dilluns, 23 d’abril del 2012

AQUÍ SÍ HAY PLAYA

Bé a uns 55 km d'anar i 55 de tornar, però tenim platja. Bon entrenament per als monegros, bé més aviat ha set un entrenament a veure com funciona el coco i el cames un com està tot fos, cosa que ja la tinc una mica per mà, ja que sempre ja i acabo sempre, però no quant encara queden 40 km per arribar a casa.
Avui el desfrenats em quedat per anar a Marina, erem en Lato, Garrisson, Quim, Àngel, Pont, Mañas i jo.
Com que no tinc ni puta idea de tots els camins, cruïlles i pobles pels que vam passar, i en Quim (Na fent) i en Lato (petitdru) ho expliquen de mil meravelles.
Un resum ràpid, que sempre diuen que m'allargo, sortim a les 7 del pavelló, cagan llets, és el principi i tot és pàtria, en Lato com un nen petit, no para de fotre axassus, l'Àngel i com que no ha de de fer el camí de tornada hi posa de la seva part, els altres anar controlant... bé en Pont ja començava a dir la seva frase més repetida: que no se'n recorden que hem de tornar !!!!
La cosa es va animant i tothom ja hi posar de la seva part per anar animant la maleïda mitja, sobretot en Garrison als planers (es veu que quant era petit va caure a dins d'una olla d'un gel de cafeina, antioxidant i no sé quantes merdes més), bé jo m'escaquejava tant com podia (rollo evans, però sense guanyar), en Pont seguia amb els seus laments.
Fallada mecànica del ferro d'en Mañas, remullada, renegada de'n Garrison per poder menjar, axassus d'en Lato, en Quim buscant basses, en Pont lamentant-se, i l'Àngel content perquè ell ja arribava al final. Arribem a les ruïnes d'Empúries, dinar de bocata, cafè, fred, riures... i tornada.
Continuem a tot tall, però anem bastant agrupats, bé els de davant ens van esperant a estones, i els de darrera anem mantenint el tipus.
Un cop arribem a Fares, carretera i manta cap a casa, últim esforç i cervesa a can Quei.
M'ha passat la ruta volant, molt bé de coco, però bastant tocat físicament. Mitja de quasi 20 km/h en 110 km, un bestiesa per mi, però m'ho he passat de collons i he rigut molt, Gràcies a tots.

L'1x1 de la sortida:

- Àngel: Escaquejat.
Només fa l'anada, tot i així, encara vam poder sentir uns quants del seus renecs.

- Quim: Mcqueen.
No l'havia vist mai tant en forma i pletòric, saltava a totes i sobrat.

- Lato: Mr Axassu. 
Va estar tot el camí foten axassus, com un nen amb sabates noves, cosa que en algun moment li va passar factura, sort que és un jovencell.

- Mañas: Ploramiques.
Tot el dia es queixa, fred, no estar en forma... i va sobradíssim, no cola presi no cola.

-Pont: Padrina
A la padrina avui li ha pujat el visu fins al cap, no era el seu dia, tenia fred i no tenia bones cames. Tot i així la padrina donarà la talla als Monegros.

-Jo: veteranu.
Es va amargar tot el camí preparant l'esprint final, sense possibilitats en l'esprint, ja no piquen a les meves males arts.

Garrison: ESTRELLA.
Va ser l'estrella de la sortida, partia com la ventefocs del grup, i va fer una demostració de força acollonant, a més sense flaquejar (com molts esperàvem) en cap moment, i avassallant en les llargues rectes. Unes cames perfectes per fer la llarga dels Monegros sobrat (però el mariquilla fa la curta).

PD. Dimarts passat vaig anar a fer un petit test suïcida, fer 3 vegades Besalú-Argelaguer-Besalú, amb un resultat d'una mitja de 31 km/h, vent en contra, i cuit cuit.
Dijous a córrer 9 km en 50 minuts pels boscos de besalú.

APASIAU.

Sembla que els desfrenats no acabem de trobar la nostra talla.

La nova adquisició, bé... no...podria ser sí ajuntes hipoteca, sou, ronyó, tros de fetge, i ou dret.







dilluns, 16 d’abril del 2012

BIKERS DE VERITAT

Encara queden bikers de veritat, forts.. potser, valents....no sé, resistents...pse, generosos... un piló. Això és el que penso dels desfrenats que van dedicar, tan dissabte com diumenge i reunions previes, a que els nens de l'escola de Besalú passessin un gran dia dedicat a la bicicleta, a més en aquestes epoques, on tots anem als Monegros, o la Remences, o tal i fa, tots tenim ganes de pedalar... per mi és fàcil, ja que hi han el meus fills a l'escola.

Només de veure com van disfrutar tota la mainada, crec que val molt la pena, la veritat és que no canviaria els defrenats de la pedalada infantil per cap de valent, ni resistent, perquè per ser desfrenat s'ha de ser d'una pasta especial, i per sort en tenim un quants.

Només us puc donar gràcies, per fer que els nostres fills puguin passar un dia tan genial i es puguin sentir un desfrenat més. I espero que us dongueu compte del que feu, que no sembla res, però és molt important, mentre hi hagi gent així... seguirà havent-hi bikers de veritat.

Un cop recollit tot lo de la festa, en Pont em va enredar, i jo vaig enredar al Presi mañas, i ....
el Presi se va de marxa !!!!

Vam anar a fer una corriolada per la zona de Beuda, la desfrenada de far no sé quants anys (crec que s'ho inventaven tot sobre la marxa), corriols de pujada, corriols de baixada, ritme alegrillo, baixades a sac, en Pont que no ens deixava ni un moment de descans, i el Presi que baixa com els Àngels, i jo com sempre fent el que es pot, i donant guerra per tot arreu, i acabant força el gas, ah!!! tot s'ha de dir el Presi no va pujar la pujada del Coto !!!!!

Al final, 20 km 500 de desnivell en 1:35 de pedalar, i feliç com un anís.

Gran cap de setmana, amb pocs km, poc entreno, però ORGULLÓS DE SER UN DESFRENAT.

Apasiau.

APRAPEREUVUS, que diumenge hi ha encerrona cap a l'escala.


Tenim els nens molt crescudets a Besalú.

diumenge, 8 d’abril del 2012

CADA VEGADA MÉS CARRETERUS

Cada vegada som més cabres de muntanya que ens passem (a temps parcial) a la carretera, aquest diumenge s'hi ha apuntat en Garrison.

Amb ell i en Pont em anat a fer la volta a Santa Pau per Olot, la veritat és que ha estat molt bé, i a sigut una volta exigent, ja que un apretaba al pla, l'altra a la baixada i l'altra a la pujada, per tant no hi havia descans.

Primer de tot donar-los les gràcies a ells dos i a la família, per poder unificar horaris (encara que sigui em calçador) i així puc fer sortides amb amics, arribar a casa i sortida amb al família. O sigui diumenge completíssim.

Bona sortida, en Garrisson ens posava les piles en els planers, té molta força a les cames, i les feines són a seguir la seva roda, les pujades en Pont comença a tocar la pera, tot anar apujant el ritme de mica mica, com aquell que no vol, i jo que foto unes arrancades i unes escapades que no aguanti ni jo mateix ( o sigui peto com un galapat).

Tot i això encara el he pogut espavilar a la pujada de Sant Jaume i la de Sant Cosme, però avui he perdut el títol de campió mundial de la pujada de la creu roja.
Fent la volta a l'estany, em vist un grup molt nombrós, amb maillots de Súria bicis, i em pensat que potser passaven per Besalú, en Garrison a començat a tirar fins que els hem atrapat.
A la pujada de la creu roja, ells han anat pujant cada vegada més ràpid, en Pont i en Garrison els han intentat seguir, i jo he anat fent com un vetaranu.... a cap de poc, un del grup es despenja, i es queda amb en Pont, en Garrison fot un pet com una gla, l'avanço, i quant arribo a l'alçada d'en Pont i l'altra noi, al lloc on sempre ataco els adelanto i marxo, però el malparit d'en Pont havia tingut temps de recuperar una mica, i m'ha contraatacat, o he intentat però no he pogut, i he perdut el títol.. la venjança serà terrible.. o no...

Un cop a dalt, ens hem reagrupat tot tres (més de dos ja és un grup no?), i acabar de treure el fetge per la boca fins a Besalú, ells han anat a fer la cerveza, i jo al cap de dos minuts d'arribar ja anava amb la família als Aiguamolls de l'empordà a passar el dia.

Al final m'han sortit 68km a bon ritme, i disfrutant com un camell, ja que m'ha passat el temps ràpidissim (més tardarà a passar el malt de cames). Això sí content com unes pasqües.

