OIX-VALL D'HORMOIER-BEGET

Durant la setmana vaig rebre la trucada d'en Dani altrament dit Relàmpago, Castanya, Massagran... i no sé quants més noms li he posat més. Anava amb el seu cunyat Patrick, Patricio de'n Bob esponja, si li vols tocar la pera, a Oix a fer una ruta.

Ja el vaig avisar que no estava gaire en forma, però va dir que cap problema, bé més aviat se'n devia alegrar, una pallissa més, és que sóc massoca.
Ja dissabte vaig rebre un missatge amenaçador de Patricio, que vaig contestar com un campió.

Arribem a diumenge, i quedem a Oix, una mica de fresca, però un dia genial. Jo marxo amb la furgo del meu pare, engego la calefacció, se sent pudor de cremat i comença a sortir fum de les reixes, millor la parem, tampoc fa tanta fred.

Arribo a Oix, al cap de cop arriben els Olotins. Quatre arreglos i arrenquem d'Oix direcció la vall D'Hortmoier, n'ha fent, molta fresca a les zones de bac, i alguna pujadeta per agafar calor.
Paisatges preciosos, però la cosa és va enfilant, però es fa bé, la cosa se'n fila més, n'ha tirant, parem un moment, i en Castanya diu que sembla que les corves de nivell del gps estan molt separades, que per tant no serà gaire dret.
LA MARE QUE VA PARIR... sort que estaven separades, era dret de collons, i llarg... anava aguantant el plat mitjà i el seu ritme. La part dels ronyons esquerra em comença a molestar, fins que hem comença a fer molt malt, decideixo posar el plat petit no força més l'esquena.
Em van esperant, i si la cosa no és molt dreta anem junts, fins que arribem a les Feixanes, on fem un queixalic i disfrutem de les vistes.
A partir d'aquí, una baixa per corriol molt tècnica, a zones massa, que fem a peu, tot i això, fem pocs trossos a peu. Amb una doble no hi ha excusa. Tot i això allà on baixava jo, en Patricio, al darrera, això sí renegant tota l'estona. I en Castanya, com sempre... passeando con Missis Daisy.

Arribem a baix, i pista fins arribar a la carretera que ens acabarà de portar fins a Beget.
Queixalic, volta ràpida pel poble, i comencem la tornada per carretera...fins el coll de Pera.

Comencem amb un ritme viu però assequible, em sento bé, però per no defraudar als meus fans, decideixo posar un punt més, ja anem a 13,5 km/h, i una mica més 15,5 Km/h, i una mica més 17,5 Km/h, les dos fieres al darrera... amb millor cara que jo... aguanto ritme, aguanto ritme.. PUM !!!!! ens veiem a dalt, l'esquena m'està matant, i les cames estan força buides.
Serie completada, ara queda el 75% de la pujada, que la faig a ritme de... com puc. Em van esperant, gràcies nanus.
Arribem a Coll de Pera, iniciem la baixada, primer en bon estat, però després està mot trencada, i amb molta pedra, que Guai amb la bici nova, és una passada!!! baixes com un coet, sense arriscar gens els trec molts metres en poc temps... els hi torno el favor i els vaig esperant. Ells dos amb amb rígides, en Patricio amb una suspensió... bé una quasi suspensió, i en Castanya amb una no-suspensió, això sí que té mèrit companys!!!

Es va acostant el final de ruta, i en Patricio ja es prepara per l'espring final... ja està esquermentat. I jo que faig la tàctica Purito Rodriguez a la volta, queda un bon tros, i en un repetxon arrenco a tot tai, els deixo clavats... al cap uns metres i un altra repetxon m'atrapen i em deixen tirat, intento tornar a fer un atac... però res ja no hi ha forces... medalla de bronze je je je.

Estadística IBP índex

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1454442

Abans de les dures rampes

Bonic paisatge

Eres mas xulo que un ocho

El que em queda !!!

Arribada aixecant la bici de'n Castanya, talla XXXXXXL i uns 150 kg. (la bici)

Dissabte anada a la neu amb la família a Vallter. Dia genial, i moltíssima neu. Tot i fer sol tota la setmana encara aguanta, devia nedar molt i molt. Quatre revolcades amb trineu, i disfrutar com un nen petit.