La cosa pintava malament, però al final diumenge vam aprofitar el bon dia que feia, per pujar al Sagrat Cor caminant amb el nens, vam començar a pujar a sota l'atmeller. Com que eren una colla de petits, un per l'altra va pujar perfecte. La sorpresa va ser la petita de casa, la senyoreta Mar, més tossuda que un marrà (com la mare ji ji ji), poc li agrada caminar, i noi no sé que li va picar, que va voler pujar tota sola, sí sí com una jabata (sols la vaig ajudar en un parell de trossos, i encara perquè li vaig dir jo), la cosa no tindria molt mèrit si no fos que encara ha de fer 3 anys, i és un tap, això sí guapa i guerrera com el pare ;)
Dinem a dalt al sagrat cor i a quarts de 4 baixem cap a Besalú. Al arribar a casa, mentre tots feiem unes ratafies amb panallets, trucada de'n Pont, i la Teresa ja fa cara de ja la tenim liada... i doncs sí permís de 1 hora per fer una can costa.
Doncs dit i fet, en 10 minuts ja marxavem de casa... arribem al pont de can costa, crono a 0 i GAS... molt de gas... i més gas, total aguanto 4:30 a fondo, després pim pam pum, i arribar dignament o no, a dalt, total 20:40 (no està tal malt... o sí).
Dilluns a la tarda, circ Raluy a Girona, ens va agradar molt, i a més no està malament de preu.. i en català. Arribem tarda a casa quarts de dotze, i de seguida a dormir que estic fet pols.
Dimarts al matí hem quedat amb en Pont per fer carretera, hem anat cap a Olot, pujar Capsacosta, Sant Pau de Seguries ( un descansillo amb tall de coca de la fleca), Sant Joan les Abadesses, pujar el Coll de Santigosa, baixar fins a Olot, Begudà i cap a Besalú.
Ruta força completa i amb vistes excel·lents, molta xerrameca i força pujada, hem pujat el Capsacosta a un bon ritme (sempre marcat per en Pont), aquí he notat que la nova adquisició és un éxit, he posat un casset nou 12-27, ja que quant la cosa es posava seria, el 25 hem quedar curt, sent clars, falten cames. He pogut pujar bastant cómode amb el plat mitjà i la pujada no se m'ha fet gota pesada.
El tros de Sant Pau fins a Sant Joan les Abadesses, vent emprenyador de cares, llàstima ja que és un tros per anar ràpid.
La pujada a Santigosa, amb les cames ja un mica tocades, de inici ja no he pogut seguir el ritme de'n Pont, poc més ràpid que el meu, però impossible de seguir, al final a acabat arribant un 200 metres més endavant. És una pujada sense grans desnivells, però que va fent, a més no és llarga.
Baixada del coll de Canes ràpida, quin malt de cervicals i d'esquena, això de les posicions aerodinàmiques no és lo meu.
Un cop a Olot na fent fins a casa, com hem pogut, ja que les cames estaven tocadíssimes, hem arribat cuits cuits.
Al final 95km en poc 3:45 de pedalar ben trinxats i feliços com anissos.
m'agrada, feliç endins !!!
ResponElimina