dimarts, 14 de maig de 2013

CRONICA TERRA DE REMENCES 2013

Primer de tot, i primordial, felicitar la organització, impecable des de la preparació fins la finalització. Previsions de tot tipus excel·lent i un tracte perfecte. I per més de 3000 ciclistes. 
Crec que tots els canvis proposat han funcionat, sobretot els de separar la sortida de la curta i la llarga, travessar Olot ja no és perillós, i si ho és, és per culpa d'algun world xampinyon.

Quedem aviat el diumenge, ja tenim els dorsals. Com sempre aparquem al polígon industrial de la rotonda abans de Sant Esteve.
Anem cap a la sortida, com sempre més aviat enrera... sortida i gas, és l'any que he sortit més ràpid, anem avançant gent mentre travessem Olot i arribem a la Canya.

Aquí ja es van fent grupets fins arribar a peus del Capsacosta, en Lato i en Molas ja van tot davant, jo i en Garrison comencem a pujar a bon ritme però força reservon, i en Pont i en Sararols van tot darrera.

Abans d'arribar a dalt, ens atrapen en Pont i en Sararols... malparits!! la setmana abans es van arrastrar, però mitels, ja els tenim al clatell.

Arribem a dalt, i gas cap a baix, un cop a baix en posem a roda d'un Massi... quina màquina, ningú li dona cap relleu, però és que porta un ritme, que la gent anem a roda anem tots amb el ganxo posat...
A Sant Joan la llebre se'n cansa, i anem fent en grup però molt més tranquils fins Ripoll.

Pujada al Coll de Canes a un ritme bo, vaig marcant el ritme jo... els altres de xupons...i després tinc mala fama.
Arribem a l'avituallament... i no parem...els haig de presionar (crits i tot) perquè no parin. Anem tirant amunt al mateix ritme, cap al final en Pont defalleix un mica, l'esperem i arribem junts a dalt.

A partir d'aquí baixada Kamikase... un cop a baixa nota les cames tocades, em fet massa el burro a la baixada.

En Garrison ho aprofita i ens deixa a mi i en Pont enrera, intento atrapar-lo, però entre el trànsit i que estava una mica groga se m'escapa, un cop a la corda, em recupero una mica i donc tot el gas que puc, duro 4 km i no atrapo al grup d'en Garrison...ara si que vaig grogui, passa un grup petit i mi agafo com puc... em porten amb el ganxo posat fins a l'arribada.
Tot seguit arriba en Pont i al cap de poc en Sararols.

Al final he baixat temps, això sí les sensacions molt bones, sobretot a les pujades... podia haver pujat més ràpid... potse sí, però igual no hagués disfrutat tant !!!

Felicitat als de la llarga!! Quim, Lídia, Marc... quant si gran... no sé no sé.





6 comentaris:

  1. molt be portas!!! quan sigui gran vull ser com tu!!! gasss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui et falten molts entrecots per ser com jo.

      Elimina
  2. Llàstima no haver-te trobat, segur m'hagués afegit amb vosaltres!!!

    Gassss!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Jordi si un altra dia vas sol, envia mail, que segur que algun desfrenat i serem.

      Elimina
  3. molt b mestre! jo que m'estrenava puc dir que ha estat un del millors dies de bici sens dubte:iavadabadu, jujuju! ara al 3N!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort en teniu de les meves tactiques pro tour.

      Elimina