ALGO ÉS ALGO

Algo és algo, degut al temps, a lo enfagat que està tot i l'apretada agenda només he pogut sortir el diumenge al matí, i havia de ser a casa a les 11, ja que tenia la mala feina d'anar a un enterrament.

La colla d'amics tenim entre 34 i 37 anys, cosa que fa que els que encara tenim avis, els tenim grans, i malt que ens pesi, quant toca toca. Jo encara tinc 2 iaies i 1 avi, i que durin, almenys fins als 100, i he conegut i enterrat a 1 avi, 1 besavi, 2 besavies. Mala feina però així és la vida, encara que quant et toca emprenya.

Doncs a les 9:30 sortia de casa, abrigadet, però sense passar-se. Degut a que tenia poc temps he tirat direcció a Olot, portava un bon ritme, però les cames s'em queixaven, he decidit afluixar i na fent com diuen els de Sant Jaume, mica en mica les cames es posaven a to, i a Castellfollit ja estava força apunt, així que i poso una mica de marxa i amunt.
Arribo a Sant Cosme bé, tot i que els últimes metres de pujada pago una mica l'esforç.
A punt d'arribar a dalt em creuo amb una vintena de Pro's, als quals saludo, i ni un em torna la salutacio, deu ser aquest mallot groc fosforito decathlon o no dec ser un amic ciclista ;). Això sí durant tot el camí la gent que anava trobant, amb tots ens hem saludat.
Començo a baixar cap a Olot, al començament em creuo amb un altra ciclista, quant arribo a baix a la rotonda, decideixo girar i tornar per allà on he vingut, a veure si atrapo el ciclista i tinc companyia.
Pujo força enxerinat i quant arribo a dalt, bufant bastant, intento menjar una barreta, em cau a terra i haig de parar a recollir-la, quant me le menjada, aixeco el cap i no veig ni a la llunyania l'altra ciclista, ja deu ser a Castellfollit.
Decideixo fotra-li fava a veure que, hem trobo bé, i les cames ja no em fan malt. Arribo a Castellfollit, i segueixo apretant, La cometa, i seguim, Sant Jaume, Argelaguer, encara no el veig, però porto un bon ritme, tot i que ara sí que la cosa ja costa més... però de cop el veig i en un tres i no res ja le atrapat, però ja som al riu burró, i al final em fet petar la xerrada fins arribar a Besalú, o ell anava a fer un cafè i tornava cap en Bas.

Al final uns 40km en 1:30, ja començo a veure la final del túnel, no estem per tirar coets, però tampoc estem tant malament.
A veure si aquesta setmana puc fer una mica d'apretada, que s'acosten els objectius i el més calent és a l'aiguera.

Salut i km's.

Foto de Castellfollit, imatge típica de la ruta típica dels ciclistes típics de la Garrotxa.