dilluns, 25 d’octubre del 2010

MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA

Setmana sense parar però sense fer res diferent. Encara tinc moltes molèsties clavícula dreta. Puc fer de tot però a la mínima la tinc ben adolorida, aquesta setmana físio i tot arreglat.
Després del diumenge passat, en que vaig fer una mica l'animal, aquesta setmana les cames no acabaven de tirar, si anava fent ja no es queixaven, però a la que els hi exigia una mica em deien que m'espaviles que no estaven per tirar coets.
Doncs dimarts vaig anar direcció Sant Jaume i arribant fins a Montagut a ritme suavecillo, fent la friolera de 27 km i amb unes cames millor del que em pensava.
Dimecres em vaig saltar la classe de ioga, ja que amb clavícula tocada no hagués pogut fer res. Les meves cames, esquena i cap ho han trobat a faltar, per tant tot una mica més carregat del compte.
Dijous sortida cap a Crespià, però a l'inversa, anant primer a Serinyà, Malianta, Crespià, CanVilà, i cap a casa, crec que són 37km. Intentant forçar una mica, però la cosa no tirava, i el recorregut s'em va fer força pesat. Prefereixo fer-lo per l'altra banda.
Dissabte, després de dinar, amb tota la família fent la migdiada, i amb la panxa plena de macarrons vaig sortir amb la bici. Feia una mica de vent, però una molt bona temperatura, crec que serà l'últim dia de l'any que sortiré amb el traje d'estiu. Vaig anar direcció Argelaguer, Sant Jaume, i a Castellfollit vaig trencar direcció Oix, on després de Can Bundaci, vaig trencar direcció Sant Eudald de Jou, i sortir a Montagut, d'aquí cap a Tortellà. No em trobava gens comode, les cames em pesaven molt, i vaig decidir baixar fins a Argelaguer i cap a Casa.
Diumenge dia familiar amb la colla de mares del cafè. Vam anar cap a Taradell al Mas Casablanca. Ens va agradar molt, vam menjar molt bé, els nens s'ho van passar pipa i nosaltres també. El Mas Casablanca és el projecte d'una família de pagesos, que per sobreviure fent de pagès, ensenya a escoles i a famílies la vida de pagès i els seus animals. Nosaltres som de pagès, però a Besalú ja no hi ha ni ovelles, ni cabres, ni vaques, ni porcs (bueno...) ... ja no hi ha pagesos, per tant els nostres fills no ha vist res del que nosaltres hem viscut. A més la granja és autèntica, res de tenir-ho tot maco, està tal i com és realment una granja de pagès. Us la recomano a tots, tant pels fills com pels pares.
http://www.mascasablanca.com/
El cap de setmana que ve hi ha diverses propostes, dependrà de qui aconsegueixi enredar aniré a un lloc o altra. Hi ha el roadbook dels Aspress de Castellfollit, que me n'han parlat molt bé. I hi ha la marxa de Porqueres, que val molt la pena.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

SORTIDA PATA NEGRA

Diumenge a les 8 al pavelló, la nit abans ja ho havia deixat tot apunt, només em faltava esmorzar una mica, un cafè i canviar-me. Tot i així ja arribo força just (bé com la majoria).
M'abrigo quasi de rigorós hivern, ho porto quasi tot, excepte lo d'abrigar les sabates i la jaqueta. Això sí estreno la flamant armilla groc fosforito del decathlon (bona compra-color cutre). Fa una rasca considerable, i no em sobre res.
Quant arribo només hi ha un noi que no conec, és de Barcelona i s'està al càmping al cap de setmana, porta una mallot de Action, i a primera vista ja es veu, és un pata negra.
Mica en mica van arribant la gent, i buf hi ha la plana major dels desfrenats, Lato, Mañas, Albertí, Àngel, Quim, Xevi Ceci, i l'altra Quim.
Molta pata negra, i per tant recorregut pata negra.
Tirem tots en grup na fent direcció tortellà per carretera, a les primeres rampes el Burró ja comencen a posar un ritme altet i jo hem quedo na fent amb l'Àngel i l'Albertí, ja que el recorregut que seguirem era gran part del que es va fer per la pedalada de Tortellà, per tant ja sabia el que hi havia. Vam passar pel trencant de Sales i vam tirar direcció Monteia. Anàvem fen i em trobava prou bé de cames. La carretera està un bon tros asfaltada, que vol dir una autopista per boletaires.
A mig camí ens reagrupem, es desbriguem i cap amunt. Tot badant ja arrenco l'últim, intento forçar un mica fins que arribo a l'alçada dels Quims, i els faig espavilar una mica, i forcem la màquina fins arribar amb el grup de davant. I a partir d'aquí vaig fent la goma, quant la cosa es posa més dreta em deixen amb facilitat, i quant ja no es tant dret i es relaxant aconsegueixo tornar-los a atrapar. Això sí encara faltava el pitjor, i jo anava al 85% de les meves possibilitats i ells anaven sobradíssims. Tot i això em trobava bé.
Un cop arribem al les rampes més dures de dalt de tot, sí que em van deixar enrera, però les vaig pujar bastant més bé que el dia de la pedalada de Tortellà.
A dalt reagrupament, fer un queixalic, i un gel, no en prenc quasi mai, però vist el que quedava i les ganes que tenia de donar-ho tot, valia més pendre-me'l.
A partir d'aquí baixada pedregosa, i aquí sí que ho donc tot, i... vaig últim i feines a no perdre el rastre. Baixa molt dura, em deixa el cos destrossat.
I com no després de la baixada bé la pujada, i al primer repetxon en tornem a reagrupar, i l'Àngel que no arriba, i jo que faig un tros caminant a veure sí bé, ja que era molt estrany, l'anava cridant, i al finals se sent una veu a patiment... collons que me parat a cagar!!! ui...
Un cop i som tots comencem a pujar cap Lliurona, vaig fent fins que arribo a l'alçada d'en Lato i l'Albertí, i comencen un tram de pujada emporlanada, i aquí començo a apretar fort, l'Albertí passa de nosaltres, i com no en Lato em segueix sobrat. La intenció era atrapar els de davant i a veure si s'espavilen, i efectivament els atrapem, i s'espavilen, tant que em deixen tirat a la mínima. Ara sí que ho he donat tot. Arribo justet a la parada de Lliurona, amb viste al vaixell. Sí sí a dalt a Lliurona hi ha un vaixell.
Aquí ens reagrupem, i ja noto que estic fos, menjo una mica i bec, però veig que s'ha acabat el broquil.
Arranquem, i les pujades fins al coll d'Espinau se'm fan eternes, vaig fent, però de cop en una merda de repetxon, no podia i vaig tenir de demanar ajuda a l'estimat plat petit perquè em portes fins a dalt. Ell tot complidor m'ajuda una estona, per recuperar forces i acaba d'arribar tranquil·lament.
Un cop a dalt ens tornem a reagrupar per baixar a tot tai fins els rajolins. La gratificant baixada es converteix en un patiment, vaig mort mort.
I a partir d'aquí anar cap a la casablanca i la seva trialera (m'escaquejo de passar per palera). On en una acció ben tonta quedo trabat amb una arrel, que em frena de cop i faig un malt gest amb l'espatlla, i hores d'ara encara la tinc ben adolorida.
A partir d'aquí cap al cotó, amb remullada a les dues rieres i la no pujada a cavall als esglaons de can Ring, i capa casa.
Al final segons en Lato 48km i 1400 de desnivell. Una ruta molt guapa, en bona companyia i un ritme PATA NEGRA.

Ja hi ha data per pedalada d'Oix, serà el dia 21 de novembre. Si sou valents hi esteu convidats, jo si no falla res i aniré segur. Cada any pateixo, però cada any i torno.
http://ovoxo-oix.blogspot.com/2010/10/xix-bici-muntanya-doix.html

PD. Felicitats a en Castanya, gran cursa a la Garmin per relleus, van quedar 23, fent ell el 16 millor temps. Per si no estava clar està fet una màquina. Això sí ja veurem pedalant... ji ji ji.
PD2. També felicitar en Cesc d'Argelaguer que aquest sí que és un pata negra, ja que està fent uns resultats molt bons a la cop gironina.

Foto robada a internet del vaixell de Lliurona.


dijous, 14 d’octubre del 2010

JA TOCAVA

Entre pluges i compromisos no hi havia manera de sortir a pedalar. Dissabte no havia de ploure molt, però havia quedat per anar amb Karts. I res, com sempre, em fico allà on no em demanen i a les primeres voltes ja estic envirollat (maniobra bruta d'en puiu ;) ) al final aconsegueixo atrapar en nugro i en Pau i ens les anem foten fins el final, bé ens les anem foten amb en Pau, ja que en Nugró amb la seva conducció sense arriscar, com no acaba davant nostre, i jo avanço en Pau a la penúltima curva. No ho valia dir... però em veig obligat a admetre la "soberana" pallissa que ens va fotre l'Hurtós, pole, volta ràpida i victòria... sobradíssim (a la pròxima hauré de treure les meves males arts).
Diumenge pluja i més pluja... dilluns pluja i més pluja, però tot i així amb la Teresa i en Nugró a pluja batent vam anar a caçar bolets a .... si home us ho diré ji ji ji. Déu ni do els que vam trobar i el que ens vam arribar a mullar.
Dimarts hi havia pedalada a Porqueres, que es va suspendre com no per la pluja.
I fins avui dijous que no he pogut sortir. He anat a fer la volta cap a Argelaguer, Sant Jaume i fins a Montagut i tornar. 27 km en 54 minuts. Sensacions bones fins a sobre Sant Jaume i pèssimes la resta, això sí "echando el resto".
I ara no torcarà fins el diumenge, que aprofitaré per anar a pedalar amb els desfrenats, que fa temps que no els hi foto la tabarra.

PD. Totes les bicis que me comprat, 3 btt i una carretera són conor, i n'estic content, però a uns anys vista volia comprar-me una doble, i clar conor no té doble... PUES SÍ, aquest 2011 treu al mercat bici doble. Com no per preu i necessitats lla que m'agrada és la WRC DS TEAM XT , volta els 2.085 euros, tot i que la suspensió Rock shox Ario no en tinc referències.
WRC DS TEAM XT
Peso: 12,6 Kg
Cuadro: Aluminio 7005 T6 DB3 Extralight
Dirección: Integrada sellada
Horquilla: Rock Shox Reba SL
Suspensión trasera: Rock Shox ARIO RL
Bloqueo: Poploc en el manillar
Cambio: Shimano XT M773 10v
Platos: Shimano XT M770 175mm 24/32/42T
Desviador: Shimano SLX M661
Piñón: Shimano HG81 10v 11/34T
Mandos: Shimano SLX M660 10v
Manetas: Shimano SLX M665 disco
Frenos: Shimano SLX M665 disco-
Ruedas: Mavic Crossride disc
Buje: Mavic Crossride disc
Cubiertas: Schwalbe Albert 26”X2,10
Manillar: Ritchey
Potencia: Ritchey
Tija: Ritchey 31,6mm
Sillín: Selle Italia Nekkar
Pedales: WRC series
Tallas: 16,5”, 18”, 20”
http://www.conor.es/producto.php?id=24




divendres, 8 d’octubre del 2010

QUE EL RITME NO PARI

La veritat és que aquestes ultimes setmanes m'estan resultant bastant profitoses. Sento que les cames s'estan tornant a posar a to. El fet de sortir més assíduament, encara que sigui poca estona, crec que és molt bo per anar agafant una mica de forma. Almenys per poder-se marcar nous reptes i disfrutar. Ja que penso que per disfrutar plenament del ciclisme has de tenir un mínim de forma, ja que sinó pateixes massa. I això no té secret, a més km millor rendiment.
Aquest any me marcat 2 normes bàsiques:
1.- Pedalar només quant em ve bé, no forçar-me a fer-ho.
2.- No forçar la màquina més del compte, o sigui saber apretar quant hi ha forces, i saber afluixar quant aquestes fallen.
Semblen una xorrada, però abans sortia algun dia sense ganes... i al final acabava aburrit. Pensava; s'han de fer km!! que carai tampoc haig de guanyar res ni ningú (bé sempre ve bé guanyar algun pique). Però crec que acabava sent poc profitós ja que arribava a casa ben agobiat.
I la 2, sóc gran especialista a matxacar el cos. O sigui, quant defalleixo, sóc especialista en treure forces d'allà on no n'hi ha, i al final acabes petant com una gla. I al no estar molt en forma, això es paga car durant uns quants dies.
O sigui aquesta setmana he sortit el dimarts i el dijous. Vaig fer 23 (direcció Sant Jaume) i 37 (volta de Can Vilà). El dijous vaig forçar una mica la màquina, vaig començar una mica agarrotat, però vaig tenir paciència a que les cames es posessin a to, i desprès vaig poder fer una mitja de 30 km/h, que per ser jo està més que ve. Al final vaig arribar força cuit, però no cremat. Això sí content com un nínxul (gínjol).

Venen dies de pluges, o sigui haurem d'aprofitar alguna clariana que deixin els núvols i la família per poder pedalar una estona.
El dimarts intentaré anar a la pedalada de Porqueres. Fa anys hi vaig anar i em va agradar molt. Bona gent i un bon bati !!

PD. La setmana que ve torno a començar ioga, tot i que només és un dia a la setmana, la meva esquena o agrairà. Ho aconsello a tothom, tant per la ment com per que fas uns estiraments que van de lujo.

Apasiau.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

ROCACORBA AL SAC

Sí, sóc de Besalú i no havia pujat mai a Rocacorba... i avui he descobert el perquè.
Ja venia conscienciat de tota la setmana, la veritat és que encara no estava al 100% però dissabte amb la Teresa, els meus cunyats Angel i Ester, i els nous vinguts a Besalú Toni i Rosi, amb els respectius equipatges... 2 fills per parella, o sigui tothom entretingut. Vam anar a fer una volta, que inicilment havia de ser un passeig, i al final va ser una ruta prou entretinguda d'uns 15 km ma menos, fins a Maià per can Solei, i tornar per Dosquers i pel costat del riu. Amb final a la pujada del 20% de la pedrera, on vaig poder pujar donant-t'ho tot, ja que amb la cadireta, la bici i en Ferran que m'apretava el cul perquè puges més ràpid. Un molt bon entrenament amb les cadiretes i les ferralles de bicis que portàvem tot plegats. Al final una bona pedalada, bona ruta i bona companyia.

I diumenge, el gran dia, a les 9 ja tenia a tothom al seu lloc, ho he preparar tot, i tot menjant un plàtan he començat a tirar cap a Banyoles. Anava a un ritme molt tranquil ja que no volia cremar ni la punta de cap "cartutxu", que segurament em faria falta. Tot i això algun bufet a sortit a la pujada de Serinyà. Arribada a Banyoles, mitja volta a l'estany i direcció cap a Pujarnol.
L'inici és molt pla, massa pla, i hi ha algun cartell informatiu de la pujada, pendent, km que falten... a mi em van bé, m'agrada saber el que hi ha. He començat a pujar a bon ritme, i a davant m'he trobat a un bon home amb moto, al tenia a 50 metres, i anava a la mateixa velocitat que jo... i clar no he resistit més, he augmentat una mica la velocitat i l'he avançat, i clar quant avances algú has de mantenir la velocitat o encara augmentar-la una mica més... així que comencem bé... i de cop la pujada ja es comença a posar una mica seria, i jo també em poso "seriu", així que poso un ritmet d'aquells per arribar a la fi del món, "sin prisa pero sin pausa".
I de cop sento meeeeeeem, ja arriba l'avi amb moto, que ara li fot més gas i m'avança. Bueno un altra que pot dir que m'ha avançat, na fent amics !!! ja que al cap de 5 minuts d'anar pujant sento la moto que baixa i l'home amb un to simpàtic em diu un fort i clar BON DIA, bon dia senyor i perdoni... però és que sóc un mica killu. I així m'anava entretenint i fent camí. Fins que han començat a aparèixer alguna rampa del 10%, que ja comencen a picar, aquí ja he posat el meu estimat plat petit, i guardant algun pinyó, això si poca estona, però es superen bé, fins que de cop apareix un planer, i una mica de baixada de plat gran, ui ui ui !!!!
Efectivament comencen unes rampes considerables, segons sembla del 12%, però collons n'hi ha alguna que hem comença a amorrar una mica massa, deu ser la del 15%, o això esperava. La veritat és que estava pujant bé, tot i que no hem sobrava res.
I un cop superat aquest tram durillo, un planer i una altra baixada, ui ui ui 2 !!!! i clar la pujada final, que en algun tram pica fort, i on per rematar-ho m'avança un ciclista, del que desisteixo seguir. Tot i això a la part final tal i fa el %, ja que quan veus el final, ho puges com sigui.
Al final 1:40 des de casa fins a dalt, el mateix que tardo per pujar a la Mare de Déu del mont. Unes vistes impressionants, i un lloc sense cap mena d'encant, ja que només hi ha antenes. No m'he ni pogut asseure, ja que el terra estava cobert de merda de les cabres. He fet petar la xerrada amb l'altra ciclista, me posat els manguitus (els de nedar no) el buf i cap avall.
A la baixada feia fresca, i he vist un parell de noies que pujaven, i un noi en el tram del 15% que l'he vist patir com ho dec haver fet jo en el seu moment. La baixada no és perillosa, tot i que sempre s'ha d'estar al cas amb algun sot. Un cop baix, desfer el camí cap a casa, que el horno no estar pa bollos, creu roja prou bé, i pujada Fares prou fet pols, i arribada amb vent de cara molt content i força cansat, tot i això menys del que em pensava. Al final 60 km en 2:40.
Per mi és més dura la pujada a la Mare de Déu del Mont, tot i que mai la he pujada reservant tant com he reservat avui. M'ha agradat molt, bona carretera, poc transit, bon clima i més ganes de seguir pedalant, i si es pot millorant.
Avui m'he tornat a posar el mitjons compressius. Em van de conya, des que els porto no he tingut més problemes de bessons. Això sí em queden fatal, de fet l'equipació de ciclista hem queda fatal, ja que precisament no sóc un figurin... en això estem, segueix la operación bikini.

