dilluns, 27 de setembre del 2010

OPERACION BIKINI

Després de no fotre res durant la setmana, la festa major de Besalú, i dedicar tots els meus esforços al mam, al nyam i a voltar per les fires... he decidit començar la operación bikini.
I quina millor manera per començar que aprofitant el migdia per anar a córrer. Feia molt que no anava a córrer, ja que sempre em sortia alguna molèstia per no fer-ho. Al final me decidit i abans de dinar, he tirat direcció ala cot, can Barraca, la casa de l'estela, i pujar fins dalt la casa blanca. Collons quin malt als tendons d'aquiles (rotllo troya...). He parat a dalt un moment a fer quatre estiraments, i no s'estiraven ni a la de tres, i res... he caminat un parell de minuts i tot s'ha recuperat un mica. Després he baixat per la valla de can Riu (com la desfrenada), buf!!! prefereixo les pujades !!!!!! he començat a tenir flato, he aguantat un bona estona, fins que no podia més, i he tornat a caminar (en baixada) un parell de minuts més... després he tornat a arrencar i mica en mica ha anat marxant. Després viaducte, can Ring i cap a casa. No portava rellotge, però abans de marxar he mirat el rellotge de la caldera, i per tant han set uns 3/4 d'hora de córrer per fer uns 7 km, això sí tranquil... molt tranquil.
Ara mateix tinc els tendons ben tibats.. a veure si demà al migdia puc fer una mini sortida de les meves en bici... també tranquil... encara tinc temps per tornar-me a posar el bikini.

PD. La gent s'està posant com un toro, ara resulta que en castanya anirà a fer la triatló per relleus de Barcelona (o per allà), la secció de natació i el tiu apreta fort, ell no diu res però ja he vist que va quedar 187 de la general i 14 master 30 (et fas vell) a la travessia de l'estany. Animus castanya!!!!


dimarts, 21 de setembre del 2010

PEDALADA CANVI CLIMÀTIC I CAN COSTA

Diumenge tota la família vam anar a la pedalada contra el canvi climàtic. Hi havia força gent, això sí sempre som els mateixos. El dia que hi hagi un terratrèmol, tota aquesta gent no hem de patir per res, ja que és impossible que la casa ens caigui a sobre, si no hi som mai!!!
La veritat va ser una volta curta, divertida i interessant. M'agradaria felicitar els pares que normalment no van en bicicleta per fer l'esforç de venir en sortides així, per tal que els seu fills puguin disfrutar pedalant, i de pas algun s'engresca. I a la gent que no surt de casa, ni que li organitzin tot, i li donin totes les felicitats, ull el dia del terratrèmol.
A la tarda tota la família cap a Sant Ferriol, que n'era la festa. Això sí hi vam anar amb cotxe. Bon lloc per gaudir del paisatge, ambient, i els nens corrin i saltin com uns desesperats.

Dilluns estic fet una croqueta, i res millor per solucionar-ho que fer un can Costa. La veritat és que no estava gaire fi, vaig sortir amb la jaqueta prima i sense menjar res. Pujant al Candell ja se'm fa dur, i estic suant molt. Vaig fent tranquil·lament fins a Can costa, paro i em trec la jaqueta.
Començo la pujada, i la cosa no tira, al contrari de l'altra dia les cames no tirant i amb les pulsacions pels núvols, intento recuperar-me, però avui no és un bon dia. Tot i això, i poso el màxim esforç, arribant a dalt ben fos, amb 19:32. Amb molt més esforç que l'altra dia, molt males sensacions i 40 segons més. Buf... s'ha de saber patir.
Després acabo d'arribar al Sagrat Cor, on paro un estona, en la qual arriba un altra betetero, la fem petar una estona i baixem junts, cap a l'atmetller, Candell i per carretera cap casa (ja que el riu ja no es pot creuar, quant plou el passallis sempre queda inundat. Al final 14 km en 58 minuts.
El temps pinta molt malament, així que a pedalar quant es vegi alguna clariana.
Apasiau.

dijous, 16 de setembre del 2010

NA FENT CAMÍ

Avui he tornat a aprofitar el migdia. Plegar a les 13h (gràcies capos), i sortir pitant cap a casa, canviar-me, un plàtan, i gas a la burra.
Encara sentia les cames una mica carregades, però res, he tirat cap Can Vilà a bon ritme, amb el vent de cara, apretant quant hem sentia comode i pujant pinyons quant anava més forçat. Hi he arribat amb una una bon mitja de 30km/h, i encara amb bones cames, a partir d'aquí anar tirant direcció Crespià, i Esponellà, el vent en contra era més fort i se m'ha fet més dur que de costum, tot i així al mitjana només a baixat fins a 29km/h, cosa que m'ha animat. He fet la pujada d'Esponellà més bé que normalment, sense deixar que la velocitat baixes de 15km/h (que per mi està prou bé) en cap moment. Un cop a dalt baixar pinyons i gas... però al Pla de Martis, he quedat bastant amorrat, collons quin vent, ben planer i anava entre 27 i 30 km/h, i patint. He passat Melianta, i la mitjana estava en 27,5 km/h.
Un cop a la carretera general que va a Besalú, miracle !!! vent a favor... i no ho he desaprofitat, pinyons a baix de tot, i gas, anava a 45km/h i content com unes pasqües (bé les cames un mica tibades). La carretera a canviat de direcció, i el vent ja no ajudava tant, i la velocitat ja era més normal. He fet al baixada de Serinyà a tot tall, i a la pujada he fet més o menys com un ferrari de 65km/h a 20km/h en 2 segons, he quedat més amorrat que un padrina... però res, he posat el plat mitjà i fins a dalt xino xano.
Un cop a dalt he mirat el crono hi deia 30km/h de mitjana, collons no ho havia vist mai, s'havia de mantenir com sigui, i ho he donat tot fins a casa, mantenint aquesta bona mitja.
Al final 37 km i 1:13 minuts, i el més important, bones sensacions tot i que encara no hem sentia prou recuperat dels kms de l'inici de setmana.
A veure si puc muntar una sortida una mica llarga pel cap de setmana per acabar de completar un bona setmana de kms.
Salut i pedals.

dimarts, 14 de setembre del 2010

2 sortidetes més al sac

Després de tenir la maquinària parada tot el cap de setmana, ahir dilluns vaig fer una mini sortida cap a can Costa. Anava tard i vaig sortir com un coet, bé com un "petardo". Arribant a dalt al Candell, feia uns bufets, però tot i afluixar un mica, encara tibava força. Al arribar a la curva de Can Costa, crono a 0, i començar a pujar a tot tai. (Feia temps que no ho cronometrava, però tenia ganes de veure com hem trobava). Al cap de 3 giravolts ja començava a quedar amorrat, però vaig posar un ritme un pèl més baix per aguantar fins a dalt, la veritat és que no hem va sobrar res, però les altres vegades encara havia arribat pitjor. Al final 18:51, i molt content, crec que el meu millor temps és 18:30 o així. Després acabar d'arribar al Sagrat cor, i baixar pel corriol, vaig trobar que les dues zones més complicades estaven molt malament, i no vaig tenir pebrots de baixar-les a cavall de la bici. Des que tinc els nens, encara m'he tornat més cagat del que era (buf !!). A partir d'aquí, pista, i baixada pel corriol pedregós de la font de l'Atmetller (prou ràpid), i desviar-me per la pista de sobre la casa de L'Atmetller, i cap al Candell, ronda fluvial i cap a casa.
Al final, 52 minuts i 14 km. Cansat però satisfet.
I avui tocava sortir a rodar (queda pro) per carretera. Com que estava amb les cames una mica xof, he decidit anar tranqui, així que anar fent cap a Argelaguer, Sant Jaume ( he passat per dins el poble per estalviar-me el 10% de pujada), i he arribat fins a Montagut, on he girat i he desfet el camí fins arribar a casa amb 26 km i 57 minuts. Tot agafar-m'ho bé, he quedat prou tocat de cames. Demà descans, i a veure si el temps hem deixa sortir dijous.

PD. Mirant les classificacions de la desfrenada, hi ha molta gent que ha baixat de 2:30, que crec que és un molt bon temps, o sigui ja es veu que ningú entrena. Més val que ens posem les piles, que aviat ve la pedalada d'Oix, que és una de les meves preferides. És una d'aquelles pedalades que no enganya, no hi ha un tros planer ni a la sortida.

dilluns, 13 de setembre del 2010

DESFRENADA 2010

11 de setembre de 2010, gran dia pels desfrenats. Segur que hi han coses a millorar, però crec que va anar molt bé. De cares a l'any que ve segur es milloren, ja que els desfrenats tenim la sort de tenir un grup de gent, que són uns "currantes".
Molt bona assistència, encara que ens avisaven que aquest any hi havia menys gent a les pedalades.
Jo estava al primer avituallament, tot i que al cap de poc em vaig desplaçar un metres, per posar-me darrera el cartell de llarga i curta, ja que algú es despistava (és que no es pot anar tant ràpid!!!), em vaig passar més d'una hora dient: llarga cap allà, llarga cap allà !!! tot i això m'ho vaig passar molt bé, perquè entre que veia i deia algo als coneguts, i la gent que et va fent algun comentari, em va passar l'estona volant.
El que crec que havia de guanyar, ja que el primer es va saltar algun tram, era en Llordera, quant encara era a l'avituallament, va arribar ell, no havia vist mai que el primer classificat es pares, i sí el tiu es va parar, va fer una cocacola tranquil·lament, i quant ja havien passat 3 o 4 bikers, ens va donar les gràcies i va arrencar a tot tai. El tiu anava sobradíssim, a part de ser amable i agraït. Felicitats.
Un cop ja era a dalt va passar en Marc de Maià (aire lliure) com una moto, feia la curta, i no sé com m'ho vaig mirar que li vaig dir que en tenia 7 o 8 a davant, i resulta que anava primer i sobrat. I ell que anava apretant a veure si els atrapava, sense voler però el vaig ben motivar!!! ho sento, però ja et va anar bé. Felicitats.
I res amb els de davant de la llarga en Cesc d'Argelaguer, en Pere de Maià...el cunyao, en Molas, en Power, en Pere Torrent i molts d'altres.
Em feien enveja, però amb la cara a fets pols que feien, però un dia que no pateixo ja va bé.
Cap al final va arribar en Carles Torrent (sí sí el ciclista), anava 3 d'últim, això sí feia el millor que pot fer un gran ciclista com ell, acompanyar el seu nebot a fer la pedalada, la veritat és que feia goig veure !!!!
I res recollir-ho tot i cap al pavelló, on m'esperava la família.
A la tarda cap a la platja, cap al tard feia fred i tot. A vespre sopar amb els amics i a dormir.
Diumenge vam anar a caminar per la fageda, s'hi estava de fabula, sota l'ombre dels arbres. I a la tarda amb la Teresa, els nens, cunyats i nebots, amb anar amb les btt i cadiretes fins al Corral (sobre el camping de sant ferriol), em vaig deixar mitja vida per pujar el candell amb el plat mitjà (i sort que en Ferran no és gros). Bona pedalada en família i cap a casa, que demà sant tornem-hi.

PD- Gràcies a tots els assistents, per les ganes i el comportament que heu tingut, dona gust fer una pedalada per gent com vosaltres.
I també aclarir que jo sóc col·laborador, o sigui ajudo amb el que puc i quan puc. Però que tota la feina la fet un grup de gent que tots ja sabem qui son i no anomeno ja que no m'agraderia deixar-me ningú, però crec que ells són els principals protagonistes d'aquesta gran pedalada. MOLTÍSSIMES GRÀCIES.
I ara ens tocarà nosaltres disfutar de les pedalades que munten els altres. Fins aviat.

dilluns, 6 de setembre del 2010

CAP DE SETMANA COMPLET






Divendres al vespre muntar la taverna, dutxa i sopar que la meva germaneta ja n'ha fet 31.

Dissabte, primer de tot visita al CAP de Besalú, ja que el dia abans muntant la parada m'havia punxat amb les fulles d'una palmera, i tenia 2 dits com botifarres (al final res, una mica d'antiinflamatoris i esperar 2 dies, a veure si cauen o es curen). Després cap a la taverna Solidària, que sóc 1 dels dos pinxes de cuina del torn del matí. Semblava que la cosa no arrencava, però vam acabar anant a tope, sort que ja som uns pinxes amb experiència. Després a voltar amb els nens i la Teresa, lluites medievals, anar a passejar amb burro, passeig en barca...
I el vespre, com que estava de Rodriguez, vaig sortir amb la colla a sopar per la fira. Fins-i-tot vam anar al carrer dels Atrapats, bé, uns quants i van anar, i jo i l'Hurtós hi vam entrar un cop ja havien acabat, sí ja ho sé sóc un cagat, abans m'hagués fet el valent, però ara ja puc reconèixer que sóc un poruc.

Diumenge al matí, a les 8 havia quedat amb els desfrenats per anar a fer la desfrenada. Vaig arribar una mica just de temps, i ja estaven tots a punt, diria que erem més de 25. Vam fer un tram junts i després uns cap a la curta i els altres cap a la llarga. M'agraden aquestes sortides, perquè ara xerres amb un ara amb l'altra i sense donar-te'n compte vas fent quilòmetres.
A final vaig marxa abans i només vaig fer fins a dalts les antenes, i em vaig estalviar la tribana i continuació. Va ser divertit tot i que vaig tenir una petita revolcada en un corriol de baixada, però vaig caure sobre uns verdisses, que tot i que punxaven, eren prou toves.
Després dutxa i corrents cap a la taverna, que la planxa m'esperava. I res, fins a mitja tarda a la taverna, fins al vespre amb els nens, i després desmuntar la Taverna i fins l'any que ve.

Gaires més caps de setmana cop aquests i m'enterreu en dos dies. Sort que ja comença l'escola i la rutina, que ja la començo a trobar a faltar.

ENS VEIEM A LA DESFRENADA !!! ah, estaré al primer avituallament amb en Pont i en Quim.

PD. Aquest vespre penjo fotos.

divendres, 3 de setembre del 2010

MIGDIA NORMAL DE BICICLETA

Volta típica de carretera al migdia, Argelaguer, Sant Jaume, Montagut, Tortellà, passar per carretera que surt al burró i cap casa.
He sortit com una bala (impression eh!!), he arribat a sota la pujada de Sant Jaume a una mitjana de 30,5 km/h, a la rotonda per agafar direcció Montagut ja eren 28 km/h, i ha Tortellà he arribat a 27km/h, això sí petat petat, el fet el que se'n diu començar com un jove i acabar com un vell (tot i que ja m'agradaria tirar com el vells ciclistes).
He fet la pujada a Tortellà bastant clavat, però com que ja sóc tot un veterà (????) , he posat el modo "paseo" i a disfrutar. Anava a un ritme molt tranquil, mirant el paisatge, rumiant coses, per un paratge idíl·lic (us dec la foto), és per la carretera que de Tortellà va a sortir al Pont del Riu Burró.

Hi ha moments que només es veu muntanyes, camps, i el fonts Sant Ferriol. Del tot relaxant.

Estadístiques de la sortida:
km: 22
temps: 50 minuts
cotxes trobats: 2 (i un d'ells m'ha avançat en un revolt molt tancat)
ciclistes trobats:0 (de 1:30 a 2:30 no en corren de rarus com jo)
animals trobats:2 ases(tancats), 1 esquirol i 1 aguila (els ocells petits no compten), si hagués trobat una serp la mitjana hagués millorat molt.

dimecres, 1 de setembre del 2010

COM HE XALAT AMB LA BTT !!!!

Dilluns continuava amb les cames com un "cristu", i tenia 2 opcions, acabava de rebentar anant a Rocacorba, o anava al fisio a arreglar una mica la cosa.
Al final vaig tenir sort i vaig aconseguir hora la fisio. La cosa em va anar molt bé, em va dir que tenia les cames més que carregades, i que havia de vigilar amb l'alimentació i hidratació, ja que són vitals pels músculs. Em van aconsellar un llibre que miraré d'aconseguir.
Per tant ahir dimarts vaig poder sortir, com sempre, a la hora del sol, eren al voltant de les 5 de la tarda. Tenia fam de btt i vaig preparar-ho tot, amb la sorpresa que el nens l'altra dia jugaven amb la manxa i ja no la vaig trobar. Per tant vaig sortir sense res de recanvi per si punxava.
Vaig tirar direcció al coto (els escalons cada dia són més alts), i vaig tirar cap a can Barraca, i anar a pujar el corriol de la casa blanca que va a sortir al carbonet, el vaig pujar prou bé, està més net, o sigui és més ample i pots escollir més bé la traçada, tot i així segueix essent dret.
Després vaig tirar direcció can Llatanis i baixar pel corriol de Lligordà (sempre m'ha agradat molt ja que és molt ràpid), un cop a baix passar pel corriol que passa pel voltant de la casa d'en Pere Puig (bon descobriment dels desfrenats), i cap a pujar a l'antena, déu ni do, vaig voler pujar tranquil·lament, que vol dir que vaig pujar amb el plat petit, i reservant sols 1 pinyó o 2. Hi ha trossos que la roda patina bastant i et fa desgastar més del compte, però vaig pujar prou bé.
A dalt parada curta per recuperar forces i encarar la tribana. Començo la pujada, i em trobo prou bé, crec que és la vegada que la pujo i encara conservo certa força a les cames, cosa que fa que superi el parell de trams més trencats, que no és que siguin difícils, però sí vas just de forces, et poden fer escapar algun peu. Al final prova superada, i un cop a dalt acabar de pujar amunt amunt, posant plat mitjà, baixant pinyons i una mica de gas fins a dalt de tot del montcal (?). Arribo força trinxadot.
Abans de fer el nou famós corriol de baixada, vaig baixar de la bici, em vaig asseure i vaig disfrutar d'un plàtan fresc (embolicat amb paper de plata).
Un cop tip i descansat, encaro la baixada, sembla un laberint, però es va seguint molt bé el camí, algun pas entre arbres justet, baixo força bé i amb confiança, fins que amb el braç pico amb un arbre em desequilibro, la roda de davant que trabada, la roda de darrera m'intenta passar per sobre, però salto a temps per davant, i jo per un cantó i la bici per l'altra. Res, la bici bé, jo amb una rascada al braç. Doncs som-hi, la confiança ja estava minada, i ja no baixava tant bé, i al principi de la zona més tècnica, ja hi tornem, la roda de darrera (em sembla que l'hauré de posar a davant) m'intenta tornar a avançar per dalt, però és para just a la vertical, aquest cop els peus no surten de les cales, però la roda de darrera torna al seu lloc original. La situació salvada, però la la confiança a tomar pel cul. Faig tota la zona tècnica a peu (amb la confiança a tope tampoc la hagués fet). M'han arribat rumors que en Mañas la fa sense peus, i en Lato amb un peu, jo quasi la faig sense dents.
Un cop a baix, cap a Maià, can Travé, i sortir al camp del Avions. A mig camí vaig trobar la Lídia que sortia a estirar les cames (a mi també em convindria ja que sóc una mica cama curt, ji ji ji). Esta feta una màquina, i sort en tenim que mai o don tot, que el dia que li piqui no la veurem ni passar.
Un cop a camp dels avions cap a tornar a pujar el corriol del Carbonet, he tornat a pujar força bé, tot i que començava a estar una mica cremat. Un cop a dalt cap a fer el corriol de baixada del cantó de can Met Riu. És molt ràpid, per no dir rapidíssim, és 100% ciclable. Un cop a baix, agafo cap a la dreta que el corriol segueix (aquest tram és nou per mi), hi ha uns tobogans guapos, es segueix anant molt ràpid, es fa molt bé, tot i que no es pot badar.
Vas a sortir sota el viaducte, i d'aquí cap al coto i a casa.
He xalat de valent, no estic molt en forma, però veig que anant tranquil, disfruto i molt del btt. Gràcies als desfrenats més actius (ja sabem tots qui són, no dic els noms que encara me'n deixaria algun), s'estant obrint nous corriols i camins que fan que Besalú s'estigui convertint en un paradís pel Btt.
De tot cor moltes gràcies a tots per fer-me disfrutar com un nen petit.
PD. Ens veiem a Besalú medieval. Diumenge al matí abans d'anar a la taverna aniré amb els desfrenats a fer un tros de la desfrenada, ja que com cada any la cuina de la taverna m'espera per fer els dinars.