Setmana força liada, per tant només una baixada d'Olot, per sort m'ho puc muntar dissabte a la tarda, i quedo amb en Pont. Decidim fer trossos de la desfrenada, com sempre un per l'altra comencem massa fort, al moment ho disfrutes, i més tard o pagues. Anem cap a Can homs i Gircos, fins arribar al corriol de pujada de l'Angel Galzeral, ja no m'enrecordava com arribari, sort de'n Pont, em poso a davant i començo al pujar amb força, però la cosa es va allargant i empinant, i al final ja només arribo sense posar cap peu per orgull, hem quedat fosos, hem d'esperar un mica, ja que estem tots dos que ens surt el cor per la boca. Un cop mig recuperats baixada per corriol increïble, molt ràpida, tot i que hi ha alguna petita trampa provocada per la pluja.
Després corriols i pistes fins arribar a la segona prova, la pujada per corriols a fins al carbonet, no aconseguim, hem de posar, un peu, o dos, bé un super fiasco, i les pulsacions a tope.
A partir d'aquí baixada pel corriol de Lligordà (cada dia més tècnic), i cap a puja les Antenes, deu ni do el primer tros, la greda ens complica la feina, i costa mantenir el plat mitjà, en Pont es fica a roda, i com sempre a poc d'arribar a dalt començar a provocar-me, i clar acabem a l'esprint ;).
Parada per recuperar forces i la respiració, i cap a la tribana, pugem força bé, en Pont al davant, tot i que aprofitant una badada en la traçada, hem treu 6 o 7 metres que ja no recuperaré, esforç final a l'últim tram aguantant el plat mitjà, i arribada a dalt, posteriorment va arribar el cor i pulmons que els havia deixat a mig camí.
Estem sense aigua i trinxadots (ens fem vells), baixada fins a Maià, cap a Can Travé, i seguint la Desfrenada cap a la confiança i arribada a Besalú, pel pont vell, on es veu a baix una gitanada banyant-se, collons no, eren la Teresa, els nens i cunyaos. Es ve bé que sóc l'hom de seny de casa.
Anem a fer una clara de mig amb un ratxet de menta al Sol, i capa a casa que hi ha Xampinyons.
Al final poc més de 30 km ben disfrutats.
Quina disfrutada, haig de reconèixer que sóc el prototipus de Barcelonista dels anys 50, o sigui abans de començar ho veia tot perdut. Suposo que ja m'hi acostumaré a guanyar.
FELICITATS CULÉS, A DISFRUTAR-HO !!!!!!!!!!
PD- ULL que aviat és la Pedalada de Maià de Montcal, que mot encertadament fant 3 recorreguts, o sigui que no hi ha excusa, n'hi ha per tots els nivells.
A partir d'aquí baixada pel corriol de Lligordà (cada dia més tècnic), i cap a puja les Antenes, deu ni do el primer tros, la greda ens complica la feina, i costa mantenir el plat mitjà, en Pont es fica a roda, i com sempre a poc d'arribar a dalt començar a provocar-me, i clar acabem a l'esprint ;).
Parada per recuperar forces i la respiració, i cap a la tribana, pugem força bé, en Pont al davant, tot i que aprofitant una badada en la traçada, hem treu 6 o 7 metres que ja no recuperaré, esforç final a l'últim tram aguantant el plat mitjà, i arribada a dalt, posteriorment va arribar el cor i pulmons que els havia deixat a mig camí.
Estem sense aigua i trinxadots (ens fem vells), baixada fins a Maià, cap a Can Travé, i seguint la Desfrenada cap a la confiança i arribada a Besalú, pel pont vell, on es veu a baix una gitanada banyant-se, collons no, eren la Teresa, els nens i cunyaos. Es ve bé que sóc l'hom de seny de casa.
Anem a fer una clara de mig amb un ratxet de menta al Sol, i capa a casa que hi ha Xampinyons.
Al final poc més de 30 km ben disfrutats.
Quina disfrutada, haig de reconèixer que sóc el prototipus de Barcelonista dels anys 50, o sigui abans de començar ho veia tot perdut. Suposo que ja m'hi acostumaré a guanyar.
FELICITATS CULÉS, A DISFRUTAR-HO !!!!!!!!!!
PD- ULL que aviat és la Pedalada de Maià de Montcal, que mot encertadament fant 3 recorreguts, o sigui que no hi ha excusa, n'hi ha per tots els nivells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada