AGENDA CAP DE SETMANA

Des de la última sortida matinal no he pogut fer res més. Però m'espera un bon cap de setmana.
Avui si puc faré una volteta curta. Demà tinc dinar a Can Agustí de Riu, i hi aniré en bici, i potser un tros de pujada a Bassegoda.
Al vespre tinc sopar de Barri, el primer sopar que fem des de que som a les cases. La mítiques cases de la frase celebre, pel que has pagat val més que no et queixis.

I el diumenge cap a Maià de Montcal. Encara sé si faré la mitja o la llarga, o decidiré a peus de la trivana (com que ja sé el que hi ha) .
Us recomano la marxa, perquè trobareu corriols per donar i per vendre, no us la podeu perdre!!!!!

Doncs ens veiem a Maià !!!!!!

http://pedalmaia.blogspot.com/

A QUIEN MADRUGA DIOS LE AYUDA

Doncs això, després de un cap de setmana molt intens, i amb el resultat de 4 km en bicicleta, amb la nena a la cadireta i en Ferran pedalant, 1 Festa d'aniversari, 1 Festival de Curs + Festa de l'Escuma, i escalada (d'espectador, bé més aviat de cheerleader).

Tot i això ara amb en Pont posem en pràctica la frase de A quien madruga dios le ayuda, i així solucionar la falta de temps, o sigui quedem per pedalar entre 3/4 de 7 i 3/4 de 8, ja que jo haig de ser a les 8:30 a Olot.

De moment portem 2 dies, el primer dia vam anar a Can Costa i tornar per l'atmeller, total uns 14 km en 55 minuts. I una petada considerable a mig can Costa, arribant a tardar Poc menys de 21 minuts.

Avui, segon dia, ens escaquegem a ultima hora de pujar a Can Costa i anem cap a Cabratosa, Argelaguer, carretera fins a Gircos, Can Homs, volta a Can Batlle i cap a casa. Millor per rodar i no patir els 20 minutets de Can Costa.
Al final 20 km en 60 minuts.

A veure si demà hi tornem.

PD. Aquest cap de setmana, he rebut un cop moral molt dur, l'amic i rival (i cabroncete) Pont m'ha superat en la pujada a Can Costa, fent 18:00 minuts justos (sospitós), 30 segons menys que jo. No sé si recuperaré el tro, ja que ja s'ha posat les piles i se'm comença a escapar... això vendre la pell cara.

PD. El dia 2 és la Triatló popular de Banyoles, i estem intent fer un nou fitxatge per la natació. Ja que des que en Nugró a saltat a la fama amb el grup Elisis, ja no vol saber res de la plebe.
De moment, som en Peti i jo (sort que porto el papeleo jo, que sinó ja fitxarien algú altra).

Au fins demà a 3/4 de 7.

CAMINADA COMA DE VACA

Doncs sí, poc pedalar, però almenys vam aprofitar el pont per fer una bona caminada.

Durant la setmana vaig sortir 1 dia a córrer, poc a poc, però sensacions força bones, i ... res mes.
Dissabte deixem els nens amb els avis, i anem amb els cunyaos, en Pollo i la Mireia cap a Queralbs.
Arribem al vespre, a una casa de turisme rural al Serrat. Un bona xerrada, un bon sopar, no pot fallar el llom arrebossat!!!
Preparem la tàctica de l'endemà, rebeixem les espectatives i decidim fer una ruta més apte per a tots els públics.
Agafem el cremallera de les 9 a Queralbs, per anar fins a Núria. Un cop a Núria, fa un pèl de rasca, però s'està perfecte, pugem amb l'ou fins al refugi del Pic de l'Àliga, cagada... el camí dels Enginyers ens queda a baix, per tant pendent avall com cabres fins arribar al corriol.
Un cop hi arribem lleugera pujada a bon ritme tot xerrant i gaudint del paisatge. Fins que el camí es transforma en un puja i baixa, tot passant per uns escalons, i un tram un pèl aeri on hi ha un cable, que no tenen cap mena de dificultat.

La cosa es va allargant, i al final és fa una mica pesat arribar fins a Coma de Vaca, total 2h:30 ma o menos. Això sí, poca pujada... i menys que en queda.

A Coma de Vaca, dinem de bocata, la fem petar, i esperem que arribin en Pont i en Peti, que pujaven a peu desde Queralbs... paguen l'esforç (1h:30 de Queralbs a núria), i sel's hi fa molt llarg arribar fins a Coma de Vaca.
Un cop tots reagrupats, baixada fins a Queralbs, i quina baixada, almenys 2 hores de baixada, cosa que posa bessons i quadriceps com rocs. Tot i axiò anem fent i es fa molt bé.

Al final tothom a aguantat com jabatos, i sort que no la vam fer al revés.

Avui finalment he sortit a pedalar, amb la de carretera fins a Beuda, Maià i cap a casa. Mare meva que estem malament... i la setmana que ve pedalada de Maià, i aviat triatló popular Banyoles.... buf!!!!

PD. Divendres junta dels desfrenats, on aquest any hi estic posat. Espero tenir prou temps per posar el meu granet de sorra.

PD2. Demà he quedat amb en Pont a les 6:45 del matí per pedalar una horeta. Buf espero despertar-me.

AI QUE PATIREM !!!!

O començo a baixar quilos i pujar quilometres o patirem.... i molt. No he fet res fins el dijous, que decideixo sortir a córrer, na fent 5 km i 25 minuts, i quin malt de cames, horrorós, no vaig tenir cap molèstia (cosa rara), però tinc unes agulletes que te cagas!!!
Divendres surto amb bici, cauen gotes, però haig de sortir, vaig cap al Candell, i tiro direcció al camping, i sorpresa dos gossos bastant grossos al mig de la pista, que em comencen a bordar de mala manera, em cago amb la mare que .... els seu amos, però donar la volat i canviar de tàctica, pujo pel corriol del candell i cap al Sagrat Cor i baixa per can Costa, tiro direcció Argelaguer, aquí ja vaig tenir un petit avís al bessó dret, i al cap de poc ja tenia el bessó darrera l'orella, sí sí estic cuit cuit, o sigui 20 km i cap casa per carretera.
Això sí que són aventuras de biker, això si dominguero dominguero!!!
Dissabte sopar d'homes de les mames del cafè, qualsevol excusa és bona per sortir (clatellada incluida a can Quei)
Diumenge dinar de cosinada amb els Valentí.
Resum de + kilos i - quilometres i quan que patirem a Maià!!!

Aquest pont pròxim segurament anirem a caminar, una ruta de 6 o 7 hores per recordar vells temps. O sigui que la cosa no pinta gaire bé de quilometres.

THE XAMPINYONS I PULSACIONS PEL NÚVOLS

Setmana força liada, per tant només una baixada d'Olot, per sort m'ho puc muntar dissabte a la tarda, i quedo amb en Pont. Decidim fer trossos de la desfrenada, com sempre un per l'altra comencem massa fort, al moment ho disfrutes, i més tard o pagues. Anem cap a Can homs i Gircos, fins arribar al corriol de pujada de l'Angel Galzeral, ja no m'enrecordava com arribari, sort de'n Pont, em poso a davant i començo al pujar amb força, però la cosa es va allargant i empinant, i al final ja només arribo sense posar cap peu per orgull, hem quedat fosos, hem d'esperar un mica, ja que estem tots dos que ens surt el cor per la boca. Un cop mig recuperats baixada per corriol increïble, molt ràpida, tot i que hi ha alguna petita trampa provocada per la pluja.

Després corriols i pistes fins arribar a la segona prova, la pujada per corriols a fins al carbonet, no aconseguim, hem de posar, un peu, o dos, bé un super fiasco, i les pulsacions a tope.
A partir d'aquí baixada pel corriol de Lligordà (cada dia més tècnic), i cap a puja les Antenes, deu ni do el primer tros, la greda ens complica la feina, i costa mantenir el plat mitjà, en Pont es fica a roda, i com sempre a poc d'arribar a dalt començar a provocar-me, i clar acabem a l'esprint ;).
Parada per recuperar forces i la respiració, i cap a la tribana, pugem força bé, en Pont al davant, tot i que aprofitant una badada en la traçada, hem treu 6 o 7 metres que ja no recuperaré, esforç final a l'últim tram aguantant el plat mitjà, i arribada a dalt, posteriorment va arribar el cor i pulmons que els havia deixat a mig camí.
Estem sense aigua i trinxadots (ens fem vells), baixada fins a Maià, cap a Can Travé, i seguint la Desfrenada cap a la confiança i arribada a Besalú, pel pont vell, on es veu a baix una gitanada banyant-se, collons no, eren la Teresa, els nens i cunyaos. Es ve bé que sóc l'hom de seny de casa.
Anem a fer una clara de mig amb un ratxet de menta al Sol, i capa a casa que hi ha Xampinyons.
Al final poc més de 30 km ben disfrutats.

Quina disfrutada, haig de reconèixer que sóc el prototipus de Barcelonista dels anys 50, o sigui abans de començar ho veia tot perdut. Suposo que ja m'hi acostumaré a guanyar.

FELICITATS CULÉS, A DISFRUTAR-HO !!!!!!!!!!

PD- ULL que aviat és la Pedalada de Maià de Montcal, que mot encertadament fant 3 recorreguts, o sigui que no hi ha excusa, n'hi ha per tots els nivells.

BON FI DE SETMANA I MALT INICI

Per començar un malt inici de setmana, amb la tràgica mort de Xavi Tondo, d'una manera inesperada i quasi absurda, que fa que tot el que tinc trontolli, en el moment menys pensat tot s'acaba, no tenim res segur, i menys la vida. O sigui que val la pena fer el que un creu, i aprofitar el temps, fent el que ens agrada, pedalar, estar amb la dona, el fills...
Jo ni molt menys el coneixia, només el coneixia de l'afició a la bici i seguir-lo per la tele, de veure'l per la Remences, de veure'l passar per la carretera de Besalú, des de darrera del meu ordinador, quan entrenava amb els d'Olot. Però desitjo i espero, que quant s'acaba el que tenim aquí, segueixi en alguna altra part, i sobretot que si pugui pedalar... només donar ànims a la família, amic i coneguts de Xavi Tondo, i que pugui pedalar allà on vagi a parar.

I ara toca el final de setmana, divendres vaig poder escapar-me, i després de molt de temps vaig tornar a pujar al Guilar, passant pel Candell, Cabratosa i Argelaguer, sort que és curt, perquè les primeres rampes són de aupa, sort que sóc orgullós, ja que va estar apunt de caure el plat petit.
Un cop a dalt mirar les vistes, i baixar per la pista del PR, que un dia en Pont em va explicar. La pista està força o molt malament, ja que està ple d'herbes i molt axurrancada, una combinació molt perillosa, ja que de cop la roda s'enfosanva en un forat, i si la suspensió no se la tragava, adiós muy buenas. Per sort un parells d'espants i prou.
A baix a punt per travessar el riu i tornar a la pista, m'esperava un magnífic, gos, amb un magnífica planta, magnífica dentadura... no em deixava travessar el riu... diuen que si veuen que tens por encara es posen més ferotges, doncs aquest ho va veure clar !!! vaig acabar carregant la bici a l'esquena i seguint el curs del riu fins a sortir al passallís. Gages del oficio.
I cop que em trobava bé vaig anar a fer una pujadeta a can Costa, primer esquivar una serp, almenys feia mig metre, que mig metre 1 metre... bé era una mica grossa. Vaig començar a pujar força fort, anava mig bé de cames, però el cor anava a tope, vaig acabar faltar, amb 19:59 (sospitós), i plorant, i després baixar cap a Mas Pitre i capa casa. Degut a les fortes pluges durant els últims temps els corriols s'estan complicant, això vol dir que pel setembre tindrem una bona desfrenada.
Diumenge, després d'una festassa de tot el dia a Sant Ferriol, tocava la mítica baixada Vallter Besalú. Aquest any erem menys gent, això sí més valents. Crec que seria bo, que la gent es tornés a animar. Aquest any la cosa va estar més tranquila, i ja s'assemblava més a l'ambient que hi havia en els seus inicis. Menys competitivitat i més gaudir de tot plegat.
Feia fresqueta a dalt, es va baixar força ràpid, i s'anaven fent grups per acabar d'arribar fins a Sant Pau de Segúries fent relleus. Ens vam ajuntar en Pont, en Peti i jo. Vam fer relleus d'entre 39 i 43 km/h, això sí, jo i en Pont, ja que guardàvem en Peti, que últimament port molt mala vida.
L'esforç va ser gran, però la satisfacció millor. A partir d'aquí reagrupament i tornar a arrencar, aquest any només he fet algun axassu en alguna pujada, per després esperar i reagrupar-nos, amb en Peti i en Pont vam fer quasi tot el camí junts.
Crec que s'anava a un bon ritme a davant (que no s'havien d'esperar gaire) i els de darrera no anaven agobiats.
Al final reagrupament a Sant Jaume, decidim fer la ruta de tota la vida, i passar per Cabratosa, bé no tothom ho va fer, nosaltres ho vam proposar, i sí la gent menys preparada, amb pitjors bicis, equipament, i fets pols, va dir, que collons aquí es ve a pedalar, doncs som-hi.
Per mi, tota una lliçó, per mi això és ciclisme, a vegades si que tenen raó quant diuen que la bici no és el més important, i tant que no, el més important són els COLLONS que un hi posa. ;)
I poc a poc, anàvem avançant i reagrupant fins arribar al Pabelló i posterior tiberi a can Quei per recuperar forces, i fer-la petar.

En vaig acabar molt content i satisfet, i crec que la manera de tornar a arrencar-ho, seria enganxar la gent que hi va menys, i els que hi anem més ajudar-los a tenir un millor baixada, i no començar a tirar com un desesperat, i després esperar que arribin (jo el primer).

I perquè es tornés a passar per Cabratosa, tornar-hi fer el vermut, com es feia abans.
En aquell lloc i va néixer el mot de relàmpago a en Castanyer, en els nostres inicis amb la mountainbike.

O sigui, que l'any que ve i tornaré a ser!!!!

PD. Gràcies desfrenats i col·laboradors, ja que si no fos pel vostre l'esforç, es deixarien de fer moltes coses que valen molt la pena.

GUERRA DE FANG

Doncs així va ser, després de fer un parell de baixades d'Olot entre setmana, i encara arrossegant alguna molèstia de l'esforç del remences, me'n vaig anara a la marxa de Cornellà de Terri amb els desfrenats.

Com sempre hi havia el mítics, Àngel, Rescalvo, Fran, Quim, Molas, i jo mateix.
La carrera dels "petardus" es a dit tots menys en Molas, pot resumir en, sortim a davant, al cap de poc ja ens passa asta l'apuntador, primer pujada de fang, les rodes no poden ni girar, segona pujada, fang + herba, ja no gira res, reagrupament i fem a la curta, i a salvar la màquinaria, que l'honor ja fa temps que l'em perdut.
Després dels primers moment de renegar, vam posar el modo "guai", i la veritat és que vam riure molt.
1x1
Àngel, efectivament les Trek no tiren tant com les Cannondale a les pujades.
Rescalvo, una mica més i hem de cridar el bussos perquè el treguin d'una bassa.
Quim, quasi or a la Remences (encara li fa malt), no agafa la traçada bona ni de miracle, i vaya mierda bici.
Fran, dopat asta el cul, ens va deixar tirats i vam haver d'aguantar astoicament la seva victòria.
Molas, com el africans, segur que ha trucat l'edat, diria que en deu tenir 25 , va fer el12.
Gerard, després de fer de bon samarità amb un del cc.serinyà, ja que sempres vaig carregat d'eines, tot i que no les ser fer servir. I d'intentar recuperar posant el turbo, curva a la dreta, entrada en un pont de fusta, i zas, la roda de davant se'n va, i tot llarg a terra, perdò tot curt a terra (1.67), sort que hi havia barana, i tinc una bona cadera. Al final només l'espant, la bici està bé, i jo la cadera una mica adolorida.

Llàstima de fang, bé del molt fang, que sinó el recorregut pintava molt bé, sobretot molt ràpid. Això sí el marcatge era una mica just, sort que anem a poc a poc i ens hi fixem.
Per la resta tot molt bé.
Gràcies a la gent de Cornellà... tornarem!!!
Diumene baixada de Vallter amb els Desfrenats, només vull recordar, que l'any passat, vaig guanyar l'esprint final ;)
Foto on es pot apreciar la lluita amb el fang, suposo que elles estan lluitant pel top10, ja que no les vam arribar a veure, i axiò que en Rescalvo mirava a sota l'aigua.