A l'hora que va passar tot jo també estava pedalant, quant estava tornant cap a casa, vaig tenir una sensació de perill, molt transit i als conductors els importa "una puta merda el desgraciat que va en bici", vaig pensar. vaig arribar a casa un mica acollonit.
Avui al llegir la noticia el primer que he pensat ha sigut amb els meu fills, i que em podia haver passat a mi, jo també en tinc 2. Però també he pensat que ells volen que el seu pare sigui feliç i lliure, per tant no penso deixar la carretera.
Creu que sense haver-te conegut personalment sento que se n'ha anat un amic, estic molt afectat.
M'agradaria donar tot al meu suport a tots als seus amics, coneguts, familia i sobretot a les seves filles.
I donar les gracies al Gran Masai per tot el que m'ha donat aquests temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada