tot. Arribant vam anar a veure el final de partit del Besalú, on patint fins el final va acabar pujant a 1era regional. Mai havia vist tanta gent en el camp, hi havia un ambient espectacular.

Doncs ahir vaig anar al trauma, i em va dir que això no era res, que endavant... que el genoll no està per tirar coets, però que aguantarà.
Doncs avui he fet la prova, al plegar a la 1 m'he canviat, he menjat un plàtan, i cap a pedalar. He anat mentalitzat anar fent i controlant el genoll. La veritat és que m'he trobat molt bé, he pedalat bastant lleuger i a mesura que anava avançant i tenia bones sensacions anava apretant, fins que he arribat a la pestosa pujada de Sant Jaume i el seu maleït 10% que a mi em sembla 20%, és un moment pujar-la, però és el pitjor moment de la ruta, apreti o no sempre arribo a dalt fet pols.
Un cop a dalt em molestava un mica el genoll, i he pensat en recular, però han desaparegut les molèsties i a bon ritme fins al Trencant de Sant Joan les Fonts, a sobre Castellfollit. La puja de Castellfollit és de les que m'agraden, ja que no té molta pendent i pots pujar a un ritme força bo, i al final baixar algun pinyo i apretar. Un cop a dalt, i amb vent a favor (ja tocava) a tot tall fins a casa a Besalú. Al final he tornat a disfrutar pedalant, bones sensacions i 31 en 1:06 que per ser jo està prou bé. QUE NO ESTAMOS TANT MAL !!!
A partir de demà a la tarda fins dissabte a la tarda estré de super papi, ja que la punyatera de la Teresa s'en va a Ibiza, per tant no crec que pogui pedalar. Això sí diumenge intentaré muntar-m'ho per anar a Fontcoberta, que son bona gent i sempre preparant un recorreguts molt guapos.

divendres, 4 de juny del 2010

VAYA SEMANITA!!!!

Doncs això vaja quina setmana!!!
1-Dilluns tinc les cames una mica carregades, i decideixo estirar, per demà poder fer una ruta una mica llarga per carretera. Però mentre estiro sento un "crec" al genoll, i em comença a molestar una mica, i al cap d'una estona molt, i està ben "butit". Tranqui tronco, serà un malt gest i ja estarà.
2-Dimarts, la Teresa ha de marxar demà a Eivissa, però al final ho suspèn ja que la Mar no s'acaba de curar. Hem quedava de "Rodriguez" (amb 2 nens) 4 dies, però al final tindré companyia, i sort, perquè hem passat unes nits de mil dimonis. El genoll segueix butit.
3-Dimecres, la feina a tope... el genoll segueix més butit, demano hora al fisio. Tinc un queixal que hem comença a molestar, hem rento les dents, glopejo oraldine, i començo a veure la padrina !!! quin mal, cada vegada és pitjor ( si fos un interrogatori delataria a tots els compatriotes), el dolor era insuportable, vaig glopejar el licor més fort que hi havia per casa (crec que era un brandy, que collons i fa brandy a casa?). És va calmar un mica, però al cap de 5 minuts ja tornava a venir el dolor. Truco al dentista i em dona hora per ja. Anul·lo la hora del fisio, i cap al dentista. Diu que tinc el queixal bastant fotut, i em fa un apanyo, i ja no em fa mal (1 cosa solucionada).
4-Dijous. El genoll continua butit i fent, crec, crec a cada mínim moviment. Vaig al fisio, i em diu que no tinc els meniscs tocats, que sembla que és cosa del cartílag, que millor visiti el traumatòleg.
5-Avui visita al trauma. Estic una mica acollonit, però espero que tot sigui un "sustu" i amb 4 dies de repòs es curi, tot i que no ho veig gaire clar.
RESUM= 0 KMS, un desastre... ja que se suma a la setmana passada que també va ser nefasta en quant kms. Ara que hem començava a trobar força bé, patapam... però bueno tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.
BON CAP DE SETMANA A TOTHOM (crec que jo hauré de reposar).

dimarts, 1 de juny del 2010

POST FIN DE



Adjunto fotos de la pujada, (no estava de puntetes, portava talons).
De la colla només hi érem jo i en Pont, ja que els compromisos personals no van deixar que vinguessin la resta (entre nosaltres, van preferir sortir de marxa, això sí també van guanyar i per pallissa).
Aquesta vegada també van venir els artistes convidats d'Olot, la família relampago (1 i 2), això sí tenen unes cames més llargues que tot jo sencer. Aquesta baixada és fatídica per aquesta família, un any o altre acaben agafant rampes (d'aquí el nom relampago).
Navegant per internet he vist que dos valents del club van anar a fer la tramunbike, en mañas i l'eruk, i van fer un gran paper. Quina passada la travessada del riu. Com he llegit i crec que deu ser així, és el súmmum del btt. Felicitats a tots els participants.

Un dia m'agradaria fer-la, però ara mateix no tinc ni el físic ni la tècnica (corriols brutals). Potser aconseguiré el track, i algú que tingui gps i l'anirem a fer tranquil·lament.
PD. Tinc les cames una mica trinxades, ahir al vespre vaig fer bastants estiraments i... sorpresa m'he aixecat amb el genoll una mica inflat, i em falla una mica. O sigui com sempre, sóc un pupes de "cuidadu".