dissabte, 27 d’agost del 2011

TEST DESFRENADA 2011

Primer una mica de resum de l'última setmana:
- Diumenge passat vaig quedar amb el cunyao, vam anar a fer una volta pel pla de l'estany, uns 54 km en 2 hores. El cunyao a estirar cames i jo a estones amb el ganxo el coll, sort que vaig guardar forces, per fer-lo forçar una mica al final, que sinó ni sua.
- Dimarts vaig anar a fer part de la marxa curta de la desfrenada 2011, pujant a Can Costa en 19:55 petat petat... recuperant una mica i fent la pujada de les basses de bet força bé, sense peus el tram més difícil, i fotem una bona rebolcada quant la típica pedra del mig del camí no té pebrots d'apartar-se, la roda de davant s'aixeca, la cala no surti jo esparxat per terra, de fet vaig aprofitar per descansar un mica. Al final va ser 1:30 de pedalar.
- Dijous tornar a pujar a Can Costa, vaig pujar tranquil·lament, amb un pinyó més del que faig avituallament, 22 minuts i força descansat, i vaig tirar cap al Sagrat Cos i gas cap a casa. Al final 53 minuts.

-I avui diumenge test del Desfrenada, erem més de 20, uns quants la curta i uns quants la llarga.
El ritme ha sigut molt tranquil, perfecte per mi, ja que així la he pogut completar sense gaires angunies. Aquí un mini resum: Com sempre un inici de marxa perquè la gent que tiri li foti castanya, amb pista ample, i pujada també per pista ampla, va bé, ja que després ve pujada per corriol, es separen la llarga i la curta. Per la llarga pujada per una pista amb trams tècnics, una mica de baixada, i pujada amb trams exigents. Després baixada vertiginosa i ràpida, fins arribar a un altra avituallament, on s'inicia amb una altra pujada, amb alguns trams durillus.
Un cop acaba comença la joia de la corona, magnífic corriol de baixada, uns 4 km. Es pot resumir en 2 categories:
Categoria 1: corriol ràpid i força fàcil, per disfrutar.
Categoria 2: trams tècnics, només aptes per gent valenta i amb molta habilitat.
Categoria especial: no els baixa ni déu.

Després canya per pista, fins arribar a la última pujada seria, amb un inici durillu, que he fet a més de 180 pulsacions, fins que he vist que la cosa petava, per tant pugem pinyons, que entre 160 i 170 la cosa va més bé.

Un cop a dalt, corriol tècnic, on es baixa el 95% sobre la bici, bé el baixen ;).

Després pista foten-li castanya fins a Besalú, la arribada a set d'apoteosis, els malparit m'han portat el tros final a més de 190 pulsacions, i sense opció a disputar l'esprint final (l'especialitat de la casa).

Cervesa final i resumint que m'ho he passat teta, sort del ritme sostingut que sinó...

PD. Divendres en Ferran a la festa de la piscina, als seus 4 anys va travessar oficialment la piscina (25m). Almenys hi ha algú a la piscina que guanya!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada