Encara estic de vacances, amunt i avall amb la família, 1 setmana de càmping a la costa, un dia a Sadernes, un altra a Núria, sense parar mai quiet, i aprofitant per fer esport quant es pot.
En resum he fet 2 dies de bici i 1 de trekking spring.
Estàvem de càmping a pals, amb el nostre remolque tipus comanche de 20 anys (algun pedaç però va de perles). I vaig aprofitar 1 dia, per sortir amb la bici de carretera, vaig anar fins a Peratallada, hem van sortir 30 km i vaig tardar pocs menys de 1 hora. Val a dir, que per allà és força planer (tot i el vent emprenyador). Tot i així, les carreteres no em van agradar, estretes i sense voral, i quant n'hi ha esta ple de clots, brut, en molt malt estat, o sigui que amb molt de trànsit i anant per sobre la línia blanca.
L'endemà de tornar de càmping, vam quedar amb tota una colla de famílies per anar a Núria. Els homes vam pujar a peu, i elles venien més tard amb les nens.
Erem en Yuqui, en Pollo, en Pitre i jo. Vam quedar a les 7, vam esmorzar, prepar-ho tot... i amunt. En Yuqui fa 2 anys que no fot res (i fuma com un carreter), a més, en Pitre va posar un ritme bestial, jo i en Pollo el seguiem com podiem, tota l'estona amb la soga al coll. De tant en tant paravem a esparar en Yuqui, i després arrencar a tot trap. Anavem a un ritme, que si posava un marxa més ja era córrer. Tot i això amb en pollo vam aguantar prou bé, fins que a la pujada final, en Pitre ens va deixar enrera, tenia la cama esquerra que semblava de formigó, quasi l'havia d'arrossegar.
En Yuqui va aguantar sense protestar, tot i que va patir com un beneit, per fer 2 anys que no fot res va aguantar molt bé. Al final entre parades i tot, nosaltres vam tardar unes 2 horetes .
Val a dir que el ritme era fort, però un cop l'agafava em sentia bastant comode, tot i així no sé si sense les parades hagués aguantat. Al final reagrupament amb les famílies i un bon dia amb els nens i les dones. Acabant a Can Pollo amb un bon traguinyoli de cava, i ratafia casolana del meu pare.
Al vespre em sentia prou bé de cames, notava el genoll carregat, però molt poc. Quant rebo la trucada del diable, era en Pont, volia fer la ruta Roses Cadaqués Roses, però al reves de la que fem amb els desfrenats. O sigui primer, anar per la ruta més aprop de la costa, i tornar per l'interior.
Vam robar la furgo al meu pare, i cap a Roses. Vam sortir del final de l'Almadrava, i ens vam enfilar amunt fins a trobar la carretera asfaltada, que vam seguir passant pel bulli, de cop s'acaba i comença una pista, que segueix fins a fer un pujada llarga i constant, sense cap pendent forta però d'anar fent. Ja veiem uns bikers al davant, i en Pont que posa la ritmeta, i no parem fins que els atrapem (pel que sembla n'hi ha 1 que l'han enredat fort, estava petat petat). Els passem a ritme de crack, i cap d'una estona decidim afluixar una mica per no fer catacrack. Tot i així pugem a bon ritme, tot i que la calor ja comença a apretar. Un cop a dalt (unes vistes espectaculars) sense parar directes a la baixada fins a Cadaqués. En Pont es queixa que li fan malt els braços... el molt "caçurru" ha fet tota la baixada amb la suspensió bloquejada.
Un cop a baix ens mengem un bocata, una coca-cola, i ens relaxem una estona. Mentre descasàvem han passat els 3 bikers d'abans, i pel que sembla segueixen la mateixa ruta.
