dilluns, 27 de juny de 2011

MONTCAL BIKE 2011

Déu ni do !!!! abans de res dir que la venjança serà terrible, ja us ho trobareu a la Desfrenada!!!
Sense rencor eh !!!
No era el millor recorregut pel meu estat de forma, però si per recordar-me'l. Vaig fer la volta mitjana (si faig la llarga encara estaria pujant la la trivana).
Recorregut trencacames total, això sí corriols de baixada guapissims i ràpids, algun una mica xungo, però es podien baixar perfectament tots.

Ja de bon principi em vaig arrossegar, intentava seguir algú, i s'escapava, això sí ho vaig intentar, no fos cas m'apareguessin les forces. Però ja al 1 avituallament em vaig parar, a posar aigua (encara portava la que havia sobrat el dia abans), glop de coke, xindria i meló, o sigui tuti pleni.

A partir d'aquí ja em vaig ajuntar amb l'Hurnós d'Argelaguer, i un que anava amb un mallot vermell, i fins al final vam anar junts. La mare que el va salar, baixa com un tiro, em costava un ou poder-lo seguir a les baixades, i a les pujades tots dos posavem el modo diesel i au a arrosegar-nos.

La veritat és que em vaig rallar molt fins a la meitat del recorregut, una menjada de tarro considerable, però a partir d'aquí, tot i patir igual, vaig posar el modo dominguero i fins el final.

Bé, en un parell de baixades, em vaig haver d'abraçar a un arbre (em deu faltar carinyo), per no fotrem-la de caps, i porto el braç ben marcat

I seguir amb la tàctica aguantar com es pugui a les pujades i baixar a saco els corriols, i així ho vaig fer el de palera i Lligordà, vaig deixar a tots que que anavem al grup enrera, vaig baixar molt a saco, com mai!! però de cop sento, quin corriol més ben parit !!! l'Hurnós !! qui el va parir, faig la baixada de la meva vida, i el tiu tan panxo al darrera meu.

A partir d'aquí na tirant fins a can Travé, fins que vaig fer la meva ninxulada, veiga que arribavem al final, i vaig veure un parell de bikers a davant, 1 dels quals anava sobrat, i vaig fotre axassu, els passo com un llamp, diguent va que ja està, el que anava sobrat es va picar fort, perquè al cap de 100 m. ja em passava i marxava com un excel·lació (magnífica demostració, sort meva que sinó arriba a casa sense suar). La sorpresa va ser que no era el final, ja que ens feia fer un bucle per no ser on, la cosa es començava a fer eterna.

Al final vaig arribar prou cuit, però prou content, quant arribes tot es patria. Fer petar la xerrada i cap a casa.

PD1. Durant la cursa a darrera el segueró hi havia un corriol, recent obert, supert dret i amb poc adherencia, que tots pujavem a peu, fins que va arribar un de l'escoleta (no sé qui era perquè em foto un liu amb els seus noms), que havia tingut un problema mecànic, i la va pujar tota sense ni un peu, una mica més i deixem les bici per aplaudir, sí senyor olé sus huevos!!!!

PD2. El dissabte vaig anar fins a Can Agustí de Riu amb la bici (des de Sadernes) al mare que em va fer, quines rampes!!.
Ah, demà hi torno a anar, ja que m'hi vaig deixar les ulleres d'anar amb bici.

PD3. A en Pitre, que feia 1 any que no anava amb bici, i li vaig deixar la meva bici vella.... em va treure 10 minuts (no coment).... bé sí, l'any que ve no te la deixo.

PD4. Avui faig 35 anys, i com diuen el vells, que per molt anys pugui pedalar amb tots vosaltres per aquest monts de déu.

PD5 i última. Segurament, i salvo milagro, el Ninxuls no estarem a la triatló popular de Banyoles, ja que el nedador titular s'ha rajat (nugró ets un cagat!!!) i de moment no hi ha voluntaris. Com diu en Peti, potser és una senyal!!!!

2 comentaris:

  1. Eii Gerard, el dia que vulguis la fem xino xano, i veuràs com la fas sobrat, el que passa que quan es va a una marxa tots sempre anem un xic més depressa del que podem.... tot i dir que sortiràs de tranqui...blabla quan t'avança un que et pensas que pots seguir ja hi som pel tros!!

    Cuida't!!

    ResponElimina