Primer de tot Bon Any a tothom !!!!
Ahir diumenge vaig estrenar al nova bici, jo sóc un "chico Cannondale".
La veritat és que vaig quedar molt content. La gran virtut per sobre de totes és la comoditat, sembla que vagis sobre un matalàs d'aigua. Sembla que no hi hagi rocs.
Això sí mi haig d'acostumar, em sentia una mica estrany, però això és qüestió de temps.
Sí que a les trialeres de pujada, notava que em costava més mantenir la traçada, però és qüestió de km i que ens anem compenetrant.
També he trobat estranya la sensació de baixar a tot trap, i no tenir la sensació de perill, això és una mica traïdor, ja que et pots relaxar i després patapam !!
El que si que haig de canviar són els pneumàtics, ja que porten uns 2.35, i a més hi portava massa vent, o sigui que haurem de fer una petita inversió.
Doncs així va ser, havia quedat amb en Dani Castanyer (alias relampago). M'havia trucat ell, pel que volia dir que està en forma. El malt és que jo no hi estic.... vam anar a les 9h al pavelló a veure si hi havia algun desfrenat. I no falla mai, hi havia en Rescalvo, Fran, Molas pare, Molas fill (el petit ja que el gran ha descobert la nit), i ens vam afegir al grup de més vetarans.
Vam tirar direcció el coto, cap a Can Bellsolà, pujada carbonet, baixar per el corriol de Lligordà, la pista de Can Solei, Maià de Montcal, i cap a Santa Magdalena, on vam pujar pel corriol.
A dalt vam fer un buf i un queixalic, i vam anar a baixar pels tobogans de la cursa de Maià, la veritat és que no les tenia totes, però collons si vaig amb un doble !!! avall, i buf m'ha anat d'un pèl, però he baixat bé, acollonit però he baixat bé. I en Relampago amb la seva no suspensió enlloc al darrera meu.
A partir d'aquí vam pujar a l'abocador, amb una demostració de joventut d'en David Molas, i algun axassus dels minis. A dalt ens vam separar que alguns tenen pressa, i amb en Castanya, i la familia Molas vam anar cap a l'Antena, descens, pista i fins a tornar a pujar a la casa Blanca per carretera, on hem van deixar més tirat que... no els podia seguir, només veia aquell llamp de rodes que s'enganxaven a l'asfalt ( sí, sí, excuses, el meu estat de forma és patètic). I a partir d'aquí baixada pel corriol (encar hi ha un arbre al mig, tot i que n'han tret un tros), viaducte i pujada dels escalons del coto, on en Molas pare quasi ho aconsegueix (maniobra bruta del seu fill, i el pare cop de costelles a terra), no va ser res... i cap a casa.
Bona jornada, molt content amb la bici, i la companyia. Vam fer uns 28 km que em van passar volant, diria que se'm va fer curt i tot, ja que és una ruta molt entretinguda.
Ja tenia ganes de tornar a pedalar amb en Castanya, segur que hi tornem, perquè ha marxat ben content, per la ruta i per veure que estar molt més en forma que jo (és fàcil).
Lluny queda aquell dia que el pobre relàmpago s'arrastrava, i jo me'n reia... ;)
Aquí deixo el track de la ruta de l'amic Relàmpago.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1380995
PD1. Accepto consells pel canvi de pneumatics, això sí, ja ho sabeu, bueno bonito barato.
Ahir diumenge vaig estrenar al nova bici, jo sóc un "chico Cannondale".
La veritat és que vaig quedar molt content. La gran virtut per sobre de totes és la comoditat, sembla que vagis sobre un matalàs d'aigua. Sembla que no hi hagi rocs.
Això sí mi haig d'acostumar, em sentia una mica estrany, però això és qüestió de temps.
Sí que a les trialeres de pujada, notava que em costava més mantenir la traçada, però és qüestió de km i que ens anem compenetrant.
També he trobat estranya la sensació de baixar a tot trap, i no tenir la sensació de perill, això és una mica traïdor, ja que et pots relaxar i després patapam !!
El que si que haig de canviar són els pneumàtics, ja que porten uns 2.35, i a més hi portava massa vent, o sigui que haurem de fer una petita inversió.
Doncs així va ser, havia quedat amb en Dani Castanyer (alias relampago). M'havia trucat ell, pel que volia dir que està en forma. El malt és que jo no hi estic.... vam anar a les 9h al pavelló a veure si hi havia algun desfrenat. I no falla mai, hi havia en Rescalvo, Fran, Molas pare, Molas fill (el petit ja que el gran ha descobert la nit), i ens vam afegir al grup de més vetarans.
Vam tirar direcció el coto, cap a Can Bellsolà, pujada carbonet, baixar per el corriol de Lligordà, la pista de Can Solei, Maià de Montcal, i cap a Santa Magdalena, on vam pujar pel corriol.
A dalt vam fer un buf i un queixalic, i vam anar a baixar pels tobogans de la cursa de Maià, la veritat és que no les tenia totes, però collons si vaig amb un doble !!! avall, i buf m'ha anat d'un pèl, però he baixat bé, acollonit però he baixat bé. I en Relampago amb la seva no suspensió enlloc al darrera meu.
A partir d'aquí vam pujar a l'abocador, amb una demostració de joventut d'en David Molas, i algun axassus dels minis. A dalt ens vam separar que alguns tenen pressa, i amb en Castanya, i la familia Molas vam anar cap a l'Antena, descens, pista i fins a tornar a pujar a la casa Blanca per carretera, on hem van deixar més tirat que... no els podia seguir, només veia aquell llamp de rodes que s'enganxaven a l'asfalt ( sí, sí, excuses, el meu estat de forma és patètic). I a partir d'aquí baixada pel corriol (encar hi ha un arbre al mig, tot i que n'han tret un tros), viaducte i pujada dels escalons del coto, on en Molas pare quasi ho aconsegueix (maniobra bruta del seu fill, i el pare cop de costelles a terra), no va ser res... i cap a casa.
Bona jornada, molt content amb la bici, i la companyia. Vam fer uns 28 km que em van passar volant, diria que se'm va fer curt i tot, ja que és una ruta molt entretinguda.
Ja tenia ganes de tornar a pedalar amb en Castanya, segur que hi tornem, perquè ha marxat ben content, per la ruta i per veure que estar molt més en forma que jo (és fàcil).
Lluny queda aquell dia que el pobre relàmpago s'arrastrava, i jo me'n reia... ;)
Aquí deixo el track de la ruta de l'amic Relàmpago.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1380995
PD1. Accepto consells pel canvi de pneumatics, això sí, ja ho sabeu, bueno bonito barato.
jo vaig amb schwalbe model nobby nic de 2.1 Cares, però van de collons, també es gasten ràpid, però els bons pneumàtics tenen això... mira la F1 que no acaben ni una cursa. Per menys de 40 euros jo no em compro res. Crec que entre 40 i 50 euros. Pel terreny que tenim crec que una doble amb 2.0 és suficient. Una mica més de gravat a davant també m'agrada més, però ara vaig iguals. Pregunta-li a en Mañas, és un expert en trobar coses bones i barates al chainreaction, un cop cada 2 mesos normalment fa comanda i busca gent per conseguir ports pagats...
ResponEliminaMaxxis advantage davant i maxxis crossmark darrera.En 2,10 els 2 i pots triar si vols em aro (mes pesats i economics) o plegables.
ResponEliminaSi troves la bici patosa pujant,es pot baixar una mica el manillar i segur que guanyes estabilitat. ;)
La bici no és patosa pujant, sóc jo que sóc patós.
ResponEliminaLa veritat que tal com està va perfecte, perquè prioritzo la comoditat, un que ja comença tenir una edat... o dues
Enhorabona noi, ja em fas venir enveja,aure de fer raco per d'aqui un parell d'anys...o tres comprar una doble,perque abans ho veig molt cardat, jajaja,pero que hi farem.
ResponEliminaGràcies pels teus elogis i sobretot pels "motes" ja no recordava que ets el number one amb això de batejar la gent....i no, no és que jo estigui en millor forma que tu, el que passa és que tinc una bici molt i molt millor que la teva i no ho vols reconeixer!!! jaja...aviat la meva Specialitzed serà un clàssic, i a les baixades t'arrencaré les pegatines, i no hi haurà doble suspensió que valgui!!! temps al temps!!!...
ResponEliminavagi b!!!, i que tinguis uns bons reis juntament amb la família!!!...
Relampago