THE XAMPINYONS I PULSACIONS PEL NÚVOLS

Setmana força liada, per tant només una baixada d'Olot, per sort m'ho puc muntar dissabte a la tarda, i quedo amb en Pont. Decidim fer trossos de la desfrenada, com sempre un per l'altra comencem massa fort, al moment ho disfrutes, i més tard o pagues. Anem cap a Can homs i Gircos, fins arribar al corriol de pujada de l'Angel Galzeral, ja no m'enrecordava com arribari, sort de'n Pont, em poso a davant i començo al pujar amb força, però la cosa es va allargant i empinant, i al final ja només arribo sense posar cap peu per orgull, hem quedat fosos, hem d'esperar un mica, ja que estem tots dos que ens surt el cor per la boca. Un cop mig recuperats baixada per corriol increïble, molt ràpida, tot i que hi ha alguna petita trampa provocada per la pluja.

Després corriols i pistes fins arribar a la segona prova, la pujada per corriols a fins al carbonet, no aconseguim, hem de posar, un peu, o dos, bé un super fiasco, i les pulsacions a tope.
A partir d'aquí baixada pel corriol de Lligordà (cada dia més tècnic), i cap a puja les Antenes, deu ni do el primer tros, la greda ens complica la feina, i costa mantenir el plat mitjà, en Pont es fica a roda, i com sempre a poc d'arribar a dalt començar a provocar-me, i clar acabem a l'esprint ;).
Parada per recuperar forces i la respiració, i cap a la tribana, pugem força bé, en Pont al davant, tot i que aprofitant una badada en la traçada, hem treu 6 o 7 metres que ja no recuperaré, esforç final a l'últim tram aguantant el plat mitjà, i arribada a dalt, posteriorment va arribar el cor i pulmons que els havia deixat a mig camí.
Estem sense aigua i trinxadots (ens fem vells), baixada fins a Maià, cap a Can Travé, i seguint la Desfrenada cap a la confiança i arribada a Besalú, pel pont vell, on es veu a baix una gitanada banyant-se, collons no, eren la Teresa, els nens i cunyaos. Es ve bé que sóc l'hom de seny de casa.
Anem a fer una clara de mig amb un ratxet de menta al Sol, i capa a casa que hi ha Xampinyons.
Al final poc més de 30 km ben disfrutats.

Quina disfrutada, haig de reconèixer que sóc el prototipus de Barcelonista dels anys 50, o sigui abans de començar ho veia tot perdut. Suposo que ja m'hi acostumaré a guanyar.

FELICITATS CULÉS, A DISFRUTAR-HO !!!!!!!!!!

PD- ULL que aviat és la Pedalada de Maià de Montcal, que mot encertadament fant 3 recorreguts, o sigui que no hi ha excusa, n'hi ha per tots els nivells.

BON FI DE SETMANA I MALT INICI

Per començar un malt inici de setmana, amb la tràgica mort de Xavi Tondo, d'una manera inesperada i quasi absurda, que fa que tot el que tinc trontolli, en el moment menys pensat tot s'acaba, no tenim res segur, i menys la vida. O sigui que val la pena fer el que un creu, i aprofitar el temps, fent el que ens agrada, pedalar, estar amb la dona, el fills...
Jo ni molt menys el coneixia, només el coneixia de l'afició a la bici i seguir-lo per la tele, de veure'l per la Remences, de veure'l passar per la carretera de Besalú, des de darrera del meu ordinador, quan entrenava amb els d'Olot. Però desitjo i espero, que quant s'acaba el que tenim aquí, segueixi en alguna altra part, i sobretot que si pugui pedalar... només donar ànims a la família, amic i coneguts de Xavi Tondo, i que pugui pedalar allà on vagi a parar.

I ara toca el final de setmana, divendres vaig poder escapar-me, i després de molt de temps vaig tornar a pujar al Guilar, passant pel Candell, Cabratosa i Argelaguer, sort que és curt, perquè les primeres rampes són de aupa, sort que sóc orgullós, ja que va estar apunt de caure el plat petit.
Un cop a dalt mirar les vistes, i baixar per la pista del PR, que un dia en Pont em va explicar. La pista està força o molt malament, ja que està ple d'herbes i molt axurrancada, una combinació molt perillosa, ja que de cop la roda s'enfosanva en un forat, i si la suspensió no se la tragava, adiós muy buenas. Per sort un parells d'espants i prou.
A baix a punt per travessar el riu i tornar a la pista, m'esperava un magnífic, gos, amb un magnífica planta, magnífica dentadura... no em deixava travessar el riu... diuen que si veuen que tens por encara es posen més ferotges, doncs aquest ho va veure clar !!! vaig acabar carregant la bici a l'esquena i seguint el curs del riu fins a sortir al passallís. Gages del oficio.
I cop que em trobava bé vaig anar a fer una pujadeta a can Costa, primer esquivar una serp, almenys feia mig metre, que mig metre 1 metre... bé era una mica grossa. Vaig començar a pujar força fort, anava mig bé de cames, però el cor anava a tope, vaig acabar faltar, amb 19:59 (sospitós), i plorant, i després baixar cap a Mas Pitre i capa casa. Degut a les fortes pluges durant els últims temps els corriols s'estan complicant, això vol dir que pel setembre tindrem una bona desfrenada.
Diumenge, després d'una festassa de tot el dia a Sant Ferriol, tocava la mítica baixada Vallter Besalú. Aquest any erem menys gent, això sí més valents. Crec que seria bo, que la gent es tornés a animar. Aquest any la cosa va estar més tranquila, i ja s'assemblava més a l'ambient que hi havia en els seus inicis. Menys competitivitat i més gaudir de tot plegat.
Feia fresqueta a dalt, es va baixar força ràpid, i s'anaven fent grups per acabar d'arribar fins a Sant Pau de Segúries fent relleus. Ens vam ajuntar en Pont, en Peti i jo. Vam fer relleus d'entre 39 i 43 km/h, això sí, jo i en Pont, ja que guardàvem en Peti, que últimament port molt mala vida.
L'esforç va ser gran, però la satisfacció millor. A partir d'aquí reagrupament i tornar a arrencar, aquest any només he fet algun axassu en alguna pujada, per després esperar i reagrupar-nos, amb en Peti i en Pont vam fer quasi tot el camí junts.
Crec que s'anava a un bon ritme a davant (que no s'havien d'esperar gaire) i els de darrera no anaven agobiats.
Al final reagrupament a Sant Jaume, decidim fer la ruta de tota la vida, i passar per Cabratosa, bé no tothom ho va fer, nosaltres ho vam proposar, i sí la gent menys preparada, amb pitjors bicis, equipament, i fets pols, va dir, que collons aquí es ve a pedalar, doncs som-hi.
Per mi, tota una lliçó, per mi això és ciclisme, a vegades si que tenen raó quant diuen que la bici no és el més important, i tant que no, el més important són els COLLONS que un hi posa. ;)
I poc a poc, anàvem avançant i reagrupant fins arribar al Pabelló i posterior tiberi a can Quei per recuperar forces, i fer-la petar.

En vaig acabar molt content i satisfet, i crec que la manera de tornar a arrencar-ho, seria enganxar la gent que hi va menys, i els que hi anem més ajudar-los a tenir un millor baixada, i no començar a tirar com un desesperat, i després esperar que arribin (jo el primer).

I perquè es tornés a passar per Cabratosa, tornar-hi fer el vermut, com es feia abans.
En aquell lloc i va néixer el mot de relàmpago a en Castanyer, en els nostres inicis amb la mountainbike.

O sigui, que l'any que ve i tornaré a ser!!!!

PD. Gràcies desfrenats i col·laboradors, ja que si no fos pel vostre l'esforç, es deixarien de fer moltes coses que valen molt la pena.

GUERRA DE FANG

Doncs així va ser, després de fer un parell de baixades d'Olot entre setmana, i encara arrossegant alguna molèstia de l'esforç del remences, me'n vaig anara a la marxa de Cornellà de Terri amb els desfrenats.

Com sempre hi havia el mítics, Àngel, Rescalvo, Fran, Quim, Molas, i jo mateix.
La carrera dels "petardus" es a dit tots menys en Molas, pot resumir en, sortim a davant, al cap de poc ja ens passa asta l'apuntador, primer pujada de fang, les rodes no poden ni girar, segona pujada, fang + herba, ja no gira res, reagrupament i fem a la curta, i a salvar la màquinaria, que l'honor ja fa temps que l'em perdut.
Després dels primers moment de renegar, vam posar el modo "guai", i la veritat és que vam riure molt.
1x1
Àngel, efectivament les Trek no tiren tant com les Cannondale a les pujades.
Rescalvo, una mica més i hem de cridar el bussos perquè el treguin d'una bassa.
Quim, quasi or a la Remences (encara li fa malt), no agafa la traçada bona ni de miracle, i vaya mierda bici.
Fran, dopat asta el cul, ens va deixar tirats i vam haver d'aguantar astoicament la seva victòria.
Molas, com el africans, segur que ha trucat l'edat, diria que en deu tenir 25 , va fer el12.
Gerard, després de fer de bon samarità amb un del cc.serinyà, ja que sempres vaig carregat d'eines, tot i que no les ser fer servir. I d'intentar recuperar posant el turbo, curva a la dreta, entrada en un pont de fusta, i zas, la roda de davant se'n va, i tot llarg a terra, perdò tot curt a terra (1.67), sort que hi havia barana, i tinc una bona cadera. Al final només l'espant, la bici està bé, i jo la cadera una mica adolorida.

Llàstima de fang, bé del molt fang, que sinó el recorregut pintava molt bé, sobretot molt ràpid. Això sí el marcatge era una mica just, sort que anem a poc a poc i ens hi fixem.
Per la resta tot molt bé.
Gràcies a la gent de Cornellà... tornarem!!!
Diumene baixada de Vallter amb els Desfrenats, només vull recordar, que l'any passat, vaig guanyar l'esprint final ;)
Foto on es pot apreciar la lluita amb el fang, suposo que elles estan lluitant pel top10, ja que no les vam arribar a veure, i axiò que en Rescalvo mirava a sota l'aigua.

CRONICA TERRA DE REMENCES 2011

La veritat és que aquest any va ser apuntar-me al Remences, i per diferents motius, començar a poder sortir menys, o sigui menys quilometres... i com tothom sap, aquí no es regala res, a més quilometres millor rendiment...o sea que a patxugar!.

Tot a començat com el dia de la marmota, igual que l'any passat, quedem a les 6:15 al bar Sport, amb en Quim i en Marc, aquest any, també si han afegit en Jaume (cunyao), i un parell de pedal Maià, en Quim i en Fàbrega.
Tot plegats hem esmorzat, i em tirat cap a Olot, i hem aparcat al mateix lloc que l'any passat. Ens hem guarnit, jo he optat per un traje més casual de samarreta tèrmica i maillot curt, per descomptat amb culot curt, i mitjons alts per realçar la meva estilitzada figura... com diuen finito finito.
A la sortida, com sempre força cap al final, se senten els petards i a peu coix fins al pip, a partir d'aquí... mentre em lamentava d'haver perdut ja en Quim i el cunyao els primers metres, i de la meva baixa forma, passa en Marc i em diu que el segueixi... i jo al darrera...
La veritat és que m'ha anat de perles, el he seguit fins la Canya, on he pensat que igual a la pujada a Capsacosta ja no els podria seguir... per tant gas, els he deixat enrera... esperant que m'atrapessin aviat.
Encara em sento prou bé, i començo a tenir algunes referencies de gent que va més o menys com jo, una noia dels Radikalbikes porta un ritme que em va força bé... una mica amb el ganxo al coll però bé.
Vaig pujar un mica forçat però amunt, fins que trobo en Pere Planagumà que fa la llarga, i s'ha parat a fer el riu, xerrem una estona, fins que començo a defallir i li dic que vaig tirant... una petita crisi... afluixo una mica però no cremar les naus a les primers de canvi, quasi a dalt m'atrapen en Marc i la tropa.
No em paro a l'avituallament, un mini gel del decarton i avall....bé primer amunt, vaig una mica tocat i m'ho agafo en calma.
Un cop a Sant Pau de Seguries intento colocar-me bé en algun grup però estic una mica tou, i al final entro en un grup, que tot i que anem ràpid, no és com l'any passat, que tot i la pluja volavem... això em permet recuperar i arribar a Ripoll força enter.
Durant aquest últim tram m'he trobat la Judith del CC Banyoles, que els desfrenats ens l'hem trobat a unes quantes marxes, i que fa només 1 any i mig que pedala, i marxa que se les pela, pel que he vist, és de les valentes, de les de Gas la Burra... encara que després acaba ben marejada i ha de fer la curta com la resta de mortals... només puc fer que felicitar-te, i si segueixes així aviat podràs deixar els mortals, o altrament dits matats.
Anem per feina, pujo força bé el Coll de Canes, sento que pujo més bé que l'any passat, tot i així reservo una mica. Arribo a l'avituallament i paro fer un traguinyoli i un riu... i cap amunt
L'any passat vaig patir molt en aquest últim tram... però aquest any l'he pujat força còmode.
I baixada Kamikaze, bé .... semblava que anava ràpid, però me n'han passat uns quants que m'ha deixat la Conor sense pegatines... i feines a seguir-los... em sembla que baixo més bé en mullat ;).

Un cop a baix, em costa tornar a agafar el ritme, i vaig fent amb més voluntat que forces fins la Corda, on no sé perquè m'animo i començo a "echar el resto", ningú vol tirar i començo a donar-ho tot, avanço a força gent, i veig un grup nombrós a la llunyania... apreto, apreto...
i res em quedaven un 30 metres i s'ha engegat el llum de la reserva....no arribo, intento aguantar com puc, i en passent un quants que sóc incapaç de seguir.
Al final després de uns quants revolts complicat, arrisco un mica i aconsegueixo arribar. M'estic arrasarat recuperant-me... quant veig una noia que està afilant el ganivet, i penso si salta la segueixo... i sí sí salto un noi, i ella al darrera, i jo també...
El tiu cada vegada i fot més gas, la noia i jo aguantem, i més quant es veuen 2 o 3 femines més endavant, la noia ja sí que no perdona, i quant el noi afluixa una mica, i fot gas i jo al darrera, al final les atrapa a totes, i entrem amb un digne temps (segons jo) de 3:20:16, uns 13 minuts menys que l'any passat.
M'ho he passat bé, ja que les forces m'han aguanta un mica per entrar en alguna batalleta... al final he arribat fos... com s'ha d'arribar, aquí no valen "cuentos", tipus entreno, m'ho he agafat tranquilament... és el dia!! s'ha d'arribar cuit cuit.
La resta del penya cangrenya, doncs res... m'han matxacat tots, en Climent de Sant Jaume 2:41, el cunyao 2:56, en Quim Pujiula 3:09 (ui!!! quasi or) ja t'ho han dit, només el domingueros parem als avituallaments, i de la llarga 6:00 en Pere P., 6:30 em Marc i 6:38 en Fabrega i en Quim.
En Marc ja sabia que era un crack, però davant en Fàbrega i en Quim només puc fer que reverencies, jo els he vist seguir a en Marc i no els hi sobrava res , i pensava que no ho aconseguirien, sí senyor!! quin parell de valents!! US FELICITO !!!!!!!!

Sí sí, no m'ha sobrat gaire res, he pogut complir amb el meu objectiu per aquest any, ser argent, o sigui fer menys de 3h 25m i al final he fet 3h20m.

A falta de foto poso una de les fotos tipiques

PREVIA REMENCES 2011

De moment segueixo amb la tàctica d'aquest any, o sigui el no entreno. Entre setmana vaig poder fer dues baixades d'Olot, que venen a ser uns 50 km i 1h 30 en total. O sigui que hauria de fer la curta del Remences en 3 dies ;)

Bé el dissabte vaig fer un entrenament diferent, casament del santíssim nugró, i sí vam guanyar per golejada (almenys pel fa que els mojitos). Allà les 9 del vespre encara quedava amb en Pont per anar a Tortellà, però a la 1 i amb una bufa important. . va quedar anul·lada , degut als problemes tècnics com diuen els professionals de la barra.
Ah això sí, recordant vells temps saltant i fent el "gamberru" amb música tipus, offspring, barricada, red hot chili peppers... tinc els bessons destrossat, ja podeu riure tinc agulletes als bessons, i el genoll adolorit... és que faci el que faci ho dono tot ;).

Això sí vaig fer la preparació psíquica pel remences amb en Marc Garcia de Sant Feliu, ell fa la llarga, i feia bondat i tot. La preparació crec que la va fer ell, del pal que li vaig fotre, no era jo que parlava, eren els mojitos... ara ja estas preparat per aguantar tantes hores, simes no psíquicament.
Almenys podré dir que hi ha hagut una victòria per cada 1, jo aquest cap de setmana i ell al següent.

Tot i això em sento amb ganes i forces, bé més ganes que forces.
En la setmana final espero fer la baixada d'Olot dimecres i dijous, anar a ioga dimecres la vespre, anar a comprar alguna barrita màgica al decartron, rentar la bici i ja estarà tot llest.

EL SANTÍSSIM NUVI
(un dia, fa molt temps, també va pedalar... però d'això ja fa molt temps)
Que sigueu molt Feliços !!!

Que consti que aquí encara no havien arribat el mojitos.