dilluns, 29 d’octubre del 2012

VALLTER 2000 per fi al sac

En les últimes setmanes, entre el temps i ocupacions varies, poc temps per pedalar, això a part sortidetes per matar el cuquet, dos sortides pata negra, Besalú-Vallter-Besalú, i una sortida amb gent TOP per Girona.
S'acosta el malt temps, i Vallter estava pendent, en principi m'escaquejava, però en Lato va posar fil a l'agulla, i quant s'ha de fer, s'ha de fer... no podia desaprofitar l'oportunitat.
Hi hauria bons sherpes per portar-me fins a peus de la pujada amb el mínim esforç (la resta ja seria cosa meva) i tindria companyia per allà darrera, per si la cosa picava massa.
Havíem de ser força gent, però al final hi va haver força escaqueo. Tot i això érem en com a sherpes, o sigui els que paren el vent, en Quim, en Lato i en Pont, i com a peloton de los torpes jo, l'Angel i l'Anguita de Sant Jaume.
Dia fresquet, però agradable, de mitja temporada, o sigui que no saps com vestir-te, t'abrigues i quedes moll per dins, o no t'abrigues i et peles de fred. Bé això comptant que no et gasta un pasta indecent en roba de primera.
Arrenquem a bon ritme, amb el sherpes anar estirant i la resta aguantant, jo ja estic acostumat a pedalar amb el ganxo posat, però l'Anguita i l`Àngel són més diesels, i a estones el ritme dels sherpes els fa patir.
Ens porten força tibats fins a peu del Capsacosta, pujada molt infravalorada, no és dura, però si et confies i et passes amb el ritme se't pot posar molt malament. Pobreta algú l'ha de defensar.
Vam anar pujant cadascú al seu ritme, i van quedar els 3 sherpes a davant, jo al mig, i els 2 diesels a darrera. Apreto fins els sherpes, o afluixo fins els diesels... era fàcil, afluixo fins els diesels i anem pujant tots tres xino xano... l'Àngel no té el dia i ja pateix força... en canvi l'Anguita va fi fi.
Aquesta vegada noto que em costa més pujar amb el plat mitjà com sempre (sí porto 3 plats!), ai ai que falta entreno.
Un cop tots a dalt baixar fins a Sant Pau de Seguúries, cap a Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases o parem a fer un buf. 
El ritme dels sherpes ha set massa alt, jo no he badat gaire, i sempre he tingut una bona roda per resguardar-me, però l'Àngel a estones a quedat despenjat, i ho ha pagat car, i està força cansat. L'intentem animar i que es prengui un gel, ha veure si es refà.
Arrenquem tots al seu ritme, o sigui, la primer quilòmetre la pujada ja ens havia posat tots a lloc, primer en Lato, després en Quim, en Pont, Jo, l'Ànguita i l'Àngel. 
Com es pot veure la pujada no hi han amics, com que a ningú li sobre res, és allò de "salvese quien pueda".
La pujada és dura però no exagerada, però sí el suficient per anar-te agotant de mica en mica. Lo dur és el primer tros fins la barrera, però després hi ha alguns llocs que s'empinen i et fan tambelajar un mica.
Com sempre, aguantar, i anar pensant en paranoies varies (més en noies que para), perquè el coco aguanti el que les cames no aguanten.
Quasi falta poc pel primer aparcament, em sento defallit, em prenc un gel sense parar. Se'm posa molt bé.
Faig les paelles fins a dalt molt animat, i una miqueta pletòric, a les paelles baixo pinyó, em poso dret i castanya, després el torno a pujar i més content que un gínjol.
Al final arribo a 500m d'en Pont, massa cama llarg per mi.
Primer ha arribat en Lato, en Quim, en Pont, jo... l'Ànguita s'ha parat al primer aparcament ja que el genoll i feia la guitza, i l'Àngel a la barrera.

Un cop a dalt un cafeto calent, abrigar-no i gas avall. I un cop a baix, ritme trepidant dels sherpes fins arribar a Besalú. Puc  dir que no vaig donar ni un relleu, prou feines tenia a anar a roda. Prometo que quant sigui gran i fort donaré relleus.
Ah... gràcies sherpes, sense vosaltres s'ens faria molt pesat al peloton de los torpes.

divendres, 12 d’octubre del 2012

AVE MARIA PURISSIMA

Ave maria purissima quant s'acabara el patiment, o per no sé tant correcte, n'estic fins els dallonses de pedalar !!!!.... això era el que pensavem i deiem amb en Pont durant la última ruta, s'ens va fer molt dura, i a la part final estavem cascats cascats.
Els últims dies em fet un parell de rutes curtes en Btt i un parell de caminades "express" pujada caminant a tope, i baixada corrents... amb la conseqüència d'uns quadriceps carregats a tope.
 Per dijous sortida durilla, la ruta va ser sortir de Besalú, cap a Argelaguer, Sant Jaume, Castellfollit, Sant Joan les Fonts, pujar Capsacosta, Sant Pau de Segúries, parada per fer donar energia, una mica de coca.... de sucre, emplenar botelles i endavant....
Fins aquí era tot conegut, a partir d'aquí, pel que fa en bici és desconegut, anem tirant cap a Camprodon, i aquí cap a Coll d'Ares, on quant arribem a desvio que ens portarà a Beget, ens fan parar, i ens diuen que estan pintant la carretera, i que en 15 o 20 minuts ja estaran... doncs que fem... pujar fins a Molló, 4 km de pujada gratis i baixada altra vegada.
Quant i vam tornar ja vam poder passar, tirem cap a Beget, uns quilometres de pujada fins rocabruna, pocs, però que per mi ja em comencen a costar. 
I després baixada fins a Beget, per mi molt perillosa, carretera estreta, amb molts revolts que es tanquen de mala manera, on en un dels quals després de badar, derrapada...recta, que per sort era hi havia unes 3 metres de graves, i vaig poder parar just abans de tirar pel dret, amb el cor a tope, i amb un espant de collons. Sempre va bé una avís sense conseqüències. La resta de baixada encara més tranquils, però amb cotxes de cares en carretera estreta, que en més d'un revolt t'emportaves un bon espant.
A partir d'aquí arribada a Beget, i pujada més llarga però sense grans pendents, per acabar baixant fins a Oix, a partir d'aquí pujada, baixada, pujada i baixada fins a Castellfollit, per ja encarar cap a casa.
Al final acabem ben farts, a mi m'ha salvat un gel que me pres a Oix, que m'ha donat forces per arribar, i en Pont ha patit al final, una crisi més psíquica que física (deu ser molt dur estar amb mi més de 5 hores seguides.. i a més pedalar).
Al final van sortir uns 116 km 1725 m de desnivell en 5:15, contents però ben farts.

I per diumenge traca final, Besalú-Vallter2000-Besalú, la intenció és anar en grup, almenys fins a setcases, i partir d'aquí tothom al seu ritme.

Sembla que serem força gent, de Figueres, Sant Jaume, Desfrenats, si pot apuntar qui vulgui, em quedat a les 8 al pavelló de Besalú... ja ho sabeu és una bona oportunitat per patir com mai !!!!

Apasiau.

Resant ave puríssima

Aquí encara feia bona cara