Un cop reprenem la marxa portem una mandra a sobre terrible, i més saben el que ens espera i la forta calor que fa, ja que són cap a les 11. Doncs res amunt i a callar, la pujada té trams durs, que haig de salvar amb el molinet, adelantem un parell de bikers, i tornem a trobar els 3 d'abans, amb la pobre víctima fet una coca i amb un bon tram que li queda. En Pont em porta uns 50 metres d'avantatge, que no vull ni puc retallar, ja que ara sí que la pujada de Núria em comença a passar factura. Vaig fent i ens trobem a dalt. Aquí vam agafar la carretera asfaltada fins a trobar-nos amb el trencant que va al Pení.
I el que faltava... en Pont ja veu un ciclistes amb bici de carretera més endavant, i comença a tirar com un animal, jo ja li dic que estic petat i que no li penso donar cap relleu. Pugem a uns 27 km/h, i al final atrapem a una noia, i els altres ens queden força aprop, però hem de girar, i jo ja estic més cuit que un pollastre a l'ast.
Comencem a pujar, i jo vaig buscant una ombra (que no hi ha), fot un sol i una calor horrorosa, vaig pujant pinyons, i un cop passat el trencant de Pení tirem a la dreta, i més pujada sense ombra, aquí perdo en Pont, i començo a tenir esgarrifances de fred... veig una mini ombra de mitja metre per mitja metre, paro i m'amago del sol com puc. Llavors penso que porto un plàtan, el trec de la motxilla i .... encara era una mica fresc, a casa l'havia tret de la nevera i l'havia embolicat amb paper de plata, estava boníssim, i vaig anar recuperant les forces. Vaig fer un bon glop d'aigua (calenta), i cap amunt, on m'esperava en Pont. A partir d'aquí acabar d'arribar fins a dalt i baixada fins a la carretera.
Teníem un tram de carretera, amb una mica de pujada, fins a trobar la pista que baixa fins on teníem el cotxe. De cop em trobava amb forces, i vaig començar a augmentar al ritme fins anar a tot el que podia, com diuen estava de "subidon". Arribo al trencant i no veig en Pont, no havia pogut seguir (ja era hora que el pogués deixar enrere un dia). Baixada i fins al cotxe. Al final uns 40 km i 2:30 de pedalar.
Mentre carregàvem, van arribar 3 bikers que venien de Banyoles, i que en Pont coneixia, anaven fins a Cadaqués.
Ens vam posar al banyador per banyar-nos pel camí, però no hi havia lloc per aparcar el cotxe i vam decidir anar fins a Santa Margarita. Quin fàstic de zona, no em va agradar gens, estava a tope de guiris, no hi havia aparcament, molt de trànsit, no em va agradar gens, i vam marxar cap casa sense banyar-nos.
Pel camí vam parar a comprar beure, estava ben morts de set, i en Pont va baixar en un Super a comprar, i va, i el tiu surt amb 2 danups de casi 1 litre, i clar amb la set que teniem ens els vam veure a sant hilari. Encara vam parar en un benzinera a comprar aquarius, estàvem ben deshidratats.
L'endemà amb la Teresa i el nens vam anar fins a Sadernes. Vam deixar el cotxe al pàrking, i vam anar amb les bicis i cadiretes fins a trobar un bon lloc per banyar-nos.
Feia una calor bestial, i entre la bici que porto de la meva mare (3 talles menys), la cadireta, el nen la motxila, i el malt de cames, m'arrossegava com un cuc, suava com un animal, i al cap de 15 minuts vam aparcar la bicis i vam baixar a banyar-nos, collons que és freda l'aigua. Vam dinar... i al pic del sol a quarts de dues vam tornar. La Teresa no va dinar, i la tornada, entre que fa temps que no pedala, la calor, lo que anavem carregats i la panxa buida va agafar un "pajara", que va haver de acabar d'arribar a peu... per tant em va tocar portar en Ferran i recular a peu a buscar l'altra bici.
O sigui que hores d'ara tinc les cames com pals i el genoll que es queixa. Això sí un somriure a la cara d'haver-ho passat bé i haver fet exercici.
PD.- Crec que vaig veure arribar la Mariona a Núria, i per la cara que feia crec que va arribar correguents. Buf.. això ja són "palabras mayores".
En resum he fet 2 dies de bici i 1 de trekking spring.
Estàvem de càmping a pals, amb el nostre remolque tipus comanche de 20 anys (algun pedaç però va de perles). I vaig aprofitar 1 dia, per sortir amb la bici de carretera, vaig anar fins a Peratallada, hem van sortir 30 km i vaig tardar pocs menys de 1 hora. Val a dir, que per allà és força planer (tot i el vent emprenyador). Tot i així, les carreteres no em van agradar, estretes i sense voral, i quant n'hi ha esta ple de clots, brut, en molt malt estat, o sigui que amb molt de trànsit i anant per sobre la línia blanca.
L'endemà de tornar de càmping, vam quedar amb tota una colla de famílies per anar a Núria. Els homes vam pujar a peu, i elles venien més tard amb les nens.
Erem en Yuqui, en Pollo, en Pitre i jo. Vam quedar a les 7, vam esmorzar, prepar-ho tot... i amunt. En Yuqui fa 2 anys que no fot res (i fuma com un carreter), a més, en Pitre va posar un ritme bestial, jo i en Pollo el seguiem com podiem, tota l'estona amb la soga al coll. De tant en tant paravem a esparar en Yuqui, i després arrencar a tot trap. Anavem a un ritme, que si posava un marxa més ja era córrer. Tot i això amb en pollo vam aguantar prou bé, fins que a la pujada final, en Pitre ens va deixar enrera, tenia la cama esquerra que semblava de formigó, quasi l'havia d'arrossegar.
En Yuqui va aguantar sense protestar, tot i que va patir com un beneit, per fer 2 anys que no fot res va aguantar molt bé. Al final entre parades i tot, nosaltres vam tardar unes 2 horetes .
Val a dir que el ritme era fort, però un cop l'agafava em sentia bastant comode, tot i així no sé si sense les parades hagués aguantat. Al final reagrupament amb les famílies i un bon dia amb els nens i les dones. Acabant a Can Pollo amb un bon traguinyoli de cava, i ratafia casolana del meu pare.
Al vespre em sentia prou bé de cames, notava el genoll carregat, però molt poc. Quant rebo la trucada del diable, era en Pont, volia fer la ruta Roses Cadaqués Roses, però al reves de la que fem amb els desfrenats. O sigui primer, anar per la ruta més aprop de la costa, i tornar per l'interior.
Vam robar la furgo al meu pare, i cap a Roses. Vam sortir del final de l'Almadrava, i ens vam enfilar amunt fins a trobar la carretera asfaltada, que vam seguir passant pel bulli, de cop s'acaba i comença una pista, que segueix fins a fer un pujada llarga i constant, sense cap pendent forta però d'anar fent. Ja veiem uns bikers al davant, i en Pont que posa la ritmeta, i no parem fins que els atrapem (pel que sembla n'hi ha 1 que l'han enredat fort, estava petat petat). Els passem a ritme de crack, i cap d'una estona decidim afluixar una mica per no fer catacrack. Tot i així pugem a bon ritme, tot i que la calor ja comença a apretar. Un cop a dalt (unes vistes espectaculars) sense parar directes a la baixada fins a Cadaqués. En Pont es queixa que li fan malt els braços... el molt "caçurru" ha fet tota la baixada amb la suspensió bloquejada.
Un cop a baix ens mengem un bocata, una coca-cola, i ens relaxem una estona. Mentre descasàvem han passat els 3 bikers d'abans, i pel que sembla segueixen la mateixa ruta.
Un cop reprenem la marxa portem una mandra a sobre terrible, i més saben el que ens espera i la forta calor que fa, ja que són cap a les 11. Doncs res amunt i a callar, la pujada té trams durs, que haig de salvar amb el molinet, adelantem un parell de bikers, i tornem a trobar els 3 d'abans, amb la pobre víctima fet una coca i amb un bon tram que li queda. En Pont em porta uns 50 metres d'avantatge, que no vull ni puc retallar, ja que ara sí que la pujada de Núria em comença a passar factura. Vaig fent i ens trobem a dalt. Aquí vam agafar la carretera asfaltada fins a trobar-nos amb el trencant que va al Pení.
I el que faltava... en Pont ja veu un ciclistes amb bici de carretera més endavant, i comença a tirar com un animal, jo ja li dic que estic petat i que no li penso donar cap relleu. Pugem a uns 27 km/h, i al final atrapem a una noia, i els altres ens queden força aprop, però hem de girar, i jo ja estic més cuit que un pollastre a l'ast.
Comencem a pujar, i jo vaig buscant una ombra (que no hi ha), fot un sol i una calor horrorosa, vaig pujant pinyons, i un cop passat el trencant de Pení tirem a la dreta, i més pujada sense ombra, aquí perdo en Pont, i començo a tenir esgarrifances de fred... veig una mini ombra de mitja metre per mitja metre, paro i m'amago del sol com puc. Llavors penso que porto un plàtan, el trec de la motxilla i .... encara era una mica fresc, a casa l'havia tret de la nevera i l'havia embolicat amb paper de plata, estava boníssim, i vaig anar recuperant les forces. Vaig fer un bon glop d'aigua (calenta), i cap amunt, on m'esperava en Pont. A partir d'aquí acabar d'arribar fins a dalt i baixada fins a la carretera.
Teníem un tram de carretera, amb una mica de pujada, fins a trobar la pista que baixa fins on teníem el cotxe. De cop em trobava amb forces, i vaig començar a augmentar al ritme fins anar a tot el que podia, com diuen estava de "subidon". Arribo al trencant i no veig en Pont, no havia pogut seguir (ja era hora que el pogués deixar enrere un dia). Baixada i fins al cotxe. Al final uns 40 km i 2:30 de pedalar.
Mentre carregàvem, van arribar 3 bikers que venien de Banyoles, i que en Pont coneixia, anaven fins a Cadaqués.
Ens vam posar al banyador per banyar-nos pel camí, però no hi havia lloc per aparcar el cotxe i vam decidir anar fins a Santa Margarita. Quin fàstic de zona, no em va agradar gens, estava a tope de guiris, no hi havia aparcament, molt de trànsit, no em va agradar gens, i vam marxar cap casa sense banyar-nos.
Pel camí vam parar a comprar beure, estava ben morts de set, i en Pont va baixar en un Super a comprar, i va, i el tiu surt amb 2 danups de casi 1 litre, i clar amb la set que teniem ens els vam veure a sant hilari. Encara vam parar en un benzinera a comprar aquarius, estàvem ben deshidratats.
L'endemà amb la Teresa i el nens vam anar fins a Sadernes. Vam deixar el cotxe al pàrking, i vam anar amb les bicis i cadiretes fins a trobar un bon lloc per banyar-nos.
Feia una calor bestial, i entre la bici que porto de la meva mare (3 talles menys), la cadireta, el nen la motxila, i el malt de cames, m'arrossegava com un cuc, suava com un animal, i al cap de 15 minuts vam aparcar la bicis i vam baixar a banyar-nos, collons que és freda l'aigua. Vam dinar... i al pic del sol a quarts de dues vam tornar. La Teresa no va dinar, i la tornada, entre que fa temps que no pedala, la calor, lo que anavem carregats i la panxa buida va agafar un "pajara", que va haver de acabar d'arribar a peu... per tant em va tocar portar en Ferran i recular a peu a buscar l'altra bici.
O sigui que hores d'ara tinc les cames com pals i el genoll que es queixa. Això sí un somriure a la cara d'haver-ho passat bé i haver fet exercici.
PD.- Crec que vaig veure arribar la Mariona a Núria, i per la cara que feia crec que va arribar correguents. Buf.. això ja són "palabras mayores".
Suposo que a Roses hi vau anar el dissabte,que ens varem creuar a sota la devesa,si marxabeu a aquella hora,no m'extranya que quedessiu rostits !!
ResponEliminaWillis, Sí, aquella hora marxavem, i en Pont encara deia que era aviat!!!! Ja veig que no pares, potser al final hauràs de treure el plat petit de la bici.
ResponElimina