A la tarda cap a Equus a veure cavalls, en Ferran no sé si en bici anirà bé, però li encanten els cavalls, avui ja ha pujat amb un cavall alt com jo, espero que es decanti per la bici, ja que els cavalls no és cosa precisament barata.





divendres, 1 d’octubre del 2010

ESTAIAT (CRUIXIMENTS)

Estaiat, agulletes, cruiximents, agujetas, laces, Schnürsenkel, lacets:

"Més coneguts com agulletes els cruiximents són un dolor muscular, que a vegades sentim l’endemà o dos dies després defer activitat física.

Els cruiximents són petites lesions musculars que es produeixen quan realitzem un exercici per al qual els nostres músculs no estan preparats, no estan suficientment entrenats.

Aquestes lesions consisteixen en petits traumatismes a nivell de les miofibril·les musculars. Aquestes ruptures comporten un procés inflamatori que produeix sensació de dolor.

Per a prevenir-les cal realitzar exercici de forma progressiva, adaptat a les capacitats individuals. També són medis de prevenció dels cruiximents un bon escalfament i, sobretot, la realització d’estiraments després de fer exercici. Malgrat tot, al començament d’una temporada esportiva o d’un període d’entrenament és freqüent que apareguin.

Quan patim cruiximents, és aconsellable una mica de repòs (només en el cas que produeixin unes molèsties molt elevades) i iniciar la pràctica d’activitat física suau, incrementant-ne la intensitat de forma progressiva, respectant els descansos necessaris entre sessions d’entrenament. Un massatge pot ajudar, també, a reduir la inflamació."

Doncs això és el que fins ahir encara tenia a les meves cames, uns cruiximents de déu ni do. Potser el dilluns em vaig passar amb el recorregut triat per córrer, quasi no hi havia planers, o pujava o baixava (i no precisament falsos llanos, no en tenien res de falsos). Així que fins ahir encara m'arrossegava, avui encara tinc molèsties, però ja comença a estar superat.

Tot i així dimarts i dijous he sortit a pedalar amb la bici de carretera, a fer el vol, per estirar les cames, ja que estaven ben tieses, i el genoll començava a protestar. Entre els dos dies he fet uns 52Km en 1:53, anant els dos dies direcció a Castellfollit sense arribar-hi. Això sí dijous tornada amb vent de cara (suposo que res comparable amb els que pedalen per la costa).

Espero estar al 100% diumenge, ja que vull fer alguna cosa especial:

1.- Rocacorba

2.- + de 100 km