dilluns, 22 d’abril de 2013

CRONICA MARXA CICLOTURISTA LES GOGES

Tot apunt, passo a buscar en Lato, i en Garrison... s'ha adormit, ja surt al carrer mig "cunill", amb la roba en una mà i la bici... santa paciència!!!

Arribem a Banyoles, uns 400 participants... molta pota lisa. M'ha fet molta il·lusió trobar en Pere de Llagostera, que ha enredat la seva filla... ja l'espavilarà ja. 

Ens preparem, un mínim escalfament, i cap a la sortida, que ja està a tope. Ens posem a darrera de tot, arrencada xino xano, i gas a la burra, anem avançant, i crec que ens posem en força bona posició, no endavant però si amb gent que ens pot portar ràpid.

De cop al Pla de Martis, parada, tothom parat, primer ens pensàvem que hi havia hagut una caiguda de les fortes, però resulta que era una parada forçada pels Mossos, que no veien clar ocupar tota la carretera (que no estava tallada) per part dels pro i aprenents de pro que van al davant.

A partir d'aquí tornar a arrencar, anem a bon ritme i de cop en Garrison i en Lato s'engaxen, no cauren però s'ha sentit una bon fressa de ferros. Resultat abandó de'n Garrison amb la raids trencat i llanta esparrecada... puf... primer contratemps.

Va passant la gent, reiniciem la marxa, jo i en Lato... anem fent i al repetxon abans de Cavanelles el canvi d'en Lato falla, i es queda, jo vaig tirant... ja m'atraparà... sort que un mecànic oficial de la cursa es para de seguida i l'ajuda a arreglar el problema.

Amb tot li agafo molt avantatge, i no m'atrapa fins passat Besalú. A partir d'aquí en Lato comença a marcar un ritme alegra però que jo pugui seguir.

Ja desde Can Vilà em pedalat junt amb en Jaume Vilà, que correr amb els de Serinyà, i a més era de la colla de la meva mare... buf, també s'hi afegit un ciclista també veterà de Molins de Rei.

En Lato va tirant, i els altres tres a rebuf al darrera seu... Sant Joan les Fonts, Olot, pujada a Can Xel a bon ritme, molt constant, on en Jaume Vilà queda despenjat i ja només quedem el trio maravilla.

A partir d'aquí ja li començo a donar algun relleu a en Lato, encara que no li fa falta, també ha de reposar una mica.

 I just abans de Sant Miquel de Campmajor, sento que em criden per darrera, en Lato a rebentat, vull dir la roda a petat ell no. El ciclista que anava amb nosaltres també es para, li deiem que pot tirar, però ell diu que ja que ha anat a rebuf nostre tota la marxa, com a mínim es para a ajudar-nos, noi un 10.

Arreglem i gas, un cop arribant a Banyoles gas gas i gas, ens han atrapat uns quants, i entre jo i en Lato decidim fer-los patir un mica, i entre tots dos ho donem tot fins al final.

Com diu el soci feliç com un tornavís. Amb uns quants contratemps, però res que no es pugui solucionar. El temps el podiem haver millorat però al final el que compta són les sensacions. Al final han set 4 hores justes.

Apasaiu, i ara a preparar la Remences!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari