diumenge, 30 de maig de 2010

AXASSU (VALLTER-BESALÚ

Dissabte partit, vaig acabar sense lesionarme, amb la llei del mínim esforç, tot i així els peus una mica escaldats, i el genoll i turmell tocats. Lo normal. Després sopar a Can Quei, vaig sortir de casar amb pantalons curts, no fos cas que la penya "albondigas" m'enredes. Total, bon sopar, bona companyia, bona copa i a dormir. Eren la 1:15.
M'aixenco a les 6:30, ho preparo tot, un cafè i cap a carregar la bici i pujar a l'autocar. Hem set força gent ja que emplenàvem l'autocar. La crem de la crem dels desfrenats i 4 o 5 "Na fent" de Sant Jaume.
I amb autocar fins a dalt. Al arribar, cafè, abrigar (feia fresqueta) i gas a la burra. I mai més ben dit,
Alessandro Garrison petacchi, posa el turbo i no hi ha qui el segueixi... fins que apareix en Climent de Sant Jaume, que a més d'estar sonat, està fortissim. Baixava com un míssil, en un moment ja va atrapar o'rei petacchi. Mica en mica ens vam anar agrupant, i van començar a caure axassus per totes bandes, ara una ara l'altra, i a saco, fins adelantar l'autocar i tot (esteu fatal). A la recta final abans d'arribar a Sant Pau de Seguries intento l'axassu per la meta volant, però res, em passa Garrisson petacchi, relampago 2 (patri), climent i algú més. I després de 3 anys petacchi no arriba primera. Això sí ha tingut que venir un primera espasa com en Climent per derrotar-lo. Una mica d'avituallament, uns quants laments de lo fets pols que ja estàvem... i tornem-hi. Direcció la vall del bac.
Comencem a un rampa un mica cabrona on els Santa Fe ja demostren que estan com sempre... fets una coca (encara sort que no s'han perdut). Tot aquest tros axassu aquí axassu allà, fins que just abans de la pujada de l'abituallament ataco, agafo un metres de diferència... i al mig de la carretera hem trobo una excursió de gent gran, perfecte, haig de frenar just abans de la pujada... i a partir d'aquí m'han passat tots els del grup, i encara sort que me pogut posar a roda d'en rescalvo. A l'avituallament decidim que els següent tros, fins a can bundanci, anirem amb els santa fe per reposar una mica. Deixem tirar la gent, i arrenquem quasi els últims...
Anem fent, fins que Sant Fe ressorgeix, salta en Sararols, en coste.... i que hem de fer... al darrera, amb la famíla relampago marcant territori.
A partir d'aquí més tranquilets, fins a Tortellà i cap a Sant Jaume... la gent començavem a estar bastant petada, i en patri ja ha tingut l'amagu de rampa (relampago 2).
A Sant Jaume últim abituallament i cap a Besalú. Mentre ens anem acostant, la gent comença a agafar posicions, relampago 2 (patri) hem reta, vaia amb lo killu que sóc i s'atreveix a retar-me (en condicions normals em fotria un bati). Però avui estava al meu territori.
Comença a caure algun axasssu, i es va formant un grup, aguanto a la part del darrera, ben arresserat i guardan forces, i quan falten 100 metres, tots baden, surto esprintant amb totes le meves forces, i ja no tenen temps a reccionar, o casi (ja que just al arribar ja veig que tenia en Climent a tocar meu). Gran victoria d'etapa en el SUPER TOUR DELS CREMATS.
Al final uns 70km i 2:30, ma o menos.
Després cervezeta, comentar la jugada, i cap casa.. que avui és Sant Ferran, l'Hereu de la casa.
PD1.Quan aconsegueixi les fotos les publicaré.
PD2.Patri (relampago 2) o sento, una altra vegada serà, de moment... VAYA AXASSU.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada