dimecres, 25 d’agost del 2010

ULTIMA SORTIDA DE VACANCES

Estic apurant les vacances, i avui era l'últim dia abans de tornar a treballar per pedalar. Ja que demà marxem cap la Cerdanya amb la família, que aquí fot una calda insuportable.
El problema és que tinc els genolls triturats, les cames també, però els genolls estan pitjor que els turmells d'en Robben. El cap de setmana m'està passant factura.
Havia parlat amb en Solà, d'anar a fer la desfrenada, però no tenia ganes de acabar de triturar el meus estimats genolls. I he decidit agafar la bici de carretera, i anar a fer una volteta, a veure fins on aguantaven.
La direcció la tenia clara, cap a Argelaguer i després ja ho veurem (les carreteres de Figueres i Banyoles no m'agraden gens de fer, ja que hi ha bastant transit). També tenia clar que havia de fer algo diferent.
He sortit de casa a un hora una mica calorosa, les 17:30. I em notava les cames carregades (per ser suau), però sense apretar s'han anat posant a to, i he anat fent carretera, volia anar cap a Oix, o Sadernes... res!! algo diferent... cap a Ridaura, doncs dit i fet, Argelaguer, Sant Jaume (cada dia pujo millor... hi hauré de muntar una mini cronoescalada), Castellfollit, Sant Joan les Fonts, aquí ja hi havia una mica de trànsit, i uns tros avall, davant de 2 caminons i 1 teisa he vist que arrancava un ciclista. Raro en mi, no he apretat, però a la pujada de la Canya cap a Olot, l'he atrapat (anava bastant lent, ja que acaba de començar), l'he saludat per xerrar una mica, però no estava gaire per la feina i he decidit anar tirant xino xano.
Amunt direcció cap a on hi ha el Camp de L'Olot, on recordava que la Terra de Remences passava per estalviar-se la tornada per dins a Olot. I això que em giro i ja tenia el ciclista al darrera meu. S'ha posat en paral·lel i li he dit que jo anava a Ridaura, ell ha dit que anava cap a la parcel·laria i no sé on més, i que aniríem un tros junts, al final ha resultat ser un home agradable, i tot xerrant (i bufant) hem arribat fins a la Corda, o ens hem separat (abans d'això m'ha parlat d'una carretera a Ridaura que va a sortir a la que baixa de Vallfogona, ho hauré de mirar per una pròxima sortida.
Feia calor, però passava una airet que no era del tot calent, s'estava bé, però només de deixar la Corda hi ha una pujadeta, en la que he començat a suar fort, i les cames ja em començaven a picar, després de la pujadeta era tot falsos plans fins a Ridaura, a cada fals pla pujava un pinyo hi he arribat a Ridaura, moll de suor, i trinxadíssim, el bessó dret ja començava a queixar-se una mica, els genolls aguantaven prou bé.
M'anava a seure a un banc, quant ha arribat una parella de gent gran en cotxe, baixa la dona i se seu al meu cantó, i després baixa el conductor, molt a poc a poc, no podia ni caminar, per fer 1 metre ha tardat un parell de minuts, tota agafant-se a la porta del cotxe (visca les revisions pel carnet de conduir).
He baixat a la font, m'he ben remullat, i avall que fa baixada, portava uns 31 km, i crec que 1:12 o una cosa així, i hem sentia bastant aixafat. He arribat fins a Olot sense problemes, i per no trobar transit he decidit passar per Begudà. La pujada inicial sembla més del que sembla, ja que he pujat bastant bé, i encara he arribat a dalt apretant força. La baixada bastant ràpida fins a Castellfollit, Sant Jaume, i Argelaguer... aquí els genolls sí que ja em molestaven bastant, els bessó es queixava de veritat, i he arribat tranqui (o sigui com he pogut) a casa. Quatre estirament un mica de gel, i un somriure als llavis.
Al final la passejada ha resultar ser de 62 km en 2:12. Molt content i esperant recuperar-me per la pròxima trinxada, passejant per la Cerdanya.
Proximament miraré de completar 2 objectius que mai he fet: Rocacorba i Coll de Barcons(no al mateix dia), i mira que els tinc aprop (de fet fa 1 any i poc que vaig amb bici de carretera).
Bon fi de vacanes, i recordeu en veiem a la DESFRENADA, ah i si voleu ens veiem a la TAVERNA SOLIDARIA per Besalú medieval. (faig un cansalada boníssima).

dilluns, 23 d’agost del 2010

SORTIDETES D'ESTIU

Encara estic de vacances, amunt i avall amb la família, 1 setmana de càmping a la costa, un dia a Sadernes, un altra a Núria, sense parar mai quiet, i aprofitant per fer esport quant es pot.
En resum he fet 2 dies de bici i 1 de trekking spring.
Estàvem de càmping a pals, amb el nostre remolque tipus comanche de 20 anys (algun pedaç però va de perles). I vaig aprofitar 1 dia, per sortir amb la bici de carretera, vaig anar fins a Peratallada, hem van sortir 30 km i vaig tardar pocs menys de 1 hora. Val a dir, que per allà és força planer (tot i el vent emprenyador). Tot i així, les carreteres no em van agradar, estretes i sense voral, i quant n'hi ha esta ple de clots, brut, en molt malt estat, o sigui que amb molt de trànsit i anant per sobre la línia blanca.

L'endemà de tornar de càmping, vam quedar amb tota una colla de famílies per anar a Núria. Els homes vam pujar a peu, i elles venien més tard amb les nens.
Erem en Yuqui, en Pollo, en Pitre i jo. Vam quedar a les 7, vam esmorzar, prepar-ho tot... i amunt. En Yuqui fa 2 anys que no fot res (i fuma com un carreter), a més, en Pitre va posar un ritme bestial, jo i en Pollo el seguiem com podiem, tota l'estona amb la soga al coll. De tant en tant paravem a esparar en Yuqui, i després arrencar a tot trap. Anavem a un ritme, que si posava un marxa més ja era córrer. Tot i això amb en pollo vam aguantar prou bé, fins que a la pujada final, en Pitre ens va deixar enrera, tenia la cama esquerra que semblava de formigó, quasi l'havia d'arrossegar.
En Yuqui va aguantar sense protestar, tot i que va patir com un beneit, per fer 2 anys que no fot res va aguantar molt bé. Al final entre parades i tot, nosaltres vam tardar unes 2 horetes .
Val a dir que el ritme era fort, però un cop l'agafava em sentia bastant comode, tot i així no sé si sense les parades hagués aguantat. Al final reagrupament amb les famílies i un bon dia amb els nens i les dones. Acabant a Can Pollo amb un bon traguinyoli de cava, i ratafia casolana del meu pare.

Al vespre em sentia prou bé de cames, notava el genoll carregat, però molt poc. Quant rebo la trucada del diable, era en Pont, volia fer la ruta Roses Cadaqués Roses, però al reves de la que fem amb els desfrenats. O sigui primer, anar per la ruta més aprop de la costa, i tornar per l'interior.
Vam robar la furgo al meu pare, i cap a Roses. Vam sortir del final de l'Almadrava, i ens vam enfilar amunt fins a trobar la carretera asfaltada, que vam seguir passant pel bulli, de cop s'acaba i comença una pista, que segueix fins a fer un pujada llarga i constant, sense cap pendent forta però d'anar fent. Ja veiem uns bikers al davant, i en Pont que posa la ritmeta, i no parem fins que els atrapem (pel que sembla n'hi ha 1 que l'han enredat fort, estava petat petat). Els passem a ritme de crack, i cap d'una estona decidim afluixar una mica per no fer catacrack. Tot i així pugem a bon ritme, tot i que la calor ja comença a apretar. Un cop a dalt (unes vistes espectaculars) sense parar directes a la baixada fins a Cadaqués. En Pont es queixa que li fan malt els braços... el molt "caçurru" ha fet tota la baixada amb la suspensió bloquejada.
Un cop a baix ens mengem un bocata, una coca-cola, i ens relaxem una estona. Mentre descasàvem han passat els 3 bikers d'abans, i pel que sembla segueixen la mateixa ruta.
Un cop reprenem la marxa portem una mandra a sobre terrible, i més saben el que ens espera i la forta calor que fa, ja que són cap a les 11. Doncs res amunt i a callar, la pujada té trams durs, que haig de salvar amb el molinet, adelantem un parell de bikers, i tornem a trobar els 3 d'abans, amb la pobre víctima fet una coca i amb un bon tram que li queda. En Pont em porta uns 50 metres d'avantatge, que no vull ni puc retallar, ja que ara sí que la pujada de Núria em comença a passar factura. Vaig fent i ens trobem a dalt. Aquí vam agafar la carretera asfaltada fins a trobar-nos amb el trencant que va al Pení.
I el que faltava... en Pont ja veu un ciclistes amb bici de carretera més endavant, i comença a tirar com un animal, jo ja li dic que estic petat i que no li penso donar cap relleu. Pugem a uns 27 km/h, i al final atrapem a una noia, i els altres ens queden força aprop, però hem de girar, i jo ja estic més cuit que un pollastre a l'ast.
Comencem a pujar, i jo vaig buscant una ombra (que no hi ha), fot un sol i una calor horrorosa, vaig pujant pinyons, i un cop passat el trencant de Pení tirem a la dreta, i més pujada sense ombra, aquí perdo en Pont, i començo a tenir esgarrifances de fred... veig una mini ombra de mitja metre per mitja metre, paro i m'amago del sol com puc. Llavors penso que porto un plàtan, el trec de la motxilla i .... encara era una mica fresc, a casa l'havia tret de la nevera i l'havia embolicat amb paper de plata, estava boníssim, i vaig anar recuperant les forces. Vaig fer un bon glop d'aigua (calenta), i cap amunt, on m'esperava en Pont. A partir d'aquí acabar d'arribar fins a dalt i baixada fins a la carretera.
Teníem un tram de carretera, amb una mica de pujada, fins a trobar la pista que baixa fins on teníem el cotxe. De cop em trobava amb forces, i vaig començar a augmentar al ritme fins anar a tot el que podia, com diuen estava de "subidon". Arribo al trencant i no veig en Pont, no havia pogut seguir (ja era hora que el pogués deixar enrere un dia). Baixada i fins al cotxe. Al final uns 40 km i 2:30 de pedalar.
Mentre carregàvem, van arribar 3 bikers que venien de Banyoles, i que en Pont coneixia, anaven fins a Cadaqués.
Ens vam posar al banyador per banyar-nos pel camí, però no hi havia lloc per aparcar el cotxe i vam decidir anar fins a Santa Margarita. Quin fàstic de zona, no em va agradar gens, estava a tope de guiris, no hi havia aparcament, molt de trànsit, no em va agradar gens, i vam marxar cap casa sense banyar-nos.
Pel camí vam parar a comprar beure, estava ben morts de set, i en Pont va baixar en un Super a comprar, i va, i el tiu surt amb 2 danups de casi 1 litre, i clar amb la set que teniem ens els vam veure a sant hilari. Encara vam parar en un benzinera a comprar aquarius, estàvem ben deshidratats.
L'endemà amb la Teresa i el nens vam anar fins a Sadernes. Vam deixar el cotxe al pàrking, i vam anar amb les bicis i cadiretes fins a trobar un bon lloc per banyar-nos.
Feia una calor bestial, i entre la bici que porto de la meva mare (3 talles menys), la cadireta, el nen la motxila, i el malt de cames, m'arrossegava com un cuc, suava com un animal, i al cap de 15 minuts vam aparcar la bicis i vam baixar a banyar-nos, collons que és freda l'aigua. Vam dinar... i al pic del sol a quarts de dues vam tornar. La Teresa no va dinar, i la tornada, entre que fa temps que no pedala, la calor, lo que anavem carregats i la panxa buida va agafar un "pajara", que va haver de acabar d'arribar a peu... per tant em va tocar portar en Ferran i recular a peu a buscar l'altra bici.
O sigui que hores d'ara tinc les cames com pals i el genoll que es queixa. Això sí un somriure a la cara d'haver-ho passat bé i haver fet exercici.

PD.- Crec que vaig veure arribar la Mariona a Núria, i per la cara que feia crec que va arribar correguents. Buf.. això ja són "palabras mayores".

dimecres, 11 d’agost del 2010

NO S'HA D'ESPERAR, S'HA D'ANAR A BUSCAR

Aquesta és la frase que em deien quant et passaven la pilota, quant entrenava a futbol. I així ho he fet, no he esperat que la pluja vingués i he anat de dret, pa xulo io!! I així ha set m'ha enganxat, anant i tornant.
El cunyao s'ha rajat, no s'en fiava del temps, però sí els bascos haguessin d'esperar que no plogués per pedalar, no pedalarien mai.
Avui he pujat una mica el seient, a veure sí anava més còmode. La tàctica era la següent, aniria a Oix, la veritat és que se sentia tronar, i es veia tapat, però jo veia més tapat cap a Olot i Santa Pau. Cap al sector d'Oix, sí que hi havia núvols, però res... quatre gotes i els nuvol marxarien.
Doncs així a set sortir de casa xino xano, un pel més ràpid que l'altra dia... i a Castellfollit, just abans del trencar, ha caigut un xaparron de olé!!, he decidit no parar, i sense voler-ho he anat accelerant, com si hagués de deixar enrere la pluja (fins i tot la pluja m'ha atrapat).
M'ha acompanyat una bona intensitat de pluja durant uns 10 minuts. Després s'ha convertit en un "xirimiri" que fins hi tot era agradable. La primera pujada se m'ha fet un mica llarga (fins avui només ho havia fet amb cotxe), un cop a dalt baixa una mica, i algun avís, la carretera està molla, i he tingut alguna patinada, els frens no frenaven i havia d'anar amb molt de compte, però na fent...
Després la ultima pujada i baixada fins a Oix, he arribat en uns 56 minuts. Al arribar s'ha tornat a animar a ploure fort, i he optat per arrecerar-me en un cobert, reposar i esperar que la cosa millorés. Al final no ha millorat gaire i he marxat igual. A mitja pujada ha tornat a diluviar, i la baixada la he fet molt poc a poc, ja que frenava i la bici no parava fins al cap d'uns metres, però tot i això crec que l'asfalt és bo i s'arrapa prou bé. Això sí, em fa malt la mà de tant frenar. A sobre can bundanci he trencat direcció Mas "tapioles????", o sigui la carretera que va a sortir a darrera Montagut. El paisatge és preciós, el que no ho és tant han set els 2 cotxes i 2 motos que m'he trobat, i que m'he hagut d'arraconar, ja que és molt estret i tenia totes les de perdre. L'asfalt està bastant deteriorat, ja que hi passa poca gent, i patinava molt (fins hi tot en una pujada), aquí ja he patit més, ja que la roda de darrera m'ha volgut avançar en un parell de curves, i he fet algun recta salvat a l'ultim moment, sobretot en el revolt on l'Hurtós una vegada s'hi va deixar mitja bici (i quasi algo més), a per cert felicitats albondiga !!!!.
Al final tot solventat amb més o menys gràcia, i cap a Montagut, Sant Jaume, i parada a Argelaguer a veure els avis, al meu avi deia que al seu temps en feia 200 de quilometres (mentre la meva iaia se'l mirava rient per sota el nas). I res la pluja es tornava a animar i últim esforç fins a casa. Al final van ser uns 45km ben frescos.
No ha parat de ploure en cap moment, feia molta xafogor i no tenia gens de fred.
Dutxa i pa bimbo amb nutela com a recompensa. I arribada de la família de la platja (on han tingut fred) i tots plegats a sopar que avui la Teresa treballa, i hem quedo sol amb aquest parell de bitxus que m'estimo tant.
PD- Com al terra de Remences troba que la pluja em va bé per les cames, suposo que les refrigera noto que tirent més (o no).
A veure si demà al migdia s'aguanta el temps i puc sortir a fer una volteta.

dimarts, 10 d’agost del 2010

KM's=LA MILLOR CURA

Fa dies que torno a tenir el genoll bastant trinxat (el cap també). I per tal de posar-hi remei, avui he aprofitat la hora de dinar per pedalar per carretera, ja que la Teresa era a la platja amb la seva germana, i els nens també eren a marina amb els seus avis. Això sí amb seny, he anat fent xino xano, sense apretar en cap moment, i disfrutant del passeig mentre vaig rumiant les meves coses. A vegades em va bé per repassar l'estat de la nació, que per cert està bastant cuita. Per variar he anat fins a sobre Castellfollit, passant per Argelaguer (on hi tinc els avis i tiets, i encara hi fan un pa boníssim, com el d'abans que durava més d'un dia), Sant Jaume on ja li començo a agafar "carinyu" al cony de 10%. Al final he acabat ben satisfet, llàstima que a l'arribar a casa només em quedaven 20 minuts per dutxar-me, dinar i tornar a treballar. O sigui mínims estiraments (així no recuperarem el genoll).
Mirant el temps final he tardat 3 o 4 minuts més del normal, tampoc està malament... i sense fer un pet com una gla, com faig normalment.
PD. Per primera vegada he intentat ajustar el canvi i ho he aconseguit, ja torna anar fina com una seda.

dilluns, 9 d’agost del 2010

GUIA TURÍSTIC

Tot el que he fet els últims dies és la volta turístico-ciclista amb en Power per la zona. Vam anar al Sagrat Cor, Font de Planells (amb explicació incluida), Sant Ferriol, i cervesa al Sol. Vam xerrar tot el camí (sóc un pesat), almenys mentre podia, ja que ara sí que veig que tinc un estat de forma pèsim o molt pèsim. Tot i així va ser divertit, vam estar tota l'estona parlant de bicis, i sort que ens van trucar sinó la cosa hagués anat per llarg (la cervesa en deju pica una mica).
En resum gràcies power per la jornada i espero, que la proxima vegada que vinguis per la zona, estar en forma i poder-te preparar una encerrona com cal !!!
AU, FINS LA DESFRENADA !!

dijous, 5 d’agost del 2010

VOLTETA TIPICA I CONVIDAT DE LUXE

Pel poble tenim un convidat de luxe, el blogger i ciclista power, altrament dit Francesc. S'està uns dies per aquí, de vacances de ciclista. Havíem de quedar avui, però al final no ha pogut ser, i quedarem divendres. Tot i així m'havia dit que estava fent una volta per la zona, i com que també anava a pedalar he mirat d'anar a fer un vol a veure si el trobava. He sortit de casa amb la de carretera, el canvi va fatal, crec que tinc la patilla torta, però bé ja vaig fent, ja m'ho miraré. Surto bastant ràpid, hem sento bé, i vaig apretant, hem creuo amb un ciclista abans d'arribar a Argelaguer, me'l quedo mirant per veure si és en Francesc (només el conec de les fotos del blog), no ho era, però no tinc temps de saludar-lo com és degut, i crec que era un altra blogger en Pau Xuminu (tampoc el conec en persona).
Em trobo bé i vaig a molt bon ritme (per ser jo), faig la pujada de Sant Jaume (curta però intensa), ràpid com mai, arribo a dalt prou bé, segueixo, i ja hem començo a sentir fatigat, tot i axí faig la pujada a Castellfollit prou bé, i arribo al trencat de Sant Joan les Fonts amb una mitja de 27 km/h que per ser jo està prou bé. Això sí, bastant o molt petat. A partir d'aquí tornada cap a casa, que la família m'espera. Tornant a la rotonda de Montagut, veig un mallot que puja direcció cap al poble, el segueixo, i no conec en power però diria que no té un cul tant maco, era una noia, que saludo i tiro endavant, fins que de cop em creuo amb un altra ciclista, i sí era ell, en Francesc. El tiu diu que està força petat, collons sí jo estaria mort al seu lloc, ha anat cap a Oix, Beget, Camprodon, Sant Pau de Seguries, Vall de Bac, Montagut, i aquí ens hem trobat. Junts tot fent-la petar hem anat cap a Tortellà (jo feia un bufets per xerrar a aquell ritme!!), i d'aquí hem passat per la carretera que va a sortir al Burró, i cap a casa. Mentre pedalàvem l'he posat al dia del que tenim al poble, poc però de tot. Hem quedat fins divendres, és un tiu molt trempat i agradable, i tot i que hem va vendre que no estava molt fi, amb mi no en té ni per començar, suposo que tindrà pietat. Em va dir que avui anava a la Mare de Déu del Mont, així m'agrada, si es ve a Besalú s'hi ha d'anar.
Després dutxa, i cap a fer el guiri amb Tere i els nens pel poble. Sembla que siguem turistes, fins i tot comprem coses a les botigues de records.
Vinga dons, a veure com va divendres, com que en Francesc ha porta la bici de ciclocross potser el portaré cap al Sagrat Cor, Sant Ferriol, i d'aquí travessarem cap a Gircós, Palera...

dilluns, 2 d’agost del 2010

ANIMS GARRISSON

Mala sort, així és la vida dels bikers, en Garrisson, alias la "Locomotora", va llepar, o sigui se la va fotre. Ara tindrà 1 mes per recuperar-se de la clavícula, i de les ferides varies. I d'escoltar la família, mestressa i demés retraguen-li la caiguda, però que hi farem, només podem que assentir amb el cap, i d'aquí a 1 mes tornar-hi. Almenys en Sala i en Sararols estaran tranquils sense algú que els truca cada cap de setmana per pedalar. És el que té ser un Santa Fe...
ANIMS i d'aquí a 1 mes ens veiem a la desfrenada, si més no de control.

Des de dimarts que no pedalo, i aquesta tarda ha de ploure, buf... no sé com recuperarem lo poc que teníem, i com perderem lo molt que hem guanyat...

És que no es pot viure sense les bicicletes...