diumenge, 26 de febrer del 2012

FESTIVAL DE CORRIOL DE PUJADA

Avui sortida sortida amb els desfrenats, érem nou desfrenats, en Mañas (es nota que fa bon temps), l'Alberti, en Rescalvo (s'orienta menys que jo), en Paco (no hi ha manera de canviar la bici), l'Arnau , i els 3 germans Galzeran (aquests ja s'orienten prou bé).
La ruta a set (com que cada 2 km agafen un corriol i em em desoriento he agafat la descripció de la ruta de'n willis, també potser que el que no sàpiga s'ho inventi, però com que jo en sé menys, és la vàlida.
Tirar cap a can Willies,Can Gassies,travessem el Junyell,pujem cap a la Bruguera,baixem al passallis d'aprop de Can Illa,agafem una pista que al cap de poc es un corriol que ens porta a la carretera de Sant Miquel Sesvinyes,anem a Caselles d'Avall,Can Tista. Baixem per els tobogans ben parits aprop d'el Castell de Porqueres,anem a Mianigues a veure els que fan la duatlo de Porqueres.
Tornada força placida per Usall,Pla de Martis,Serinya,altre cop a sobre Fares per el GR cap aprop de Can Roset,decideixen baixar per la "linea"que hi ha baixant a Can Gassies,refem el cami del mati,i cap a Besalú.
Paraula de Willis... lloem-lo senyor, que sinó en perdem.
Uns 40 km,uns 650 metres de desnivell.

Després d'una setmana difícil, ja que no he pogut fer res, amb el genoll i el peu que m'estan fent la guitza. Semblava que avui tot estava en ordre, i als primers corriols de pujada, la cosa ha anat prou, conscient que l'esforç es paga. Però els desfrenats són bon minyons i si petes sempre esperen.

A bon ritme un bon puja baixa fins a Porqueres. Aquí els valents de la duatló, Cunyao i Pitre, dos bons filets que marxen com sagetes.

Tornada a casa, on ja me començat a sentir cansat, bé més ben dit, les cames ja picaven. Però a ritme desfrenat s'arriba a tot arreu.



Després calçotada amb la colla, que entre nens i tot ja comencem a ser molta gent. Fa goig que ens anem veient tots, encara que sigui de tant en tant.

Sembla que la cosa va en serio, i els desfrenats estem fent colla per anar a la Maraton Orbea de lo Monegros. De moment, som 7, i aquesta setmana sabrem si algú més si apunta.
En principi farem la curta (excepte en Lato), ja hi anirem el divendres, per fer una mica de festa, i tornarem el diumenge, per culpa de la festa.

Apasiau.

dimecres, 22 de febrer del 2012

FENT EL COVARD I RUTA WILLIS

Doncs sí, últimament, faig una mica el covard i vaig a córrer, entre setmana no tinc temps de bici, per tant ja se sap. Encara que tot s'ha de dir que ja m'agrada córrer.

Faig una ruta d'uns 7'5 kilometres, amb 3 pujades curtes però dures (de les de posar-te el bessons a les orelles), i un parell de repetxons.
Solo tardar al votant de 42 minuts, el que serien córrer a 5:30, controlant un mica la planta del peu, que m'està emprenyant molt, i el genoll. És la manera de que no em deixi seqüeles.

Tot i això l'últim dia vaig voler posar-hi una mica més de carnassa i fer una mitja de 5:00, cosa que vaig aconseguir, juntament amb unes punxades al genoll, és que no n'apendré mai.

El diumenge ruta 100% willis, vam anar cap a Sant Fruïtos, després agafant un corriol, que no sabria tornar-lo a agafar, que pujava fort, però que amb esforç en vam fer gran part a sobre la bici. Més endavant ja vam fer un bon tros de pujada i baixada, apretant la bici, sinó no seria 100% willis.

Per carretera vam arribar al Torn, on vam fer un mos i explicar quatre batalletes. I posterioment vam pujar la nova pista que han obert que va del Torn fins la pista de la Miana.
És una pujada constant, sense grans desnivells, amb greda, però si poses un ritme constant la puges bé, i així ho vaig fer, i la veritat és que em vaig trobar molt bé. Sempre m'ha anat millor les pujades llargues i constants, que les trencacames, de ara pujo ara baixo.

Després baixada Kamikaze, pujada a la Miana, amb axassu d'en Quim, no contestat per cap membre de la tropa, no pas per falta de ganes, ja que les cames ja començaven a rondinar una mica.

A partir d'aquí, Sant Jaume, Argelaguer i cap a casa a Besalú.

Total uns 36 km 800 de desnivell, i 2:55 de pedalar.

La ruta em va agradar molt, sort de gent com en Willi, albertí, Angel etc... que saben camins i sempre ens porten a fer rutes guapes... que en som uns quants que no ens orientem ni a la de tres.

Pròximament Btt a la marxa de Santa Pau, la primera setmana de Març.

Després com no la Remences, a la segona setmana de maig.

I per la primera setmana de Maig, hi ha ... la Maratón en Btt de los Monegros... ja fa anys que la vull fer, però per una cosa o altra no puc. Crec que aquesta any serà que sí. Encara no sé si la de 66km o la de 119 km, ja veurem com anem de km.

Apa siau bona gent.

diumenge, 5 de febrer del 2012

COMPLINT AMB LA SIBERIANA

Com que ja fa dies que arrosseguem la siberiana, i també un refredat, no es podia aguantar més, i després de no fer res el cap de setmana passat ni entre setmana, amb més ganes que mai, he intentat fer uns mínims al cap de setmana.

Dissabte al matí, fred i molt de vent, tot i això al sol si estava prou bé. Vaig anar a córrer, la volta de sempre, de can Batlle, can Barraca, el coto i cap a casa. No la vaig allargar més perquè la planta del peu em va començar a fer la guitza, i no és qüestió de matxacar-la més. Volta de 7 km, amb alguna pujadeta curta però intensa en 42 minuts, 1 més que la setmana passada. Excepte el peu prou bones sensacions.

Diumenge, una mica ( o força tocat de cames), m'abrigo asta la bandera, no tinc molt de temps, ja que surto tard. Tiro cap al Candell i pujar a Can Costa, pujo a poc a poc, em paro a treurem roba, bé el 50 % de roba del que portava. Un cop torno a arrencar, em vaig animant i poso un ritme forçat o molt esforçat, fins que a l'últim revolt d'esquerres peto com una gla, i acabo d'arribar xino xano, al final 20:40, o sigui estem com sempre ( o pitjor).

Acabo d'arribar al Sagrat Cor, em paro a gaurdir de la vista. M'abrigo i baixo cap al corriol que va a surtir a l'Atmetller, per mi un dels millors corriols que he fet.

I cap a casa, amb 1 hora de pedalar i content com les pasques.

A veure si aquesta setmana esquivo el refredat, puc sortir un parell de dies.