dimecres, 11 d’agost del 2010

NO S'HA D'ESPERAR, S'HA D'ANAR A BUSCAR

Aquesta és la frase que em deien quant et passaven la pilota, quant entrenava a futbol. I així ho he fet, no he esperat que la pluja vingués i he anat de dret, pa xulo io!! I així ha set m'ha enganxat, anant i tornant.
El cunyao s'ha rajat, no s'en fiava del temps, però sí els bascos haguessin d'esperar que no plogués per pedalar, no pedalarien mai.
Avui he pujat una mica el seient, a veure sí anava més còmode. La tàctica era la següent, aniria a Oix, la veritat és que se sentia tronar, i es veia tapat, però jo veia més tapat cap a Olot i Santa Pau. Cap al sector d'Oix, sí que hi havia núvols, però res... quatre gotes i els nuvol marxarien.
Doncs així a set sortir de casa xino xano, un pel més ràpid que l'altra dia... i a Castellfollit, just abans del trencar, ha caigut un xaparron de olé!!, he decidit no parar, i sense voler-ho he anat accelerant, com si hagués de deixar enrere la pluja (fins i tot la pluja m'ha atrapat).
M'ha acompanyat una bona intensitat de pluja durant uns 10 minuts. Després s'ha convertit en un "xirimiri" que fins hi tot era agradable. La primera pujada se m'ha fet un mica llarga (fins avui només ho havia fet amb cotxe), un cop a dalt baixa una mica, i algun avís, la carretera està molla, i he tingut alguna patinada, els frens no frenaven i havia d'anar amb molt de compte, però na fent...
Després la ultima pujada i baixada fins a Oix, he arribat en uns 56 minuts. Al arribar s'ha tornat a animar a ploure fort, i he optat per arrecerar-me en un cobert, reposar i esperar que la cosa millorés. Al final no ha millorat gaire i he marxat igual. A mitja pujada ha tornat a diluviar, i la baixada la he fet molt poc a poc, ja que frenava i la bici no parava fins al cap d'uns metres, però tot i això crec que l'asfalt és bo i s'arrapa prou bé. Això sí, em fa malt la mà de tant frenar. A sobre can bundanci he trencat direcció Mas "tapioles????", o sigui la carretera que va a sortir a darrera Montagut. El paisatge és preciós, el que no ho és tant han set els 2 cotxes i 2 motos que m'he trobat, i que m'he hagut d'arraconar, ja que és molt estret i tenia totes les de perdre. L'asfalt està bastant deteriorat, ja que hi passa poca gent, i patinava molt (fins hi tot en una pujada), aquí ja he patit més, ja que la roda de darrera m'ha volgut avançar en un parell de curves, i he fet algun recta salvat a l'ultim moment, sobretot en el revolt on l'Hurtós una vegada s'hi va deixar mitja bici (i quasi algo més), a per cert felicitats albondiga !!!!.
Al final tot solventat amb més o menys gràcia, i cap a Montagut, Sant Jaume, i parada a Argelaguer a veure els avis, al meu avi deia que al seu temps en feia 200 de quilometres (mentre la meva iaia se'l mirava rient per sota el nas). I res la pluja es tornava a animar i últim esforç fins a casa. Al final van ser uns 45km ben frescos.
No ha parat de ploure en cap moment, feia molta xafogor i no tenia gens de fred.
Dutxa i pa bimbo amb nutela com a recompensa. I arribada de la família de la platja (on han tingut fred) i tots plegats a sopar que avui la Teresa treballa, i hem quedo sol amb aquest parell de bitxus que m'estimo tant.
PD- Com al terra de Remences troba que la pluja em va bé per les cames, suposo que les refrigera noto que tirent més (o no).
A veure si demà al migdia s'aguanta el temps i puc sortir a fer una volteta.

2 comentaris:

  1. Hola company espero veuret el 11 de setembre cuidat!!!

    ResponElimina
  2. I tant que hi seré, això sí de crontrol!! bon pedal i cuida't igualment!!

    ResponElimina