diumenge, 25 de març del 2012

PEDALADA PER EN GEPI I CARRETERA

Primer de tot el dissabte vam quedar amb en Pont per fer una mica de carretera, després de refusar l'oferta d'en Lato (un animal).
Vam anar a fer la volta d'Olot, Santa Pau, Mieres, Banyoles Besalú. Amb la variant de pujar a Batet.
Molta gent pedalant, això sí tots en direcció contraria... Vent en contra (no molt emprenyador) tot el camí (per variar), algun pique, ben aguantat per les dues parts, que sinó es paga car durant la setmana, bueno... bé... A LA PUJADA A LA CREU ROJA LI HE ARRANCAT LES PEGATINES!!! total per refer-me de la matxacada que em va fotre al carril bici.
La pujada a Batet, està molt bé, sense desnivell excessius, però cap al final s'ens va començar a fer un mica llarga (cap dels dos l'havia fet mai). La baixada, una mica bruta i em trencaaigues, però amb compte es baixa bé, en resum, una bona variant per la ruta.

Diumenge era el dia del la pujada a Sant Ferriol en honor a en Jepi, des de el club, no sabíem quina seria la resposta de la gent, i la veritat és que ha set de xapó, feia goig veure tants desfrenats, de totes generacions i estats de forma. Ben pocs han faltat.
El germans de Jepi i cunyada també han pujat, i la Pepita (la seva mare) ja s'ha encarregat de que no faltés la Ratafia i l'embotit, com li hagués agradat a en Jepi.


Jo em quedo amb la imatge, dels més grans que pit i collons fins a dalt. Jo sempre dic que la il·lusió de la meva vida seria tenir 80 anys i poder pedalar, poder pujar a Sant Ferriol, només tinc paraules d'elogi per aquesta gent que hi posar tot l'esforç i passió en un esport tant dur com aquest.

A veure si aquest entre-setmana puc muntar-m'ho bé i fer un parell de sortides, que s'acosta la cita dels monegros, i la cosa la veig fosca fosca....

Apa siau i FELICITATS DESFRENATS !!!



dilluns, 19 de març del 2012

CARRIL BICI GIRONA-OLOT-GIRONA 123 KM

Primer de tot donar les gràcies al patrocinadors de la sortida:
El senyor IBUPROFÈ I GELOCATIL.

Divendres estava malalt, però estava encaparrat que dissabte estaria millor i compliria amb el pla d'anar a fer km per preparar "un mica" la marató dels Monegros.

Dissabte m'aixeco igual de cardat que divendres, menjo una mica (per força) + un ibuprofè, i cap a Girona, la nova aventura de Don Quijote i Sancho Panza. Aparquem a la vora dels Maristes, on hi havia abans la plaça de toros.

Des del minut 1 de pedalar, tinc un malt de cames horrorós, molèties estomacals, i una terbulina al cap, i no hi ajuda... que el senyor vicepresident del desfrenats digués que s'havia de fer en 5 hores... cabrón!!! en Pont posa un ritme que em porta tota l'estona amb el ganxo posat, patint, amb tot no parem a menjar fins al cap de 40 km, i mengem tot el que tenim, ens partim una xuxe i barreta.

De moment la cosa no pinta molt de cara amunt però el ritme és massa alt pel meu estat, em sembla que anàvem a uns 23 km/h de mitja.

A partir de no sé quin punt, comença a haver-hi un repetxon amb poc desnivell, però que es va allargant... allargant, no s'acaba mai... i menys quant al fons es veu un grup de bikers, que en Pont no para fins que els avencem, seguim massa ràpid, comença a ser un calvari.. fins que passem Sant Feliu de Pallerols... coll d'en Bas, forçant encara més la màquina perquè en Pont no s'escapés molt.

I na fent el burro, i entrant en algun petit pique, acabem d'arribar a Olot, on fem un petit tentenpie i reculem fins les Preses. On mengem un ració de macarrons, bé jo no puc, em menjo 1/4 del plat i la resta en Pont.

Reomplim veure i sant Tornem-hi. Amb tot portem una mitja de 19 km/h, això jo més cremat que la pipa d'un mariner, i en Pont eufòric de veures en plena forma, i jo arrossegam-me, o sigui com sempre (de moment ...)

Anem tornat a un ritme més pausat, però prou alegre, la pujada al Coll d'en Bas, la pujo de menys a més, cosa que em fa agafar un pèl de moral, un cop a baix, decideixo, per primera vegada posar-me a davant i posar un ritme alt (o això intentava), anava amb tota la traca posada menys l'últim pinyó, ja que quant el posava les cames no m'aguantaven. Al final amb tot la tralla i els meus km de gloria (que serien el únics) arribem a Planes d'Hostoles. On parem a fer un cafè.

A partir d'aquí ja només va ser aguantar com es podia, ja que les forces s'anaven consumint, i els últims 10 km van ser una agonia, vaig arribar molt tocat tocat.


Al final vam arribar tardar 5:45 hores de pedalar amb una mitja d'una mica més de 21,5 km/h, i contant les parades unes 6:30, així que pel que veig a la Monegros no ens sobrarà res, i veurem la bonica posat de sol ;).

L'endemà va tornar a fer un tros de carril bici (per variar) amb la família, la Mar amb les rodetes va fer i la Teresa sense van fer 5km, i jo i en Ferran en vam fer 10, i amb força vent.

O sigui que estaré un temps que no voldré sentir a parlar del conyasso del carril bici. Va molt bé per fer kms però és molt aborrit, i més si estas fet una coca. Si més no hauré entrenat el coco,

Apasiau amics.

Recordeu que diumenge hi ha la pedalada en Record d'en Jepi, obert a tot tipus de gent i nivell.

dimarts, 13 de març del 2012

ELS DESFRENATS A LA MARATON DELS MONEGROS

Doncs sí, ja hi estem inscrits, en total som uns 15. Dels quals 5 fem la llarga... com no en un moment de debilitat d'en Pont i de lucidesa meu, ens hem apuntat a la llarga... com dirien els de missa, que Déu nostre senyor ens agafi confessats !!!!!!

Doncs haurem d'entrenar una mica, de moment, dissabte una mica de carretera, la volta a Can Vilà Crespià, volta a l'Estany, Besalú i després allargar fins Argelaguer a veure els avis.
El meu avi com sempre em pregunta quants quilòmetres faré, li dic entre 50 i 60, i ell diu... ull jo en feia 200, anàvem a Puigcerdà i tornàvem... i amb aquelles bicis...
La veritat és que la volta va anar força bé, amb seny, ja que vaig estar tota la setmana refredat, i encara dura. Però fent les pujades de menys a més, i acabant força trinxadot amb 54 km en 2 hores justes.
Diumenge familiar, fent un vol amb bici, caminant, buscant esparvuls, jugant a futbol.... això sí que és exercici.
I avui al matí, a les 7 del matí a córrer, uns 38 minuts xino xano quasi tota l'estona, i alguna apratedeta per donar una mica d'alegria.

Dissabte al matí a primera hora, primer entreno seriós per als Monegros, Girona-Olot-Girona pel carril bici, uns 116 km. La intenció és fer-ho amb una mica de marxa (ja ens ho trobarem), ja que la tornada serà quasi tot baixada.

Ja ho sabeu qui s'hi vulgui apuntar ja ho sap, que ho digui que com més serem més riurem.
De moment som jo i en Pont.

Apa siau.

dilluns, 5 de març del 2012

BTT SANTA PAU 2012

Com cada any, els desfrenats no vam faltar a la cita amb la gent de Santa Pau. Erem en Molas, l'Àngel, en Quim, en Pont i jo, per allà molta gent coneguda, entre els quals en Pere de LLagostera, un tiu simpàtic, amb una energia inacabable.
Una temperatura excel·lent, tot i així tèrmica i maillot curt.
Vam fer petar la xerrada, després vam fer un no escalfament, bé vam fer un volt petit, fins que vam veure que un grup d'uns 200 ciclistes estaven de cara a nosaltres, amb el ganivet entre les dents. Per suposat ells anaven bé.
Ens vam posicionar a la nostra graella natural, o sigui cap a darrera.
Sortida i comencem a un ritme suau, però la gent tira que se les pela, i ens espavilem, i comencem a tirar com tothom. Anem fatal, sembla que anem a poc a poc, i vaig ben afogat, miro la cara d'en Pont no la fa pas millor.
En Molas ja fa rato que ha marxat, i en Quim marxa amb molta facilitat, l'Àngel tot renegant com sempre, es va quedant enrera.
Seguim a un ritme de no sé qui, corriol de pujada, la gent que vol passar per tot arreu, algú ja camina.... paciència.
Després més carretera, intento retenir una mica en Pont, que s'encén més que una bardissa seca.
A partir d'aquí ja em vaig començar a sentir millor, ja no hi havia tanta gent, i hi havia algun corriol de baixada per fer ràpid, tant ràpid, que la roda de darrera amb patina en un tronc al mig del corriol, i vaig de pet contra un arbre, parant el cop amb el genoll, collons com pica... però sembla que no serà res, un pelat, un blau i na tirant.

Travessem una zona d'herba... collons com costa la p...a herba, ja veig que en Pont comença a anar amb el ganxo posat, i paga les campanes que ha fet amb els desfrenats últimament.

Arribo al desvio de la curta, i per allà davant encara veig en Pere de Llagostera, però el deixo marxar i espero en Pont a veure que vol fer... estar més reventat que una escopeta de fira (je je Pont ho sento però ho havia de posar), tiro sol cap a la llarga.

