dilluns, 26 de juliol de 2010

CRONICA COSTABONA (a mitges)

Al final el vent (i el fred) no ens va deixar pujar el Costabona, però sempre hi ha una alternativa per saciar la set de corriols dels desfrenats.
Vam quedar uns 11 bikers al pavelló, erem en Lato, Mañas, Àngel, Albertí, Ayats (Bob esponja), en Serrano "Patricio", jo, Garrisson, en Cornet i 2 motards amics seus, en Quel que vam passar a recollir a Olot, i en Cesc d'Argelaguer, que va pujar de setcases a dalt a Vallter amb bici. Vam carregar les bicis a la furgo d'en Mañas, i carretera i manta.
El divendres ja ens van avisar, l'Eruk que es veu que algo hi entent, ja em va dir, no sé pas si ho fareu, ja que diumenge el vent bufarà molt fort allà dalt. I dit i fet, feia molt vent, i molta fred. En Cesc s'esperava glaçat darrera una roca, amb la pella de gallina tatuada al cos.
Al final entre tots vam decidir fer una alternativa, que era pujar per la pista que va al peu del Costabona, i que va a sortir a Espinavell. I així podíem fer els corriols de baixada fins a Setcases.
Vam descarregar les bicis i pujada amunt, a un ritme per anar xerrant, i fent alguna arrencada inútil per donar-hi emoció. A mig camí ens vam desviar per pujar al refugi, per tal que des d'aquí poder enfilar-nos una mica al Costabona, però al final vam veure que era una bestiesa, i vam tornar a baixa i vam anar direcció al coll. La pujada té pendents molts suaus i ha planers i tot, contràriament al que sembla es puja molt bé. Al coll vam parar a esmorzar i riure una estona. En Bob i en Patricio van estar unes 10 hores per reparar una punxada, maleïda "pua" !!!!
I a partir d'aquí seguir el GR, gas a la burra, per pista avall. Al entrar a la zona de bosc, i corriols guapos, ens vam reagrupar. I es va dir sortim de mica en mica per no molestar-nos. Surten els 6 o 7 primers... i després arranquem el últims, i 1 curva amb herba humida, i l'Àngel ja li patina la roda, i cop de costellam a terra, sobre la única roca que sobresortia.
Es queixava força, però se li va fer la pregunta de primeres cures vital:
-Que et vindria bé ara?
-Contesta: una cervesa.
-Doncs aixecat i pedala !!!!
A partir d'aquí un corriol molt guapo, a trams massa un pel complicat per baixadors com jo, però genial. Per variar els de davant es van perdre, però de cops el vam veure baixar marges avall a tot trap. Primer un tram amb herba, una mica de fang i arrels. I desprès uns pedregam que encara em trontolla tot.
Hi va haver-hi alguna revolcada més, algun salt de la cabra, alguns saltets de cabreta (eh garrison), però ningú més va prendre malt, almenys físic.
Un cop a baix, alguns banyada a la fredíssima aigua del riu, altres refrescada i prou.
I cap a fer unes cerveses i a dinar. Dinar de "luju", vam menjar com uns condemnat, vam riure molt, moltes anècdotes i xou espectacular de Ayats Bob esponja. O sigui el resum és 1:30 de bici 4:00 de dinar. Això sí val la pena dedicar 1 dia als desfrenats, ja que amb el personal que hi ha la diversió està assegurada.
PD. Prepareu-vos pel dia 11 de setembre. Han preparat una ruta per la desfrenada genial. Molts corriols nous.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada