És dura de collons, però es la meva "favorita", és la marxa que intento no fallar mai, i ja hi porto uns quants anys. Per mi té un encant especial, per la zona, per la gent, l'atenció, i tot que per davant segur que es foten uns bons pals, tinc la sensació que és de les marxes menys competitives que hi ha, tothom la fa petar, es para als avituallaments, com ha de ser, i que per això hi són.
De Besalú, hi havia l'Angel, en Paco, en Lato, en Quim, en Rescalvo, en Pont i jo, i uns 200 bikers més de tot arreu. Molts coneguts de per Olot, en Serrat, en Mia, l'Àngel de ca l'angel de Fontcoberta (ens retrobem al peloton de lo torpes com sempre)
Cada any hi fot un fred que pela, tot i que aquest any, tot i haver-hi gelada, feia molt menys fred que els altres anys.
Aquí ningú escalfa pedalant, la gent s'escalfa prenent una xocolota desfeta amb brunyols.
La sortida dels últims, i tranquil·lament anem pujant i avançant alguna posició.
Comença la pujada, i sense estressar-nos anem avançant, la cosa es va empinant, i en Pont ja se'm comença a escapar, jo vaig fent que la cosa és llarga, el vaig veient tota l'estona, però no el puc pas atrapar.
Vaig tirant, un cop a dalt, baixo a tot tai fins, pujada asfaltada fins avituallament on hi deixem un cartutxo i arribo just darrera en Pont.
Un flam, aigua, un tall de taronja i corriol avall, baixada tècnica, amb pedra molla i arrels, que fan que trams siguin molt difícils per unes patates siberianes com nosaltres.
A baix travessar riu, i encarem unes pujadetes fins arribar a Oix, aquí tirem cap a la llarga, collons com puja, ja la conec aquesta pujada de cada any, però això no la fa pas menys dura.
És llarga de collons, i força trencada a trams, que la fa més dura. Per variar en Pont s'escapa, però sense estressar-me vaig fent, de cop ja sento algú amb veu femenina que renega, porta un mallot del Banyoles, ella també em reconeix, com no la Judith de Banyoles. La vaig conèixer el primer dia que anava amb bici, i no plorava perquè no sabia canviar un cambra. I mira-la ara, a feta la quebranta, i em fot uns batis cada vegada que la trobo que no vegis. Sort que estava fotuda de l'esquena, i li vaig poder donar una mica de guerra. Tot i això com dic jo, és un biker valenta, que no es guarda res.
Un cop a dalt, fang, no cap bestiesa, el just per disfrutar i emmardar-me. Arribem a l'avituallament i ens retrobem amb en Pont.
Em trobo bé i amb confiança, i decideixo baixar força a sac, avanço uns quants bikers, i no tinc cap espant remarcable. Disfruto com un camell, la doble és la millor compra que he fet mai. Còmode pujant, i baixes com un tiro, pesa un pèl massa, però carai a la bici li sobre 1 quilo, però a mi 8, el quilo de bici està a 1000 euros, i a mi em sembla que em costaria menys, o no...
Finalment, manguitos de regal, cervesa i cap casa.
Des d'aquí felicitar la gent que organitza la marxa d'Oix, per la seva atenció, dedicació i simpatia. FELICITAT i fins l'any que ve.
PD. Classe mestra dels senyor lato: Com untar la roda amb frens de disc a l'inrevès. Semblava que els raids els hi costava una mica de passar per la zona del fre. Secretari Lato estas fet un bon carcamal. ah !!! bici no va ja !! 29 ? segur ????????
Fotos al facebook de btt oix
http://www.facebook.com/pages/Bici-Muntanya-dOix/154408677986684De Besalú, hi havia l'Angel, en Paco, en Lato, en Quim, en Rescalvo, en Pont i jo, i uns 200 bikers més de tot arreu. Molts coneguts de per Olot, en Serrat, en Mia, l'Àngel de ca l'angel de Fontcoberta (ens retrobem al peloton de lo torpes com sempre)
Cada any hi fot un fred que pela, tot i que aquest any, tot i haver-hi gelada, feia molt menys fred que els altres anys.
Aquí ningú escalfa pedalant, la gent s'escalfa prenent una xocolota desfeta amb brunyols.
La sortida dels últims, i tranquil·lament anem pujant i avançant alguna posició.
Comença la pujada, i sense estressar-nos anem avançant, la cosa es va empinant, i en Pont ja se'm comença a escapar, jo vaig fent que la cosa és llarga, el vaig veient tota l'estona, però no el puc pas atrapar.
Vaig tirant, un cop a dalt, baixo a tot tai fins, pujada asfaltada fins avituallament on hi deixem un cartutxo i arribo just darrera en Pont.
Un flam, aigua, un tall de taronja i corriol avall, baixada tècnica, amb pedra molla i arrels, que fan que trams siguin molt difícils per unes patates siberianes com nosaltres.
A baix travessar riu, i encarem unes pujadetes fins arribar a Oix, aquí tirem cap a la llarga, collons com puja, ja la conec aquesta pujada de cada any, però això no la fa pas menys dura.
És llarga de collons, i força trencada a trams, que la fa més dura. Per variar en Pont s'escapa, però sense estressar-me vaig fent, de cop ja sento algú amb veu femenina que renega, porta un mallot del Banyoles, ella també em reconeix, com no la Judith de Banyoles. La vaig conèixer el primer dia que anava amb bici, i no plorava perquè no sabia canviar un cambra. I mira-la ara, a feta la quebranta, i em fot uns batis cada vegada que la trobo que no vegis. Sort que estava fotuda de l'esquena, i li vaig poder donar una mica de guerra. Tot i això com dic jo, és un biker valenta, que no es guarda res.
Un cop a dalt, fang, no cap bestiesa, el just per disfrutar i emmardar-me. Arribem a l'avituallament i ens retrobem amb en Pont.
Em trobo bé i amb confiança, i decideixo baixar força a sac, avanço uns quants bikers, i no tinc cap espant remarcable. Disfruto com un camell, la doble és la millor compra que he fet mai. Còmode pujant, i baixes com un tiro, pesa un pèl massa, però carai a la bici li sobre 1 quilo, però a mi 8, el quilo de bici està a 1000 euros, i a mi em sembla que em costaria menys, o no...
Finalment, manguitos de regal, cervesa i cap casa.
Des d'aquí felicitar la gent que organitza la marxa d'Oix, per la seva atenció, dedicació i simpatia. FELICITAT i fins l'any que ve.
PD. Classe mestra dels senyor lato: Com untar la roda amb frens de disc a l'inrevès. Semblava que els raids els hi costava una mica de passar per la zona del fre. Secretari Lato estas fet un bon carcamal. ah !!! bici no va ja !! 29 ? segur ????????
Fotos al facebook de btt oix
buenu... ho estat mirant tota la setmana i crec que pudé si teniu raó... però em falta parlar amb un parell de "sunats" per decidir-me per una 29. Ara dubtu entre la scalpel carbon 3 o la epic comp carbon... són les que a priori m'agraden més... ja direu la vostre. Gràcies per avisar-me del meu fabulós muntatge de la roda... t'imagines que tiru amunt i baixo a tot tai sense frenus... quina rissa tia felisa !
ResponEliminaAquest any no hi vaig poder venir, peró sí, es una de les millors marxes de btt. l'altre dins la meva llista de favorites es la vostre, La Desfrenada.
ResponEliminaSi podeu diumenge que ve no us perdeu la de Parelles de Llagostera.
Salut.