dissabte, 30 de juny del 2012

DEMÀ XV MONTCAL BIKE, SANT TORNEM-HI

Demà hi ha la Montcal Bike, cita a la qual no es pot faltar, bé jo hi faltaré, no per falta de ganes, sinó que no es pot fer seguir tot, aquest vespres hi ha festa, i de les grosses, i per experiència, millor que demà hi hagi relax.
Després de tota la setmana omplint el dipòsit (sobretot de sol, sorra, fregits...), ja tenia ganes de pedalar, i avui amb en Pont em anat a fer un taste de la Montcal Bike de demà. Com que estava marcada a trossos em fet un bon max mix, sortint 36km 850 de desnivell, en 3 justes. Pel que sembla ens ha quedat un pujada per fer darrera Santa Magdalena, però la resta l'hem fet força tot.
Feia calor, però suportable, sobretot perquè en gran part es a l'ombre, tot i això em fotut una suada de campionat, ja que entre el corriol nou del camp dels avions, l'antena i la tribana, la cosa és dura. La sort és que l'hem fet al principi, i no al final com serà la marxa (que deu nostre o vostre senyor us agafi confessats si hi arribeu una mica cascats).
Bons corriols de baixada, pista, corriols fàcils, tècnics, algun tros a peu, algun tros sense peus, potser sense dents.
El temps demà serà molt més bo, tot i així, la gent de meu suposat nivell, ull!! no us passeu de ritme, que el regalito final és molt dur.

Bé, ja tinc el dipòsit una mica ple, les sensacions, no han set boníssimes, però per anar fent ja està bé. Sobretot m'ho he passat bé, i el coco ja torna tenir ganes de patir.

Apasiau!!!!

PD. A veure si puc venir a veure l'arribada a Montcal bike, suposo que hi haurà una bona representació de desfrenats.

diumenge, 24 de juny del 2012

S'HA ACABAT LA GASOLINA

La gasolina s'ha acabat, les meves cames ni el meu cap poden passar del ritmo "paseando con missis daisy". Després de la marxa de les 3 nacions, malt de cames normal i esquena però lo normal.
Han anat passant els dies, i el malt de cames ha desaparegut, però ha aparegut una fluixera general, estic sense forces, desganat, si fos un tiu que entrena molt, entendria la baixada, però em pensava que els globerus-domingueros no ens passava.

Dos sortides aquesta setmana, dimecres la volta a Crespia i Fontcoberta, 38 km bona mitja però pèssimes sensacions. I avui cap a Beuda i Maià, 20 km i mala mitja i males sensacions.
Segurament estic pagant l'esforç de l'últim mes, perquè de tirar no tiro però d'esforç ni poso un "rato".
De fet, tal i fa ara, ja que no tinc cap objectiu pròxim, de fet ni llunyà, i a més la pròxima setmana anem amb la família cap a Eivissa, sense les bicis (només faltaria).
I quant torni amb les piles carregades o no, ja ens hi tornarem a posar.
Per tant dono la mini temporada per acabada, que deu nido.
Per l'estiu, suposo que caurà la Tondo, i marxes de btt, ja ho veurem. La que segur que no, és l'etapa del tour, Barcelona-Andorra, Lato no m'atabalis, si em vols matar, hi ha maneres més fàcils. 
Doncs bones vacances i energia !!!

Apasiau!!!!



diumenge, 17 de juny del 2012

MARXA CICLOTURISTA LES 3 NACIONS

Nou repte aconseguit, a costat, i molt.. però ho hem aconseguit.
Amb la baixa final d'en Pont, amb una cuentitis aguda, o sigui estava cagat, es ve bé, amb només 39 de febre i no bé. No passa res l'any que ve hi tornarem... o no....
Al final érem la Lidia (reina de la ruta non stop sense parar a fer pipi ni una sola vegada), En Lato ( en Paco Martinez Soria de Besalú), en Garrison (traïdor....), jo , i la convidada especial a la festa la Núria Surià (atenció suriÀ, que quede claro!!!).
Dissabte a la tarda a recollir dorsals, i fer un parell de cervezetes (com els pofecionales).
Al vespre sopar al camping, i a dormir a la caravana de la familia Garrison, a 3 km de Puigcerdà, propietat d'un forofo de la bici.
Diumenge la Núria ens desperta a les 6, aquest professionals ens mataran... de son. Però tot i això arribem força justos, tant que darrera només tenim una vintena de persones, i uns 750 a davant...
Arrencada com totes les marxes cicloturistes, no competitives, o sí, a tota llet, intentant agafar un bon grup i no perdre'l. I això a vegades no és fàcil, ja que un parell de vegades, he quedat tancat, i se m'escapaven, i per tant tocava calenton, i tornem a la grup. Tot i això el ritme no ha sigut molt exigent, excepte en algun repetxon. Els túnels s'han fet bé, tot i que n'hi ha un de molt fosc, no es veia res, i si algú modificava la seva traçada, castanya segura.
Anàvem tots els desfrenats i al Núria junts, enfilem cap a Andorra, la cosa comença a picar, però encara seguim junts, jo i en Garrison, ja em el ganxo posat, però aguantem.
Una mica de París-Roubaix pel camí, l'asfalt estava arrencat, i tothom anava amb un cangueli considerable per no rebentar.
Arribem tots junts a l'avituallament d'Andorra, pixadeta i amunt, aquí jo i en Garrison ja hem agafat el nostre ritme, i els altres tres han marxat com unes esperitats. Portavem un ritme, com diu en Garrison, de ULL MÀQUINA PESADA TREBALLANT AL VORAL.
La veritat, és que era un bon ritme per nosaltres, reservant una mica, però alegrillos. Les primeres rampes són dures, però després es va fent més portable. Ens parem a tots els avituallaments, a l'avituallament abans d'arribar a dalt, en Garrison arriba molt tocat... però mengem una mica i tornem a arrancat.
Aquí decideixo anar tirant i esperar-lo a dalt, i la veritat és que he tingut un subidon, he posat un ritme una mica viu, però sobretot molt constant, durant els 7 km fins a dalt. Ha set un no parar de recollir cadàvers, la gent estava molt tocada, també me n'han passat 2 o 3 molt sobrats. Però en general la gent estava petadíssima, per tant me donat una alegria, tot i ser conscient que ho pagaria, com ha set.
Al final he esperat en Garrison uns 6 minuts, hem menjat, fet fotos... i al final he estat a l'avituallment 16 minuts, només ens faltava una tombona.
Baixada sense dificultat del port, i pujada al Col de Puymorens, curta, però on he vist que estava molt cuit, i que ja només es tractava d'arribar com es pogués.
I així ha set sols com uns mussols, anar fent camí, vent en contra, ni un ni l'altra podia, però na fent, se m'ha fet molt llarga arribar a Bourgmadame, i a més els francesos tenen unes carreteres que són un desastre, malt cuidades, plenes de forats....
En total hem recollit un parell de cadàvers, en un estat molt avançat de descomposició, perquè no han ni pogut seguir el nostra miserable ritme.
Última pujada amb més pena que gloria, i una esprint a traició  guanya pel cabronás d'en Garrison... ja en porta dos... em sembla que hauré de començar a treure les males arts.
Al final hem tardat 6:01, més o menys el que pensavem. La Núria Surià 5:22, en Lato 5:23, la Lídia 5:40, uns tiempasos. Aprepareu-vos que l'any que ve jo i en Garrison tornarem fets uns filets.

Ha set un molt bon cap de setmana, hem rigut molts, ens ho hem passat molt bé, hem patit, però ha valgut la pena. La bicicleta és genial però lo millor són els ciclistes... toma ya.

Organització, més que excel·lent, molt atents, i desvivint-se perquè no ens faltes de res. La ruta... senzillament genial, dura però genial... 

APASIAU

Aquí la prova, encara tot era patria.


dilluns, 11 de juny del 2012

CAP A MARINA EN BICI

Aprofitant que anàvem a la platja amb la família, jo i en Pont vam anar-hi amb bici. Només sabíem on acabàvem, però per on hi anàvem.
El malt va ser que vam quedar a les 8, i jo vaig anar a dormir a les 3, i amb uns quants gin-tonics al cos. Ni amb això tinc entreno.
Em vaig aixecar prou bé, tot i que no podia menjar res, em vaig empassar un barrita i un cafè. Traje de luces i gas.
Primer com sempre, a inflar rodes a la betzinera, i pedalar cap a Figueres, el ritme era d'anar fent, fins que la cosa es va animant, arribant a Figueres amb un mitja de quasi 30 km/h.
A partir d'aquí travessar Figueres, i tirem cap a  Cabanes, Masarac, Sant Climent de Sescebes, Espolla, Delfià, Garriguella, Vilajuïga, Pau, el ritme seguia molt bo, però començava a passar factura, ja que els repetxons d'abans d'arribar a Roses s'entravessaven un mica.
Anem tirant fins arribar a la carretera de Roses que va a Cadaqués. Comencem a pujar i com sempre en Pont es va escapant. Mantenim el ritme, en Pont atrapa un ciclista, i es posa a roda, jo faig un esforç i aviat i arribo.
Aguantem bé e ritme, i estem a punt de passar-lo, però prenem la decisió bona de quedar-nos a roda, ja que aquest va augmentant el ritme, l'aguantem bé però no sobra res. Arribem molt bé a dalt i a partir d'aquí descens fàcil fins arribar a la rotonda de Cadaqués on decidim baixar-hi.
Un cop arribem a baix, primera parada de la ruta, replanem el bidons, i mengem un "boni" , uah!!!!!!!!!! boníssim!!!!!!
Tornem arrencar, la cosa costa, i decidim parar a fer pipi "pixar" pels bastus (nosaltres som més finets). Tornem a arrencar, en Pont posa la directa per atrapar un bikers, i em quedo enrera, m'estar costant molt, però en Pont no pot atrapar el bikers, i jo vaig augmentar al ritme, fins arribar a dalt a pocs metres d'en Pont i pletòric de forces, arriba a ser més llarg i els maxaco !! bé potser, bueno poder no....
Baixada bastant esteso, trobant molts ciclistes que van en direcció contraria, Port de la Selva, els ritme segueix bó Llança, i comencem a estar força catxats, per no dir trinxats, fins que arribem a Garbet.
Ruta molt maca, amb bones sensacions, i molt bon ritme. Al final 105 km 850m de desnivell en quasi 28 km/h de mitja. Això sí una mica curts pel que ens espera diumenge que ve 140 km i 2200 de desnivell.

Al final hi serem 5 desfrenats, la Lidia, en Lato (petitdru), en Pont, en Garrison i jo.

Mare meva la que ens espera !!!!


dimarts, 5 de juny del 2012

NOU REPTE - LES 3 NACIONS DE PUIGCERDÀ

Doncs sí, anem pujant la aposta, i ja estem inscrits a la marxa cicloturista de les 3 nacions. No sé si estic preparat, però em bé molt de gust d'intentar el repte. Crec que està per sobre les meves possibilitats, però amb esforç i seny es pot aconseguir, tampoc sóc un suïcida.
Al final estem inscrits en Lato (s'estrena amb carretera), la Lídia (aquest any ja ha fet la llarga del Remences), en Pont, i jo. A falta de saber si en Garrison s'ho pot muntar.
O sigui que ara toca pedalar una mica, per arribar una mica més afinadets.
De moment la setmana passada, vaig fer 1 sortida en bici, la volta a Crespià, i una a córrer, amb el regal de dos butllofes als peus. I aquesta setmana una minisortida per carretera cap a Montagut , Tortellà, i cap a casa. Poca cosa però millor que res.
El cap de setmana, dissabte al matí, costellada-partit de fútbol + dinar amb l'equip d'en Ferran, per celebrar el final de temporada. I a la tarda tornem-hi, partit de fútbol amb els jugadors que formavem part del infantils i cadets que havia entrenat el meu pare, fa un piló d'anys. I després un bon sopar. Em va tornar una mica el gusanillo del fútbol, però l'endemà ja em feia malt tot.

APA SIAU!!!!