dissabte, 6 de novembre de 2010

ALTA GARROTXA = PAJARON

Avui dissabte he quedat amb "les dos torres" per anar a pedalar, ja que la tercera torre (castanya) s'ha rajat com sempre.
Les dos torres, Pont (1,99), Patri (1,90) i jo (1,67) hem marxat a les 8 de Besalú, hem carregat les bicis, i cap a Albanyà a fer la ruta 8, la ruta de l'alta Garrotxa, 48km i 1400 de desnivell.
Hem sortit de davant del càmping d'Albanyà, temperatura agradable, però fresqueta, seguim les marques de la ruta 8 pel cantó del Muga.
La cosa es posa seria, només de començar les rampes ja són dures per no dir duríssimes. Començo bé de forces i els dos llargaruts van seguint, en Patri ben tranquil, i en Pont com últimament en els inicis que no pot amb la seva ànima.
Es parent a desbrigar-se i jo segueixo anar fent, en Pont es va posant a to, ens reagrupem i tots tres anem tirant, la pujada és llarguíssima i les pendents són considerables, no s'acaba mai, comença a fer mala pinta.
Vam arribar fins a peu del camí que puja a l'església de Sant Bartomeu de Pincaró. Em sentia força cansat i portàvem molt pocs km.
A partir d'aquí ja anava com podia, els anava seguint com podia, a les pujades m'agafaven 10 o 15 m, i quan aquest no eren tant fortes els atrapava. Era una constant pujar.. pujar... pujar ... pujar baixar... pujar.. pujar..., estava mort de gana, i em paro en una font natural a fer una petita queixalada i unes fotos, i torna a ... pujar.. pujar
Les Torres m'esperen i fins que arribem a l'Hostal de la Muga, fet una merda i amb només 18 km.
D'Hostal ja només en queda el nom, ja que actualment està tot abandonat. Mengem una mica, fotos, mirar mapa i... !!!!!!! no trobo les ulleres, merda me les he deixat a la font, els dos llargaruts es fan el longui, i sol com un mussol reculo quasi 2 km d'anar de baixada i 2km de tornar de pujada per recuperar les meves estimades ulleres. A ritme alegre per no fer-los esperar aquí sí que ja acabo de cavar la meva tomba... arrenquem com no... pujada.. pujada ... pujada...
Començo a portar un pajarin a sobre, no els puc seguir, aguanto el plant mitjà com puc, i a estones el molinet per relaxar la situació. A trossos la pujada es suavitza i les dos torres m'esperen, i com jo ho hauria fet, aprofiten per fer una mica de mofa del meu estat precari ( o sento pel meu malt humor).
I res... pujar... pujar...pujar... ara sí que ho faig tot amb molinet, ara sí que porto un pajaron pajaron, fins arribar a dalt un turó on es divisava al "quinto pino" el final de la nostra pujada, el coll de bassegoda. Les cames no fan malt sinó que les noto buides, com si només hi hagués la carcassa, i com si la bici peses 50kilos...
I sant tornem-hi baixada durilla, i pujada a ritme de molinet, vaig arribar a anar a 4km/h, en Pont el veia 20metres més endavant, que també començava a flaquejar(ja era hora) i en Patri ben pantxo a davant... no m'estranya pesa 5 kilos menys que jo i fa dos pams més d'alt.
Un cop a dalt, recupero el bon humor i unes miques de forces, ens abriguem una mica i cap avall, ara sí que s'han acabat les pujades.
Baixada dura, quedo amb l'esquena destrossada, i les cames es posen dures com rocs, anar canviant de pose perquè no vinguin rampes.
Pel camí ens parem a Can Nou, amb servei de menjar i beure. Unes olivetes i coca-coles i com uns reis... això és la btt.
A partir d'aquí baixada a tot trap fins al punt de sortida, on arrisco una mica més del compta i com un gat vell (per no dir traïdor) agafo uns metres de distància i llanço un llarg esprint fins l'arribada.
O sento patri m'has perdonat la vida 50 km i jo t'he tret la victorià en 1km.. ji ji ji

Al final 52km en 4 hores de pedalar... deu ni do
http://es.salines-bassegoda.org/centro-btt/rutas-btt/ruta-btt-08-la-alta-garrotxa-423.html

Ruta molt guapa si estàs en forma.
Ruta duríssima si estàs com jo, i a més i sumés que en els últims 15 dies havia pedalat 1 hora, i havia estat tota la setmana malalt.. (excuses de cremat).
Ruta ben marcada i val la pena anar a fer rutes diferents a les de sempre.

PD. Gràcies torres per esperar-me, i aguantar el meu malt humor en certs moments... això sí a l'esprint final sóc invencible.
Feia temps que no patia tant com avui, a mig camí pensava en vendre la bici, no pedalar mai més, no fer més de 30 km mai més, no anar a oix...
Però res ara ja estic recuperat... o no...

Abans de començar

Sant Bartomeu de Pincaró
Hostal de la Muga (començament de l'agonia)
Jo al final de la última pujada ( o el que quedava de jo)

Una placa en reconeixement a l'últim trobador català en Fonsu de Lliurona
Les dos torres
Lo millor de la ruta, els amics, el menjar i el beure

4 comentaris:

  1. au va ! que ja li tens el peu al coll! estaràs fet un toro per oix.
    salut, mai millor dit!

    ResponElimina
  2. Sort que estas fluix ...,perque sino en faries setanta de km,qui et va parir !!!!,salut i fotels-hi canya a Oix, jejeje.

    ResponElimina
  3. Nano et felicito, jo hagués acabat destrossat, + de 50km amb btt, són molts. Em sembla que a la Marxa d'Oix, no hi seré, ja que estaré de vacances a la Capital i rodalies, que i farem. Salut.

    ResponElimina
  4. Si m'haguessiu vist !!!!
    Willis no t'apuntes a oix ?
    I Quim no t'escaquegis ...

    ResponElimina