dilluns, 3 de maig de 2010

CRONICA MARXA BTT TORTELLÀ

Sens dubte un dia genial. Vam quedar amb en Pont a les 8 de matí. La resta es va rajar. Feia temps que no pedalàvem junts, ja que s'ha tornat un farrero. Doncs al final el vaig enredar, i a ben puntals erem a Tortellà, el cel estava molt tapat i amenaçava pluja, però sempre hi ha quatre sonats disposat a pedalar. No crec que fossim molts, suposo que uns 100-120, que pel temps, desnivell i km déu ni do.
Van donar la sortida puntuals i vam sortir força endavant, i vam començar a pujar direcció Monteia, no és una pujada dura però si constant, anavem a un ritme força lleuger, però reservant (tot i algun pique), a més a en Pont ultimament a les arrencades s'arrossega.
Vam arribar bé a Monteia i a partir d'aquí la cosa es va posar molt dreta, vaig deixar marxar en Pont un 50 metres, ja que ell ja havia engegat la motoreta,i na fent. En aquest tram, qui havia apretat més del compte ho passava malament. Vam arribar a dalt a l'avituallament un mica asfixiats però força bé. Vam menjar quatre talls de taronges i a baixar a tot tall. Un cop es va acabar la baixada va començar una pujada emporlanada fins a lliurona. Aquí vam començar a veure que teniem a tiro uns quants corredors i vam començar a augmentar el ritme, fins que s'ens van cruzar els cables i els pinyons van baixar i vam posar un ritme altíssim, i adelantavem a la gent a saco, anavem com bojos, ens anavem mirant i cada vegada aprentavem més. Vam disfrutar com animals, va ser una passada, uns sensacions genials. Un cop dalt vam arribar a l'avituallament on vam menjar més taronges, aigua, una mica de droga i cap avall fins a Can Bosch (amb algun repetxon traïdor pel mig). I a partir de Can Bosch una baixada fins al Burró bestial, em costava molt seguir en Pont, però quant la baixada no era tant dreta pedalava amb més força per atrapar-lo. Un cop vam arribar al burró pujada fins a tortellà. Tot i l'apretada de lliurona encara ens quedaven forces i vam tornar a posar un bon ritme, i vam avançar més gent, excepte un de Vilabareix que no hi havia manera, era un jabato, cada vegada que l'atrapàvem, baixava pinyons, es ficava dret i pedalava com un animal. En Pont ja havia desistit de atrapar-lo i jo encara ho vaig provar, pero res... al final vam entrar a meta com déu mana tots 3 junts, i molls com anecs, ja que a la part final es va posar a ploure. Crec que al final vam fer 40 km i un bon desnivell en 2:20.
Va ser un dia de molt bones sensacions tant psíquiques com físiques. La ruta amb molt bones vistes, bon desnivell, però pistes aburrides, tot i que van bé per agafar ritme.
Avituallaments en cursa molt escassos(aigua i taronges). Això sí al final una taula immensa plena d'embotits, botifarra i cansalada per recuperar energies.
Veig que al anar amb la bici de carretera entre setmana, m'ha fet agafat més resistència. I que hem après a correr aquest tipus de marxes. Anant a ritmes lleugers però sense anar mai a més del que pots, sobretot al principi. I així no vas asfixiat i pot disfrutar més de la pedalada, i apretar en algun tram.
Apa siau.

2 comentaris:

  1. Nano, ets lo putu Crak. No entrenis tant que et cremeràs, je je... Recorda que el Finde, tenim la GRAN CURSA (REMENCES 2010)i hem d'anar a totes. Arribaré aquest dia fatal. Ja fa 15 dies que no toco la bici. Per cert Felicitats pel BLOC. Ens Veiem.

    ResponElimina
  2. Gràcies. Tranqui, a tú no et fa falta entrenar. Ens truquem i quedem.

    ResponElimina