També divendres vaig sortir a córrer, vaig anar a fer 11,5 km en 1 hora 13min, amb les plantilles noves, puc córrer molt millor, sense tantes sobrecàrregues, i sense patir com feia. A la primera setmana de gener sortia a córrer 25 minuts, i arrossegant-me, ara sé que no vaig ràpid però vaig còmode i disfruto correguent pel mig del bosc.

PD. Cada vegada hi ha més desfrenats amb bici de carretera, aviat haurem de muntar una macrosortida.

Apasiau

dilluns, 2 d’abril del 2012

PER FER PASSAR EL CANGUELI

Que millor que per fer passar el cangueli de la Marató dels Monegros, que fer Km, bé menys que la Monegrós, que si en faig més ja no tindrà gràcia anari ;).

Divendres aprofitant que era festa a Besalú, ja que és la Processó dels Dolors, i abans d'anar a fer un bon tiberi amb els de la colla, vaig pujar a la Mare de Déu del Mont, i hi vaig pujar per Cabanelles, per on no hi havia pujat mai, normalment la gent de Besalú hi pugem per Beuda.

Les cames em feien malt, ja que havia anat a córrer dos dies abans, i sempre em quedo bastant tocat.

Vaig anar fent fins, a Can Vilà, i aquí desvio capa Cabanelles, i anar pujant, en principi, és més llarg que per Beuda, però t'estalvies, alguna rampa de les que fan malt, tot i així cap al principi, hi ha una rampa que em fa patir més del compte, em prenc un gel, que se'm posa de meravella. Les cames es posen a to i agafo un ritme, suau però de bon mantenir, ja que no pateixo gaire, ho porto tot posat 3 plats i un 27 darrera, mariquilla ?? po sí... o tens cames o 3 plats, i és més fàcil tenir 3 plats que dues bones cames.

Arribo al trencat d'on empalme a la carretera que puja de Beuda, i més fresc que mai... a partir d'aquí na pujant, mentre vaig a avançant ja va apareixent la fatiga, i faig la pujada final, força cuit, però tranquil i na fent, amb una velocitat de 8,5 km hora, s'ha de tenir força equilibri.

A punt d'arribar a dalt, a la última pujada que no és tant dreta encar puc fer la última apretada per arribar a dalt ben cuit, com ha de ser.

Crec que si hagués menjat el plàtan a mig camí, mentre pujava, no hagués patit tant a les últimes rampes.

Un cop a dalt, faig un buf i cap avall. A la quarta paella, PATUM, la roda de davant peta, i feines a frenar, ha set fallo meu, ja que he passat massa pel mig de la carretera, i està plena de pedretes esperant alguna roda primeta per petar.

En un moment ja la tenia canviada, i per avall, no estava del tot ben inflada, i la baixa va ser força xunga. Un cop a baix gas fins a Besalú, uns 65 km. Per arribar a dalt, desde casa vaig tardar 1:54, bastant més que per Beuda, tot i que anava més tranquil.

Després tiberi i copa amb la colla i a la tarda Processó de Besalú, com que sóc Estaferm, s'ha d'anar a complir com cada any, i amb moltes ganes.

Dissabte de passejada i calçotada, i sobretaula.... tota la pujada a la Mare de Déu del Món ben recuperada.

Diumenge, vaig quedar amb Pont, vam anar a fer la volta a Can Vilà i Crespià, però vam fer una variant, ja que vam passar pel trencant de després del radar de Can Vilà, anat cap a Espinavessa, una carretera molt maca, per relaxar-se, i na tirant cap a Vilert, crespià i Banyoles, volta a l'Estany xino xano xerrant amb un amic d'en Pont, i com un aixam d'abelles ens passen un bon grup de ciclistes a tot tai, diria que eren els de Amatstrong (almenys la majoria).

Pujada de la Creu roja a bon ritme i cap a casa. Al final uns 50 km, bones sensacions tot i el malt de cames que portava del divendres, podia pedalar bé, però sense fer bestieses, ja que si intentava apretar més del compte, nai nai de la xina. Vaig aprofitar pe afinar la tècnica d'anar a roda (tot i que ja la tinc molt apresa), ja que, a la que feia figa, em posava a darrera en Pont i alé a viure bé. Em va portar tota la recta de Malianta sense baixar de 33 km/h (així entrena una mica).

Vaig passar uns dies de molt cangueli amb això de la Marató (119 km de btt), però m'ho vaig mirant d'una altra manera i amb més filosofia... i ja ens ho trobarem.

Apa siau.