dilluns, 28 de juny de 2010

CAP DE SETMANA COMPLET

Dissabte al matí. La meva ruta preferida per saber en quin estat em trobo, no estic per tirar coets, però almenys no vaig petar com un melindru.
El dia acompanyava força, tot i que feia molt de sol, l'aire era agradable. El problema era que no hi havia airet, que et venia una acalorada.. que començava a suar com un condemnat.
La veritat és que m'ho vaig agafar bastant tranquil·lament, ja que volia arribar a la meva zona maleïda (que va de la rotonda de la BP fins a Can Xel), bé de forces. Així va ser, plat petit a Sant Jaume, pujada tranqui a castellfollit, i travessar Olot de tranquis. Arribo a la zona clau, i començo a pujar tranquil, però al veure que anava bé de forces vaig decidir treurem la espina clavada i vaig pujar fins ca la Guapa amb força i ganes, arribant força cuit però reservant forces. Aquí vaig parar un minut a fer un queixalic i un glop ( ja portava cap a 1 hora o més pedalant). El petit descans em va anar bé, ja que després a bon ritme vaig arribar a Can Xel, Santa Pau, i vaig tornar a parar a Mieres a repostar beguda i menjar una mica més. El ritme en pujada el controlava bastant, ja que no em volia passar, però als planers i baixades intentava apretar força, en les baixades amb revolts tancats el cotxes quasi no em seguien, això vol dir que ja vaig agafant el truco als frens de carretera (que no frenen), i hi tinc més confiança.
Mentre estava parat a Mieres van passar un grup de ciclistes (anaven negres amb un ratlla vermella), primer un nois i desprès 3 noies, que anaven direcció Olot, que marxaven a tot trap. Sort que no anaven en la mateixa direcció que jo, que sinó....em deixen tirat com un parrac.
A partir d'aquí anar fent fins fer la volta a l'estany, la pujada de la Creu Roja i cap a casa.
A arribar un bon bany a la piscina (collons que es freda l'aigua).
Diumenge, desprès de no 3 anys torno vam tornar a pujar la nostra estimada muntanya. Per celebrar que feia 34 anys, sí ja sé que no els aparento.. o sí... jo i la Teresa vam celebrar-ho pujant a bastiments. Vam pujar molt tranquil·lament, físicament em vaig sentir molt bé, pujant en cap moment vaig patir de cames (anavem poc a poc), però baixant, en el primer tram em feien una mica de figa, però vaig començar a baixar més ràpid, i això va fer que la fluixera desaparegués.
Va fer un temps genial, una mica tapat, però no feia fred i les vistes genials. La muntanya ens torna a cridar, i ja tenim en ment unes quantes rutes per fer.
Per la zona hi havia molta gent caminant, de totes les edats i de tota condició física, això sí gent molt simpàtica i agradable amb la qualt estava xerrar un estona mentre fas el queixalic al cim o et vas animant mentre puges. També hi havia uns quants animals/es que ho feien correguent, i no pas trotant.

A la tarda el toc amb els amics i al vespre celebració amb la família.
I com diuen, no pesen els anys, pesen el quilos.
Avui dilluns per variar estic una mica estaiat (com es diu per aquí, agujetas com es diu per allà). Sóc el rei, per poca cosa que faci sempre acabo estaiat.
PD. Aquesta setmana intentaré fer un parell de dies la pujada a can Costa per preparar un mica la triatló per relleus de Banyoles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada