dilluns, 28 de novembre del 2011

OIX 2012 - 2 a 2

Així va quedar el diumenge, 2 pujades i 2 baixades. La marxa d'oix no té secret, comencem amb pujada forta, baixada forta, pujada dura i baixada dura, bona nit i tapat.
És dura de collons, però es la meva "favorita", és la marxa que intento no fallar mai, i ja hi porto uns quants anys. Per mi té un encant especial, per la zona, per la gent, l'atenció, i tot que per davant segur que es foten uns bons pals, tinc la sensació que és de les marxes menys competitives que hi ha, tothom la fa petar, es para als avituallaments, com ha de ser, i que per això hi són.
De Besalú, hi havia l'Angel, en Paco, en Lato, en Quim, en Rescalvo, en Pont i jo, i uns 200 bikers més de tot arreu. Molts coneguts de per Olot, en Serrat, en Mia, l'Àngel de ca l'angel de Fontcoberta (ens retrobem al peloton de lo torpes com sempre)
Cada any hi fot un fred que pela, tot i que aquest any, tot i haver-hi gelada, feia molt menys fred que els altres anys.
Aquí ningú escalfa pedalant, la gent s'escalfa prenent una xocolota desfeta amb brunyols.
La sortida dels últims, i tranquil·lament anem pujant i avançant alguna posició.
Comença la pujada, i sense estressar-nos anem avançant, la cosa es va empinant, i en Pont ja se'm comença a escapar, jo vaig fent que la cosa és llarga, el vaig veient tota l'estona, però no el puc pas atrapar.
Vaig tirant, un cop a dalt, baixo a tot tai fins, pujada asfaltada fins avituallament on hi deixem un cartutxo i arribo just darrera en Pont.
Un flam, aigua, un tall de taronja i corriol avall, baixada tècnica, amb pedra molla i arrels, que fan que trams siguin molt difícils per unes patates siberianes com nosaltres.
A baix travessar riu, i encarem unes pujadetes fins arribar a Oix, aquí tirem cap a la llarga, collons com puja, ja la conec aquesta pujada de cada any, però això no la fa pas menys dura.
És llarga de collons, i força trencada a trams, que la fa més dura. Per variar en Pont s'escapa, però sense estressar-me vaig fent, de cop ja sento algú amb veu femenina que renega, porta un mallot del Banyoles, ella també em reconeix, com no la Judith de Banyoles. La vaig conèixer el primer dia que anava amb bici, i no plorava perquè no sabia canviar un cambra. I mira-la ara, a feta la quebranta, i em fot uns batis cada vegada que la trobo que no vegis. Sort que estava fotuda de l'esquena, i li vaig poder donar una mica de guerra. Tot i això com dic jo, és un biker valenta, que no es guarda res.
Un cop a dalt, fang, no cap bestiesa, el just per disfrutar i emmardar-me. Arribem a l'avituallament i ens retrobem amb en Pont.
Em trobo bé i amb confiança, i decideixo baixar força a sac, avanço uns quants bikers, i no tinc cap espant remarcable. Disfruto com un camell, la doble és la millor compra que he fet mai. Còmode pujant, i baixes com un tiro, pesa un pèl massa, però carai a la bici li sobre 1 quilo, però a mi 8, el quilo de bici està a 1000 euros, i a mi em sembla que em costaria menys, o no...

Finalment, manguitos de regal, cervesa i cap casa.

Des d'aquí felicitar la gent que organitza la marxa d'Oix, per la seva atenció, dedicació i simpatia. FELICITAT i fins l'any que ve.

PD. Classe mestra dels senyor lato: Com untar la roda amb frens de disc a l'inrevès. Semblava que els raids els hi costava una mica de passar per la zona del fre. Secretari Lato estas fet un bon carcamal. ah !!! bici no va ja !! 29 ? segur ????????

Fotos al facebook de btt oix
http://www.facebook.com/pages/Bici-Muntanya-dOix/154408677986684

dissabte, 19 de novembre del 2011

APROFITANT EL PARON DE PLUJA

Aprofitant que avui al matí no havia de ploure, em quedat amb en Pont per anar a treure la cabonilla amb la de carretera, ja que no tenia ganes d'enfangar-me amb la btt.
Hem optat per anar fins a Oix, mentre inflàvem les rodes a la betzinera, han passat 3 ciclistes que anaven en la mateixa direcció que nosaltres.
Em tirat xino xano, havia de vigilar en Pont, que és com una bardissa seca, que ja estava a punt per donar-los caça, na fent, al final els hem atrapat a la pujada a Sant Jaume, un perquè anava més lent, i les altres perquè s'han parat a dalt (després de picar-se entre ells i pujar a tot tall).
Un copa avançat, tot esbufegant, hem anat tirant, fins que ens ha atrapat i hem fet el camí junts fins al trencat al parador de Castellfollit, la veritat és que a la pujada anava parat, però ens ha posat un ritme, que anàvem amb el ganxo al coll.
Al trencant ens hem despedit, i em començat a tirar amunt. En Pont com sempre a començat a posar la seva ritmeta, l'anava seguint força bé, però cap al final del primer coll m'ha començat a venir flato, i he tingut que deixar-li 10 o 15 m per poder relaxar una mica l'asunto, un cop dalt, baixada i tornar a pujar on en la part final tampoc el puc seguir.
Arribem a Oix, fa un bon dia, voliem tirar fins a dalt al Bestrecà, però amb la xarremeca, ens hem estovat i em decidit tornar cap a casa.
En el primer coll, pujant força a ritme, i acabant amb una bona serie, que tot s'ha de dir m'ha tornat a fondre als metres finals. Per intentar-ho que no quedi.
Descens i tirem cap a Can Eudald de Jou, bonic camí per fer tranquil·lament. Arribem a Montagut i tirem cap Tortellà, quina pujada tant pesada, es fa llarga de collons, per variar torno a posar un bon ritme, a la part final deixo en Pont enrera, però s'hem torna a fer llarg, i peto a 100 metres del final, i na fent.
Tirem cap a Espuella, no l'havia fet mai de baixada, Argelaguer, el Clot i Besalú.
50 quilometres per treure la carbonilla i fer alguna serie, i arribar a casa trinxadots, com sempre.

Un copa hem arribat, hem mirat bicis, que en Pont necessita una btt, i tothom li aconsella una 29, jo no ho veig gaire clar, aquí tenim molts corriol, i pujades cabrones, i no sé si és tan bona idea per aquesta zona.


diumenge, 13 de novembre del 2011

DIUMENGE DE TRIOLOGIA

Desprès d'ahir anar a dormir a les 3 de la matinada, un parell de gin i prou... ah!! FELICITATS SERRITA, 40 anys però molt ben portats.
Començo a madurar.. o no. És la meva nova tàctica per no agafar un catiusques importants, quant surto de festa, l'endemà quedo per anar amb bici al matí aviat, així segur que faig bondat.

Doncs segons el temps, estaria tapat però aguantaria, o sigui començava "Aprovecha tu vida" (us juro que existeix), sortim a les 9 direcció cap a Can Oms, i per munt fins arribar als rajolins, cosa rara però d'inici portavem un ritme molt trànquil ( que ja convé), i comencem a pujar per pista cap espinau, objectiu no posar el plat petit, el principi és durillo, però es fa força bé, després hi ha una estona que anàvem força atrancats (com diuen els de santa pau), després ja es va fent, a mig camí ja comença la segona part, "Gorilas en la niebla", està tot enboirat, tot i que la visibilitat és bona, però és boira pixanera com és diu per aquí, i mica en mica et vas quedant xop, tot i això la temperatura és bona i el sofocon que portem ajuda a estar encara calentets per dins.
Un cop al trencant d'espinau, agafem la variant per arribar fins a dalt el coll, en Pont comença a augmentar al ritme, li aguanto la roda, i esprint demolidor a 10 metres de dalt, això sí que ho tinc uns 10 metres molt bons ;)
Un cop a dalt, mengem un platan, en Pont confirma que no hi ha ni un putu bolet, i tirem per corriol cap a Sant Miquel de Coma de Roure, corriol molt maco, però moll amb arrels i pedres planes, que vol dir que a trossos a peu. A mig corriol, comença la última part, "pedaleando bajo la lluvia", comença una pluja fina, sembla que no fa res, però està tot empapadíssim, baixem cap a l'esqueleto, i com més avall estem més plou, i pitjor està.
Per tant anem per feina per arribar aviat a casa a fer una dutxa calenteta.

Això sí abans manguerasso a la bici, i a nosaltres que anem força enfangats, tot i que s'agraeix que no sigui aquell fang enganxós.
Ens hem mullat i enfangat, però no hem passat fred, ens ho hem passat de perles, i hem aprofitat molt bé el matí "perro" del diumenge.

ULL que el 27 hi ha la marxa d'Oix !!!!! I aquest any amb una marxa curta, llarga i extra-llarga, jo amb la llarga ja en tinc més que suficient. Que allà no hi ha ni un planer.
http://ovoxo-oix.blogspot.com/2011/11/btt-doix-27-de-novembre.html

dimarts, 1 de novembre del 2011

UN PONT AMB FINAL FELIÇ

La veritat és que el pont començava fatal, dissabte al matí, havíem quedat per anar a fer Olot-Vic amb btt, amb els de la feina, i res degut a les predicció i a les últimes pluges, va quedar tot anul·lat.

La cosa pintava malament, però al final diumenge vam aprofitar el bon dia que feia, per pujar al Sagrat Cor caminant amb el nens, vam començar a pujar a sota l'atmeller. Com que eren una colla de petits, un per l'altra va pujar perfecte. La sorpresa va ser la petita de casa, la senyoreta Mar, més tossuda que un marrà (com la mare ji ji ji), poc li agrada caminar, i noi no sé que li va picar, que va voler pujar tota sola, sí sí com una jabata (sols la vaig ajudar en un parell de trossos, i encara perquè li vaig dir jo), la cosa no tindria molt mèrit si no fos que encara ha de fer 3 anys, i és un tap, això sí guapa i guerrera com el pare ;)
Dinem a dalt al sagrat cor i a quarts de 4 baixem cap a Besalú. Al arribar a casa, mentre tots feiem unes ratafies amb panallets, trucada de'n Pont, i la Teresa ja fa cara de ja la tenim liada... i doncs sí permís de 1 hora per fer una can costa.

Doncs dit i fet, en 10 minuts ja marxavem de casa... arribem al pont de can costa, crono a 0 i GAS... molt de gas... i més gas, total aguanto 4:30 a fondo, després pim pam pum, i arribar dignament o no, a dalt, total 20:40 (no està tal malt... o sí).
Dilluns a la tarda, circ Raluy a Girona, ens va agradar molt, i a més no està malament de preu.. i en català. Arribem tarda a casa quarts de dotze, i de seguida a dormir que estic fet pols.

Dimarts al matí hem quedat amb en Pont per fer carretera, hem anat cap a Olot, pujar Capsacosta, Sant Pau de Seguries ( un descansillo amb tall de coca de la fleca), Sant Joan les Abadesses, pujar el Coll de Santigosa, baixar fins a Olot, Begudà i cap a Besalú.
Ruta força completa i amb vistes excel·lents, molta xerrameca i força pujada, hem pujat el Capsacosta a un bon ritme (sempre marcat per en Pont), aquí he notat que la nova adquisició és un éxit, he posat un casset nou 12-27, ja que quant la cosa es posava seria, el 25 hem quedar curt, sent clars, falten cames. He pogut pujar bastant cómode amb el plat mitjà i la pujada no se m'ha fet gota pesada.
El tros de Sant Pau fins a Sant Joan les Abadesses, vent emprenyador de cares, llàstima ja que és un tros per anar ràpid.
La pujada a Santigosa, amb les cames ja un mica tocades, de inici ja no he pogut seguir el ritme de'n Pont, poc més ràpid que el meu, però impossible de seguir, al final a acabat arribant un 200 metres més endavant. És una pujada sense grans desnivells, però que va fent, a més no és llarga.
Baixada del coll de Canes ràpida, quin malt de cervicals i d'esquena, això de les posicions aerodinàmiques no és lo meu.
Un cop a Olot na fent fins a casa, com hem pogut, ja que les cames estaven tocadíssimes, hem arribat cuits cuits.
Al final 95km en poc 3:45 de pedalar ben trinxats i feliços com anissos.