dimecres, 14 de novembre del 2012

TURÓ DE L'HOME

Doncs, sí vaig de encerrona a encerrona, sense poder sortir entre setmana ni el cap de setmana passat, arriba diumenge, i toma castanya, quedem amb la penya cangrenya, Lato, Sararols, Pont i jo, al pavelló de Besalú i amb un cop de cotxe ens arribem a Sant Pol de Mar, on ens espera en Garrison.

Arribem ens canviem i gas, a part d'en Garrison, la resta desconeixem totalment el territori, així que estem a les seves mans, malt asunto.

Arranquem  com sempre amb el ganxo, que ja no deixeriem, Pont, Lato i Garrison a davant, i jo i en Sararols, aguanten com podiem tot darrera.
Vam anar fins a Sant Celoni, previ pas per un portet, suau i curt, però que fem un pèl massa estessos.
Un cop passem Sant Celoni, direcció el Turó de l'home, pel cantó més suau, una pujada constant, però sense grans desnivells.

El ritme es va enxarinant,  i en Sararols es va convertint amb la novia cadàver, quedant-se despenjat, fem un intent per pescar-lo, però la novia cadàver va tocat, i va fent al seu ritme.
Els altres anem fent amunt, amb un ritme prou viu, que em fa patir a estones, algun tram es despenjo, uns metres, i després em torno a enganxar. S'em fa força llarg, tot i les magnífiques vistes.
Esperem en un trencant en Sararols, i gas amunt, fins arribar a la part final.

Queden els 6 quilometres finals, comença a ploure i ens abriguem, gas amunt, comencem a pedalar, va tirant en Lato, i jo tot darrera, els altres tres, arrequen uns metres més tard.
En Lato s'escapa, però vaig fent al meu ritme, sense patir molt, no veig en Pont, però vaig fent, la carretera estar fatal, i en algun tram amb més pendent amb fa patir un mica, però vaig prou bé.
Arribo a dalt prou senser, amb fred, però prou bé, en Pont arriba al cap de una estona, bé molta estona!! quina pallissa, bé pallisseta. En Sararols i en Garrison es retiren a mig fer.
Ens acabem d'abrigar, i cap avall, quina fred, quin malt a les mans de frenar, i les cames, la carretera nefasta, amb rocs, forats, grava, molla.... els 6 km se'm fan eterns.

Un cop ens reagrupem, i gas avall, amb senys, però na fent, bona carretera, tot i molla, de bon baixar.
Anem fent, fins arribar al últim port, s'afilen als ganivets, i pim pam pum la novia cadaver despenjada, jo al cap d'una estona, i els altres amunt... no es pot pedalar tranquil amb aquesta gent...
Arribem tot junts a Sant Pol, això sí com no, a la rampa final, esprint entre jo i en Lato, que posant-me a roda i saltant a l'últim moment guanyo, i sin despeinar-me... que us haig de dir, tinc uns 2 metres letals.

Després un bon tiberi. Gran ruta, gran companyia, i seguirem amb les encerrones.
He sentit fumades de la Quebrantahuesos per l'any que ve.... esteu fatal !!! però ja ho veurem....


dimecres, 7 de novembre del 2012

SORTIDES AMB GENT PATA NEGRA

Últimament surto poc, però quant surto, és amb gent pata negra, amb la jet-set.

Primer encerrona de'n Garrison, quedem amb la Marissa, Jaume Estanyol, i companyia per fer ruta des de Girona. Nosaltres érem en Pont en Garrison i Jo. Només de començar... feines a seguir-los per dins a Girona, collons som de pagès nosaltres, en tot el poble hi ha un semàfor, i ningú li fa cas, atabalats arribem junts a Fontajau, a partir d'aquí, direcció Sant Gregori i gas sempre a roda, i amb un lleuger plugim, gas, la cosa pica una mica... i gas, i nosaltres apretant el cul i esperant que passi la tormenta.
Alfluixent un mica, i respirem, però ja va la primera pujada del dia, Les encies i patim patam patum, tots gas a fondo, i nosaltres que quedem al darrera, pujada=selecció natural, en Jaume Estanyol es queda a fer-nos companyia (ha de fer bondat), i anem pujant a bon ritme, no estic gaire fi, i pateixo força, però arribem, uns quants del grup tornen cap a Girona. I a la baixada ens reagrupem per arribar fins a les Planes d'Hostoles, i d'aquí gas en fila fins Amer.
A Amer anem a fer la pujada dels Bombers, que arriba a Sant Martí Sacalm, pujada constant, sense ser dura, però la cosa no acaba de tirar i no puc seguir el ritme dels més atrapats (Pont i Garrison), sols hi ha una noia finlandesa darrera meu, i la resta tots endavant. Decideixo posar-hi seny, i posar un ritme còmode i no deixar-me mitja vida per res. Arribem a dalt, foto de rigor, en tapem un mica i avall, rasca!!! deu ni do quina rasca, baixada fàcil però humida, per la qual cosa baixem amb moltes precaucions.
A partir d'aquí, es posen un parell de màquines a davant i gas, gas i gas, anant a rebuf, i amb el ganxo posat!!! anem molt molt ràpid, no podies badar, a les rotondes es sortia disparat, bua, com disfrutava!!!
Passat Anglès vam agafar ens vam desviar a l'esquerra, per evitar transit, hi havia l'últim port, i sant tornem-hi, gas, i ja torno a ser el penúltim, tot i que cap al final, en Garrison es relaxa, i li foto un axassu (del tot innecessari) per donar-me un mica de vidilla.
A baix ens reagrupem, i en fila cap a Sant Gregori, on en Garrison es posa a davant una bona estona, amb un ritme trepidant (això d'en Garrison de deiixar de fumar no serà bo per la meva salut). Vull donar-li relleu, però feines tinc a aguantar.
A partir d'aquí entrem a Girona, i carrer per aquí, carrers per allà arribem a la pujada final, on en Pont i en Garrison ja estan morts... jo la puja dret força bé, però la Marissa ja marca territori amb un somriure malèvol, no vaig picar, i vaig fer bondat, que poques pegatines té la Conor, encara me les arrencarà.
Al final van sortir uns 106 km i 1200 de desnivell, molt bona companyia, es van portar molt bé amb nosaltres... sort que sortien a estirar cames.

Segona quedada, Dijous del Pont amb en Lato, Lídia, i gent de Figueres, ells venen de Figueres i jo i en Lato els esperem a Besalú.
Un cop en ajuntem cap a fer la volta de Santa Pau per Olot, gas amunt, a les pujada campa qui pugui, i una noia de Figueres no té el dia, i ho paga, per tant a Castellfollit giren cua.
Quedem en Lato, la Lídia i jo, amb porten a bon ritme cap a Olot, Ca la Guapa, Santa Pau, Mieres, aquí ens desviem cap el Collell, a emplenar botellins a la font.

A partir d'aquí na fent, amb pujada de ritme a la pujada de després de Sant Miquel que no puc seguir, però no estic molt lluny. Baixa junts fins a Banyoles, i d'aquí cap a Triops, i cap a Fontcoberta, Pla de Martis, amb en Lato al capdavant, i na tirant, la Lídia es posa a davant i tiba la corda, aguanto justet i arribem a Can Vila, on ens despedim d'ella.

Jo i en Lato tirem cap a Besalú, anem fent, fins que tinc una mica de subidon a la pujada abans de l'incarcal, i començo a donar-ho tot, en Lato a roda.. gas gas i més gas, no podia, però deixava que les cames respiressin, i gas, vaig donar-ho tot, fins l'arribada a l'entrada a Besalú.... i en Lato que no m'havia seguit... carai que raru, espero un mica, i no ve, ja anava a trucar-lo quant arriba amb un mica de mala cara, i no arriba sol, arriba amb un pajaron de cuidado... ai ai ai .... massa entreno!!! 

No es pot badar, en Lato no havia esmorzat gaires, i patapam, fins i tot els pota negra cauen sota l'home de la massa!!!!!
Per un relleu que donc, i no serveix per res.

Al final 86 km  a bon ritme i bona companyia.

APASIAU.

PD. Si tot va bé aquest diumenge anem a fer el Turó de l'Home, des de Sant Pol de Mar... avere que serà.