dimecres, 28 de juliol del 2010

DESFRENADA = PUR BTT

Com sempre horari una mica apretat, plego a les 15h, anar a buscar en Ferran, i cap a casa, on m'esperen la Mar i la Teresa, que tots plegats aniran cap a la piscina, ja que l'hereu té natació. La Teresa amb tots dos cap a la piscina, i jo cap amb bici, que he quedat amb en Pont. Entre canviar-me, preparar-ho tot marxem a les 16h. Hem decidit que farem la Desfrenada, en Pont porta un mapa (mig esborrat) de la ruta, i a mi em van explicar algunes coses, ja que hi ha molts corriols nous.
No diré noms ni referències clares, ja que la ruta és "top secret".
El primer tram és molt ràpid, per pistes en bon estat i amples, amb pujades suficients perquè tothom es col·loqui a lloc (sempre es diu al món del btt que les pujades posen tothom al lloc que li correspon). Amb en Pont anàvem a un ritme fort o molt fort, entre que apreta un i apreta l'altra, fins que de la meva boca va sortir la frase lapidària: amb aquest ritme no arribo. Tot i així encara em va portar amb la soga al coll una estona, o sigui fins el km 10 a tope. A partir d'aquí entre que ens hi havíem de fixar per trobar els camins correctes, la calor i que estàvem ja una mica petats, vam posar un ritme més tranquil, tot i així alegre.
Vam agafar un corriol nou de pujada, buf, plat petit i apretant el cul, es feia llarg, però quant arribes a dalt, un corriol nou, rapidíssim, pel mig del bosc, sense pedregam, totalment ciclable, molt guapo. A partir d'aquí, pista fins arriba a un altra corriol de baixada, molt semblant a l'anterior, molt ràpid per disfrutar com nens. Després una pujada curta i tècnica, que en dic la pujada de la mort (ni jo ni en Pont ho vam aconseguir), és qüestió d'agafar la traçada correcta. A partir d'aquí pista, fins arribar a un corriol de pujada durillo, però que el vam fer sense posar cap peu.
A dalt portavem la meitat del camí i no ens havíem begut els dos bidons que portàvem cada un. Sort que va aparèixer en "Ciset", li vam dir si tenia aigua fresca, i ens va portar fins a un pou, on amb una mànega ens va ruixar amb una aigua fresca, i vam poder emplenar els bidons. A partir d'aquí, pujada, pista i corriol de baixada. La veritat és que entre la calor, l'inici fort, i les pujadetes, començàvem a estar força madurs, i ens quedava el pitjor. Del km20 al 25 més o menys. Pujada... pujada... pujada .... pujada. La última sens va fer eterna, ja que les instruccions eren, tu ves pujant fins que no puguis més, i així va ser... jo no podia més però la pujada seguia, per tant som-hi fins a dalt. Un cop a dalt, ben esgarrinxats, un corriol llarguíssim, tècnic, per molta gent 100% cicable, per nosaltres 90%. Ja que hi ha girs molt tancats amb pedres posades amb mala folla. Però es fa bé. En resum corriol guapíssim esquivant arbres. Un cop a baix, baixada ràpida, amb pedra suelta, tan suelta que ja vaig tenir en Pont amb els seu 1.98 estirant a terra, patint una mica per la seva espatlla malmesa, però al final alguna rascada però res. I després pistes ràpides fins a Besalú, on es esperava una clara amb menta per recuperar forces.

La ruta ens va agrada molt, sincerament la ruta més completa que he fet mai, ho té tot, per mi és la ruta en Btt perfecte, 100% ciclable. Això sí ,per la gent del meu nivell, o sigui dominguero amb aspirancions a globero, posar un ritme alegre però no passar-se ja que sinó potser fotre un pet com una gla. I la gent que està forta gas a la burra, i això sí els corriols de baixada són per PIXAR COLÒNIA.
Més informació a de la Desfrenada, la pedalada nacional de Catalunya a:

http://petitdru.blogspot.com/p/la-desfrenada.html

dilluns, 26 de juliol del 2010

COSTABONA II (FOTOS)

Tu ves fumant !!!
El capo en plena forma, nou repte: pujar amb els ulls tapats el coll de bruc.
El motard cornet i l'altra capo dels desfrenats afilant el ganivet.
En Cesc, un pata negra. I serrano "Patricio" que des de que va estrenar la bici que diu que no te frens.

La cabanya del tio Tom. Parem un moment i tothom ja jau.


Vistes espectaculars, Bassegoda, Mare de Déu del Mont....








Algun valent, algun cagat, algun sonat.

Olé !!!!! quin banyador últim model Garrison

Això sí!! un dinar de recuperació total, i un fart de riure, que això sí que no engreixa.

CRONICA COSTABONA (a mitges)

Al final el vent (i el fred) no ens va deixar pujar el Costabona, però sempre hi ha una alternativa per saciar la set de corriols dels desfrenats.
Vam quedar uns 11 bikers al pavelló, erem en Lato, Mañas, Àngel, Albertí, Ayats (Bob esponja), en Serrano "Patricio", jo, Garrisson, en Cornet i 2 motards amics seus, en Quel que vam passar a recollir a Olot, i en Cesc d'Argelaguer, que va pujar de setcases a dalt a Vallter amb bici. Vam carregar les bicis a la furgo d'en Mañas, i carretera i manta.
El divendres ja ens van avisar, l'Eruk que es veu que algo hi entent, ja em va dir, no sé pas si ho fareu, ja que diumenge el vent bufarà molt fort allà dalt. I dit i fet, feia molt vent, i molta fred. En Cesc s'esperava glaçat darrera una roca, amb la pella de gallina tatuada al cos.
Al final entre tots vam decidir fer una alternativa, que era pujar per la pista que va al peu del Costabona, i que va a sortir a Espinavell. I així podíem fer els corriols de baixada fins a Setcases.
Vam descarregar les bicis i pujada amunt, a un ritme per anar xerrant, i fent alguna arrencada inútil per donar-hi emoció. A mig camí ens vam desviar per pujar al refugi, per tal que des d'aquí poder enfilar-nos una mica al Costabona, però al final vam veure que era una bestiesa, i vam tornar a baixa i vam anar direcció al coll. La pujada té pendents molts suaus i ha planers i tot, contràriament al que sembla es puja molt bé. Al coll vam parar a esmorzar i riure una estona. En Bob i en Patricio van estar unes 10 hores per reparar una punxada, maleïda "pua" !!!!
I a partir d'aquí seguir el GR, gas a la burra, per pista avall. Al entrar a la zona de bosc, i corriols guapos, ens vam reagrupar. I es va dir sortim de mica en mica per no molestar-nos. Surten els 6 o 7 primers... i després arranquem el últims, i 1 curva amb herba humida, i l'Àngel ja li patina la roda, i cop de costellam a terra, sobre la única roca que sobresortia.
Es queixava força, però se li va fer la pregunta de primeres cures vital:
-Que et vindria bé ara?
-Contesta: una cervesa.
-Doncs aixecat i pedala !!!!
A partir d'aquí un corriol molt guapo, a trams massa un pel complicat per baixadors com jo, però genial. Per variar els de davant es van perdre, però de cops el vam veure baixar marges avall a tot trap. Primer un tram amb herba, una mica de fang i arrels. I desprès uns pedregam que encara em trontolla tot.
Hi va haver-hi alguna revolcada més, algun salt de la cabra, alguns saltets de cabreta (eh garrison), però ningú més va prendre malt, almenys físic.
Un cop a baix, alguns banyada a la fredíssima aigua del riu, altres refrescada i prou.
I cap a fer unes cerveses i a dinar. Dinar de "luju", vam menjar com uns condemnat, vam riure molt, moltes anècdotes i xou espectacular de Ayats Bob esponja. O sigui el resum és 1:30 de bici 4:00 de dinar. Això sí val la pena dedicar 1 dia als desfrenats, ja que amb el personal que hi ha la diversió està assegurada.
PD. Prepareu-vos pel dia 11 de setembre. Han preparat una ruta per la desfrenada genial. Molts corriols nous.

divendres, 23 de juliol del 2010

PREVIA LA BESTIESA DEL COSTABONA

Doncs ja m'han tornat a enredar. Diumenge tornem a anar al Costabona. Sempre hi havia anat caminant, però des de l'any passat que hi vaig amb btt amb els desfrenats.
La veritat és que no les tenia totes però... que carai si amb un moment ets a baix (potser aquests és el problema).
Segons informació facilitada per l'organització:
Es tracte d'arrossegar la bici uns 30 minuts (de vall ter a la Portella de Mantet) per pedalar fins al peu del Costabona, pujant abans al puig de Roca Colom tot seguit arrossegant la bici 20 minuts pujarem al cim del Costabona per fer el fabulós descens fins a Setcases pel GR. Una ruta ideal per qui li agradi baixar per camins estrets d'alta muntanya. La ruta de les cabres !
És una ruta per disfrutar, patir, pujades d'adrenalina, cangueli... o sigui un "todo en uno".
No me la podia perdre per res del món, tot i que crec que sóc dels pocs que encara no va amb una doble (la reba haurà de fer miracles). Això sí desprès típic dinar, acompanyat de sonats que patim la mateixa obsessió de la bicicleta.
Esperem que pogui escriure la crónica sense res enguixat ni trencat.

dimarts, 20 de juliol del 2010

BICI I PLATJA SÓN COMPATIBLES

Em truca la Teresa a la feina, i diu:
Aquesta tarda anem a la platja amb el nens, si vols ves amb bici o si vols vine a la platja.... doncs vindré a la platja amb bici.
I així a set, plegar a les 15h, recollir en Ferran de la Guarde, anar a casa, dinar, canviar-me, preparar la bici i carretera i manta.
Al matí ja m'havia informat de la ruta, per tal de anar ràpid, i no passar per les carreteres més transitades. Al final he sortit de casa direcció Can Vilà, aquest tros de carretera se'm fa força pesat, pel transit, vent, el puja i baixa de la carretera... i a can Vilà a la dreta cap a Crespià i Esponellà, aquí ja a bon ritme i gaudint més del pedalar i de l'entorn. A Esponellà he tirat direcció Vilert, Orfes, on sense parar me menjat un plàtan (problemes per menjar en marxa, ja que no ser anar sense mans), de Orfes cap a Parets d'Empordà i Bàscara, anava a una bona mitjana unes 27km/h, això sí el terreny molt favorable, tot i el vent empipador. A Bàscara travessar la nacional (bastant xungo, si no cales ràpid, els trailers et planxen), i tirar direcció Vilaür a través d'una constant pujada, que degut al ritme i km ja em començava a fer malt, però he posat el plat mitjà, i amb la motoreta em anat fent fins Vilaür. Aquí he passat una mini crisi, ja que el genoll m'ha començat a fer malt, i les cames les sentia tibades. He decidir pendrem un gel i baixar més el ritme fins sentir-me millor. He tirat direcció Camallera, i aquí ja em tornava a sentir força bé, no per tirar coets, però si per portar un ritme alegre. De Camallera capa a Viladamat, a través de rectes i repetxons interminables, però ja havia recuperat la moral, i anava per feina, i d'aquí fins a Sant Martí d'Empúries. He tardat unes 2 hores en fer 54 km, sense parar-me. A Sant Martí trucada a la família, i em diuen que són a les ruïnes, pel carril bici fins allà. Allà primer he tret la roda a la bici i la he ficat dins el cotxe (no m'en fiava de deixar-la penjada al portabicis). Banyador i cap al mar banyar-me amb la família.
Dia excel·lent per anar amb bici, cel tapat i temperatura aguantable, llàstima del vent.
Avui m'he tornat a posar el mitjons llargs de "medilast" (per anar a córrer), i noto que em van molt bé pels bessons, ja que aquests quasi no em molesten. Estèticament deuen quedar malament, però a mi em van de fabula.

dilluns, 19 de juliol del 2010

MARE DE DÉU DEL MONT

Dissabte amb el cunyao, vam quedar per anar a la Mare de Déu del Mont amb la bici de carretera.
Vam quedar a les 6 del matí, m'aixeco em vesteixo, surto a fora, i encara era mig fosc i feia una mica de fresca i tot. Em preguntava, però que estas fent, sembles boig, aquestes hores... però res amb gallina de piel, vaig anar a trobar-me amb en Jaume, anar a la betzinera a comprar aigua fresca.. i cap amunt. Vam arribar a Beuda, a un ritmet una mica massa lleuger, aquí la fresqueta ja havia desaparegut i s'estava amb una temperatura ideal. De Beuda fins al trencant on comença la pujada vam anar més tranquils, i ho vaig aprofitar per menjar-me un plàtan. I res pujada amunt, aquesta vegada vaig voler agafar-m'ho més bé, ja que volia posar un ritme més baix però més constant, o sigui que no em passi com sempre que peto i estic uns kms que m'arrossego. I així va ser, vaig posar el plat petit, i anar jugant amb els 3 pinyons de dalt. Mentre el cunyao m'anava esperant, això sí ell amb el plat gran. La veritat que la tàctica em va anar perfecta, fins a enllaçar amb la carretera principal em vaig trobar bastant bé, i no vaig patir excessivament. A partir d'aquí jo recordava que quedaven unes bones rampes però que ja no eren tant fortes com les d'abans. Mentre anàvem fent vaig menjar-me una barreta de concentrat de fruïtes (semblant al codonyac) ... i a partir d'aquí em van venir uns 4 o 5 km fatals, se'm va posar fatal, vaig començar a tenir malt de panxa, ganes de treure, una mica marejat, però res vaig aguantar com vaig poder, bevent bastant, i just abans d'arribar a la font ja hem sentia bastant bé, havia aconseguit pair la maleïda barreta. A la font ens vam parar a refrescar-nos i a mirar la magnifica vista, ja que mentre pujo sóc incapaç de mirar enlloc que no sigui la carretera. I res un cop superada la crisi anar fent fins a dalt. Entre anar a la betzinera i tot crec que vam tardar 1:45 ma o menos. A dalt no hi havia ningú, de fet no eren ni les 8. El bar encara no era obert, i ens vam assentar al mirador i vam disfrutar de la vista una estona.
Quan començàvem a baixar arribavem 3 ciclistes del Serinyà, que em sonen d'haver vist en fotos de curses del Caixa Girona. Vam fer el descens molt tranquil·lament per l'altra carretera, la que va a sortir a Can Vilà. Com diuen em va donara la sensació que era més llarg, però amb rampes menys dures que les de Segueró (un dia ho haurem de provar). I a partir d'aquí cap a Crespià, Esponellà (on vaig fer l'intent de parar-me a comprar un crosant) i després de Martis vam trencar a la dreta (direcció camp d'aeromodelisme) i vam sortir directa a Serinyà, i d'aquí anar fent fins a casa. Al final vam fer un 58 km i un bon desnivell. Un bon ritme però sense deixar-nos -hi la pell. La prova és que l'endemà tenia les cames prou bé, encar que no prou per anar a Vilert.
El diumenge vam aprofitar amb la família per anar a les gorgues d'oix. Una mica de caminadeta i una temperatura excel·lent (a l'ombra). No hi ha molta aigua, però la justa per refrescar-se. L'avantatge d'aquesta zona, és que al haver de caminar força per arribar-hi ,quasi no hi ha gent. Estàvem com un reis, això sí la acalorada tornant caminant, només ens la va poder treure un bon gelat al bar d'oix. Bé que ens ho mereixíem.





dijous, 15 de juliol del 2010

TORNEM ALS ORIGENS

Avui tot i la claca que feia he sortit a les 6 de la tarda. (Fa dies que intento sortir de casa a les 6 del matí però no hi ha manera.)

Tornant als orígens, he tornat a fer una de les meves rutes entre-setmana preferides en Btt. En aquest cas, he fet part d'una desfrenada o open natura a l'inversa. O sigui pujant per on es baixava i baixant per on es pujava.
He anat direcció el Pont, d'aquí agafar pista de l'esquerra, quedant la pujada al Candell a la dreta, després he agafat el camí on abans hi havia un cotxe abandonat, i que va a sortir a la pista que va l'Atmetller, aquí amunt fins agafar el corriol sobre Mas pitre i d'aquí més amunt fins a pista que va al Sagrat Cor, i fins dalt a l'Ermita, on he parat a fer el buf i a gaudir de les vistes. He trobat un parell de valents que amb aquesta calor han pujat caminant ràpid, els he ofert aigua però encara no estaven prou assedegats.
Després he tirat direcció Sant Ferriol, desviant-me a l'esquerra a mig camí per anar a sortir a sobre la Font de Planells, on pots anar direcció al Mort o la Miana. Ja anava malament de temps i he optat per anar direcció La Font de Planells, on no he entrat a la font per refrescar-me, ja que anant sol, hem fa una mica de iuiu (quin llam d'home que sóc). A partir d'aquí per corriol de Sant Ferriol (el de caminar no, el de bici), i després fins a la pista, can Costa, Camping, Candell, sota Pont Vell (déu ni do la aigua que encara hi ha), ronda fluvial i cap a casa que és tard i s'ha d'alimentar el bestiar.

La ruta la he fet quasi tota per la ombra, el comptaquilòmetres marcava 32º, però no tenia la sensació de tanta calor, excepte quan apretava una mica, que suava com una font. La veritat és que la calor la porto força bé.
Els corriols i camins estan força malament, entre les nevades, pluges ..., el terreny està molt trencat, branques per tot arreu... no havia vist mai els camins tant deixats... Això sí anar gastant calers per emporlanar i asfaltar camins per tot arreu i els boscos fets una merda...

Al final vans ser uns 20km en 1:35, i un desnivell de 468 m de desnivell. Segons el meu super GPS manual.
Al no tenir GPS, faig servir un programa per planejar rutes, o mirar desnivell d'alguna ruta que he fet. La veritat que funciona bastant bé per la carretera, i per btt t'has de conèixer la zona, ja que a vegades marques el camí a cegues.
Per la gent que no tenim GPS, crec que és un programa interessant.

http://www.bikeroutetoaster.com

Link d'aquesta ruta:
http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=155114

Fotos (amb mobil):

Ermita del Sagrat Cor.
Mare de Déu del Mont (al fons) i Besalú.
Al fons, al fons, al fons el mar... quant no està encalitjat es veu...

dilluns, 12 de juliol del 2010

FOTOS TRIATLO RELLEU BANYOLES '10

















Com algú ha dit he trobat les fotos al kufuuza.com on es poden comprar. Al estar en crisi les he penjat així que si algú les vol que pagui.
He fet les meves comprovacions, i pel que fa a nosaltres la classificació està malament ja que com es veu en la foto entrem darrera l'equip 103, per tant ens correspondria la posició 64. I a mi un crono de ma o menos entre 0:35:30 i 0:35:40. Un petit fallo de classificació de quasi 50 llocs i 8 minuts... sort que no ens hi juguem res.

diumenge, 11 de juliol del 2010

CRONICA TRIATLO POPULAR RELLEUS BANYOLES

Banyoles, 10 de Juliol de 2010, tot apunt per la cita per la triatló de Banyoles. I la gent em mira amb un cara sorpresa, tu fas una triatló ? sí, bueno, popular i per relleus.
La colla ens hi presentavem amb 2 equips:
Ninxuls- Vicens, Peti i Gerard
Ratafia- Dani, Duran, Pont
A més hi havia 4 equips més de Besalú on hi havia en Garrisson, Sararols, Sala, Met, Estefania, Laura, Pont petit (ja et val la vestimenta que portaves), Coste, Robert, Genebat, Mañas... i altre gent com en Patri relampago i familia etc...

Doncs això, ens vam presentar a Banyoles, moltíssima gent. Molt ben muntat tema recollida de dorsals, almenys nosaltres no vam haver d'esperar ni 30 segons.
Crec que aquest any hi havia 175 equips, i hi havia molts pro, feia por de veure els cuerpos Danone, i la bici que hi havia. Això sí els de les bicis bones no les van entrar a boxes fins que van donar l'últim avís (crec que es devien quedar abraçats a elles no fos cas).

Els nedadors van anar a l'altra cantó de l'estany, i sortida a tot trap, pel que fa els nostres equips, aquest any van fer la tàctica de separar-se totalment del gran grup, i nedar per un lateral.
En Dani Castanyer, res a dir, una màquina, com dic jo, quant no diu res, tremola, que vol dir que està fort, i així va ser va arribar cap al 20.
I en Vicenç, Xapó, millor que l'any passat, si més no, va patir però no es va agobiar, va complir amb creces!!! El dia que entreni com la resta ja serà al repera.
I donen el relleu al club, on s'esperava en Marc Duran, que va fer un molt bona cursa, mantenint la magnífica posició.
I en Peti, el crack de l'equip, el tiu sempre tranquil, un monstre corrent (tot i la mala vida que porta últimament), va guanyar 42 posicions. Hauré de pujar la seva clàusula.
I finalment al sector de bici, en Pont va sortir com un coet, va patir molt, però va perdre poquíssimes posicions, contant que estava dels 25 primers. Molta pressió, ja que estava envoltat de gent molt forta.
I jo, molt millor que l'any passat, vaig saber regular força bé la primera meitat del circuit, anar passar algú de mica en mica, però sense passar-se. A la segona meitat ja començava a estar més petat, però quant sentia el baixon, afluixava una mica, i després tornava a apretar. A final el tros del bici carril, apretant deixant tot el que quedava, fins que em va passar un tiu a tot tall, i no vaig dubtar a ficar-me a roda (ja sé que és de cabró), el tiu anava a sacó, i vam avançar 4 o 5 posicions amb un moment. La recta final vaig voler fer l'esprint, i el bessó em va pujar, i vaig esquivar la rampa per poc. Al final crec que deuria guanyar unes 10 de posicions.
Però res molt content per l'esforç, vaig patir una mica, però vaig disfrutar molt.
Felicitar la organització, gent amb ganes, tot molt ben muntat i molt atents. L'any que ve tornarem segur!
La cosa a millorar, és el tram de bicicleta que es compartia els d'anada i tornada, era molt perillós.
Al final donar les gràcies als nostres incondicionals suporters... primer de tot a la meva família, Tere, Mar, Ferran (tranquil el papa algun dia guanyarà... o no) i als amics que mai fallen, Hurtós, Sílvia, Gerard Petit, Elisabeth..
I després la gran triatló, sopar, mam i ball. Feia temps que no sortia i vam riure molt. Gràcies amics, però amb aquest ritme de nit m'enterreu amb 2 dies.

PD. Missatge dirigit a Santa Fe:
No hi ha res a fes, no ens guanyarieu ni a la petanca.

dijous, 8 de juliol del 2010

PREVIA TRIATLO RELLEUS BANYOLES 2010

Ja està tot apunt:
1.- En Nugró neda dia sí, dia no, tot i això està ben acollonit ja que l'any passat va patir molt, sobretot a la sortida. Aquest any diu que s'ho agafarà més bé, però si torna a patir com l'any passat ja podem buscar algú altre (sempre diu coses així, i acaba venint).
2.-En Peti ja està recuperat de la lesió (o quasi). Aquest dilluns ja no tenia molèsties. O sigui que complirà com un bon diesel que és. Sort que s'ha recuperat perquè els seus substituts no estaven gaire per la feina, eren en Puiu i l'Hurtós que com sempre farien la volta a l'estany parlant de feina.
3.-Jo estic millor que fa 1 mes i pitjor que fa 2 mesos. És el que hi ha. Els genolls i l'esquena m'estan donant la murga, però dissabte ho donarem tot (el que es pugui).

Ahir dimecres amb en David Ramió (el pesat que t'avala a la feina cada dia), vam anar a fer el no reconeixement del circuit de triatló. Vam quedar a una hora que no feia calor, o sigui, 3/4 de 4. Jo em vaig deixar el mapa a casa, i ell no en tenia ni idea per on passava. Així que vam fer la primera meitat del circuit, que era el que jo recordava, i un tros de corriol que a ell li van dir que es passava. I a partir d'aquí em va portar a un lloc molt xulo que no havia estat mai, el Puig Clarà. Unes vistes impressionants, Rocacorba, Mare de Déu del Mont, Bastiments, Pic de la Dona, i com no l'estany. Una calor sufocant però una ruta interessant.
En David està fet un figurint, però a les pujades no podia amb un "veteranu" com jo, ara, a les baixades, feines tenia a seguir-lo.

Com l'any passat veig clar que m'haig de guarda forces per la meitat final, ja que és molt rodador i la gent anirà petada (potser jo també). Ull les 2 rampes asfaltades que no semblen res de l'altra mon però arribes a dalt asfixiat.
O sigui farem tàctica reservont, que la cosa no està per tirar coets. ( Ara si veig els Pont, Garrison i Coste, ja es poden preparar que ells sí que NO!!). Ja saben de les meves males arts.

I després un bon sopar amb las albondigas i companyia.

A PASSAR-S'HO BÉ I SORT A TOTHOM.

Fotos de les vistes i els dos pajarracus (quasi no suem).

dilluns, 5 de juliol del 2010

EXPANDINT TERRITORI 2

Dissabte a les 7 del matí vaig quedar amb el "cunyao"(de tant en tant li dono el gust de triturar-me), vam anar amb la de carretera, i per variar cap a Crespià, Espinavessa, Vilert, i aquí va agafar el "mando" ell que és de la zona, ja que hem va ensenyar diversos trencants per allargar o escurçar les rutes per aquesta zona, al final vam anara a orfes, Galliners (a fer un queixalic, 1 hora i encara no havia menjat res des d'ahir a sopar). I d'aquí cap a Vilavenut, Banyoles, volta a l'estany, Serinyà, Fares i Besalú.
Total uns 56km. (crec). Tot anar fent-la petar, anavem a un ritme tranquil però sense badar (sobretot jo), a les pujades em deixava enrera, i desprès m'esperava (clar sóc l'hereu de la família).
Anant amb companyia fas el quilometres que no t'enteres (bé una mica menys).
A més a la pujada de la Creu Roja ens vam trobar amb un trialteta de Banyoles de cognom Arimany, ja que el nom no el recordo. Vam anar junts fins a Besalú, ell anava tranquil, ja que el molt animal entrenava per les 24 h. de montjuïc en solitari, i anava fins a Castellar de Nug !!!, si ho he dit bé, cap a 200km va dir. Era un noi molt agradable i senzill, i vam xerrar tot el camí fins a Besalú. No portava la càmera de fotos, però hagués valgut la pena, ja que darrera al mallot, a cada cantó portava 1 bocata amb el corresponent plàtan, i lligat amb una cambre, sota el seient 2 aquarius de litre i mig (amb el preu encara enganxat) i una bandeja amb fruïta. Em va donar la impressió que era un crack com a ciclista i com a persona. Espero poder coincidir amb ell algun altra dia.
I res a preparar-se per la triatló. La veritat és que el genoll esquerra m'està tornant a fer malt, intentaré dilluns fer una ruta en btt i dimecres al fisio. I la resta, piscina amb la família.
En Vicenç va nedant de tant en tant, i en Peti està mig lesionat... a veure com arribem.

dijous, 1 de juliol del 2010

EXPANDINT TERRITORI

Avui ja he arribat una mica més lluny.
A quarts de 4, molta calor, he sortit amb la bici de carretera, no sabia cap on anar, la versió més masoca era: anar a destrossar-ho tot i pujar a la Mare de Déu del Mont per can Vilà.
Doncs som-hi anar tirant direcció Can Vilà, mentre anava tirant anava dubtant, a més, hi havien un núvols amenaçadors que cobrien tota la muntanya, i mirant direcció Banyoles estava molt seré.
Doncs pensant que ara mateix no estic per tirar coets, i una cosa és mullar-se, i una altra és que et caigui una tempesta a sobre, he tirat direcció Crespià (vaya escaqueo), desviant-me cap a Espinavessa, i d'aquí fins a Vilert, on he variat el recorregut i he girat a l'esquerra direcció les Anglades, i he anat seguint la carretera sense saber on aniria a parar, fins que he arribat a Orfes, on he parat a fer un buf ja que ja portava quasi 1 horeta pedalant. La carretera molt tranquil·la i bona per rodar, paisatge magnific... un paradís per els carraterus. A partir d'aquí he reculat, i n'ha tirant fins a Vilert, Esponellà, Martis, Melianta i agafar C-66 cap a Serinyà, Fares i Besalú.
Avui no hi ha hagut volta a l'estany, ja que ja estava força cascat de cames i cul (portava el culot vell dels desfrenats, amb una badana més prima que una orella de gat).
A final 50 Km en poc menys de 2 hores. Dels quals el 4 o 5 primers em va costar molt agafar el ritme (feia bastant vent) , i els 4 o 5 finals em vaig arrossegar bastant. Els 40 del mig em vaig sentir bastant bé, recuperant una mica les forces, que ja toca. S'ha de ser optimista.

PD1. El malt de les carreteres poc transitades, és que quant hi passa un cotxe, es pensa que no hi trobarà ningú, i en un revol un "bon home" m'ha estat a punt de carregar al remolc que portava.

PD2. En Vicenç segueix nedant, n'ha dient d'ell i encara serà el que arribarà més ben preparat de tots 3. Animus!!!!!