Avui ja he arribat una mica més lluny.
A quarts de 4, molta calor, he sortit amb la bici de carretera, no sabia cap on anar, la versió més masoca era: anar a destrossar-ho tot i pujar a la Mare de Déu del Mont per can Vilà.
Doncs som-hi anar tirant direcció Can Vilà, mentre anava tirant anava dubtant, a més, hi havien un núvols amenaçadors que cobrien tota la muntanya, i mirant direcció Banyoles estava molt seré.
Doncs pensant que ara mateix no estic per tirar coets, i una cosa és mullar-se, i una altra és que et caigui una tempesta a sobre, he tirat direcció Crespià (vaya escaqueo), desviant-me cap a Espinavessa, i d'aquí fins a Vilert, on he variat el recorregut i he girat a l'esquerra direcció les Anglades, i he anat seguint la carretera sense saber on aniria a parar, fins que he arribat a Orfes, on he parat a fer un buf ja que ja portava quasi 1 horeta pedalant. La carretera molt tranquil·la i bona per rodar, paisatge magnific... un paradís per els carraterus. A partir d'aquí he reculat, i n'ha tirant fins a Vilert, Esponellà, Martis, Melianta i agafar C-66 cap a Serinyà, Fares i Besalú.
Avui no hi ha hagut volta a l'estany, ja que ja estava força cascat de cames i cul (portava el culot vell dels desfrenats, amb una badana més prima que una orella de gat).
A final 50 Km en poc menys de 2 hores. Dels quals el 4 o 5 primers em va costar molt agafar el ritme (feia bastant vent) , i els 4 o 5 finals em vaig arrossegar bastant. Els 40 del mig em vaig sentir bastant bé, recuperant una mica les forces, que ja toca. S'ha de ser optimista.
PD1. El malt de les carreteres poc transitades, és que quant hi passa un cotxe, es pensa que no hi trobarà ningú, i en un revol un "bon home" m'ha estat a punt de carregar al remolc que portava.
PD2. En Vicenç segueix nedant, n'ha dient d'ell i encara serà el que arribarà més ben preparat de tots 3. Animus!!!!!
A quarts de 4, molta calor, he sortit amb la bici de carretera, no sabia cap on anar, la versió més masoca era: anar a destrossar-ho tot i pujar a la Mare de Déu del Mont per can Vilà.
Doncs som-hi anar tirant direcció Can Vilà, mentre anava tirant anava dubtant, a més, hi havien un núvols amenaçadors que cobrien tota la muntanya, i mirant direcció Banyoles estava molt seré.
Doncs pensant que ara mateix no estic per tirar coets, i una cosa és mullar-se, i una altra és que et caigui una tempesta a sobre, he tirat direcció Crespià (vaya escaqueo), desviant-me cap a Espinavessa, i d'aquí fins a Vilert, on he variat el recorregut i he girat a l'esquerra direcció les Anglades, i he anat seguint la carretera sense saber on aniria a parar, fins que he arribat a Orfes, on he parat a fer un buf ja que ja portava quasi 1 horeta pedalant. La carretera molt tranquil·la i bona per rodar, paisatge magnific... un paradís per els carraterus. A partir d'aquí he reculat, i n'ha tirant fins a Vilert, Esponellà, Martis, Melianta i agafar C-66 cap a Serinyà, Fares i Besalú.
Avui no hi ha hagut volta a l'estany, ja que ja estava força cascat de cames i cul (portava el culot vell dels desfrenats, amb una badana més prima que una orella de gat).
A final 50 Km en poc menys de 2 hores. Dels quals el 4 o 5 primers em va costar molt agafar el ritme (feia bastant vent) , i els 4 o 5 finals em vaig arrossegar bastant. Els 40 del mig em vaig sentir bastant bé, recuperant una mica les forces, que ja toca. S'ha de ser optimista.
PD1. El malt de les carreteres poc transitades, és que quant hi passa un cotxe, es pensa que no hi trobarà ningú, i en un revol un "bon home" m'ha estat a punt de carregar al remolc que portava.
PD2. En Vicenç segueix nedant, n'ha dient d'ell i encara serà el que arribarà més ben preparat de tots 3. Animus!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada