divendres, 21 de maig de 2010

PER FI DIPLOMA OR

Per fi ho he aconseguit, ja tinc el diploma d'or de GLOBERO.
Avui bona sortida, 67 km en 2:28. He pogut plegar a les 5 de treballar, me canviat, i cap direcció olot, he arribat a bon ritme, i sense apretar massa a les pujades de St.Jaume i Castellfollit, per tant he arribat bé de forces fins l'entrada d'Olot. A partir d'aquí una mica de calvari, molt de transit, me estressat molt, sortien cotxes per tot arreu, semafors, frenades .... o sigui he acabat un mica fart. I a partir de la rotonda de la betzinera, torna la tranquilitat, i tornen els maleïts repetxons, que m'han tornat a enfonsar, de cop m'he trobat sense forces , malt de cames i sense ritme, no tirava, i he aprofitat, com a bon professional, per pendrem una droguilla del decathlon d'aquelles de cafeïna, no hi ha pressupost per powerbar. Tot i axí cada vegada anava pitjor, fins que... a 500 metres de ca la Guapa, He aconseguit el diploma or.... de cop he sentit una fresa darrera meu, zzzzzzz, i era un tiu amb la roba de treballar, sabates de seguretat, i una mountabike amb unes rodes de 2.10 (això si una lapierre doble que semblava bona) que m'adelantava, he quedat acollonit, encara he tingut els collons de dir-li:
si no et fa res em poso a roda, i el tiu riu i diu vale... la cosa a durat 50 metres, el "cabron" ha petat com un "melindru", el tiu havia esprintat a fons fins atrapar-me, i es quedava a ca la Guapa, això sí era simpàtic i tampoc se me n'ha rigut a la cara... Gràcies pel diploma.
La part positiva és que m'ha espavilat, a partir d'aquí he augmentat uma mica el ritme, i me començat a trobar millor (droguilla decathlon). He anat a bon ritme fins can Xel, Santa Pau, i tot bé fins a un altra repetxon abans de la baixada fins Mieres que m'ha matat, no podia, el fantasma del plat petit ha aparegut, però he aguantat com a un bon Diploma d'or de Globero.
M'he parat a Mieres, he comprat un aquarius, he fet un traguet i he omplert la botella. A partir d'aquí una mica catxat, però força bé fins a Porqueres, on he fet la volta a l'estany a bon ritme, i he pujat la pujada del Creu roja sense apretar. A partir d'aquí bon ritme fins acabar de petar fins a casa a Besalú.
El resum és que content pels quilometres, no tant per les sensacions, ja que desde el terra de remences, les cames els hi esta costant posar-se a lloc, però aquesta setmana aniré al fisio, i estiraré més. I tot apunt pel cap de setmana següent que serà a tope:
Dissabte tarda: partit de futbol d'antigues glories del Besalú (de quan erem cadets)
Dissabte nit: sopar i toc amb els que encara estiguin vius del partit
Diument matí: mítica baixada Vallter-Besalú amb btt, sí només baixada que ja es prou. Això si en Garrisson ja m'ha provocat dient que per 3 any arribarà primer al primer avituallament. Hauré de fer algun xanxullo, sinó serà inaguantable.

PD.Ja som estiu, he anat al Prat de Sant Pere i estava a rebentar de gent fent el toc i passejant, mainada....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada