dimarts, 20 d’abril de 2010

Sortida BTT Desfrenats Roses – Cadaquès - Roses



Diumenge 11 d’abril varem anar amb els Desfrenats a fer la ja tradicional sortida de Roses Cadaquès Roses. Varem quedar a ¾ de 7 del matí al pavelló. Tothom puntual menys jo i en Pont, ja que en Pont va arrencar la vàlvula de la roda del darrera i tenia rebentada la de davant (al matí 5 minuts abans de marxar és el millor moment de repassar el material).

Els integrants de la sortida érem: Marc Mañas (guia), Albertí, Angel Galzeran, Billys Galzeran, Lidia, desfrenat (mai més ben dit) de girona, Carles Reixach, Pont i Jo.

Un cop tot carregat vam anar bastant per feina i a cap hora ja estavem fent la primera puja direcció al peni. Començava a haver-hi uns caretos que feia por, la gent ja començava a renegar, i estranyament jo pujava bé d’inici ( i sense doping). Un cop a dalt vam fer un tram de pista de baixada fins agafa un corriol per sortir a la carretera per anar a sortir a la rotonda que baixa a cadaqués, en aquesta part d’asfalt ja hi va haver algun “axasu”, made in la locomotora Garrison, (el nom de locomotora es pel ritme que agafa en planer i pel fum que treu en pujada).

Des de la rotonda vam agafar un pista de baixada suïcida fins a cadaques. Imposible seguir els kamikazes.

Un cop a Cadaques vam esmorzar, va haver-hi un recital de peceres....

I vam continuar de pujada cap al peni altra vegada per una altra pisat, i les cames ja començaven a picar. A davant va passar en Billys alies Molinet, no sé com ho fa pero amb el molinet marxa estes com una mala cosa. No se’ns va acudir res més que anar-l’hi al darrera. A més un cop el vam passar vaig fotre algun “axasu” (ja ho pagaré més endavant”), el qual en Pont “piernas largas” va aguatar sobrat. Un cop a dalt vam començar a baixar per pista per mi molt perillosa, ja que baixes a gran velocitat i a cada revolt sembla que et fotis a baix. I un cop a baix tornar a puja per una pista amb una pujada increïble, pujada de molinet, més ben dit pujades de molinet, ja que van ser unes 4 o 5 rampes durísimes, les quals et portaven a la rampa final i més dura que ja era cosa de “eggs”. Vam començar a pujar amb en Pont a un ritme molt bo, i a mig camí vam parar a esperar la resta i pendren’s una mica de doping. Pero al arribar la gent a la nostra alçada no es van parar i anaven tirant cap amunt. Dons som-hi tots, vam tornar anar a davant, però al cap d’una estona vaig veure que el ritme de Pont era massa dur per mi i vaig afluixar. Al cap de poc em va atrapar en Mañas i vam anar fent fins a dalt junts, gràcies Marc ja que l’últim rampa jo ja volia baixar, ja que no podia més. Però amb el seu suport vaig aguantar i arribar a dalt damunt la bici. Un cop a dalt vam esperar la resta que arribés. Sobretot la d’en Garrison, que tal i com deia en Pont va arribar sense casco, apretant la bici i renegant.

A partir d’aquí baixar fins al cotxe i cap a casa a dinar.

Va ser una sortida molt divertida, amb bones vistes i millor companyia.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=842430




2 comentaris:

  1. Començo bé !!! Primer comentari i és un insult. És el que te el periodisme d'investigació...

    ResponElimina