diumenge, 30 de maig del 2010

AXASSU (VALLTER-BESALÚ

Dissabte partit, vaig acabar sense lesionarme, amb la llei del mínim esforç, tot i així els peus una mica escaldats, i el genoll i turmell tocats. Lo normal. Després sopar a Can Quei, vaig sortir de casar amb pantalons curts, no fos cas que la penya "albondigas" m'enredes. Total, bon sopar, bona companyia, bona copa i a dormir. Eren la 1:15.
M'aixenco a les 6:30, ho preparo tot, un cafè i cap a carregar la bici i pujar a l'autocar. Hem set força gent ja que emplenàvem l'autocar. La crem de la crem dels desfrenats i 4 o 5 "Na fent" de Sant Jaume.
I amb autocar fins a dalt. Al arribar, cafè, abrigar (feia fresqueta) i gas a la burra. I mai més ben dit,
Alessandro Garrison petacchi, posa el turbo i no hi ha qui el segueixi... fins que apareix en Climent de Sant Jaume, que a més d'estar sonat, està fortissim. Baixava com un míssil, en un moment ja va atrapar o'rei petacchi. Mica en mica ens vam anar agrupant, i van començar a caure axassus per totes bandes, ara una ara l'altra, i a saco, fins adelantar l'autocar i tot (esteu fatal). A la recta final abans d'arribar a Sant Pau de Seguries intento l'axassu per la meta volant, però res, em passa Garrisson petacchi, relampago 2 (patri), climent i algú més. I després de 3 anys petacchi no arriba primera. Això sí ha tingut que venir un primera espasa com en Climent per derrotar-lo. Una mica d'avituallament, uns quants laments de lo fets pols que ja estàvem... i tornem-hi. Direcció la vall del bac.
Comencem a un rampa un mica cabrona on els Santa Fe ja demostren que estan com sempre... fets una coca (encara sort que no s'han perdut). Tot aquest tros axassu aquí axassu allà, fins que just abans de la pujada de l'abituallament ataco, agafo un metres de diferència... i al mig de la carretera hem trobo una excursió de gent gran, perfecte, haig de frenar just abans de la pujada... i a partir d'aquí m'han passat tots els del grup, i encara sort que me pogut posar a roda d'en rescalvo. A l'avituallament decidim que els següent tros, fins a can bundanci, anirem amb els santa fe per reposar una mica. Deixem tirar la gent, i arrenquem quasi els últims...
Anem fent, fins que Sant Fe ressorgeix, salta en Sararols, en coste.... i que hem de fer... al darrera, amb la famíla relampago marcant territori.
A partir d'aquí més tranquilets, fins a Tortellà i cap a Sant Jaume... la gent començavem a estar bastant petada, i en patri ja ha tingut l'amagu de rampa (relampago 2).
A Sant Jaume últim abituallament i cap a Besalú. Mentre ens anem acostant, la gent comença a agafar posicions, relampago 2 (patri) hem reta, vaia amb lo killu que sóc i s'atreveix a retar-me (en condicions normals em fotria un bati). Però avui estava al meu territori.
Comença a caure algun axasssu, i es va formant un grup, aguanto a la part del darrera, ben arresserat i guardan forces, i quan falten 100 metres, tots baden, surto esprintant amb totes le meves forces, i ja no tenen temps a reccionar, o casi (ja que just al arribar ja veig que tenia en Climent a tocar meu). Gran victoria d'etapa en el SUPER TOUR DELS CREMATS.
Al final uns 70km i 2:30, ma o menos.
Després cervezeta, comentar la jugada, i cap casa.. que avui és Sant Ferran, l'Hereu de la casa.
PD1.Quan aconsegueixi les fotos les publicaré.
PD2.Patri (relampago 2) o sento, una altra vegada serà, de moment... VAYA AXASSU.

divendres, 28 de maig del 2010

0 PATATERO



Aquesta setmana porto 0 km. A principi de setmana vaig decidir donar repòs a les cames, i anar al físio al dimecres a la migdia, i a ioga a la tarda. Doncs sortint del fisio, on hem van deixar les cames com noves (després d'un bon patiment). Arribo a casa i la Teresa a 39 de febre, bueno... si de cas no anirem a ioga, ja que no s'aguantava dreta, i sortiré en bici demà al migdia.
Però la Teresa encara no estava gens bé, així que ho suspendrem... A la tarda, encara estava malalta, però ja estava una mica recuperada... encara podré agafar la bici...vaig a buscar la Mar, i sorpresa, està molt quieta.. té dècimes, que al cap de poc es converteix en bastanta febre (39), o sigui ho aplaçarem fins demà.
Hem passat una nit de mil dimonis, estic bastant fet pols, i aquesta nit poder més del mateix. Que hi farem, cuidarem les mestresses i senyoret (que també està molt refredat), i guardarem forces pel cap de setmana.
Dissabte partit de futbol, que sembla que serà de futbol 7, degut a l'estat físic dels participants. Després sopar, copa i a dormir, que demà a les 7 al pabelló.
Doncs diumenge a les 7 del matí al pabelló, per carregar trastos i anar cap a Vallter, per fer la mítica baixada de Vallter-Besalú.
Bon cap de setmana a tothom.
PD. Miraré de no tornar-me a lesionar amb el futbol. L'any passat vaig aguantar uns 3 minuts, després d'una correguda per la banda d'en "fonsu" vaig tallar la pilota tirant-me a terra com els vells temps (sort que ara el camp és de gespa). I sí senyor!!! estrebada muscular darrera la cuixa, resultat un mes i mig per recuperar-me. Aquest any no !!! (siusplau)

dilluns, 24 de maig del 2010

CAP DE SETMANA FAMILIAR


Després de l'apretadeta de divendres, tocava dedicar el cap de setmana a la família, ja que el pròxim estaré de escaqueo.
Dissabte vam carregar els nens, cadiretes i bicicletes i vam anar cap a Sadernes. Vam sortir del càmping i a veure fins on arribàvem. Això de pedalar amb la cadireta i els nens, es fa bé, mentre no hi ha alguna pujada traïdora, com era el cas. Al final vam arribar fins al pont de Valentí , on ens vam refrescar una mica els peus. Ja va estar bé, ja que la Teresa no agafava la bici desde feia quasi 4 anys, va bufar una mica, però com sempre va aguantar com una jabata. Els nens com uns reis al darrera la cadireta.
Al vespre vam deixar al nens amb els avis i cap a sopar amb la colla.
Al matí següent vam quedar amb la Gemma (la meva cunyada petita). I sense nens vam anar altra cop cap a Sadernes per anar caminant fins Sant Aniol, que era l'Aplec. Feia molt de temps que no anavem d'excursió, i va estar molt bé. A més el Centre Excursionista de Banyoles, Montagut i els francesos de Sant Llorenç de Cerdans, ha tornat a fer funcionar l'aplec, i hi havia un ambient molt agradable, i moltíssima gent. Felicitats !!!!!
Tornant vam parar en una gorga i ens vam banyar, collons que freda, però després s'estava la mar de bé.
I per acabar vam anar a buscar els nens i cap a Empúries a la platja, on en Ferran i la Mar van quedar arrebossats com unes croquetes.
Al final un bon cap de setmana familiar, que ja tocava.
Aquesta setmana aniré al fisio, ioga i pedalar poc, ja que tinc el genoll bastant trinxat.
Bona setmana tothom.

divendres, 21 de maig del 2010

PER FI DIPLOMA OR

Per fi ho he aconseguit, ja tinc el diploma d'or de GLOBERO.
Avui bona sortida, 67 km en 2:28. He pogut plegar a les 5 de treballar, me canviat, i cap direcció olot, he arribat a bon ritme, i sense apretar massa a les pujades de St.Jaume i Castellfollit, per tant he arribat bé de forces fins l'entrada d'Olot. A partir d'aquí una mica de calvari, molt de transit, me estressat molt, sortien cotxes per tot arreu, semafors, frenades .... o sigui he acabat un mica fart. I a partir de la rotonda de la betzinera, torna la tranquilitat, i tornen els maleïts repetxons, que m'han tornat a enfonsar, de cop m'he trobat sense forces , malt de cames i sense ritme, no tirava, i he aprofitat, com a bon professional, per pendrem una droguilla del decathlon d'aquelles de cafeïna, no hi ha pressupost per powerbar. Tot i axí cada vegada anava pitjor, fins que... a 500 metres de ca la Guapa, He aconseguit el diploma or.... de cop he sentit una fresa darrera meu, zzzzzzz, i era un tiu amb la roba de treballar, sabates de seguretat, i una mountabike amb unes rodes de 2.10 (això si una lapierre doble que semblava bona) que m'adelantava, he quedat acollonit, encara he tingut els collons de dir-li:
si no et fa res em poso a roda, i el tiu riu i diu vale... la cosa a durat 50 metres, el "cabron" ha petat com un "melindru", el tiu havia esprintat a fons fins atrapar-me, i es quedava a ca la Guapa, això sí era simpàtic i tampoc se me n'ha rigut a la cara... Gràcies pel diploma.
La part positiva és que m'ha espavilat, a partir d'aquí he augmentat uma mica el ritme, i me començat a trobar millor (droguilla decathlon). He anat a bon ritme fins can Xel, Santa Pau, i tot bé fins a un altra repetxon abans de la baixada fins Mieres que m'ha matat, no podia, el fantasma del plat petit ha aparegut, però he aguantat com a un bon Diploma d'or de Globero.
M'he parat a Mieres, he comprat un aquarius, he fet un traguet i he omplert la botella. A partir d'aquí una mica catxat, però força bé fins a Porqueres, on he fet la volta a l'estany a bon ritme, i he pujat la pujada del Creu roja sense apretar. A partir d'aquí bon ritme fins acabar de petar fins a casa a Besalú.
El resum és que content pels quilometres, no tant per les sensacions, ja que desde el terra de remences, les cames els hi esta costant posar-se a lloc, però aquesta setmana aniré al fisio, i estiraré més. I tot apunt pel cap de setmana següent que serà a tope:
Dissabte tarda: partit de futbol d'antigues glories del Besalú (de quan erem cadets)
Dissabte nit: sopar i toc amb els que encara estiguin vius del partit
Diument matí: mítica baixada Vallter-Besalú amb btt, sí només baixada que ja es prou. Això si en Garrisson ja m'ha provocat dient que per 3 any arribarà primer al primer avituallament. Hauré de fer algun xanxullo, sinó serà inaguantable.

PD.Ja som estiu, he anat al Prat de Sant Pere i estava a rebentar de gent fent el toc i passejant, mainada....

dimecres, 19 de maig del 2010

DIMARTS COM SEMPRE

Com cada dimarts torno a sortir a migdia. I com cada dimarts un malt de cames que déu ni do. O començo a estirar més, i no falto a les classes de ioga, o aviat seré Robocop. A part que , pel tipus de musculatura que tinc, quant apreto més del compte em costa molt recuperar.
Plego a la 13h. , correguent cap casa, canviar-me, emplenar botella d'aigua, menjo un plàtan, i com que avui torna a fer força vent i tinc menys temps del normal, vaig cap a Beuda. Pujo fatal, intento apretar un mica i les cames se'm posen com un roc. Però bé afluixar i arribar na fent. A la última pujada, decideixo fer-la més ràpid i arribo força fet pols. A partir d'aquí ja bé més planer i baixada fins a Maià de Montcal. Això sí a la baixada de Mas Salvanera agafo més de 70km/h, nou rècord mundial. I ha Maià el Vicicrucis, hi ha cinquanta-mil passos de vianants elevats (esquenes d’ase), que són alts de collons, m'estic plantejant fer algun salt acrobàtic i tot, si no fos que podria patir un pèrdua total de la dentadura a l'aterrar.
A partir de Maià, fins a casa a Besalú, tot planer i baixada anar força lleuger, amb un vent empipador que venia de costat. Al final 18km (sí molt pocs), en 42 minuts (sí molts).
Gags del dia:
-Al intentar beure de la botella mentre pujava a Beuda, no la havia tancat bé i m'he ne buidat la mitat per sobre, sort que feia calor.
-M'ha entrat una abella al casc, no m'ha picat però m'ha agafat un iuiu, que en 1 segon ja estava amb el casc a la mà agilitant-lo com un boig.
Apa avui dimecres ioga, i demà si no em fa malt el genoll tornar-hi.

