CRONICA TRIATLO POPULAR RELLEUS BANYOLES

Banyoles, 10 de Juliol de 2010, tot apunt per la cita per la triatló de Banyoles. I la gent em mira amb un cara sorpresa, tu fas una triatló ? sí, bueno, popular i per relleus.
La colla ens hi presentavem amb 2 equips:
Ninxuls- Vicens, Peti i Gerard
Ratafia- Dani, Duran, Pont
A més hi havia 4 equips més de Besalú on hi havia en Garrisson, Sararols, Sala, Met, Estefania, Laura, Pont petit (ja et val la vestimenta que portaves), Coste, Robert, Genebat, Mañas... i altre gent com en Patri relampago i familia etc...

Doncs això, ens vam presentar a Banyoles, moltíssima gent. Molt ben muntat tema recollida de dorsals, almenys nosaltres no vam haver d'esperar ni 30 segons.
Crec que aquest any hi havia 175 equips, i hi havia molts pro, feia por de veure els cuerpos Danone, i la bici que hi havia. Això sí els de les bicis bones no les van entrar a boxes fins que van donar l'últim avís (crec que es devien quedar abraçats a elles no fos cas).

Els nedadors van anar a l'altra cantó de l'estany, i sortida a tot trap, pel que fa els nostres equips, aquest any van fer la tàctica de separar-se totalment del gran grup, i nedar per un lateral.
En Dani Castanyer, res a dir, una màquina, com dic jo, quant no diu res, tremola, que vol dir que està fort, i així va ser va arribar cap al 20.
I en Vicenç, Xapó, millor que l'any passat, si més no, va patir però no es va agobiar, va complir amb creces!!! El dia que entreni com la resta ja serà al repera.
I donen el relleu al club, on s'esperava en Marc Duran, que va fer un molt bona cursa, mantenint la magnífica posició.
I en Peti, el crack de l'equip, el tiu sempre tranquil, un monstre corrent (tot i la mala vida que porta últimament), va guanyar 42 posicions. Hauré de pujar la seva clàusula.
I finalment al sector de bici, en Pont va sortir com un coet, va patir molt, però va perdre poquíssimes posicions, contant que estava dels 25 primers. Molta pressió, ja que estava envoltat de gent molt forta.
I jo, molt millor que l'any passat, vaig saber regular força bé la primera meitat del circuit, anar passar algú de mica en mica, però sense passar-se. A la segona meitat ja començava a estar més petat, però quant sentia el baixon, afluixava una mica, i després tornava a apretar. A final el tros del bici carril, apretant deixant tot el que quedava, fins que em va passar un tiu a tot tall, i no vaig dubtar a ficar-me a roda (ja sé que és de cabró), el tiu anava a sacó, i vam avançar 4 o 5 posicions amb un moment. La recta final vaig voler fer l'esprint, i el bessó em va pujar, i vaig esquivar la rampa per poc. Al final crec que deuria guanyar unes 10 de posicions.
Però res molt content per l'esforç, vaig patir una mica, però vaig disfrutar molt.
Felicitar la organització, gent amb ganes, tot molt ben muntat i molt atents. L'any que ve tornarem segur!
La cosa a millorar, és el tram de bicicleta que es compartia els d'anada i tornada, era molt perillós.
Al final donar les gràcies als nostres incondicionals suporters... primer de tot a la meva família, Tere, Mar, Ferran (tranquil el papa algun dia guanyarà... o no) i als amics que mai fallen, Hurtós, Sílvia, Gerard Petit, Elisabeth..
I després la gran triatló, sopar, mam i ball. Feia temps que no sortia i vam riure molt. Gràcies amics, però amb aquest ritme de nit m'enterreu amb 2 dies.

PD. Missatge dirigit a Santa Fe:
No hi ha res a fes, no ens guanyarieu ni a la petanca.