"Més coneguts com agulletes els cruiximents són un dolor muscular, que a vegades sentim l’endemà o dos dies després defer activitat física.
Els cruiximents són petites lesions musculars que es produeixen quan realitzem un exercici per al qual els nostres músculs no estan preparats, no estan suficientment entrenats.
Aquestes lesions consisteixen en petits traumatismes a nivell de les miofibril·les musculars. Aquestes ruptures comporten un procés inflamatori que produeix sensació de dolor.
Per a prevenir-les cal realitzar exercici de forma progressiva, adaptat a les capacitats individuals. També són medis de prevenció dels cruiximents un bon escalfament i, sobretot, la realització d’estiraments després de fer exercici. Malgrat tot, al començament d’una temporada esportiva o d’un període d’entrenament és freqüent que apareguin.
Quan patim cruiximents, és aconsellable una mica de repòs (només en el cas que produeixin unes molèsties molt elevades) i iniciar la pràctica d’activitat física suau, incrementant-ne la intensitat de forma progressiva, respectant els descansos necessaris entre sessions d’entrenament. Un massatge pot ajudar, també, a reduir la inflamació."
Doncs això és el que fins ahir encara tenia a les meves cames, uns cruiximents de déu ni do. Potser el dilluns em vaig passar amb el recorregut triat per córrer, quasi no hi havia planers, o pujava o baixava (i no precisament falsos llanos, no en tenien res de falsos). Així que fins ahir encara m'arrossegava, avui encara tinc molèsties, però ja comença a estar superat.
Tot i així dimarts i dijous he sortit a pedalar amb la bici de carretera, a fer el vol, per estirar les cames, ja que estaven ben tieses, i el genoll començava a protestar. Entre els dos dies he fet uns 52Km en 1:53, anant els dos dies direcció a Castellfollit sense arribar-hi. Això sí dijous tornada amb vent de cara (suposo que res comparable amb els que pedalen per la costa).
Espero estar al 100% diumenge, ja que vull fer alguna cosa especial:
1.- Rocacorba
2.- + de 100 km
De gat vell, res!!!
ResponEliminaQuan vaig veure el recorregut que havies anat ha fer correguent...jejeje
A vegades ens pot més el cor que el cap!!
Que vagi bé a Rocacorba, nosaltres demà tirarem cap a bassegoda amb btt...
Que vagi bé!!
no m'estranya gens que estiguis estaiat, ja deia jo que correr era de covards...amb carinyo pels runners, eh?
ResponEliminaLa veritat és que el recorregut no era el més adient per començar!!! és que el planer m'avorreix. Córrer és de covards també un deia en Xarli Reixach, que jugava d'extrem en el barça, manada huevos.
ResponElimina