dilluns, 22 de novembre de 2010

OIX 2010 crònica d'una ressaca

Cap de setmana intens, divendres presentació del llibre de'n Lato, que va ser un èxit.
Dissabte tenia la festa dels quintos del 98, vam deixar els nens amb les avis, i som-hi...
Quina festassa !!!! feia temps que no m'ho passava tant bé, tot i que tenia clar que l'endemà al matí aniria a Oix, no me'n vaig estar de res, com sempre, faci el que faci al 100%, per la qual cosa eren les 2 de la matinada i torrat com un grill !!!!
Després de rebre els ànims de la gent:
- va un altra cubata i prou.
- Igual no et podràs aixecar demà.
- Total hi aniràs a fer el ridícul (com sempre).
- I aniràs, faràs el cafè i tornaràs.

Me'n vaig anar cap a casa, jo ho tenia tot apunt pel matí, així que em vaig prendre un geolocatil (em sembla) i a dormir. Per més inri em va costar agafar el son.
No sé com a les 7 em vaig despertar, i ja no em vaig poder tornar a dormir. Així que em vaig aixecar, el cap no em feia malt, però tenia un fluixera important... tot em queia a terra (manos de manteca). Però sense presses vaig esmorzar, un tall de tortell i cafè (visca el règim), vestir de butifarra (vaia mini talles XXL), carregar al cotxe i som-hi.

Estava una mica grogui, però m'anava despertant... i rumiant... l'objectiu era començar i a veure com anava tot, si cal es fa la curta, i sinó retirada i sinó podi ;).
Arribo a Oix, aparco i començo a trobar coneguts, la penya de Maià, l'Eruk, algun Na fent.... i també em va fer gràcia trobar en Serrat que estudiàvem junts al FP i en Mia, que només ens veiem per la pedalada d'Oix.
També hi havia en Power, que va venir des de Besalú fins a Oix amb bici.
Vaig trobar a faltar l'Àngel de Ca l'Àngel de Fontcoberta, que els últims anys havíem fet gran part de la ruta junts.
Feia fred, però menys que altres anys, fem petar la xerrada i petard per la sortida... surto xino xano, tenia clar que no podia forçar, ja que entre la ressaca i la baixa forma, la cosa podia ser durilla... així que xino xano, anar pujant, la primera pujada anava força bé, em van adelantar un quants d'aquells que dius, ens veurem més endavant segur, i un quants que dius, ja no ens veurem més. Així que fins a travessar la carretera asfaltada de dalt el coll, prou bé, a partir d'aquí ja anava perdent gas, i començava a fluixejar, em va passar l'Eruk (diu que fa 2 mesos que no pedala), però com que encara estava envoltat de molts bikers, es feia suportable, de seguida vaig ser a dalt, descens ràpid ( o això semblava ), en vaig avançar 4 o 5, però de cop el pare de'n Cesc d'Argelaguer em va passar com un llamp !!!
Arribada a l'avituallament, tenia malt d'estomac, així que vaig beure aigua, i menjar una mica de taronja. I vaig estar molt poc, vaig iniciar el descens, em sentia bé baixant, avui tenia el dia, em sentia ràpid, veloç ... i tocat els ous, pujada... i llarga.. llarga... llarga.... i quin pendent.. però que hi farem plat petit i amunt.
Estic content perquè en cap moment vaig haver de posar un peu, portava un ritme lent però constant.
Quant la cosa es va suavitzar, vaig parar un moment a desabrigar-me, l'arrancada va ser duríssima, semblava que portes les rodes rebentades, que la bici peses 1 tona, que el seient s'havia abaixat... però al cap de 5 minuts, es va tornar a activar el mode supervivència i endavant amb les atxes...
Arribo a l'avituallament, segueixo sense poder menjar, així que taronja i aigua na tirant. Començar un zona de basses i fang, a la primera bassa, semblava que hi havia un corriol per esquivar-la, però al veure alguna rodera, la vaig passar pel mig, i tant pel mig, parat al mig amb aigua al mig bessó (fred de peus!!).
Així que a partir d'aquí totes les basses a tot trap, enfangat i moll, i disfrutant com un nen petit.. això si la bici grinyolava per tot arreu, de tant en tant la cadena s'enganxava...
Vaig anar tirant fins que veig un biker que ha petat el canvi, em demana eines, i jo li dic i tant, collons me les he deixat a casa... no podria canviar ni una punxada. Va arribar un altra biker i li va deixar les eines, així que vaig anar tirant.
Aquí començava un tram de puja i baixa, jo anava fent però m'anava apagant, cada vegada anava més lent, fins que em va passar un aspre, i vaig aprofitar per seguir-lo un tros i així espavilar-me...
Al final baixada fins al Vall d'Ormoier i repetxon cap a Oix, a mitja pujada tenia un malt de ventre intens, tenia un pixera... així que paro i ... quin descans, mentre arriba l'Eruk, i tot fent-la petar arribem junts a Oix.

Sorteig, que no em va tocar per 1, butifarra, algun s'enreia de la mala pinta que feia...(amb raó). I cap a casa. Abans de marxar vaig oferir a en Power tornar-lo amb cotxe, i em va dir que tocava fer km i que tornava en bici... aquests de ciutat són ben boits.

Que aquesta tarda tocava anar a teatre a Olot amb la Teresa i el nens, a veure els 3 porquets.
Això sí que és una triatlò.

Vaig aguantar bé, però a les 9 del vespre, després de posar a dormir els nens, i també m'hi vaig posar, fins avui a les 8 del matí. Estic fet una coca, amb un refredat de campeonato, però amb ganes de tornar a pedalar, i de posar-me un mica en forma.

No vaig pensar a engegar el compte quilòmetres, i quant ho vaig fer, no anava gaire fi, anava a estones... així que si vam sortir a les 9:30 i vaig arribar cap a les 12:15, van ser unes 2:45 bon tute.



3 comentaris:

  1. ets un crack! jo vaig anar a dormir a les dues i quan em vaig llevar (amb mal a per tot arreu) ja devies ser a mitja pedalada. Ja veig que per esforç és complicat atrapar-te. Felicitats !

    ResponElimina
  2. Tornan cap a Besalú em va fotre un pal un tiu que baixava pinyons pujant i els pujava a les baixades.Aquets de poble no esteu pas be :P

    Al final em devien sortir uns 80km i molt mal de cames!

    ResponElimina
  3. També en tenim algun que no esta pas fi com vosaltres per aquí !!!!
    Així amb 80km ja en vas fer prou?
    Crec que al wikiloc ja hi vaig veure alguna ruta d'oix penjada.

    ResponElimina