COM HE XALAT AMB LA BTT !!!!

Dilluns continuava amb les cames com un "cristu", i tenia 2 opcions, acabava de rebentar anant a Rocacorba, o anava al fisio a arreglar una mica la cosa.
Al final vaig tenir sort i vaig aconseguir hora la fisio. La cosa em va anar molt bé, em va dir que tenia les cames més que carregades, i que havia de vigilar amb l'alimentació i hidratació, ja que són vitals pels músculs. Em van aconsellar un llibre que miraré d'aconseguir.
Per tant ahir dimarts vaig poder sortir, com sempre, a la hora del sol, eren al voltant de les 5 de la tarda. Tenia fam de btt i vaig preparar-ho tot, amb la sorpresa que el nens l'altra dia jugaven amb la manxa i ja no la vaig trobar. Per tant vaig sortir sense res de recanvi per si punxava.
Vaig tirar direcció al coto (els escalons cada dia són més alts), i vaig tirar cap a can Barraca, i anar a pujar el corriol de la casa blanca que va a sortir al carbonet, el vaig pujar prou bé, està més net, o sigui és més ample i pots escollir més bé la traçada, tot i així segueix essent dret.
Després vaig tirar direcció can Llatanis i baixar pel corriol de Lligordà (sempre m'ha agradat molt ja que és molt ràpid), un cop a baix passar pel corriol que passa pel voltant de la casa d'en Pere Puig (bon descobriment dels desfrenats), i cap a pujar a l'antena, déu ni do, vaig voler pujar tranquil·lament, que vol dir que vaig pujar amb el plat petit, i reservant sols 1 pinyó o 2. Hi ha trossos que la roda patina bastant i et fa desgastar més del compte, però vaig pujar prou bé.
A dalt parada curta per recuperar forces i encarar la tribana. Començo la pujada, i em trobo prou bé, crec que és la vegada que la pujo i encara conservo certa força a les cames, cosa que fa que superi el parell de trams més trencats, que no és que siguin difícils, però sí vas just de forces, et poden fer escapar algun peu. Al final prova superada, i un cop a dalt acabar de pujar amunt amunt, posant plat mitjà, baixant pinyons i una mica de gas fins a dalt de tot del montcal (?). Arribo força trinxadot.
Abans de fer el nou famós corriol de baixada, vaig baixar de la bici, em vaig asseure i vaig disfrutar d'un plàtan fresc (embolicat amb paper de plata).
Un cop tip i descansat, encaro la baixada, sembla un laberint, però es va seguint molt bé el camí, algun pas entre arbres justet, baixo força bé i amb confiança, fins que amb el braç pico amb un arbre em desequilibro, la roda de davant que trabada, la roda de darrera m'intenta passar per sobre, però salto a temps per davant, i jo per un cantó i la bici per l'altra. Res, la bici bé, jo amb una rascada al braç. Doncs som-hi, la confiança ja estava minada, i ja no baixava tant bé, i al principi de la zona més tècnica, ja hi tornem, la roda de darrera (em sembla que l'hauré de posar a davant) m'intenta tornar a avançar per dalt, però és para just a la vertical, aquest cop els peus no surten de les cales, però la roda de darrera torna al seu lloc original. La situació salvada, però la la confiança a tomar pel cul. Faig tota la zona tècnica a peu (amb la confiança a tope tampoc la hagués fet). M'han arribat rumors que en Mañas la fa sense peus, i en Lato amb un peu, jo quasi la faig sense dents.
Un cop a baix, cap a Maià, can Travé, i sortir al camp del Avions. A mig camí vaig trobar la Lídia que sortia a estirar les cames (a mi també em convindria ja que sóc una mica cama curt, ji ji ji). Esta feta una màquina, i sort en tenim que mai o don tot, que el dia que li piqui no la veurem ni passar.
Un cop a camp dels avions cap a tornar a pujar el corriol del Carbonet, he tornat a pujar força bé, tot i que començava a estar una mica cremat. Un cop a dalt cap a fer el corriol de baixada del cantó de can Met Riu. És molt ràpid, per no dir rapidíssim, és 100% ciclable. Un cop a baix, agafo cap a la dreta que el corriol segueix (aquest tram és nou per mi), hi ha uns tobogans guapos, es segueix anant molt ràpid, es fa molt bé, tot i que no es pot badar.
Vas a sortir sota el viaducte, i d'aquí cap al coto i a casa.
He xalat de valent, no estic molt en forma, però veig que anant tranquil, disfruto i molt del btt. Gràcies als desfrenats més actius (ja sabem tots qui són, no dic els noms que encara me'n deixaria algun), s'estant obrint nous corriols i camins que fan que Besalú s'estigui convertint en un paradís pel Btt.
De tot cor moltes gràcies a tots per fer-me disfrutar com un nen petit.
PD. Ens veiem a Besalú medieval. Diumenge al matí abans d'anar a la taverna aniré amb els desfrenats a fer un tros de la desfrenada, ja que com cada any la cuina de la taverna m'espera per fer els dinars.