dilluns, 21 de juny de 2010

MAIÀ 2010 - MILLOR ACOMPANYAT QUE SOL

Diumenge 20 de juny, tot a punt per anar a "l'encerrona" de Maià, ahir vaig canviar el pneumàtic de darrera, carrego la bici al cotxe i drogues varies i som-hi.
Al arribar ja hi havia força ambient, o sigui quasi som una família ja que sempre veig la mateixa gent a tot arreu. De la zona hi havia una amplia representació del na fent, Serinyà, uns de grocs de figueres que no sé com es diuen però també són a totes, i com no molts desfrenats.
Ens vam inscriure vam fer petar la xerrada, i la sortida...
Feia temps que no sortia tant enrere, i a més anava fent tranquil·lament... fins que vam arribar a la primera pujada, dreta i enfangada, plena de gent, i per avançar t'hi deixaves la pell, ja que a més d'haver de força el ritme, havies de passar per les zones més dolentes. Crec que vaig passar força gent, però vaig arribar a dalt bastant cansat, però bueno anar tirant cap a Santa Magdalena. Aquí em vaig donar compte que estava molt enrere i bastant cansat, anava quasi sol i estava força desmotivat... i al arribar al primer avituallament em vaig parar, vaig menjar tranquil·lament i vaig esperar si arribava algun desfrenat per almenys tenir companyia (ja que si no trobava a ningú estava disposat a fer la curta).
Finalment va arribar tota una tropa, Galzeran, Serrano.. i els Recollidors de cadàvers: L'Eruk i la Lídia.
Em vaig afegir amb ells, i aquí va començar un gran dia per mi, vaig passar d'estar cansat i desmoralitzat, a estar content, amb forces i ganes de pedalar. A més a partir de santa Magdalena la ruta la vaig trobar guapíssima, menció especial a una baixada per uns tobogans molt divertida, més amb fang (pel que es veu van tenir una feinada per deixar-ho a punt!!!).
Tots junts vam anar fent fins al 2 avituallament on vam perdre en Galzeran i en Serrano.
Per uns corriols molt guapos vam trobar el "Carnisser" i en robert, la Lídia els va dir que feien tap, jo em pensava que era conya, però ells es van apartar i la tia va començar a tirar com una possessa, i feines a seguir-la... o sigui "Carnisser" era veritat, feies un tap de collons.
També s'ha de dir que un cop va acabar el corriol aquests van fotre-hi canya i ens van deixar.
Vam començar a encarar cap a les antenes, i jo tenia problemes mecànics, ja que la cadena s'enganxava. Al final quatre trucs i passant pel mig de l'aigua tot es va mig solucionar.
De tant en tant anava apareixent en Galzeran, el malparit anava fent dreceres (com cada any).
I la final pujar les antenes, la vaig pujar amb plat petit, però força bé, encara em quedaven forces, i de cop a sobre l'abocador m'esperava la famíla per animar-me, mentre esperàvem la resta del grup vaig poder estar-hi una estona, i en Ferran (el meu fill gran) em va donar una pedra de la sort (la podia haver triat més petita), que em vaig posar darrera el mallot.
A partir d'aquí, pujar la tribana, aquí sigui que ja estava petat, els bessons tornaven a flaquejar, i vaig fer un parell de trams a peu, i vaig esperar l'Eruk i la Lídia a dalt, que s'havien parat a arreglar els pedals de la Lídia.
A partir d'aquí baixada fins a Maià, botifarrada, obsequi i cap a casa... això sí abans la cervesa a Can Quei.
Felicitats Maianencs, un recorregut bestial, una atenció excel·lent, i el lo del dimoni increïble.
Al final crec que 40 km i mil de desnivell, o algo així, i temps.. encara haig de mirar el conta-quilometres, però crec que era al voltant de les 3 hores.

PD1- Moltíssimes gràcies als recollidors de cadàvers Eruk i Lídia, no és la primera vegada (ni la última) que em recolliu, m'espareu, marqueu el ritme.... un dia que estigui fort us compensaré, de moment us haureu de conforme en que us segueixi com pugui.
PD2- El meu pare m'ha preguntat qui havia arribat primer, si el meu cunyat Jaume o jo, i jo li he dit: m'ho he passat de collons, això sí almenys m'ha tret 3/4 d'hora. Està fort el malt parit.




3 comentaris:

  1. Va Gerard,que sempre et queixes pro estas fet una moto.

    ResponElimina
  2. jo he contat 38,7 km i 1000 metres de desnivell, en qualsevol cas, deuniduó per una matinal, coincidim tots: molt maca la volta.

    ResponElimina
  3. Nano, entrenes massa entre setmana, això de la bici de carretera crema molt, je je. Salut company.

    ResponElimina