diumenge, 8 de maig de 2011

CRONICA TERRA DE REMENCES 2011

La veritat és que aquest any va ser apuntar-me al Remences, i per diferents motius, començar a poder sortir menys, o sigui menys quilometres... i com tothom sap, aquí no es regala res, a més quilometres millor rendiment...o sea que a patxugar!.
Tot a començat com el dia de la marmota, igual que l'any passat, quedem a les 6:15 al bar Sport, amb en Quim i en Marc, aquest any, també si han afegit en Jaume (cunyao), i un parell de pedal Maià, en Quim i en Fàbrega.
Tot plegats hem esmorzat, i em tirat cap a Olot, i hem aparcat al mateix lloc que l'any passat. Ens hem guarnit, jo he optat per un traje més casual de samarreta tèrmica i maillot curt, per descomptat amb culot curt, i mitjons alts per realçar la meva estilitzada figura... com diuen finito finito.
A la sortida, com sempre força cap al final, se senten els petards i a peu coix fins al pip, a partir d'aquí... mentre em lamentava d'haver perdut ja en Quim i el cunyao els primers metres, i de la meva baixa forma, passa en Marc i em diu que el segueixi... i jo al darrera...
La veritat és que m'ha anat de perles, el he seguit fins la Canya, on he pensat que igual a la pujada a Capsacosta ja no els podria seguir... per tant gas, els he deixat enrera... esperant que m'atrapessin aviat.
Encara em sento prou bé, i començo a tenir algunes referencies de gent que va més o menys com jo, una noia dels Radikalbikes porta un ritme que em va força bé... una mica amb el ganxo al coll però bé.
Vaig pujar un mica forçat però amunt, fins que trobo en Pere Planagumà que fa la llarga, i s'ha parat a fer el riu, xerrem una estona, fins que començo a defallir i li dic que vaig tirant... una petita crisi... afluixo una mica però no cremar les naus a les primers de canvi, quasi a dalt m'atrapen en Marc i la tropa.
No em paro a l'avituallament, un mini gel del decarton i avall....bé primer amunt, vaig una mica tocat i m'ho agafo en calma.
Un cop a Sant Pau de Seguries intento colocar-me bé en algun grup però estic una mica tou, i al final entro en un grup, que tot i que anem ràpid, no és com l'any passat, que tot i la pluja volavem... això em permet recuperar i arribar a Ripoll força enter.
Durant aquest últim tram m'he trobat la Judith del CC Banyoles, que els desfrenats ens l'hem trobat a unes quantes marxes, i que fa només 1 any i mig que pedala, i marxa que se les pela, pel que he vist, és de les valentes, de les de Gas la Burra... encara que després acaba ben marejada i ha de fer la curta com la resta de mortals... només puc fer que felicitar-te, i si segueixes així aviat podràs deixar els mortals, o altrament dits matats.
Anem per feina, pujo força bé el Coll de Canes, sento que pujo més bé que l'any passat, tot i així reservo una mica. Arribo a l'avituallament i paro fer un traguinyoli i un riu... i cap amunt
L'any passat vaig patir molt en aquest últim tram... però aquest any l'he pujat força còmode.
I baixada Kamikaze, bé .... semblava que anava ràpid, però me n'han passat uns quants que m'ha deixat la Conor sense pegatines... i feines a seguir-los... em sembla que baixo més bé en mullat ;).

Un cop a baix, em costa tornar a agafar el ritme, i vaig fent amb més voluntat que forces fins la Corda, on no sé perquè m'animo i començo a "echar el resto", ningú vol tirar i començo a donar-ho tot, avanço a força gent, i veig un grup nombrós a la llunyania... apreto, apreto...
i res em quedaven un 30 metres i s'ha engegat el llum de la reserva....no arribo, intento aguantar com puc, i en passent un quants que sóc incapaç de seguir.
Al final després de uns quants revolts complicat, arrisco un mica i aconsegueixo arribar. M'estic arrasarat recuperant-me... quant veig una noia que està afilant el ganivet, i penso si salta la segueixo... i sí sí salto un noi, i ella al darrera, i jo també...
El tiu cada vegada i fot més gas, la noia i jo aguantem, i més quant es veuen 2 o 3 femines més endavant, la noia ja sí que no perdona, i quant el noi afluixa una mica, i fot gas i jo al darrera, al final les atrapa a totes, i entrem amb un digne temps (segons jo) de 3:20:16, uns 13 minuts menys que l'any passat.
M'ho he passat bé, ja que les forces m'han aguanta un mica per entrar en alguna batalleta... al final he arribat fos... com s'ha d'arribar, aquí no valen "cuentos", tipus entreno, m'ho he agafat tranquilament... és el dia!! s'ha d'arribar cuit cuit.
La resta del penya cangrenya, doncs res... m'han matxacat tots, en Climent de Sant Jaume 2:41, el cunyao 2:56, en Quim Pujiula 3:09 (ui!!! quasi or) ja t'ho han dit, només el domingueros parem als avituallaments, i de la llarga 6:00 en Pere P., 6:30 em Marc i 6:38 en Fabrega i en Quim.
En Marc ja sabia que era un crack, però davant en Fàbrega i en Quim només puc fer que reverencies, jo els he vist seguir a en Marc i no els hi sobrava res , i pensava que no ho aconseguirien, sí senyor!! quin parell de valents!! US FELICITO !!!!!!!!

Sí sí, no m'ha sobrat gaire res, he pogut complir amb el meu objectiu per aquest any, ser argent, o sigui fer menys de 3h 25m i al final he fet 3h20m.

A falta de foto poso una de les fotos tipiques

4 comentaris:

  1. Que i farem un altre any serà, això de fer or, je je. Conyes a part m'ho he passat de puta mare. És un dia d'aquells que s'ha de marcar el calendari en Vermell, val molt la pena. Salut company.

    ResponElimina
  2. Cony,molt be! Veus,fer menys quilometres no vol dir esta mes fluix!
    Ara a per un altre objectiu!

    ResponElimina
  3. Felicitats a tots !! Tela amb els "Maias" són unes bèsties !!

    ResponElimina