dimecres, 9 de febrer de 2011

ME PERDUT AL CANTÓ DE CASA

Doncs sí, al final s'ha confirmat, algun dia havia de passar, me perdut, he sortit direcció Spa de Sant Ferriol, després corriol (amb fiasco), pisat del Sagrat Cor, i agafo la pista de Sant Fruitós.
Fins aquí tot bé, tot i que ahir vaig anar a caminar una mica més d'una hora, per terrenys de puja i baixa, tenia les cames que volien una mica de marxa. Això sí els inicis no ho semblava, però a la que s'han posat a to, ja notava que començo a tenir força.
Doncs al caso, passo per Sant Fruitós, bon ritme (per ser jo), quant peti ja tornaré, vaig tirant, i decideixo que pujaré pel mort.
Passo un trencant a dalt una pujada, però diria que no és, i desprès d'una baixa, amb una curva emporlanada, hi ha una pista que puja... diria que és aquesta, pujo a tot tai (no té una pendent molt pronunciada, ? algo falla), vaig tirant i al cap de més de mitja hora de pujar ràpid, la cosa no pita bé, i no em sona res de res, i són les 5, i d'aquí a 1 hora haig de ser a casa, faig un tros més i reculo. Poso el turbo, ara sí que baixo com un coet ;).
Torno a la pisat, i decideixo posar tota la carne al asador, i gas a la burra. Les cames aguanten molt bé, tot i que algun repetxon una mica més llarg del compte, arribo justet.
Arribo a casa a les 5:50, han sortit 26km en 1:26, dutxa ràpida i a buscar en Ferran a fa fang, i segur que fa un cucarru com diu ell.

Resum: collons Gerard potser que et fixis per on passes, o menja cues de pansa, o vés més sovint a pedalar amb els desfrenats per saber els camins, o fixat-hi!!!

Tot i això, la part esquerra de l'esquena, menys però m'ha tornat a molestar.
I estic content de poder tornar a donar la benvinguda a les més cames, que les molt cabr... estaven de vacances.

QUE EL RITMO NO PARE!!!!!!


2 comentaris:

  1. Per aquesta pista i vam passar un any en un Open Natura, crec que és aquesta, puja molt suau resseguint tota la muntanya sense massa pendent i al final arriba i mitja pujada del Mor, a sobre el pujolet em semble. La del Mor és més enllà, després d'un petit descens. Aquesta que has agafat surt just en una paella emporlanada.

    ResponElimina
  2. Tens raó, em faltava poc per arribar per arribar a mitja pujada del Mor, però ja començava a estar agobiat.
    Em sembla que jo no podré escriure un llibre de rutes ;)

    ResponElimina