M'abrigo quasi de rigorós hivern, ho porto quasi tot, excepte lo d'abrigar les sabates i la jaqueta. Això sí estreno la flamant armilla groc fosforito del decathlon (bona compra-color cutre). Fa una rasca considerable, i no em sobre res.
Quant arribo només hi ha un noi que no conec, és de Barcelona i s'està al càmping al cap de setmana, porta una mallot de Action, i a primera vista ja es veu, és un pata negra.
Mica en mica van arribant la gent, i buf hi ha la plana major dels desfrenats, Lato, Mañas, Albertí, Àngel, Quim, Xevi Ceci, i l'altra Quim.
Molta pata negra, i per tant recorregut pata negra.
Tirem tots en grup na fent direcció tortellà per carretera, a les primeres rampes el Burró ja comencen a posar un ritme altet i jo hem quedo na fent amb l'Àngel i l'Albertí, ja que el recorregut que seguirem era gran part del que es va fer per la pedalada de Tortellà, per tant ja sabia el que hi havia. Vam passar pel trencant de Sales i vam tirar direcció Monteia. Anàvem fen i em trobava prou bé de cames. La carretera està un bon tros asfaltada, que vol dir una autopista per boletaires.
A mig camí ens reagrupem, es desbriguem i cap amunt. Tot badant ja arrenco l'últim, intento forçar un mica fins que arribo a l'alçada dels Quims, i els faig espavilar una mica, i forcem la màquina fins arribar amb el grup de davant. I a partir d'aquí vaig fent la goma, quant la cosa es posa més dreta em deixen amb facilitat, i quant ja no es tant dret i es relaxant aconsegueixo tornar-los a atrapar. Això sí encara faltava el pitjor, i jo anava al 85% de les meves possibilitats i ells anaven sobradíssims. Tot i això em trobava bé.
Un cop arribem al les rampes més dures de dalt de tot, sí que em van deixar enrera, però les vaig pujar bastant més bé que el dia de la pedalada de Tortellà.
A dalt reagrupament, fer un queixalic, i un gel, no en prenc quasi mai, però vist el que quedava i les ganes que tenia de donar-ho tot, valia més pendre-me'l.
A partir d'aquí baixada pedregosa, i aquí sí que ho donc tot, i... vaig últim i feines a no perdre el rastre. Baixa molt dura, em deixa el cos destrossat.
I com no després de la baixada bé la pujada, i al primer repetxon en tornem a reagrupar, i l'Àngel que no arriba, i jo que faig un tros caminant a veure sí bé, ja que era molt estrany, l'anava cridant, i al finals se sent una veu a patiment... collons que me parat a cagar!!! ui...
Un cop i som tots comencem a pujar cap Lliurona, vaig fent fins que arribo a l'alçada d'en Lato i l'Albertí, i comencen un tram de pujada emporlanada, i aquí començo a apretar fort, l'Albertí passa de nosaltres, i com no en Lato em segueix sobrat. La intenció era atrapar els de davant i a veure si s'espavilen, i efectivament els atrapem, i s'espavilen, tant que em deixen tirat a la mínima. Ara sí que ho he donat tot. Arribo justet a la parada de Lliurona, amb viste al vaixell. Sí sí a dalt a Lliurona hi ha un vaixell.
Aquí ens reagrupem, i ja noto que estic fos, menjo una mica i bec, però veig que s'ha acabat el broquil.
Arranquem, i les pujades fins al coll d'Espinau se'm fan eternes, vaig fent, però de cop en una merda de repetxon, no podia i vaig tenir de demanar ajuda a l'estimat plat petit perquè em portes fins a dalt. Ell tot complidor m'ajuda una estona, per recuperar forces i acaba d'arribar tranquil·lament.
Un cop a dalt ens tornem a reagrupar per baixar a tot tai fins els rajolins. La gratificant baixada es converteix en un patiment, vaig mort mort.
I a partir d'aquí anar cap a la casablanca i la seva trialera (m'escaquejo de passar per palera). On en una acció ben tonta quedo trabat amb una arrel, que em frena de cop i faig un malt gest amb l'espatlla, i hores d'ara encara la tinc ben adolorida.
A partir d'aquí cap al cotó, amb remullada a les dues rieres i la no pujada a cavall als esglaons de can Ring, i capa casa.
Al final segons en Lato 48km i 1400 de desnivell. Una ruta molt guapa, en bona companyia i un ritme PATA NEGRA.
Ja hi ha data per pedalada d'Oix, serà el dia 21 de novembre. Si sou valents hi esteu convidats, jo si no falla res i aniré segur. Cada any pateixo, però cada any i torno.
http://ovoxo-oix.blogspot.com/2010/10/xix-bici-muntanya-doix.html
PD. Felicitats a en Castanya, gran cursa a la Garmin per relleus, van quedar 23, fent ell el 16 millor temps. Per si no estava clar està fet una màquina. Això sí ja veurem pedalant... ji ji ji.
PD2. També felicitar en Cesc d'Argelaguer que aquest sí que és un pata negra, ja que està fent uns resultats molt bons a la cop gironina.
Foto robada a internet del vaixell de Lliurona.
Quant arribo només hi ha un noi que no conec, és de Barcelona i s'està al càmping al cap de setmana, porta una mallot de Action, i a primera vista ja es veu, és un pata negra.
Mica en mica van arribant la gent, i buf hi ha la plana major dels desfrenats, Lato, Mañas, Albertí, Àngel, Quim, Xevi Ceci, i l'altra Quim.
Molta pata negra, i per tant recorregut pata negra.
Tirem tots en grup na fent direcció tortellà per carretera, a les primeres rampes el Burró ja comencen a posar un ritme altet i jo hem quedo na fent amb l'Àngel i l'Albertí, ja que el recorregut que seguirem era gran part del que es va fer per la pedalada de Tortellà, per tant ja sabia el que hi havia. Vam passar pel trencant de Sales i vam tirar direcció Monteia. Anàvem fen i em trobava prou bé de cames. La carretera està un bon tros asfaltada, que vol dir una autopista per boletaires.
A mig camí ens reagrupem, es desbriguem i cap amunt. Tot badant ja arrenco l'últim, intento forçar un mica fins que arribo a l'alçada dels Quims, i els faig espavilar una mica, i forcem la màquina fins arribar amb el grup de davant. I a partir d'aquí vaig fent la goma, quant la cosa es posa més dreta em deixen amb facilitat, i quant ja no es tant dret i es relaxant aconsegueixo tornar-los a atrapar. Això sí encara faltava el pitjor, i jo anava al 85% de les meves possibilitats i ells anaven sobradíssims. Tot i això em trobava bé.
Un cop arribem al les rampes més dures de dalt de tot, sí que em van deixar enrera, però les vaig pujar bastant més bé que el dia de la pedalada de Tortellà.
A dalt reagrupament, fer un queixalic, i un gel, no en prenc quasi mai, però vist el que quedava i les ganes que tenia de donar-ho tot, valia més pendre-me'l.
A partir d'aquí baixada pedregosa, i aquí sí que ho donc tot, i... vaig últim i feines a no perdre el rastre. Baixa molt dura, em deixa el cos destrossat.
I com no després de la baixada bé la pujada, i al primer repetxon en tornem a reagrupar, i l'Àngel que no arriba, i jo que faig un tros caminant a veure sí bé, ja que era molt estrany, l'anava cridant, i al finals se sent una veu a patiment... collons que me parat a cagar!!! ui...
Un cop i som tots comencem a pujar cap Lliurona, vaig fent fins que arribo a l'alçada d'en Lato i l'Albertí, i comencen un tram de pujada emporlanada, i aquí començo a apretar fort, l'Albertí passa de nosaltres, i com no en Lato em segueix sobrat. La intenció era atrapar els de davant i a veure si s'espavilen, i efectivament els atrapem, i s'espavilen, tant que em deixen tirat a la mínima. Ara sí que ho he donat tot. Arribo justet a la parada de Lliurona, amb viste al vaixell. Sí sí a dalt a Lliurona hi ha un vaixell.
Aquí ens reagrupem, i ja noto que estic fos, menjo una mica i bec, però veig que s'ha acabat el broquil.
Arranquem, i les pujades fins al coll d'Espinau se'm fan eternes, vaig fent, però de cop en una merda de repetxon, no podia i vaig tenir de demanar ajuda a l'estimat plat petit perquè em portes fins a dalt. Ell tot complidor m'ajuda una estona, per recuperar forces i acaba d'arribar tranquil·lament.
Un cop a dalt ens tornem a reagrupar per baixar a tot tai fins els rajolins. La gratificant baixada es converteix en un patiment, vaig mort mort.
I a partir d'aquí anar cap a la casablanca i la seva trialera (m'escaquejo de passar per palera). On en una acció ben tonta quedo trabat amb una arrel, que em frena de cop i faig un malt gest amb l'espatlla, i hores d'ara encara la tinc ben adolorida.
A partir d'aquí cap al cotó, amb remullada a les dues rieres i la no pujada a cavall als esglaons de can Ring, i capa casa.
Al final segons en Lato 48km i 1400 de desnivell. Una ruta molt guapa, en bona companyia i un ritme PATA NEGRA.
Ja hi ha data per pedalada d'Oix, serà el dia 21 de novembre. Si sou valents hi esteu convidats, jo si no falla res i aniré segur. Cada any pateixo, però cada any i torno.
http://ovoxo-oix.blogspot.com/2010/10/xix-bici-muntanya-doix.html
PD. Felicitats a en Castanya, gran cursa a la Garmin per relleus, van quedar 23, fent ell el 16 millor temps. Per si no estava clar està fet una màquina. Això sí ja veurem pedalant... ji ji ji.
PD2. També felicitar en Cesc d'Argelaguer que aquest sí que és un pata negra, ja que està fent uns resultats molt bons a la cop gironina.
Foto robada a internet del vaixell de Lliurona.
si noi, una ruta molt maca. M'ho vaig passar teta!
ResponEliminadimecres com a molt tard ens hem d'apuntar a la Berga Berga. Sortiriem a les 6 del matí. Si vols podem tornar al acabar i dinar a Besalú... Ja em diràs que et semble. Esperarem al dimecres mirant la meteo (dijous es el darrer dia per apuntar-se)
si noi, tens raó. La teva proposta m'agrada a Rocacorba. Si et semble podem buscar un diumenge al mes de novembre. Personalment el 31 octubre vull anar a Perelada amb en Jan i el primer diumenge de Novembre tinc pedalada Infantil amb la Bike Escola. A partir del segon diumenge de Novembre m'aniría bé... ho parlem. Sobre el llibre, aquest matí m'han trucat de Cossetània per trobar el dia de la presentació que serà probablement a finals de Novembre. Ja t'enviaré una invitació.
ResponElimina