UNA RETIRADA A TEMPS... ÉS UNA DERROTA.
Sí, sí és una derrota, a vegades menys dolorosa i sangnant, però és una derrota.
Po sí, em vaig quedar a 6 o 7 quilometre d'arribar a dalt la collada de Tosses. Després de quasi 93 km i 2000 desnivell, la pesadilla de carretera que és la collada, em va guanyar, va enfonsar la meva moral, que era lo únic que em quedava, les forces ja havien desaparegut, i em vaig esperar a que passes el cotxe escombra amb la Teresa i els nens perquè m'acabessin de portar al destí.
La veritat és que vaig haver d'arrancar tard, allà les 10 del matí, vaig anar fent a un ritme molt tranquil, cap a Sant Jaume, La Canya, i pujar tranquil·lament el Capsacosta, em vaig saber aguantar molt bé, ja que és una pujada de molt bon fer, i si caus a la temptació d'apretar ho pots acabar pagant. Tot i això encara en vaig avançar un ciclista just al final, que anava ja força cascadot.
Per tant vaig arribar a dalt fresc com una rosa, vaig tirar cap a Sant Pau de Segúries on vaig parar a fer un queixalic, i a reemplenar el bidó. Feia calor però feia un airet agradable.
A partir d'aquí bona carretera i ràpida, tot i tenir el vent en contra fins a Sant Joan les Abadesses. I després cap a Ripoll, on vaig avançar a un altra ciclista, que vaig saludar, i que se'm va posar a roda sense dir ni mu, fins arribar a Ripoll.
Fins aquí em sentia molt bé, i continuar bé fins a Campdevànol, a partir d'aquí ja em vaig començar a sentir una mica cansat, i sobretot tenia molta gana, així que tenia decidit parar a menjar a Ribes de Freser, per encarar la collada.
Vaig dinar un entrepà, coca-cola, aigua i café, 12€, toma castanya!!!
Un cop tip, i mig descansat, encaro la collada, la veritat és que no té una sola pendent forta, almenys de les que faig jo, però és d'aquelles que comences amb els pinyons de baix, i vas pujant...pujant, i acabes amb el pinyó grant i el plat petit, i això és l'inici de la fi. O sigui com deia un, "no mata però desmoraliza".
I aquesta va ser la meva història a la collada, anava pujant entre 12 i 17 km/h, ara bé, ara més malament, però es notava el declivi, cada vegada em costava més, i no tenia molt clar el que em quedava, només veia que els quilometres no passaven, i només veia les referència del putus rètols que marcaven l'alçada, crec que vaig arribar entre el de 1600 i 1700.
Em senti molt cansat, i sobretot el cap ja no m'aguantava, ja que sentia les cames dèbils, l'esquena com una post de planxar, i n'estava el que se'n diu fins els pebrots. O sigui que vaig plegar en un revolt, on la gent para a defecar (fotia una peste terrible) i vaig esperar que em recollissin.
Tot i la derrota estic satisfet, ja que vaig passar-m'ho bé el 99% de la ruta, i només puc dir que...
VOLVERÉ!!!!
Sí, sí és una derrota, a vegades menys dolorosa i sangnant, però és una derrota.
Po sí, em vaig quedar a 6 o 7 quilometre d'arribar a dalt la collada de Tosses. Després de quasi 93 km i 2000 desnivell, la pesadilla de carretera que és la collada, em va guanyar, va enfonsar la meva moral, que era lo únic que em quedava, les forces ja havien desaparegut, i em vaig esperar a que passes el cotxe escombra amb la Teresa i els nens perquè m'acabessin de portar al destí.
La veritat és que vaig haver d'arrancar tard, allà les 10 del matí, vaig anar fent a un ritme molt tranquil, cap a Sant Jaume, La Canya, i pujar tranquil·lament el Capsacosta, em vaig saber aguantar molt bé, ja que és una pujada de molt bon fer, i si caus a la temptació d'apretar ho pots acabar pagant. Tot i això encara en vaig avançar un ciclista just al final, que anava ja força cascadot.
Per tant vaig arribar a dalt fresc com una rosa, vaig tirar cap a Sant Pau de Segúries on vaig parar a fer un queixalic, i a reemplenar el bidó. Feia calor però feia un airet agradable.
A partir d'aquí bona carretera i ràpida, tot i tenir el vent en contra fins a Sant Joan les Abadesses. I després cap a Ripoll, on vaig avançar a un altra ciclista, que vaig saludar, i que se'm va posar a roda sense dir ni mu, fins arribar a Ripoll.
Fins aquí em sentia molt bé, i continuar bé fins a Campdevànol, a partir d'aquí ja em vaig començar a sentir una mica cansat, i sobretot tenia molta gana, així que tenia decidit parar a menjar a Ribes de Freser, per encarar la collada.
Vaig dinar un entrepà, coca-cola, aigua i café, 12€, toma castanya!!!
Un cop tip, i mig descansat, encaro la collada, la veritat és que no té una sola pendent forta, almenys de les que faig jo, però és d'aquelles que comences amb els pinyons de baix, i vas pujant...pujant, i acabes amb el pinyó grant i el plat petit, i això és l'inici de la fi. O sigui com deia un, "no mata però desmoraliza".
I aquesta va ser la meva història a la collada, anava pujant entre 12 i 17 km/h, ara bé, ara més malament, però es notava el declivi, cada vegada em costava més, i no tenia molt clar el que em quedava, només veia que els quilometres no passaven, i només veia les referència del putus rètols que marcaven l'alçada, crec que vaig arribar entre el de 1600 i 1700.
Em senti molt cansat, i sobretot el cap ja no m'aguantava, ja que sentia les cames dèbils, l'esquena com una post de planxar, i n'estava el que se'n diu fins els pebrots. O sigui que vaig plegar en un revolt, on la gent para a defecar (fotia una peste terrible) i vaig esperar que em recollissin.
Tot i la derrota estic satisfet, ja que vaig passar-m'ho bé el 99% de la ruta, i només puc dir que...
VOLVERÉ!!!!
Quants km et varen sortir fins allà?
ResponEliminaFins que vaig parar, 92 km desde Besalú mateix. La collada és pesada pesada !!!!!! Crec que als 97 o 98 ets a dalt la collada, i per baixar i arribar a puigcerdà entre 20 i 25 km.
ResponElimina