A davant meu n'hi ha un parell, que aviat els avanço, i vaig fent tot sol fins l'avituallament, on quant jo arribo en Pere ja marxa.

Reprenc la marxa tot sol, apreto una mica, i per sorpresa de cop trobo en Pere, que s'havia passat un desvio.

A partir d'aquí aniríem junts fins el final, primer encarant unes rampes, amb un mica de fang, i dretes com un mala cosa. On acabem posant peu a terra, i no una vegada, sinó unes quantes.

En Pere m'espera a dalt i anem fent xino xano. A partir d'aquí, puja, baixa, puja baixa, fins que en una pujada llarga, en Pere s'escapa, i faig un nou company de viatge, en Joan Sells (ho he tingut que mirar a la classificació).

Anem fent junts fins que atrapem en Pere, i ja erem el trio calavera, na fent fins arribar a l'avituallament, on no he vist el suc de taronja de cada any !!!!!!

A partir d'aquí na fent, fins fer un tros de carretera on ens passa un ciclista de carretera, ens avança i ens mira de reüll, ja surt en Pere com una bala, el caça i li fot un pal que ens deixa a tots de pedra.

Aquí el meu quadríceps esquerra ja comença a avisar. Passem per un tros de carril bici, pujada asfaltada duríssima, que no puc seguir els meus companys de viatge, rampa al quadríceps, que paro afluixant una mica, si fico peu a terra encara pitjor. Sembla que la cosa esc calma. I un cop a dalt baixo a tot tai fins a tornar-me a ajuntar amb els companys de viatge.

A partir d'aquí corriol final de baixada, que baixo tranquilament amb ells, fins que al final, hi ha un escaló pensant amb ves a saber que, i em foto una bona nata. No és res, ni l'orgull ferit, no puc fer res més que riure.

I després la part final, un bicicrusis, que faig com puc, fins arribar amb 3:25 amb els fidels companys de viatge, en Joan i en Pere. Ens donem la mà i ens felicitem. Carai això sí que és fer Btt. Gràcies nois.

Al final 39 km, 1200 de desnivell, un bon entrepà de cansalada, i un bon malt de cames i cap a casa.

El recorregut fantàstic, llàstima que les forces fallen una mica, i llàstima que no sabem regular les forces a l'inici.

Només una cosa vaig trobar a faltar... plàtans. Crec que és el millor aliment que et pots prendre per recuperar forces. A part d'això excel·lent, el circuit, el marcatge, avituallaments (ho puc dir perquè me parat a tots) i atenció...

Que tornarem... i farem la llarga no Pont... (deixem disfrutar d'aquests moments de glòria).
Les classificacions i fotos ja estan penjades a la web dels de Santa Pau (això sí que és eficàcia).

http://bttsantapau.blogspot.com

APASIAU.


En Joan


En Pere recuperant forces
A l'avituallament fent gala de cuerpassos

Amb el somriure tipus indurain (la processó va per dins)

dijous, 1 de març del 2012

DON QUIJOTE I SANCHO PANZA AL REMENCES

Ja estem apuntats a la primera aventura, don quijote (Pont) i Sancho Panza (jo... que hi farem) ja estem apuntats a la Terra de Remences... bé en Pont no ha tingut opció, le apuntat i avall.


Tenim els dorsals 191 i 201, o sigui que ja podem començar a entrenar. Bé em sembla que des del novembre que no agafem les bicis de carretera.

Però encara tenim temps, de fet l'objectiu es passar-ho bé, per això val la pena estar una mica preparats.

De moment diumenge anirem a Santa Pau, on no hi falto, des de fa uns quants anys. Un ocellet m'ha dit que estar molt bé, com no amb aquells paratges que tenen. I a més aquest any sense fred!!!!

Nois ja ho sabeu, diumenge a Santa Pau!!! Ens i veiem...

Segurament la setmana que ve farem oficial el desembarc de Desfrenats als Monegros. Encara no tinc clar si la de 60 o la de 120. Total és el doble més. Com diuen els bons, serà un bon entreno per la Remences, je je je.

Atenció que en Pont estar a punt de sucumbir als encants d'una bella dama de 29.

PD. Ahir vaig anar a córrer, encara tenia molèsties, però va ser començar i espassar-se tots els malts, en total uns 48 minuts per fer uns 9 km xino xano. Això sí al acabar el malts van tornar... que hi farem.
Dilluns tinc hora al podòleg per fer si solucionem alguna cosa.

PD. Afanyeu-vos, avui dijous al vespre ja hi ha 1500 inscrits a la remences.

Apasiau.

Actualització 1: En pont ha donat carbassa a la bella dama de 29. Es veu que li agraden més joventes, i s'ha quedat amb la de 26 (de fet igual a la que tenia de diferent color). Paraules textuals seves:
Val més boig conegut que savi per coneixer.

AMEN