diumenge, 27 de febrer de 2011

SANTA PAU 2011 VIVITO I COLEANDO

Dia esplèndid, però poc desfrenats cap a Santa Pau, entre els carnestoltes, altre curses i neu, només erem 5 desfrenats valents + la dos torres, o sigui en mañas, l'Àngel, en Fran, l'Albertí, jo, en Castanya i en Patricio.
Bona participació i un molt bon ambient, arribem a les 8, inscripció, preparar-ho tot, i pam sortida, sortim els últims, i no és un dir darrera nostra ni hi havia ningú més.
Sortim tranquilets, xino xano, però clar algú ha de començar a fer l'ànec, i així ho he fet, ja que havia de provar que tal anava, he posat un ritme una mica alegre, on tot i les queixes, las dos torres i en mañas em seguien ben frescos. De moment era carretera asfaltada o emporlanada, per poder enllaçar més tard amb una zona de corriols i entrar a la fageda. El ritme seguia alegret, em sentia bé de cames, però malament per respirar i d'energies.
Na fent per la fageda arribem fins a Can Xel on hi ha un avituallament, em sento cascadot i comento que potser faré la curta, au va deien!!! ja ho veurem
Un tros de pujada a font pobre, i ja veia llumetes, sí sí!!!! jo faig la curta.
Baixada divertida i ràpida, i decisió curta o llara, sucumbeixo a la pressió de l'organització, companys (o no) i numerós públic assistent a la grada!!!! cap a la llarga.
Això sí de tranquis que la cosa no estar molt fina, la dos torres van tirant, i en mañas (el presi, això sí que és un honor) es queda amb mi per guiar-me pels camins de l'infern.
A partir d'aquí anem a un ritme tranquil però sense badar, això sí a les baixades a tot tai, un cop a baix quasi havíem de retornar les pegatines arrencades de les altres bicis ;)
Arribem al 2 avituallament, ens trobem les dos torres que van tirant. Arrenquem i zona de fang per fer el senglar, pujada durilla, i corriol tècnic i a trossos impossible (almenys per mi, ja que en mañas quasi el fa sense peus). Tot i això m'estava trobant bé, com un nínxul.
Arribem a dalt i baixada vertiginosa, com disfrutava, baixavem molts ràpids, tant que atrapem a las dos torres... bé quasi, tenia en castanya a 20 metres, i ja li cridava apartat!!!apartat!! quant...
PUM!!!!!!
La roda de darrera ha fotut un pet com una gla, en castanya no m'ha ni arribat a veure ni sentir, caxum l'olla, i res, amb l'ajuda del presi em arreglat el rebenton, i em vist com ens passava molta gent que haviem avançat a la pujada i la baixada anterior.
Em tornat a arrencar i ens em anat aproximant a la pujada dura del dia, em anat atrapant a gent, i em encarat la pujada final, és una pista ampla, amb bona tracció i de molt bon rodar, tot l'estona pica amunt, però mai amb unes rampes dures... tot i així alguns els passa factura.
Portem un ritme suau però constant, bàsicament més no podia. Arribem a dalt a Pruan, on hi ha una avituallament, i quin aviatuallament SUC DE TARONJA NATURAL FET AL MATEIX MOMENT, realment me sentit molt privilegiat i se m'ha posat fantàstic!!!!!!
Corriol de baixada molt tècnica, on he fet algun petit tros a peu, he disfrutat molt, ara amb la doble descobreixo un nou món per disfutar, les baixades. Abans patia però ara....
Un cop a baixa penitencia per arribar al pavelló, per corriols, pistes, asfalt, on hem trobat alguns cadàvers que ja ho havien donat tot.
Arribem al final amb uns 42km i 1300m de desnivell a lloc. Molt content i molt cansat, més ben dit trinxat.
Ah!!! he descobert un múscul nou, em sembla que són els isquios, i collons com apretaven.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1503040
Robada a wikiloc a en Castanya.

PD. Gràcies mañas per portar-me pel bon camí (o no).

5 comentaris:

  1. Veig que la cosa va anar força be,es que sempre et queixes i ets una maquina.Jo vaig fer panxing per esta fresc per anar a treballar,una excusa com una altre per escaquejarme ...

    ResponElimina
  2. ET PASSO UNA FOTO D'AHIR DE UN DESFRENAT:
    https://picasaweb.google.com/102206095316710516063/StaPAU2011?feat=flashalbum#5578671377826919138
    MOLT BONA CRÒNICA
    SALUTACIONS

    ResponElimina
  3. Willis a mi no m'enganyes, que et fots cada ruta que jo les hauria de fer conectat a un suero.

    Gràcies Bicioci, el desfrenat és en Cesc, una màquina com els biciocis que hi havia. Em sembla que si vull sortir a les vostres fotos hauré d'anar bastant més depressa.

    ResponElimina
  4. Hola

    Soc un membre/component de l'organització de la btt de santa pau.
    Primer de tot donar-vos les gràcies per haver participat i contribuint a fer que aquesta cursa creixi any rere any. En segon lloc aprofitar per agrair tots els comentaris positius que feu de la btt de santa pau, contribuint a la consolidació de la btt de santa pau dins el calendari garrotxí i provincial.

    Podeu trobar fotos de la cursa a aquest enllaç: http://bit.ly/hXl4lm i al blog de bicioci.

    gràcies
    pep companys

    ResponElimina
  5. Pep gràcies a vosaltres per totes les atencions. Ja fa anys que hi vinc i seguiré vinguent, gran ambient, recorregut, i a més ens porteu com uns reis, sense distició de si ets un crack o un petardo com jo ;).
    Gràcies.

    ResponElimina