dilluns, 17 de maig del 2010

TIPICA SORTIDA LA MIANA

Diumenge vaig quedar amb en Pont per anar a fer una ruta típica per la zona. Vam quedar a les 9, ja que jo abans d'aquesta hora no tinc la tropa apunt i col·locada, i en Pont "el farreru" feines té a aixecar-se.
Vam sortir de casa direcció Sant Ferriol, però es vam desviar i vam pujar per Can Costa, BUFF!!!! vam començar a ritme, anavem parlant i de cop, en Pont apreta, jo apreto , i vam canviar les paraules per bufets, doncs apa a donar-ho tot, quant una defallia, l'altra apretava (cabrón), i així fins a dalt, on en Pont va badar i vaig fer un megaspring triumfador. Després del qual vaig haver de baixar de la bici i estirar-me a terra de lo marejat que estava.
I res, tornem-hi, estava fos, i em va costar molt recuperar-me, els excessos es paguen, i més si són la primera pujada del dia (no n'aprendrem mai).
Vam tirar direcció la Miana passant per la pista que normalment fem de baixa de sobre la font de planells, i pujada (algun repexon durillo) per la serra del Mor, i fins arribar a la Miana. Allà vam trobar un parell de desfrenats (pare i fill), on el fill estava fresc com un rosa, i el pare ...
A partir d'aquí repetxons durillos per poder fer la baixada fins a St. Jaume per una pista ràpida i divertida, i no haver de baixar per la carretera emporlanada típica.
Arribem a Sant Jaume a través d'una pista al cantó del riu molt maca, i d'aquí cap a Tortellà, passant per pistes, corriols i fins i tot travessant camps a través.
I com que teniem pressa, més aviat tenia pressa, cap a casa per carretera, que jo tenia arrossada al corral, i a la tarda Barça. Al final 34 km i 2 hores i poc de pedalar.
Paisatges guapíssims, temps perfecte, tot i que a les baixades en havíem d'abrigar ja que l'aire era molt fresc.
I res, com aquell que res, una lliga més al sac. FORÇA BARÇA !!!
PD. No hi ha reportatge fotogràfic. Prometo que a partir d'ara tirar alguna foto entre bufet i bufet.

dijous, 13 de maig del 2010

POST REMENCES

Perdó, però, COLLONS quin malt de cames, avui és el primer dia que no em fan malt. Dimarts vaig sortir a fer la meva horeta i poc, i 30 km, a uns 26Km/h, sense forçar gens. No és que no volgués, és que no podia. Però també els vaig disfrutar, ja que si més no ara no em començo a menjar el "tarru" quant les cames no responen, baixo el ritme i.. ale anar tirant.
Tot i ser dijous avui no faré la horeta i poc típica ja que el temps no acompanya. I diumenge ja faré la sortideta, encara no sé si btt o carretera però alguna cosa faré.
Aquí deixo fotos dels 3 valents (o no) abans de començar la Remences. Sí ja ho sé no tinc gens pinta de ciclista, baixet, camacurt i panxut. Potser que comenci la "operacion bikini". Lo de baixet i camacurt no sé com solucionar-ho.

dilluns, 10 de maig del 2010

CRONICA TERRA DE REMENCES 2010


Senzillament genial, emocionant, divertit.... no sé com dir-ho però ho recomano a qualsevol persona que li agradi el ciclisme. Una vegada a al vida s’hi ha de participar, el malt és que voldràs repetir.

Em vaig aixecar a les 6 del matí, vaig carregar el cotxe i vaig anar cap la Bar Sport on havia quedat amb en Marc (conegut a Besalú com en Marc de la Sílvia) i en Quim.

Varem esmorzar un mica i cap Sant Esteve. Al arribar estava tot col·lapsat i varem aparcar al polígon industrial d’abans de la rotonda. Ens varem equipar nosaltres i les bicis (ja havíem recollit el dorsal i el xip el dia abans), i cap la sortida, on almenys teníem 2000 persones o més davant nostre.

Molt gent i molt bon ambient. Arrencar amb un peu al pedal i l’altre a terra, i quant sona el xip, a comencem a pedalar. A partir del “pip” ja no vaig veure més en Marc i en Quim. La veritat que tot i tanta gent no em vaig atabalar gens, ja que suposo que al estar tant enrere la gent arrenca més tranquil·la.

Vaig començar a pedalar i a agafar un ritme viu però que no per sobre les meves possibilitats. I vaig començar a passar gent, i a ser passat per gent (em passaven volant).

Anàvem lleugers però no molt ràpid, i amb molta atenció ja que hi de tant en tant hi havia alguna parada.

La veritat és que per moments estava emocionat, no sé que em passava, no havia sentit mai res així, era molt feliç, la imatge de tanta gent pedalant i disfrutant era brutal, des de que he tingut els nens m’ha tornat un sentimental. Però també tenia una sensació un mica estranya ja que m’hagués agrada tenir amics al meu costat pedalant i disfrutar junts, però “bueno”, encara tinc l’esperança d’enredar-los algun dia (costarà i molt).

Al arribar a la rotonda de la canya, va començar la hora de la veritat, la gent va començar a apretar, i com que em trobava bé vaig començar a apretar una mica per enllaçar amb algun grup que portes un ritme que m’anés bé. Però el que feia era anar avançant gent tot passant d’un grup a un altra. Fins arribar a la pujada al Capsacosta, on tenia unes sensacions molt bones, i vaig posar un ritme bastant alegre (per mi) però reservant. Psíquicament estava pletòric ja que no parava d’avançar gent, també em passava algú, però en aquell punt ja que no queden gaires primeres espases.

Vaig arribar a dalt a l’avituallament, em sentia molt bé, una mica cansat però tot controlat. No em vaig parar i em vaig prendre un mini-gel, i capa avall. Tant punt varem començar a baixar va començar a ploure, i quant arribava a baixa a Sant Pau feia un xàfec terrible. No portava impermeable però em sentia tant bé, que si l’hagués portat, tampoc m’hagués parat a posar-me’l.

Vaig començar a pedalar com un boig i a avançar gent, fins que vaig enllaçar amb un grup en que tiraven uns que anaven vermells del club ciclista des sant pere de o des sant Joan de, ja no ho recordo però gracies. Plovia moltíssim, no veia res, i anava a totes, ja havia decidit no reservar res, anava forçar però distrutant. El comptaquilòmetres marcava 45-46 km/h o més. Era bestial, em sentia bo i tot, vaig aguantar fins a Sant Joan les Abadesses on vaig afluixar un mica per recuperar. A partir d’aquí a bon ritme en grup fins a Ripoll.

Aquí va comença la pujada al coll de Canes, a l’inici em vaig menjar una barreta energètica ja que em notava amb l’estoc buit. I vaig comença a pujar a un bon ritme, em trobava bé, i vaig augmentar-lo bastant però sense arribar a límit. Avançava a molta gent i això m’animava i em motivava. Tot i que també vaig arribar a la conclusió que molta gent que avançava feia la volat llarga i per tant s’havia de reservar, que sinó coll de Barcons els matxacaria.

Vaig arribar a l’avituallament i vaig a para reemplenar aigua, menjar taronges i plàtans.

Ja no plovia i la roba s’estava començant a assecar. Vaig continuar a un bon ritme, però cap al final de port començava a anar forçat, i la veritat que se’m va fer una mica llarg. Vaig aprofitar per prendrem l’altra mini gel.

Un cop a dalt començava el descens, la carretera estava mullada, però no estava excessivament perillosa. Tot i això la gent anava ràpid però amb seny. Anava avançant gent, però un cop a baix vaig notar que les cames encara tenien forces però començaven a estar bastant tocades.

Vaig anar fent fins al trencat de la pinya, o veient que estava fent força bon temps (per mi), vaig decidir donar-ho tot fins a l’arribada. Estava patint però disfrutant, estava avançant a gent però ningú es decidia a seguir-me i donar-me relleus, per tant jo a lo meu. Fins cap al final que el vent m’estava matant, però tot i això, i amb algun “amagu” de rampa, vaig acabar d’arribar prou dignament a la meta. Al final 3:32:59 i posició 983. Per mi un temps sensacional, sent la primera remences i la primera cicloturista no em pensava tenir tant bones sensacions i fer tant bon temps.


En Quim anava molt bé però uns problemes mecànics li van fer perdre bastant de temps i al final va fer 3:28:04 i posició 2433. I en Marc, que és un monstre, va fer la llarga, 06:46:43 i posició 567.


En resum va ser tot perfecte, ni averies mecàniques, ni pajares, ni accidents. Mot bon ambient.

No la vaig trobar molt dura físicament (sempre que vagis al teu ritme) i es fan els 95 km volant.

Moltes gràcies a l’organització, molt atents, avituallament durant i al final generosos, voluntaris molt agradables, MOLT I MOLT BÉ.


PD. Felicitats a tots el participants, i una gran reverència als que ha fet la volta llarga, que jo crec que està reservada a gent que està molt forta. Que consti que les valoracions de velocitat, avançaments i demés fanfarronades són segons el meu ulls molt optimistes, per tant les fanfarronades s’ha de dividir com a mínim per 2 per ser reals.


PD2. Heu vist les classificacions ? A la curta ha guanyat un desfrenat, en Jaume Estanyol. Garrison a veure si n'aprens.

divendres, 7 de maig del 2010

PREVIA- TERRA DE REMENCES





Doncs, amb esperant el gran dia, molt il·lusionat i molt cagat. L'estat de la qüestió és el següent:
En contra:
- És la meva primera marxa cicloturista, o sigui de carretera.
- Amb la bicicleta de carretera (altrament dit flaca o prima) com a molt he anat amb un pilot compost per 3 persones (sí, no m'he deixat cap zero) i aquí serem 3.000 (sí, no hi sobra cap zero).
- Amb la bicicleta de carretera com a molt he fet 85 km, i només una vegada. I aquí són 95km. No vindrà pas de 15km.
- Les meves sortides per carretera, degut a la meva agenda repleta d'actes, solen ser d'entre 1 hora i 1:30, i aquí serà d'entre 3:30 i 4:00... o més(espero que no).
- Al cap de 1 hora d'anar per carretera s'hem comença a adormir els dits del peu dret( tranquils ho he provat tot: posició cales, seient....) = estic tarat.
A Favor:
- Tinc moltes ganes de fer-la i disfrutar-la.
- Per mi és un repte perquè no sé que m'hi trobaré, però vaig amb una mentalitat molt conscienciada a aprendre de la gent que em trobi pel camí(si m'esperen).
- Estic acostumat a patir i a fer un sobre esforç (sense passar-se que començo a tenir una edat.
Tactica:
Anar a un ritme lleuger però reservant. Sobretot fins dalt capscosta.
Després agafar un grupet amb un ritme viu però sense ofegar-me en cap moment, fins al coll de Canes.
Al coll de Canes, pujar anar fent i si hem trobo bé apretar una mica per arribar a dalt un mica trinxat, però amb algun "cartutxu" a la recàmera.
Un cop a dalt intenta baixar seguint la traçada d'algú que no sigui un kamikaze (sóc un patata baixant)i ficar-me en algun grup per arribar fins a meta, gastant tota la energia que hem quedi.

L'únic dubte que tinc és si portar la motxileta que tinc d'anar en btt. Ja que no sé com la gent porta les coses, manguitus, drogues varies, "canguru"... no ho sé. Ja miraré de càpiga tot al mallot dels desfrentas.

PD. Per fer-ho més emocionant diuen que ha de ploure ( Les michelin Lithiun són de agarrete com puedas).

BONA SORT A TOTHOM

dilluns, 3 de maig del 2010

CRONICA MARXA BTT TORTELLÀ

Sens dubte un dia genial. Vam quedar amb en Pont a les 8 de matí. La resta es va rajar. Feia temps que no pedalàvem junts, ja que s'ha tornat un farrero. Doncs al final el vaig enredar, i a ben puntals erem a Tortellà, el cel estava molt tapat i amenaçava pluja, però sempre hi ha quatre sonats disposat a pedalar. No crec que fossim molts, suposo que uns 100-120, que pel temps, desnivell i km déu ni do.
Van donar la sortida puntuals i vam sortir força endavant, i vam començar a pujar direcció Monteia, no és una pujada dura però si constant, anavem a un ritme força lleuger, però reservant (tot i algun pique), a més a en Pont ultimament a les arrencades s'arrossega.
Vam arribar bé a Monteia i a partir d'aquí la cosa es va posar molt dreta, vaig deixar marxar en Pont un 50 metres, ja que ell ja havia engegat la motoreta,i na fent. En aquest tram, qui havia apretat més del compte ho passava malament. Vam arribar a dalt a l'avituallament un mica asfixiats però força bé. Vam menjar quatre talls de taronges i a baixar a tot tall. Un cop es va acabar la baixada va començar una pujada emporlanada fins a lliurona. Aquí vam començar a veure que teniem a tiro uns quants corredors i vam començar a augmentar el ritme, fins que s'ens van cruzar els cables i els pinyons van baixar i vam posar un ritme altíssim, i adelantavem a la gent a saco, anavem com bojos, ens anavem mirant i cada vegada aprentavem més. Vam disfrutar com animals, va ser una passada, uns sensacions genials. Un cop dalt vam arribar a l'avituallament on vam menjar més taronges, aigua, una mica de droga i cap avall fins a Can Bosch (amb algun repetxon traïdor pel mig). I a partir de Can Bosch una baixada fins al Burró bestial, em costava molt seguir en Pont, però quant la baixada no era tant dreta pedalava amb més força per atrapar-lo. Un cop vam arribar al burró pujada fins a tortellà. Tot i l'apretada de lliurona encara ens quedaven forces i vam tornar a posar un bon ritme, i vam avançar més gent, excepte un de Vilabareix que no hi havia manera, era un jabato, cada vegada que l'atrapàvem, baixava pinyons, es ficava dret i pedalava com un animal. En Pont ja havia desistit de atrapar-lo i jo encara ho vaig provar, pero res... al final vam entrar a meta com déu mana tots 3 junts, i molls com anecs, ja que a la part final es va posar a ploure. Crec que al final vam fer 40 km i un bon desnivell en 2:20.
Va ser un dia de molt bones sensacions tant psíquiques com físiques. La ruta amb molt bones vistes, bon desnivell, però pistes aburrides, tot i que van bé per agafar ritme.
Avituallaments en cursa molt escassos(aigua i taronges). Això sí al final una taula immensa plena d'embotits, botifarra i cansalada per recuperar energies.
Veig que al anar amb la bici de carretera entre setmana, m'ha fet agafat més resistència. I que hem après a correr aquest tipus de marxes. Anant a ritmes lleugers però sense anar mai a més del que pots, sobretot al principi. I així no vas asfixiat i pot disfrutar més de la pedalada, i apretar en algun tram.
Apa siau.