dimarts, 30 de novembre del 2010

5-0 I TOT ESTÀ ENTRE 2

Quin bany, no havia mirat mai un partit tant sense patir com el d'ahir, és que jo sóc un culé com els d'abans, amb un 3-o pateixo per si ens fan el 3-1 i ens remunten.
Partit excel·lent els 90 minuts, el pavelló de Besalú ple a tope. Això és futbol, intensitat, pressió, precisió, ganes, força.... futbol total... VISCA EL BARÇA !!!!!



Foto de l'aniversari de la Mar (ja en té 2).
Com podeu veure fan cara de bons nens com els seus pares.

Estic a la recta final per decidir bici, tot i el malt moment (crisi), crec que veient el que ve, potser és el millor moment. Sempre i quant trobi un preu arreglat. Les 2 elegides són:
PD. La preferida és la Cannodale, i possiblement sigui la elegida. Ara tinc clar que no em puc passar del pressupost.

dilluns, 29 de novembre del 2010

LA RUTA DELS PANTANUS

Dissabte vaig rebre aquest missatge:
Diumenge volem anar les nenes a pedalar.
Coste, Sala, Sararols, jo -> fins a santa magdalena i tornar per la central i jasta
que fa 3 mesos que no agafem la bici.

O sigui ideal per tornar a recuperar sensacions, si més no disfrutar i no maxarcar-se tant.
Si senyor diumenge a pedalar amb els "Santa Fe", anomenats així per la fer que tenen en la seva capacitat d'orientació, i que sobradament demostrat que és totalment nul·la.
Això sí són bona gent i solen estan igual de cremats que jo, bé ara més cremats que jo i tot.

La volta programada, com s'ha dit era anar cap a Maià, Santa Magdalena, Crespià, i cap la central i Besalú. Ruta també anomenda ruta dels pantanus, nom posat per en Pere Estanyol, del qual s'auto declaren deixebles (pobre Pere).

Quedem a les 9:30, i com sempre en Sala ja falla, i en Garrison ja ha de trucar en Sararol i en Coste perquè ja s'escaquejaven. Fa un plugim, fred però res exagerat, dia de pur btt d'hivern.
Comencem la ruta i passem pel coto, pujada de la mort i algun corriol, que com és normal tothom coneix, menys els Santa Fe. Alguna queixa.. però na fent.
Portàvem un bon ritme, això sí sense parar de xerrar (pur btt). Arribem a Maià i comencem a pujar a Santa Magdalena, on comencem a pujar a prou bon ritme i els Santa Fe aguanten com poden fent un digne paper, bé en Coste (que és de la meva quinta), ahir va jugar a futbol tot el partit, i està cuit cuit, però aquí encara aguantava.
Fem un buf a dalt a Santa Magadalena, baixem pel corriol (algun arbre al mig del pas), i anar tirant per pista, travessar la carretera de Figueres, i na fent a bon ritme fins a Crespià.
On agafem la carretera per arribar fins el trencant que ens porta cap a la central.
Pista a bon ritmet i una mica de fangueig, aquí en Coste ja estava fet pols (l'edat no perdona), estava tant fet pols que es va fotre drogues i tot per aguantar (dit legalment gels).
La pista es segueix tota l'estona al cantó del riu, és un tros molt "macu". Fins que arribem a dalt el revolt de Fares, on degut a l'horari, i l'estat dels membres de l'expedició, decidim acabar d'arribar a Besalú per carretera.
La tornada és a tot tai, per acaba de donar el que queda, en Garrisson se'm fica a roda sense donar ni mig relleu, i cridant que m'espaviles. Sort que desseguida ve el repetxon de can Prujà i es queda enrera, i puc afluixar.
Ens reagrupem i direcció al Miqwash, a fer cerveza i patatones. Posada al dia de xafarderies varies i cap a casa, que s'ha d'anar a votar.

Ruta divertida i ben acompanyat.
Gràcies Santa Fe per acollir a un Telatabé que està igual de cuit que vosaltres.

Foto oficial fi de ruta (com ha de ser)
Curiosament ningú portava un duro excepte jo.

