En les últimes setmanes, entre el temps i ocupacions varies, poc temps per pedalar, això a part sortidetes per matar el cuquet, dos sortides pata negra, Besalú-Vallter-Besalú, i una sortida amb gent TOP per Girona.
S'acosta el malt temps, i Vallter estava pendent, en principi m'escaquejava, però en Lato va posar fil a l'agulla, i quant s'ha de fer, s'ha de fer... no podia desaprofitar l'oportunitat.
Hi hauria bons sherpes per portar-me fins a peus de la pujada amb el mínim esforç (la resta ja seria cosa meva) i tindria companyia per allà darrera, per si la cosa picava massa.
Havíem de ser força gent, però al final hi va haver força escaqueo. Tot i això érem en com a sherpes, o sigui els que paren el vent, en Quim, en Lato i en Pont, i com a peloton de los torpes jo, l'Angel i l'Anguita de Sant Jaume.
Dia fresquet, però agradable, de mitja temporada, o sigui que no saps com vestir-te, t'abrigues i quedes moll per dins, o no t'abrigues i et peles de fred. Bé això comptant que no et gasta un pasta indecent en roba de primera.
Arrenquem a bon ritme, amb el sherpes anar estirant i la resta aguantant, jo ja estic acostumat a pedalar amb el ganxo posat, però l'Anguita i l`Àngel són més diesels, i a estones el ritme dels sherpes els fa patir.
Ens porten força tibats fins a peu del Capsacosta, pujada molt infravalorada, no és dura, però si et confies i et passes amb el ritme se't pot posar molt malament. Pobreta algú l'ha de defensar.
Vam anar pujant cadascú al seu ritme, i van quedar els 3 sherpes a davant, jo al mig, i els 2 diesels a darrera. Apreto fins els sherpes, o afluixo fins els diesels... era fàcil, afluixo fins els diesels i anem pujant tots tres xino xano... l'Àngel no té el dia i ja pateix força... en canvi l'Anguita va fi fi.
Aquesta vegada noto que em costa més pujar amb el plat mitjà com sempre (sí porto 3 plats!), ai ai que falta entreno.
Un cop tots a dalt baixar fins a Sant Pau de Seguúries, cap a Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases o parem a fer un buf.
El ritme dels sherpes ha set massa alt, jo no he badat gaire, i sempre he tingut una bona roda per resguardar-me, però l'Àngel a estones a quedat despenjat, i ho ha pagat car, i està força cansat. L'intentem animar i que es prengui un gel, ha veure si es refà.
Arrenquem tots al seu ritme, o sigui, la primer quilòmetre la pujada ja ens havia posat tots a lloc, primer en Lato, després en Quim, en Pont, Jo, l'Ànguita i l'Àngel.
Com es pot veure la pujada no hi han amics, com que a ningú li sobre res, és allò de "salvese quien pueda".
La pujada és dura però no exagerada, però sí el suficient per anar-te agotant de mica en mica. Lo dur és el primer tros fins la barrera, però després hi ha alguns llocs que s'empinen i et fan tambelajar un mica.
Com sempre, aguantar, i anar pensant en paranoies varies (més en noies que para), perquè el coco aguanti el que les cames no aguanten.
Quasi falta poc pel primer aparcament, em sento defallit, em prenc un gel sense parar. Se'm posa molt bé.
Faig les paelles fins a dalt molt animat, i una miqueta pletòric, a les paelles baixo pinyó, em poso dret i castanya, després el torno a pujar i més content que un gínjol.
Al final arribo a 500m d'en Pont, massa cama llarg per mi.
Primer ha arribat en Lato, en Quim, en Pont, jo... l'Ànguita s'ha parat al primer aparcament ja que el genoll i feia la guitza, i l'Àngel a la barrera.
Un cop a dalt un cafeto calent, abrigar-no i gas avall. I un cop a baix, ritme trepidant dels sherpes fins arribar a Besalú. Puc dir que no vaig donar ni un relleu, prou feines tenia a anar a roda. Prometo que quant sigui gran i fort donaré relleus.
Ah... gràcies sherpes, sense vosaltres s'ens faria molt pesat al peloton de los torpes.
Hi hauria bons sherpes per portar-me fins a peus de la pujada amb el mínim esforç (la resta ja seria cosa meva) i tindria companyia per allà darrera, per si la cosa picava massa.
Havíem de ser força gent, però al final hi va haver força escaqueo. Tot i això érem en com a sherpes, o sigui els que paren el vent, en Quim, en Lato i en Pont, i com a peloton de los torpes jo, l'Angel i l'Anguita de Sant Jaume.
Dia fresquet, però agradable, de mitja temporada, o sigui que no saps com vestir-te, t'abrigues i quedes moll per dins, o no t'abrigues i et peles de fred. Bé això comptant que no et gasta un pasta indecent en roba de primera.
Arrenquem a bon ritme, amb el sherpes anar estirant i la resta aguantant, jo ja estic acostumat a pedalar amb el ganxo posat, però l'Anguita i l`Àngel són més diesels, i a estones el ritme dels sherpes els fa patir.
Ens porten força tibats fins a peu del Capsacosta, pujada molt infravalorada, no és dura, però si et confies i et passes amb el ritme se't pot posar molt malament. Pobreta algú l'ha de defensar.
Vam anar pujant cadascú al seu ritme, i van quedar els 3 sherpes a davant, jo al mig, i els 2 diesels a darrera. Apreto fins els sherpes, o afluixo fins els diesels... era fàcil, afluixo fins els diesels i anem pujant tots tres xino xano... l'Àngel no té el dia i ja pateix força... en canvi l'Anguita va fi fi.
Aquesta vegada noto que em costa més pujar amb el plat mitjà com sempre (sí porto 3 plats!), ai ai que falta entreno.
Un cop tots a dalt baixar fins a Sant Pau de Seguúries, cap a Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases o parem a fer un buf.
El ritme dels sherpes ha set massa alt, jo no he badat gaire, i sempre he tingut una bona roda per resguardar-me, però l'Àngel a estones a quedat despenjat, i ho ha pagat car, i està força cansat. L'intentem animar i que es prengui un gel, ha veure si es refà.
Arrenquem tots al seu ritme, o sigui, la primer quilòmetre la pujada ja ens havia posat tots a lloc, primer en Lato, després en Quim, en Pont, Jo, l'Ànguita i l'Àngel.
Com es pot veure la pujada no hi han amics, com que a ningú li sobre res, és allò de "salvese quien pueda".
La pujada és dura però no exagerada, però sí el suficient per anar-te agotant de mica en mica. Lo dur és el primer tros fins la barrera, però després hi ha alguns llocs que s'empinen i et fan tambelajar un mica.
Com sempre, aguantar, i anar pensant en paranoies varies (més en noies que para), perquè el coco aguanti el que les cames no aguanten.
Quasi falta poc pel primer aparcament, em sento defallit, em prenc un gel sense parar. Se'm posa molt bé.
Faig les paelles fins a dalt molt animat, i una miqueta pletòric, a les paelles baixo pinyó, em poso dret i castanya, després el torno a pujar i més content que un gínjol.
Al final arribo a 500m d'en Pont, massa cama llarg per mi.
Primer ha arribat en Lato, en Quim, en Pont, jo... l'Ànguita s'ha parat al primer aparcament ja que el genoll i feia la guitza, i l'Àngel a la barrera.
Un cop a dalt un cafeto calent, abrigar-no i gas avall. I un cop a baix, ritme trepidant dels sherpes fins arribar a Besalú. Puc dir que no vaig donar ni un relleu, prou feines tenia a anar a roda. Prometo que quant sigui gran i fort donaré relleus.
Ah... gràcies sherpes, sense vosaltres s'ens faria molt pesat al peloton de los torpes.