Imatge d'arxiu degut a que ell no surt a la foto oficial de la sortida (bàsicament era tirava la foto)

divendres, 26 de novembre del 2010

I HAVE A DREAM

De moment és això, un somni, ho estic consultant al coixí (ja que a la Teresa val més no consultar-li, ji ji ji).
No sé si és el millor moment, però començo a estar fart de veure bicis doble, i com a nen malt criat, o com a treballor que te ganes de patejar-se la suor del seu front amb el seu hobbie, TAMBÉ EN VULL UNA.
Estic començant a mirar, assessorar-me i a rumiar-hi molt.... massa. Sóc com els meus fills mirant els catàlegs de reis...
Aquí hi ha alguns somnis:

PD: Tranquils encara no n'he comprat cap ni m'he decidit, que la gent veu la foto de les bicis i ja us penseu que la tinc al garatge de casa.

dimarts, 23 de novembre del 2010

FOTOS OIX 2010

Per si algú dubtava de mi (no m'estranya tal com anava a les 2 de la nit) aquí teniu la prova de la meva assistència ( més testimonial que res més).

Quin interior que li foto a l'Eruk!!!!!
El paravent fosforito del decathlon, abriga de collons, això sí quant comences a suar no transpira ni a la de tres, i es converteix en una sauna (no existeixen duros a quatre peles).

Un dels dos s'ha equivocat d'estació. El biker aquest en feia 10 com jo, quant anava darrera seu, havia de deixar distància ja que el meu cap quedava a l'alçada d'allà on l'esquena perd el seu nom.

dilluns, 22 de novembre del 2010

OIX 2010 crònica d'una ressaca

Cap de setmana intens, divendres presentació del llibre de'n Lato, que va ser un èxit.
Dissabte tenia la festa dels quintos del 98, vam deixar els nens amb les avis, i som-hi...
Quina festassa !!!! feia temps que no m'ho passava tant bé, tot i que tenia clar que l'endemà al matí aniria a Oix, no me'n vaig estar de res, com sempre, faci el que faci al 100%, per la qual cosa eren les 2 de la matinada i torrat com un grill !!!!
Després de rebre els ànims de la gent:
- va un altra cubata i prou.
- Igual no et podràs aixecar demà.
- Total hi aniràs a fer el ridícul (com sempre).
- I aniràs, faràs el cafè i tornaràs.

Me'n vaig anar cap a casa, jo ho tenia tot apunt pel matí, així que em vaig prendre un geolocatil (em sembla) i a dormir. Per més inri em va costar agafar el son.
No sé com a les 7 em vaig despertar, i ja no em vaig poder tornar a dormir. Així que em vaig aixecar, el cap no em feia malt, però tenia un fluixera important... tot em queia a terra (manos de manteca). Però sense presses vaig esmorzar, un tall de tortell i cafè (visca el règim), vestir de butifarra (vaia mini talles XXL), carregar al cotxe i som-hi.

Estava una mica grogui, però m'anava despertant... i rumiant... l'objectiu era començar i a veure com anava tot, si cal es fa la curta, i sinó retirada i sinó podi ;).
Arribo a Oix, aparco i començo a trobar coneguts, la penya de Maià, l'Eruk, algun Na fent.... i també em va fer gràcia trobar en Serrat que estudiàvem junts al FP i en Mia, que només ens veiem per la pedalada d'Oix.
També hi havia en Power, que va venir des de Besalú fins a Oix amb bici.
Vaig trobar a faltar l'Àngel de Ca l'Àngel de Fontcoberta, que els últims anys havíem fet gran part de la ruta junts.
Feia fred, però menys que altres anys, fem petar la xerrada i petard per la sortida... surto xino xano, tenia clar que no podia forçar, ja que entre la ressaca i la baixa forma, la cosa podia ser durilla... així que xino xano, anar pujant, la primera pujada anava força bé, em van adelantar un quants d'aquells que dius, ens veurem més endavant segur, i un quants que dius, ja no ens veurem més. Així que fins a travessar la carretera asfaltada de dalt el coll, prou bé, a partir d'aquí ja anava perdent gas, i començava a fluixejar, em va passar l'Eruk (diu que fa 2 mesos que no pedala), però com que encara estava envoltat de molts bikers, es feia suportable, de seguida vaig ser a dalt, descens ràpid ( o això semblava ), en vaig avançar 4 o 5, però de cop el pare de'n Cesc d'Argelaguer em va passar com un llamp !!!
Arribada a l'avituallament, tenia malt d'estomac, així que vaig beure aigua, i menjar una mica de taronja. I vaig estar molt poc, vaig iniciar el descens, em sentia bé baixant, avui tenia el dia, em sentia ràpid, veloç ... i tocat els ous, pujada... i llarga.. llarga... llarga.... i quin pendent.. però que hi farem plat petit i amunt.
Estic content perquè en cap moment vaig haver de posar un peu, portava un ritme lent però constant.
Quant la cosa es va suavitzar, vaig parar un moment a desabrigar-me, l'arrancada va ser duríssima, semblava que portes les rodes rebentades, que la bici peses 1 tona, que el seient s'havia abaixat... però al cap de 5 minuts, es va tornar a activar el mode supervivència i endavant amb les atxes...
Arribo a l'avituallament, segueixo sense poder menjar, així que taronja i aigua na tirant. Començar un zona de basses i fang, a la primera bassa, semblava que hi havia un corriol per esquivar-la, però al veure alguna rodera, la vaig passar pel mig, i tant pel mig, parat al mig amb aigua al mig bessó (fred de peus!!).
Així que a partir d'aquí totes les basses a tot trap, enfangat i moll, i disfrutant com un nen petit.. això si la bici grinyolava per tot arreu, de tant en tant la cadena s'enganxava...
Vaig anar tirant fins que veig un biker que ha petat el canvi, em demana eines, i jo li dic i tant, collons me les he deixat a casa... no podria canviar ni una punxada. Va arribar un altra biker i li va deixar les eines, així que vaig anar tirant.
Aquí començava un tram de puja i baixa, jo anava fent però m'anava apagant, cada vegada anava més lent, fins que em va passar un aspre, i vaig aprofitar per seguir-lo un tros i així espavilar-me...
Al final baixada fins al Vall d'Ormoier i repetxon cap a Oix, a mitja pujada tenia un malt de ventre intens, tenia un pixera... així que paro i ... quin descans, mentre arriba l'Eruk, i tot fent-la petar arribem junts a Oix.

Sorteig, que no em va tocar per 1, butifarra, algun s'enreia de la mala pinta que feia...(amb raó). I cap a casa. Abans de marxar vaig oferir a en Power tornar-lo amb cotxe, i em va dir que tocava fer km i que tornava en bici... aquests de ciutat són ben boits.

Que aquesta tarda tocava anar a teatre a Olot amb la Teresa i el nens, a veure els 3 porquets.
Això sí que és una triatlò.

Vaig aguantar bé, però a les 9 del vespre, després de posar a dormir els nens, i també m'hi vaig posar, fins avui a les 8 del matí. Estic fet una coca, amb un refredat de campeonato, però amb ganes de tornar a pedalar, i de posar-me un mica en forma.

No vaig pensar a engegar el compte quilòmetres, i quant ho vaig fer, no anava gaire fi, anava a estones... així que si vam sortir a les 9:30 i vaig arribar cap a les 12:15, van ser unes 2:45 bon tute.



divendres, 19 de novembre del 2010

PREVIA OIX

Desprès d'una setmana tranquil·la, dimarts fisio per posar-ho tot a lloc, esquena, cames.... la veritat és que vaig sortir del fisio que semblava que m'havia atropellat un tren, però al cap dos dies estic com nou... (bé... dins el possible).
Quant vaig al fisio al·lucinent de com poden estar de carregades i dues com un roc les meves cames... per sort, avui a part del fisio n'hi havia un altra en pràctiques, o sigui un per cada cama, un trio en tota regla.
Ah l'espatlla encara m'esta tocant la moral, però la guardo per curar per la setmana que ve.
Dijous vaig sortir amb la de carretera fins a sobre castellfollit. Com sempre vaig començar anant a passejar i al trobar-me bé vaig acabar anant a tot el que podia. Em vaig proposar fer la pujada de Castellfollit amb els pinyons del mig (el plat mitjà per suposat), i no baixar de 20km/h, ho vaig aconseguir, però sentia els batecs del cor hasta al clatell. I desprès mantenir el ritme sense mai passar del limit, o sigui el que jo suposo 80-85%.
Al final van sortir 32km en 1:05, o sigui que per mi no va ser gaire un passeig.
Vaig sortir sense menjar res en les últimes 3 hores ni durant la hora de ruta, i tornant, el bessó em va donar algun avís de rampa.

Avui descans, bé, avui cita social amb tots els bikers a la presentació del llibre de'n Lato.
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1082

Dissabte, la prova de foc, sopar i festa dels "quintus" que aquest any fan 30 anys, buf quina por.
Diumenge contra tots els elements existents, son, ressaca, vent, fred.... cap a oix, a la pedalada mítica de la Garrotxa, on qui hi va una vegada repeteix !!!!
Ens hi veiem !!!!!!!!!!!!
http://www.facebook.com/group.php?gid=327864405715
http://ovoxo-oix.blogspot.com/



dilluns, 15 de novembre del 2010

SANT LLORENÇ DE LA MUGA (84km)

Diumenge, gràcies a la família m'ho puc muntar, però haig de sortir tard i per tant surto sol. Avui toca carretera, bàsicament perquè tinc la btt fet una coca desprès de la trontollada de l'altra dia.
He sortit de casa a quarts de 10 i he tirat direcció Avinyonet de Puigventós, el clima era càlid, però feia fresca, per tant el "manguitus" i el buf van de perles.
Vaig tirant a un ritme viu però sense passar-me, els tobogans de la carretera de Figueres no s'acaben mai, però com que és el principi, cap problema.
Arribo a Avinyonet amb una mitja de 32 km/h, per mi, una mica massa ràpid. Em costa molt controlar-me quant vaig sol, i desprès ho solc pagar.
A Avinyonet vaig direcció Llers, passant pel cantó del camp de fútbol, la carretera es comença a empinar i la carretera està en bon estat però té molts bonys.
Mica en mica vaig pujant pinyons, fins que poso el plat mitjà, na tirant i la cosa es va empinant, apaereixent un parell de rampes que se'm fan molt dures, em costa mantenir el plat mitjà, però em resisteixo a posar el petit, així que apreto les dents fins que supero la part més dura, i la cosa es suavitza més. I així arribo fins a LLers.
A partir d'aquí carretera en lleugera pujada fins a Terradas, cap pujada forta però na fent. Anava prou bé de forces i estava disfrutant del paisatge i de la bici (és increïble les palles mentals que tens quant pedales sol per carreteres solitàries).
A Terrades vaig seguir direcció Sant Llorenç de la Muga, per arribar-hi, primer es va pujant com fins ara, però de cop hi ha un descens bastant ràpid (ja ric, ja que després l'hauré de pujar).
A sortir de Terrades hi ha un trencant a la dreta que va capa a Biure i Boadella, bon lloc per la pròxima ruta.
Arribo a Sant Llorenç, però decideixo continuar fins a Albanyà... però veig que porto més de 40km, les forces fallen, es tard i encara em queda la tornada, així que al cap de un parell de km i davant d'un càmping, reculo i torno cap a Sant Llorenç.
Vaig al centre del poble, on en una pizzeria-restaurant-fleca-cafetèria demano 4 croasants de xocolata petits i un cafè, mentre llegeixo el diari, un "luju".
Canvio l'oli de les olives, i sant tornem-hi. La pujada de sortida del poble m'espera...
Sorprenentment la pujo bastant a ritme i amb forces... arribo fins a Terrades on em desvio cap a Cistella. La carretera és estreta i hi ha alguna pujadeta, però cap de forta.
No vaig sobrat però encara em queden forces i coco, i els km passen volant.
I n'ha tirant arribo a Avinyonet, i d'aquí fins la carretera que va de Figueres a Besalú. Només de sortir a la carretera em noto un fort vent lateral, avanço a 23-24 km/h, ara ja em sento molt cansat, les cames em fan malt, el cul, l'espatlla. I el coco el tinc més "pa lla que pa qui".
Passo 4 o 5 km que estic agobiadíssim. Però acabo recuperant el coco i començant a tenir pensaments més positius, cosa que fa que les cames es posin en modo supervivència.
Així he arribat a casa, xino xano a les pujades i apretant un mica als planers... i al final trinxat trinxat però feliç feliç!!!!

A arribar, dutxa, dinar, anar a buscar nens, i preparar la festa d'Aniversari de la Mar que celebrem a la tarda, sí la princesa de casa fa 2 anys. Felicitats Mar !!!!!!!

Dades del meu crono:
83,3 km 3:08 h. de pedalar.

Dades el meu gps manual:
http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=190888

Dades de meu cos:
Estic fet una coca però feliç com una anís.

Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga

dimecres, 10 de novembre del 2010

AUTOPISTA AL MIG DEL BOSC

Ahir encara em durava una mica el malt de tot de dissabte, i vaig decidir sortir a córrer xino xano, com sempre al migdia, arribo a casa, i sense menjar res (sinó em va "flatu") arrenco.
Em vaig proposar no forçar en cap moment, i ho pensava complir. Vaig sortir de casa i vaig anar direcció can Ring i baixar capa la coto, a partir d'aquí cap a bellestar i pujar la pujada de la mort, que vaig fer caminant lleuger, ja que el tendons d'aquiles es queixaven molt (baja com en Xavi ,ji ji ji, però jo sí que he renunciat a la selecció espanyola).
A partir d'aquí baixar fins el riu, i per corriol tornar a sortir darrera als camps de bellestar. Aquí ja vaig començar a veure alguna cosa rara, no sabia que era però alguna cosa fallava.
Vaig anar tirant i vaig veure que el que abans era el corriol per on passava part de la última desfrenada s'havia convertit en una pista, quasi carretera que s'enfilava direcció gircós. I després vaig veure els currantes i la destrossa completa, que és que al cantó de la nova autopista hi ha tot un llam de pista neta per on estan muntant torres de llum, no sé si d'alta, mitja o baixa...
Però collons!!!!! havia de passar per allà, quant tenim el pont de la variant quasi allà mateix !!!!! així va el país, i el món, no se pas que els hi deixem als nostres fills!!!!!

A al final van ser 6km en 40 minuts (ja us ho he dit xino xano).

Avui la he tornat a fer en bici, quines agulletes que tinc... però en comparació a les altres vegades són poques.
Doncs això, avui hi he tornat per tirar fotos, i he seguit la pista fins que he trobat les màquines en un punt sense sortida, on aviat ni faran sortir una.
A partir d'aquí he descobert un corriol nou (almenys per mi) que empalma amb el de la desfrenada, emprenyat i cap a casa.

PD. Sembla estrany, a Besalú per culpa de quatre dinosaures no tenim collons de fer un carril bici digne que volti tot el poble, i en canvi tindrem una autopista al mig del bosc (gratuït ja ho veurem).










dissabte, 6 de novembre del 2010

ALTA GARROTXA = PAJARON

Avui dissabte he quedat amb "les dos torres" per anar a pedalar, ja que la tercera torre (castanya) s'ha rajat com sempre.
Les dos torres, Pont (1,99), Patri (1,90) i jo (1,67) hem marxat a les 8 de Besalú, hem carregat les bicis, i cap a Albanyà a fer la ruta 8, la ruta de l'alta Garrotxa, 48km i 1400 de desnivell.
Hem sortit de davant del càmping d'Albanyà, temperatura agradable, però fresqueta, seguim les marques de la ruta 8 pel cantó del Muga.
La cosa es posa seria, només de començar les rampes ja són dures per no dir duríssimes. Començo bé de forces i els dos llargaruts van seguint, en Patri ben tranquil, i en Pont com últimament en els inicis que no pot amb la seva ànima.
Es parent a desbrigar-se i jo segueixo anar fent, en Pont es va posant a to, ens reagrupem i tots tres anem tirant, la pujada és llarguíssima i les pendents són considerables, no s'acaba mai, comença a fer mala pinta.
Vam arribar fins a peu del camí que puja a l'església de Sant Bartomeu de Pincaró. Em sentia força cansat i portàvem molt pocs km.
A partir d'aquí ja anava com podia, els anava seguint com podia, a les pujades m'agafaven 10 o 15 m, i quan aquest no eren tant fortes els atrapava. Era una constant pujar.. pujar... pujar ... pujar baixar... pujar.. pujar..., estava mort de gana, i em paro en una font natural a fer una petita queixalada i unes fotos, i torna a ... pujar.. pujar
Les Torres m'esperen i fins que arribem a l'Hostal de la Muga, fet una merda i amb només 18 km.
D'Hostal ja només en queda el nom, ja que actualment està tot abandonat. Mengem una mica, fotos, mirar mapa i... !!!!!!! no trobo les ulleres, merda me les he deixat a la font, els dos llargaruts es fan el longui, i sol com un mussol reculo quasi 2 km d'anar de baixada i 2km de tornar de pujada per recuperar les meves estimades ulleres. A ritme alegre per no fer-los esperar aquí sí que ja acabo de cavar la meva tomba... arrenquem com no... pujada.. pujada ... pujada...
Començo a portar un pajarin a sobre, no els puc seguir, aguanto el plant mitjà com puc, i a estones el molinet per relaxar la situació. A trossos la pujada es suavitza i les dos torres m'esperen, i com jo ho hauria fet, aprofiten per fer una mica de mofa del meu estat precari ( o sento pel meu malt humor).
I res... pujar... pujar...pujar... ara sí que ho faig tot amb molinet, ara sí que porto un pajaron pajaron, fins arribar a dalt un turó on es divisava al "quinto pino" el final de la nostra pujada, el coll de bassegoda. Les cames no fan malt sinó que les noto buides, com si només hi hagués la carcassa, i com si la bici peses 50kilos...
I sant tornem-hi baixada durilla, i pujada a ritme de molinet, vaig arribar a anar a 4km/h, en Pont el veia 20metres més endavant, que també començava a flaquejar(ja era hora) i en Patri ben pantxo a davant... no m'estranya pesa 5 kilos menys que jo i fa dos pams més d'alt.
Un cop a dalt, recupero el bon humor i unes miques de forces, ens abriguem una mica i cap avall, ara sí que s'han acabat les pujades.
Baixada dura, quedo amb l'esquena destrossada, i les cames es posen dures com rocs, anar canviant de pose perquè no vinguin rampes.
Pel camí ens parem a Can Nou, amb servei de menjar i beure. Unes olivetes i coca-coles i com uns reis... això és la btt.
A partir d'aquí baixada a tot trap fins al punt de sortida, on arrisco una mica més del compta i com un gat vell (per no dir traïdor) agafo uns metres de distància i llanço un llarg esprint fins l'arribada.
O sento patri m'has perdonat la vida 50 km i jo t'he tret la victorià en 1km.. ji ji ji

Al final 52km en 4 hores de pedalar... deu ni do
http://es.salines-bassegoda.org/centro-btt/rutas-btt/ruta-btt-08-la-alta-garrotxa-423.html

Ruta molt guapa si estàs en forma.
Ruta duríssima si estàs com jo, i a més i sumés que en els últims 15 dies havia pedalat 1 hora, i havia estat tota la setmana malalt.. (excuses de cremat).
Ruta ben marcada i val la pena anar a fer rutes diferents a les de sempre.

PD. Gràcies torres per esperar-me, i aguantar el meu malt humor en certs moments... això sí a l'esprint final sóc invencible.
Feia temps que no patia tant com avui, a mig camí pensava en vendre la bici, no pedalar mai més, no fer més de 30 km mai més, no anar a oix...
Però res ara ja estic recuperat... o no...

Abans de començar

Sant Bartomeu de Pincaró
Hostal de la Muga (començament de l'agonia)
Jo al final de la última pujada ( o el que quedava de jo)

Una placa en reconeixement a l'últim trobador català en Fonsu de Lliurona
Les dos torres
Lo millor de la ruta, els amics, el menjar i el beure

dimarts, 2 de novembre del 2010

FET UNA COCA

Costimat, passa del ventre, malt d'esquena, de cames, de cap... el tendó de la clavícula segueix inflamat... no se quant però un dia o altra me'n sortiré. O sigui, dijous al migdia vaig anar fins a Banyoles a buscar hores de físio, ja em vaig sentir molt xafat, i així ha nat empitjorant fins a caure totalment i no fer res més d'esport fins el dia d'avui, amb ganes però sense forces... dijous espero fer una escapada.
Ja s'acosta la marxa mítica d'Oix, i jo fet una coca !!!
Animus a tots els malalts !!